L’exposició a temperatures extremes i a elevats nivells de contaminació atmosfèrica s’associa a un increment del risc d’ansietat, depressió i altres afectacions del benestar emocional, amb un impacte especialment marcat en els barris amb més vulnerabilitat social.

Aquesta és una de les principals conclusions del projecte AMBIENTAMENT, liderat pels investigadors Andrea Pistillo, Constanza Jacques Aviñó i Talita Duarte-Salles, de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i la Xarxa d’Investigació en Cronicitat, Atenció Primària i Promoció de la Salut (RICAPPS), que analitza com la crisi climàtica afecta la salut mental a l’àrea metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva social i de gènere.

L’estudi, de caràcter interdisciplinari, ha combinat una revisió crítica de la literatura científica amb un estudi qualitatiu i un estudi quantitatiu, amb l’objectiu d’entendre no només els efectes ambientals sobre la salut, sinó també les desigualtats socials que els modulen.

Desigualtats socials

L’estudi qualitatiu, coordinat per la investigadora de l’IDIAPJGol Constanza Jacques Aviñó, es va dur a terme mitjançant 60 entrevistes semiestructurades a persones residents de tres barris amb característiques ambientals i de temperatura similars però amb nivells socioeconòmics diferents: l’Eixample esquerre i el Raval, de Barcelona, i el barri de la Florida, situat a l’Hospitalet de Llobregat.

Els resultats mostren que, tot i que la consciència ambiental és present en tots els grups socials, les estratègies d’afrontament davant la calor extrema i la contaminació varien de manera significativa segons els recursos materials i les condicions de vida. “Una cosa és la consciència i el discurs sobre la crisi climàtica i una altra és com aquesta crisi impacta en la quotidianitat de les persones”, explica Jacques Aviñó.

En els barris amb menys recursos, la manca d’espais verds, d’ombra i de refugis climàtics, així com habitatges petits i mal condicionats, limita la capacitat de protegir-se de la calor. En canvi, en zones amb un nivell socioeconòmic mitjà, l’accés a aire condicionat, espais verds o la possibilitat de sortir de la ciutat durant els episodis de calor extrema actua com a factor protector del benestar emocional.

Impacte mesurable

L’estudi quantitatiu del projecte, basat en dades del SIDIAP, analitza la relació entre l’exposició a altes temperatures i a contaminants atmosfèrics, com les partícules fines (PM2.5, PM10) i el diòxid de nitrogen (NO₂), i la incidència de diagnòstics de salut mental.

Els resultats indiquen que un 12 % de la població analitzada va rebre un diagnòstic d’ansietat i un 4 % un diagnòstic de depressió durant el període estudiat, amb més del 60 % dels casos diagnosticats en dones. L’exposició a altes temperatures s’associa amb un augment del 43 % del risc d’ansietat i del 26 % del risc de depressió. L’equip investigador està analitzant altres resultats de menor intensitat, relacionats amb la contaminació, que apunten en la mateixa direcció.

Segons els investigadors, aquests efectes poden estar relacionats amb processos d’inflamació i estrès oxidatiu provocats per la contaminació de l’aire, així com amb l’augment de l’estrès, la irritabilitat i l’agressivitat durant episodis de calor extrema.

Necessitat de polítiques urbanes i participatives

El projecte AMBIENTAMENT posa de manifest que la crisi climàtica no només és un problema ambiental, sinó també un factor que agreuja les desigualtats socials i de salut ja existents. En aquest sentit, l’equip investigador subratlla la importància d’invertir en el teixit urbà, ampliar els espais verds i els refugis climàtics, i fer-ho tenint en compte les pràctiques socials i culturals de cada territori.

“És clau incorporar la ciutadania en el disseny de les solucions i entendre les necessitats reals de cada barri”, assenyala Jacques Aviñó.

“La pujada de les temperatures pel canvi climàtic s’ha de considerar com a possible determinant de l’ansietat i la depressió, i cal incloure la salut mental en els plans de salut pública en resposta a les onades de calor”, destaca l’investigador Andrea Pistillo.

Referència de l’article

Pistillo, A., Giuliodori, A., Palomar-Cros, A., Gallo, E., Aragonès, E., Ballester, J., Marí-Dell'Olmo, M., Basagaña, X., & Duarte-Salles, T. (2025). High temperature and mental health in 3.3 million adults living in Barcelona metropolitan area: a 12-year time series analysis of primary care data. Environment international, 203, 109748. https://doi.org/10.1016/j.envint.2025.109748