Fa prop de deu anys que Mariona Pujol es va incorporar a l’IDIAPJGol com a coordinadora de la Unitat de Gestió de Projectes. Des d’aquest departament vetlla perquè els investigadors de l’Institut puguin accedir a fons de finançament que els permetin tirar endavant la seva recerca. De la seva feina li atrau la possibilitat de veure tota la vida dels projectes d’investigació, des de la seva concepció fins a l’obtenció de resultats.

Ets graduada en farmàcia i doctora en Biomedicina i ara et dediques a gestionar projectes de recerca. Què t’ha portat a fer aquesta feina?

Després de fer la tesi, se’m va començar a fer una muntanya seguir com a investigadora. La recerca bàsica implica molta dedicació i un compromís que no podia assumir. Les condicions laborals són molt precàries i, a més, sentia que no encaixava en aquell món que, a més, era molt masculí. Em vaig adonar que la recerca no estava feta per a mi. Em vaig incorporar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge com a lab manager i després com a project manager en un grup de recerca i em va començar a semblar molt atractiva la feina de gestió de projectes. Vaig veure que els grups de recerca que tenen aquesta figura obtenen molt més finançament. A més, és un lloc que et permet estar molt a prop de la recerca sense la part negativa que comporta ser investigadora.

Està ben definida la figura del gestor de projectes?

No, la nostra professió està molt poc definida. Les persones que ens hi dediquem tenim perfils professionals molt diferents. Hi ha una xarxa europea de professionals gestors de recerca i probablement en el futur es convertirà en una carrera universitària. El que està clar és que l’existència de personal gestor qualificat en els centres de recerca permet captar més recursos.

Quines activitats fa la Unitat de Gestió de la Recerca de l’IDIAPJGol?

A la Unitat donem suport als investigadors perquè duguin a terme la seva recerca. Fem promoció i gestió de la investigació. La promoció implica motivar els professionals d’atenció primària que volen fer recerca perquè es presentin a convocatòries de finançament. Quatre de les cinc persones que treballem a la Unitat tenim formació científica i això és molt important, perquè ens permet assessorar els investigadors parlant el seu llenguatge i entenent les seves necessitats. Aportem un plus a la gestió del projecte. D’altra banda, el fet que tinguem una visió global de l’Institut, que està present a tot Catalunya, ens permet connectar línies de recerca i fomentar col·laboracions entre persones. Tenim una visió d’ocell que ens permet connectar grups i línies de recerca.

Pel que fa a la gestió, acompanyem els investigadors encarregant-nos de la burocràcia que els suposa presentar-se a les convocatòries públiques. Tenim l’avantatge de veure tota la vida del projecte, des de l’inici fins al final.

Com veus l’IDIAPJGol?

Veig l’IDIAPJGol com una institució compromesa, amb molt de potencial. Al nostre país tenim un model d’atenció primària que altres països no tenen, i l’existència d’un institut com el nostre, centrat en la investigació en el primer nivell assistencial, és molt peculiar. A la resta de l’Estat es poden comptar amb els dits d’una mà els centres com el nostre i a la resta d’Europa és un cas molt poc freqüent; això fa que siguem molt atractius.

El problema és que els professionals estan col·lapsats i desmotivats. Fer recerca a l’atenció primària és una activitat voluntària. Els professionals investiguen en el seu temps lliure. Això fa que el cost de fer recerca sigui molt baix i això, per a un centre d’investigació, suposa pocs ingressos en forma d’overheads i, en canvi, els nostres projectes tenen la mateixa càrrega burocràtica que els projectes de recerca bàsica que mouen molts més diners.

Com a aspecte positiu, destacaria la varietat de la nostra recerca. Abordem temes molt diversos. A més, els nostres resultats tenen una trajectòria molt curta. De seguida veiem l’aplicabilitat de la nostre investigació.

El finançament és un aspecte crític per mantenir les iniciatives de recerca. Quines principals fonts de finançament tenen els projectes de l’IDIAPJGol?

Demanem molt de finançament a l’Institut de Salut Carlos III i al Departament de Salut i participem en fons de la Comissió Europea. Els fons ens arriben, sobretot, de convocatòries del Departament de Salut.

Quins canvis hi ha hagut en els darrers anys en les convocatòries competitives, especialment després de la pandèmia?

Després de la pandèmia s’ha potenciat molt la recerca en salut mental i també aspectes relacionats amb la salut dels mateixos professionals sanitaris. També hi ha més convocatòries relacionades amb la logística i la preparació de cara a possibles noves pandèmies. També tenim un repte, que és la digitalització del sistema de salut, en què anem molt endarrerits al nostre país, i convocatòries relacionades amb grans bases de dades, en què nosaltres, amb el SIDIAP, estem molt ben posicionats.

La col·laboració sovint és crucial en la recerca científica. Quines col·laboracions manté l’IDIAPJGol amb altres institucions de recerca?

Hi ha col·laboracions més consolidades que d’altres i sovint les tenim a través de relacions personals. Amb els centres de recerca vinculats a l’ICS tenim una trajectòria comuna i també obtenim col·laboracions a través de les xarxes de l’Institut de Salut Carlos III. Destacaria la relació amb l’Institut Germans Trias i Pujol, el Vall d’Hebron Institut de Recerca i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. De del punt de vista de la gestió, tenim relació amb l’IMIM, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, i, en l’àmbit d’estructures de gestió, amb els centres de recerca de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital Sant Joan de Déu.