La iniquitat menstrual té un impacte en la salut física i emocional

Un estudi de revisió liderat per investigadores de l’IDIAPJGol alerta que la manca d’accés a productes, instal·lacions i informació menstrual, així com el tabú i l’estigma i la manca d’accés a l’atenció sanitària relacionada amb la menstruació està associada amb el risc d’infeccions urinàries i reproductives, així com amb problemes de salut emocional

  • 13 NOVEMBRE 2025

Un estudi de revisió liderat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) ha confirmat que la iniquitat menstrual afecta negativament la salut de les dones i persones que menstruen. La revisió, publicada a la revista internacional Reproductive Health, analitza 74 articles científics, publicats entre 1990 i 2023, de diversos contextos geogràfics i socioculturals, així com diversos grups d’edat. L’estudi conclou que les iniquitats menstruals, com la manca de productes menstruals, d’instal·lacions adequades o d’informació, així com el tabú i l’estigma, la pobresa i la manca d’accés a serveis de salut es relacionen amb problemes físics i emocionals.

Pel que fa a la salut física, el treball identifica una associació entre les dificultats de maneig menstrual i la pobresa menstrual amb el risc d’infeccions del tracte urinari i reproductiu, així com altres molèsties genitals com picors i irritacions.

En l’àmbit emocional, l’estudi mostra la presència d’episodis d’ansietat, angoixa i símptomes depressius, sovint relacionats amb el tabú i l’estigma menstrual, la manca d’educació menstrual i la dificultat per accedir a serveis sanitaris vinculats a la menstruació. La revisió assenyala que garantir l’equitat menstrual és una qüestió de salut i de drets, i que les iniquitats en aquest àmbit poden tenir conseqüències socials i clíniques profundes.

Un camp de recerca encara limitat

Tot i l’abast global de la revisió, les investigadores alerten que la major part de la literatura científica es concentra majoritàriament en aspectes del maneig menstrual, mentre que altres aspectes com les normes i rols de gènere encara són poc explorats pel que fa a la seva influència en la salut. A més, a banda de les infeccions del tracte genital i urinari i els problemes de salut emocional, altres possibles efectes sobre la salut han estat poc estudiats.

L’estudi de revisió ha estat liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol Laura Medina Perucha, i les primeres signants de l’article són Andrea García Egea i Georgina Pujolar Díaz. Les autores destaquen que, per entendre de manera completa el fenomen de la iniquitat menstrual, cal estudiar factors com el gènere, la classe social, la migració o la diversitat funcional, entre altres determinants socials de la salut. “Aquesta revisió planteja el repte de deixar enrere visions culturalistes en la recerca menstrual i avançar cap a enfocaments més equitatius i contextualitzats”, afirmen.

Les autores també assenyalen que la recerca menstrual està liderada majoritàriament per institucions del Nord global, un fet que podria influir en la definició de prioritats i perspectives dels estudis que s’han dut a terme, i contribuir a infrarepresentar els coneixements i les realitats del Sud global.

Un repte de salut pública i de justícia social

L’article de revisió apunta que la iniquitat no afecta tothom per igual, sinó que és més intensa en dones i persones en situació de pobresa, persones migrades o en situació de sensellarisme, o bé que no s’identifiquen com a dones (per exemple, persones no binàries i trans que menstruen). Per això, l’equip que ha dut a terme l’estudi reclama més estudis longitudinals per conèixer els impactes en la salut de la iniquitat menstrual a llarg termini. L’estudi destaca la importància de la promoció de dissenys participatius i les col·laboracions equitatives en la recerca.

A més, les autores de l’article subratllen que l’evidència disponible és prou sòlida per considerar la iniquitat menstrual un problema de la salut pública. Les investigadores adverteixen que “és essencial que aquesta relació es tradueixi en polítiques públiques i en la pràctica dels professionals sanitaris i d’altres àmbits”, i reclamen “una legislació que promogui accions polítiques i comunitàries de manera coordinada, i que consideri les necessitats diferencials segons les iniquitats socials de la salut”.

 

Referència de l’article

García-Egea A, Pujolar-Díaz G, Hüttel AB, Holst AS, Jacques-Aviñó C, Medina-Perucha L. Mapping the health outcomes of menstrual inequity: a comprehensive scoping review. Reprod Health. 2025 Sep 2;22(1):156. doi: 10.1186/s12978-025-02103-0. PMID: 40898260; PMCID: PMC12406439.

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions