La manca de temps, la inseguretat clínica i la dificultat per interpretar el nistagme són alguns dels principals obstacles que dificulten que els professionals de medicina de família apliquin de manera habitual les maniobres recomanades per diagnosticar i tractar el vertigen posicional paroxístic benigne a l’atenció primària. Així ho conclou un estudi qualitatiu del grup VERTAP de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), publicat a la revista científica BMJ Open, que analitza per què aquestes tècniques encara no s’han incorporat de manera rutinària a la pràctica clínica, tot i estar avalades per les guies.

El treball s’ha basat en quatre grups focals amb 34 metges i metgesses de família de quatre equips d’atenció primària de l’Hospitalet de Llobregat, i recull les seves experiències i percepcions sobre l’abordatge del vertigen a la consulta.

Dificultat diagnòstica 

La principal barrera identificada és la manca de temps, especialment en visites urgents, que limita la possibilitat de dedicar prou estona a l’anamnesi, l’exploració física i l’execució de les maniobres.

A aquesta dificultat s’hi afegeix la inseguretat dels professionals davant les tècniques manuals, especialment quan han tingut experiències negatives prèvies o quan atenen pacients grans o amb patologies associades. Alguns participants relaten episodis en què els pacients han patit mareig intens o vòmits durant la maniobra, un fet que genera por de provocar efectes adversos.

L’estudi també assenyala la dificultat per visualitzar i interpretar correctament el nistagme (moviment involuntari dels ulls), que permet diagnosticar aquest tipus de vertigen. La detecció del nistagme sovint requereix experiència i pràctica clínica.

Expectatives dels pacients 

Els metges participants en l’estudi expliquen que les expectatives dels pacients també condicionen l’abordatge del vertigen benigne. Segons els professionals preguntats, molts pacients prefereixen la medicació per alleujar els símptomes i mostren reticència a les maniobres físiques, especialment si ja han tingut una mala experiència anterior.

Aquesta situació contribueix a reforçar la inèrcia del tractament farmacològic, que els participants descriuen com una pràctica habitual en el sistema sanitari, tot i que les guies clíniques recomanen prioritzar les maniobres diagnòstiques i terapèutiques i evitar medicació innecessària.

Més formació i suport 

La investigadora de l’IDIAPJGol Alicia Rullan-Rabassa, primera signant de l’estudi, destaca que, tot i les dificultats detectades, aplicar les maniobres de manera més sistemàtica podria estalviar temps i evitar consultes repetides. En aquest sentit, l’equip assenyala que cal reforçar la formació pràctica amb actualitzacions periòdiques, comptar amb professionals referents i disposar d’eines digitals, com vídeos tutorials, que facilitin l’aplicació de les tècniques i la interpretació del nistagme.

Una app per ajudar a diagnosticar i tractar el vertigen benigne

El grup VERTAP també ha impulsat el projecte NYSTAVERT, una aplicació mòbil per registrar els moviments oculars durant les maniobres i ajudar a aplicar-les amb més seguretat. Els professionals conclouen que cal invertir en temps i formació per millorar l’abordatge del vertigen i reduir proves i medicacions innecessàries.

Referència de l’article

Rullan-Rabassa A, G Abiétar D, Rando-Matos Y, Ballvé-Moreno JL, Daryanani-Nawalrai S, Hernández-Méndez P, Rozenek MA, Santolalla-De Pedro A, Torrecilla-Sánchez R, Peguero-Rodríguez E. Barriers and facilitators to performing benign paroxysmal positional vertigo manoeuvres among primary care physicians in Barcelona: a qualitative study. BMJ Open. 2025 Dec 8;15(12):e110545. doi: 10.1136/bmjopen-2025-110545. PMID: 41365585; PMCID: PMC12699709.