La resistència als antimicrobians continua sent un dels reptes més grans per a la salut pública global. A la Unió Europea, les infeccions resistents als antibiòtics són responsables de més de 35.000 morts l’any i de costos sanitaris que superen els 1.500 milions d’euros anuals, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC).

A més, un informe publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa un mes quantificava que, entre 2018 i 2023, la resistència als antibiòtics va augmentar més d’un 40 % entre les combinacions patogen-antibiòtic monitoritzades, amb un increment anual mitjà d’entre el 5 % i el 15 %.

En aquest context, els resultats del projecte europeu IMAGINE, cofinançat pel programa EU4Health de la Comissió Europea, aporten proves sòlides que les intervencions preventives ben dissenyades i multifacètiques poden modificar de manera significativa les pràctiques clíniques en centres sociosanitaris, reduint tant la incidència d’infeccions urinàries com l’ús innecessari d’antibiòtics en les infeccions del tracte urinari.

A les residències europees, es produeixen cada any més de dos milions d’infeccions urinàries, i entre el 30 % i el 80 % dels tractaments antibiòtics són innecessaris o inadequats.

IMAGINE: Tres anys d’investigació en vuit països europeus

IMAGINE (acrònim d’Improving antibiotic use in long-term care facilities by infection prevention and control and antibiotic stewardship) presenta els seus resultats després de tres anys de recerca (2023-2025) en més de cent centres sociosanitaris de Dinamarca, Grècia, Hongria, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i Espanya.

Coordinat científicament per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l’Institut Català de la Salut (ICS), el projecte combina recerca acció participativa (PAR) i auditories clíniques abans i després de la intervenció (amb l’ús de la metodologia APO per a l’anàlisi de l’ús d’antibiòtics i IPC per a les mesures preventives). L’avaluació d’efectivitat i l’anàlisi econòmica han estat liderades per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC).

El projecte ha avaluat l’impacte d’una intervenció multifacètica dirigida als professionals de la salut en l’àmbit sociosanitari.

Resultats: reducció del 27 % de les infeccions urinàries tractades amb antibiòtics

Segons l’informe final, basat en proves dels cicles APO, la incidència d’infeccions del tracte urinari tractades amb antibiòtics va disminuir significativament en el conjunt de la mostra (del 12,2 % abans de la intervenció al 8,9 % després). Altres resultats inclouen una reducció en l’ús innecessari d’antibiòtics per a infeccions urinàries en residents sense sonda (del 52,9 % al 46,1 %) i una millor adherència a l’elecció terapèutica de primera línia segons les guies clíniques internacionals (del 23,7 % al 21,6 %).

Per països, les millores més consistents es van observar a Lituània i Eslovàquia, seguides d’Eslovènia, Espanya i Polònia, on l’impacte de la intervenció va ser especialment notable.
A Espanya, la proporció d’infeccions urinàries tractades amb antibiòtics va passar del 26,6 % al 13,3 % (una reducció del 50 %), i l’ús inapropiat d’antibiòtics per a infeccions urinàries no complicades va baixar del 60,2 % al 46,2 % (una disminució del 23,3 %).

Les auditories també van mostrar millores en 17 dels 29 indicadors de prevenció i control d’infeccions, incloent-hi un millor ús de bates netes en cada procediment i una major adherència a la higiene de mans amb desinfectants en la manipulació de catèters urinaris, unes mesures clau per prevenir les infeccions urinàries.

Paral·lelament, la satisfacció professional i la percepció de la qualitat assistencial van millorar en tots els països participants, especialment a Grècia i Dinamarca, on els equips van valorar positivament l’enfocament participatiu del programa.

“Hem confirmat que intervencions senzilles, ben estructurades i basades en l’evidència poden generar canvis clínics mesurables en un entorn complex com les residències per a persones grans”, va explicar el Dr. Carl Llor, metge de família i investigador de l’IDIAPJGol i l’ICS, i coordinador general del projecte IMAGINE. “Els resultats confirmen que combinar auditories, formació i comunicació millora la seguretat del pacient i optimitza l’ús d’antibiòtics sense requerir grans inversions”.

Molts dels indicadors de prevenció millorats, com la disponibilitat d’instruccions de desinfecció o l’accés més fàcil a material higiènic, no requereixen grans recursos econòmics.

Evidència econòmica: 150 milions d’euros d’estalvi net anual a Europa

Segons l’anàlisi econòmica detallada a l’informe Roadmap for upscaling at EU level, implementar la intervenció IMAGINE als 27 Estats membres tindria un cost aproximat de 50 milions d’euros, generant un estalvi brut superior als 200 milions anuals i un estalvi net d’uns 150 milions l’any.

L’escalat de la intervenció podria evitar més de 540.000 infeccions urinàries anuals en residències, amb un cost mitjà de 13,9 euros per resident.

Els països amb més benefici econòmic projectat són Espanya, Alemanya, França i Itàlia, cadascun amb més de 10 milions d’euros d’estalvi anual. A Espanya, l’estalvi anual estimat per al sistema sanitari podria arribar als 30 milions d’euros.

“Les proves són clares: les intervencions preventives ben dissenyades són rendibles tant des de la perspectiva sanitària com econòmica. A més, els beneficis no es limiten al curt termini: una reducció sostinguda de les infeccions urinàries comporta menys hospitalitzacions, menor consum d’antibiòtics a mitjà termini i una reducció de la resistència bacteriana”, destaca la investigadora de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria Laura Vallejo Torres.

L’anàlisi també identifica diferències específiques per país relacionades amb les taxes d’infecció inicials, els costos d’hospitalització i els models d’implementació (presencial o híbrid). Tot i això, fins i tot en escenaris conservadors, la majoria d’Estats membres van mostrar un retorn positiu de la inversió.

Un marc de referència per a la política sanitària europea

Els investigadors d’IMAGINE consideren que la metodologia podria integrar-se en les estratègies nacionals de control d’infeccions i de gestió responsable d’antibiòtics. El projecte recomana que qualsevol escalat a escala europea sigui coordinat per un organisme públic de salut, prioritzant els països amb més resistència antimicrobiana i major càrrega d’infeccions urinàries en residències.
“El sector sociosanitari ha estat tradicionalment oblidat en les polítiques de resistència antimicrobiana”, assenyala el Dr. Carl Llor. “IMAGINE demostra que una intervenció efectiva és possible, utilitzant una metodologia reproduïble i de baix cost, sense necessitat d’estructures reguladores complexes. La clau és apoderar, motivar i donar suport als professionals.”

El projecte IMAGINE s’alinea amb l’estratègia europea “One Health” contra la resistència als antimicrobians i es basa en iniciatives prèvies com HAPPY PATIENT, centrada en l’atenció primària i les farmàcies comunitàries. Totes dues comparteixen l’objectiu de reduir l’ús inapropiat d’antibiòtics i fomentar una cultura de prescripció responsable.

El disseny de l’estudi combina auditories clíniques pre i postintervenció, sessions formatives presencials i en línia, anàlisi comparativa de dades i reunions de retorn als equips. La intervenció es va implementar en més de 100 residències, amb la participació de més de 400 professionals d’infermeria, medicina i cures.

CAP (WP2) ha estat responsable de l’auditoria de prevenció d’infeccions i del desenvolupament del material de la intervenció mitjançant el procés de Recerca Acció Participativa, mentre que RUPO (WP3) ha liderat les auditories d’antibiòtics i l’anàlisi dels seus resultats amb la metodologia Audit Project Odense (APO).

“L’enfocament d’IMAGINE és innovador perquè no imposa protocols externs; promou el canvi des dels mateixos equips assistencials”, explica el Dr. Carl Llor. “L’auditoria clínica i les intervencions multicèntriques participatives han demostrat ser eines efectives per reduir la prescripció innecessària i fomentar un ús més prudent dels antibiòtics en entorns on la pràctica mèdica sovint és rutinària o protocol·litzada.”

El consorci recomana estendre aquest model dins de l’estratègia europea “One Health” sobre resistència antimicrobiana, prioritzant els centres sociosanitaris. IMAGINE demostra que una millor atenció no és més cara, sinó més intel·ligent, donat que invertir en prevenció i en l’ús responsable d’antibiòtics redueix tant el patiment de les persones com els costos sanitaris.