Les iniquitats menstruals s’associen amb efectes sobre la salut física, emocional i mental de les dones i de les persones que menstruen. Així ho corrobora un estudi de revisió elaborat per investigadores de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), en col·laboració amb la Xarxa de Recerca en Cronicitat, Atenció Primària i Prevenció i Promoció de la Salut (RICAPPS).
La revisió, publicada a la revista Reproductive Health, analitza les evidències científiques publicades entre 1990 i 2023 sobre aquesta qüestió i confirma que la menstruació, lluny de ser un fet biològic neutre, està influenciada per desigualtats estructurals amb impactes clars en la salut.
Segons la investigadora principal de l’estudi, Laura Medina Perucha, que forma part de l’IDIAPJGol i de la xarxa RICAPPS, “els resultats mostren una relació consistent entre la iniquitat menstrual i els problemes de salut física i mental”.
Medina Perucha afegeix que “la iniquitat menstrual no és un problema marginal ni limitat a pràctiques individuals de cura, sinó un determinant social de la salut amb conseqüències clares i mesurables”.
L’estudi assenyala que l’impacte més ampli i consistent es dona en l’àmbit de la salut emocional i mental. En aquest sentit, la pobresa menstrual s’associa amb una probabilitat més elevada de mala salut mental en dones joves i adultes.
A més, la revisió destaca que les dones que experimenten pobresa menstrual presenten més probabilitats de patir depressió, ansietat i estrès.
Els estudis inclosos en la revisió també posen de manifest que existeix una forta associació entre la iniquitat menstrual i l’aparició de sentiments de por, culpa o humiliació. Igualment, les investigadores han observat que aquests efectes es relacionen especialment amb l’estigma i el tabú menstrual –tant en l’entorn familiar com en l’escolar, laboral i comunitari–, amb la manca d’educació menstrual adequada –que genera por, confusió i desinformació– i amb experiències negatives amb el sistema sanitari, com ara la minimització del dolor o el retard en el diagnòstic.
Així doncs, l’estigma apareix com un factor clau que no només afecta el benestar emocional, sinó que reforça altres iniquitats, fet que limita l’accés a recursos, informació i atenció sanitària.
La pèrdua d’ingressos multiplica l’impacte de la pobresa menstrual. Les dones amb dificultats econòmiques tenen més probabilitats de no poder permetre’s productes menstruals. Igualment, l’estrès associat a la compra de productes menstruals és més freqüent en contextos de vulnerabilitat econòmica.
Finalment, cal destacar que un nivell educatiu més baix s’associa amb una probabilitat més elevada de patir estrès quan s’intenta accedir a productes menstruals.
Canviar els productes menstruals només un cop al dia s’associa amb infeccions del tracte reproductor. D’altra banda, l’ús de teles reutilitzables com a alternativa a productes menstruals adequats es relaciona amb infeccions provocades per fongs, i no utilitzar compreses higièniques augmenta el risc de flux vaginal anormal.
En definitiva, l’estudi associa la manca de productes menstruals adequats amb un augment significatiu del risc d’infeccions del tracte reproductor, fins i tot després d’ajustar per factors sociodemogràfics.
Per tot això, per a les autores de l’estudi, “cal ampliar la mirada en la recerca i en les polítiques públiques, incorporant la menstruació com una qüestió d’equitat, drets i salut pública”. L’evidència quantitativa i qualitativa inclosa en la revisió demostra que la iniquitat menstrual augmenta de manera significativa el risc de depressió, ansietat i estrès.
García-Egea A, Pujolar-Díaz G, Hüttel AB, Holst AS, Jacques-Aviñó C, Medina-Perucha L. Mapping the health outcomes of menstrual inequity: a comprehensive scoping review. Reprod Health. 2025 Sep 2;22(1):156 doi: 10.1186/s12978-025-02103-0. PMID: 40898260; PMCID: PMC12406439.
