Un estudi coordinat per l’investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Terres de l’Ebre de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) José Fernández Sáez quantifica en 59,2 milions d’euros el cost que van suposar les incapacitats temporals relacionades amb la salut mental durant la pandèmia de covid-19. Catalunya va ser la comunitat autònoma que va tenir un cost més elevat.

El treball, publicat recentment a la revista Healthcare, analitza l’impacte econòmic i ocupacional de les baixes laborals relacionades amb trastorns mentals a l’Estat espanyol durant els anys de la pandèmia, del 2020 al 2022. El 76 % del cost de les baixes laborals per trastorns mentals d’aquest període es va registrar l’any 2022 (44,8 milions), es van registrar l’any 2020; el 22 %, l’any 2021 (13.3 milions), i el 2 % restant (1,1 milions), el 2022.

Aquesta disminució del nombre d’incapacitats laborals relacionades amb la salut mental després del pic inicial de la pandèmia suggereix, segons els autors, “una adaptació gradual a les condicions de treball que es van adoptar després durant els anys 2021 i 2022”.

Diferències de gènere

La investigació mostra diferències significatives pel que fa al gènere. Així, durant els anys 2021 i 2020, més del 60 % dels dies perduts a causa de baixes relacionades amb la salut mental va correspondre a les dones i el 40 % restant, a homes.

La majoria dels diagnòstics de trastorns mentals que van provocar més baixes laborals durant el període estudiat van ser els desordres d’ansietat generalitzada, tot i que la seva incidència va disminuir, del 22 % l’any 2021 al 13 %, el 2022. Altres trastorns com la depressió major i els trastorns adaptatius amb alteració de la conducta es van mantenir més estables durant el període estudiat.

Impacte en activitats amb més interacció social

Segons el treball, els sectors laborals més afectats van ser els que estan més implicats amb la interacció social, particularment el comerç minorista –en especial del sector tèxtil, de roba, de calçat i de cosmètica–, seguit de la cura de persones grans en residències, el comerç no especialitzat i els centres d’atenció telefònica. Altres àmbits amb un percentatge elevat de baixes laborals relacionades amb la salut mental van ser la indústria farmacèutica, l’activitat sanitària, l’educació, l’administració pública i els serveis de neteja.

A partir d’aquests resultats, els autors de l’estudi reclamen “enfortir la col·laboració entre els proveïdors sanitaris, les mútues i els empresaris, implementar polítiques salarials equitatives, flexibilitzar els entorns laborals i oferir suport psicosocial basat en l’evidència per tal de poder reduir l’impacte econòmic dels trastorns mentals relacionats amb la feina i promoure un benestar laboral sostenible”.

Referència de l’estudi

Gutiérrez Naharro EM, Ponce Blandón JA, Sillero Sillero A, Fernández Sáez J. The Economic and Occupational Impact of Mental Health-Related Temporary Work Disabilities in Spanish Workers During and After the COVID-19 Pandemic: A Longitudinal Study. Healthcare (Basel). 2025 Mar 13;13(6):618. doi: 10.3390/healthcare13060618. PMID: 40150468; PMCID: PMC11941874.