Fa poc menys d’un any que l’IDIAPJGol va constituir per primera vegada el seu Comitè d’Empresa, un pas important per garantir la participació dels professionals de la institució en la presa de decisions. Des de fa uns mesos, Mari Fernández n’assumeix la presidència, en una etapa marcada per l’aprenentatge col·lectiu, la voluntat de diàleg i la necessitat de donar resposta a una institució que ha crescut de manera notable en els darrers anys.

Fernández forma part de l’àrea de recursos corporatius de l’Institut, on treballa en la gestió econòmica de projectes de recerca. Des d’aquesta mirada, i sense venir del perfil investigador, defensa amb convicció la recerca en atenció primària i el paper clau de les persones que la fan possible. En aquesta entrevista, parla de les prioritats dels treballadors i treballadores del centre, de l’estabilitat laboral, de la carrera professional, del clima de treball i dels reptes pendents com a fundació pública.

El Comitè d’Empresa de l’IDIAPJGol és relativament recent. Com neix i amb quin objectiu?

El Comitè d’Empresa es va crear fa menys d’un any, després de les eleccions del maig de 2025. Fins aleshores, l’IDIAPJGol no n’havia tingut mai, i la seva creació respon a diverses necessitats. D’una banda, és un òrgan obligatori pel volum de persones treballadores que té actualment la institució i. d’altra banda, perquè hi va haver algun moment de descontentament que va fer evident la necessitat de disposar d’un espai formal de representació.

L’objectiu principal del Comitè és actuar com a canal de comunicació, com un pont entre els treballadors i treballadores i la direcció, en ambdues direccions. Recollir inquietuds, demandes i propostes, però també ajudar a fer entendre determinades decisions o limitacions organitzatives.

Assumir la presidència del Comitè ha estat un repte personal?

Totalment. Cap de les persones que formem part del Comitè havia estat abans en un òrgan similar, i això vol dir que estem aprenent tots plegats. També és una experiència nova per a la pròpia institució. No obstant això, cal dir que des del principi hi ha hagut voluntat de fer-ho bé, de crear una dinàmica de treball basada en la cordialitat i el diàleg.

El fet de ser presidenta no vol dir decidir més que ningú. Penso que el Comitè funciona de manera molt horitzontal, i les decisions es prenen de manera col·lectiva. En el meu cas, en vaig assumir el rol perquè ja formava part de la candidatura inicial i perquè em motiva implicar-me i entendre què passa dins de l’organització per poder contribuir a millorar-la.

Actualment, el Comitè el formem: el Marc Casajuana Closas, que n’és el secretari; l’Oriol Cunillera Puértolas i la Thelma Román Simon; com a representants del Comitè de prevenció de riscos; la Maria Giner Soriano, delegada d’Igualtat; la Macarena Pozo Ariza, representant de Tarragona, i jo.

Quines diries que són les prioritats i preocupacions dels professionals de l’IDIAPJGol?

Sens dubte, l’estabilitat laboral i la carrera professional. L’IDIAPJGol és un institut de recerca en atenció primària, un àmbit molt específic dins la recerca sanitària, i moltes persones comencen treballant vinculades a projectes amb una durada limitada. Aquesta situació genera incertesa sobre el seu futur: què passarà quan s’acabi el projecte, si hi haurà continuïtat o si caldrà buscar oportunitats fora.

Un altre aspecte clau és la trajectòria professional dins de la institució. Saber quines opcions hi ha, com es pot créixer, quin recorregut es pot fer. En aquest sentit, l’aprovació recent de la carrera professional dins l’Institut és un pas endavant important, tot i que encara hi ha marge de millora.

Què diries que és el que més valoren les persones que treballen a l’IDIAPJGol?

En primer lloc, el tipus de feina. Fer recerca en atenció primària és una vocació. Jo no soc investigadora, però sempre dic que els nostres investigadors i investigadores són gairebé herois. Fan recerca en un àmbit que no sempre és prou visible, però que té un impacte directe i molt rellevant en la salut de les persones.

Però tothom qui treballa a l’IDIAP també valora molt el bon ambient de treball, la flexibilitat, el teletreball i les mesures de conciliació. Poder organitzar-se, tenir temps per a la vida personal i familiar, sentir-se tractat com a persona i no només com a recurs, és molt important. Això es reflecteix clarament en les enquestes de clima laboral, que es realitzen un cop l’any.

A part de tots els aspectes positius, com creus que es valoren les condicions laborals en aquest àmbit?

Com a fundació pública, l’IDIAPJGol té coses molt bones, però també limitacions. Els salaris són sovint la gran reivindicació, perquè és difícil competir amb la indústria o amb altres institucions amb més pressupost. Aquest fet afecta la competitivitat i la capacitat de retenir talent.

Tot i així, penso que hi ha voluntat de millorar. És un equilibri complex entre el que es voldria fer i el que es pot fer, tenint en compte els marcs pressupostaris i les decisions que depenen d’òrgans superiors com el Patronat.

L’IDIAPJGol ha crescut molt en els darrers anys. Com es viu aquest creixement des de dins?

Quan vaig entrar a la institució, fa uns deu anys, érem unes cinquanta persones. Ara ja superem de llarg el centenar. Aquest creixement és molt positiu, però també implica nous reptes: espais, organització, estructures internes, nous comitès… Tot això s’ha hagut d’adaptar a la nova dimensió de l’IDIAPJGol.

També pel que fa els espais físics, penso que la ubicació física dels equips afecta molt el sentiment de pertinença dels professionals. Integrar els equips, evitar que ningú se senti desconnectat, és fonamental per construir un projecte col·lectiu sòlid i un bon ambient.

Com valores la relació actual entre la direcció i els treballadors i treballadores?

Crec que hi ha una bona predisposició per part de tothom. Al principi hi havia una certa incertesa, perquè tot era nou, però amb el temps s’ha anat generant una dinàmica de confiança i comunicació. Evidentment, hi ha discrepàncies i negociacions, com a qualsevol organització, però la voluntat d’arribar a acords hi és.

El Comitè existeix precisament per això: per gestionar diferències, escoltar totes les parts i trobar punts d’entesa. Soc partidària que si hi ha voluntat i respecte, sempre es pot avançar.

Diries que un dels reptes és fomentar la implicació de més persones en els comitès?

Sí. S’ha de dir que costa, la veritat. Al principi hi ha interès, però el dia a dia, la càrrega de feina i el fet d’haver-se d’exposar fan que moltes persones facin un pas enrere. Tot i això, és important continuar fent una crida a la participació, perquè la representació sigui realment diversa i territorialment equilibrada.

M’agradaria fer una crida per animar la gent que s’involucri als diferents comitès que hi ha a l’IDIAP. És cert que la implicació requereix temps i esforç, però és molt important per construir una institució més participativa i cohesionada.

De cara al futur, què t’agradaria que aportés el Comitè d’Empresa a l’IDIAPJGol?

M’agradaria que fos un espai útil, viu, proper, que ajudi a millorar la comunicació i el benestar de les persones. Que el Comitè sigui percebut com un recurs, no com un problema, i que contribueixi a fer de l’IDIAPJGol un lloc on la gent vulgui quedar-se, créixer i implicar-se.