L’adjunta a direcció de l’IDIAPJGol, Anna Berenguera, valora molt positivament el segon retreat de grups de l’Institut, que es va celebrar el 19 de novembre de 2025, al Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN). Durant la trobada es va parlar sobre la millora de la col·laboració entre els grups de recerca, que ja s’havia abordat durant el retreat anterior, i sobre el repte que suposa el relleu generacional entre els investigadors principals. Pel que fa a la primera qüestió, Berenguera destaca que les col·laboracions i la relació entre els grups i els territoris ha augmentat considerablement des de la trobada anterior, especialment entre els grups de la Unitat Transversal de recerca i la resta. En relació amb el relleu generacional, l’adjunta a direcció de l’IDIAPJGol considera que és un repte que s’ha d’abordar des de diferents angles, per poder aprofitar el coneixement de les persones investigadores que es jubilin, per garantir la continuïtat de les línies de recerca i identificar noves línies emergents, i per motivar professionals assistencials a fer recerca.

Aquest ha estat el segon retreat de grups de l’IDIAPJGol, després del que es va fer l’any 2023. Quines coses han canviat respecte de la trobada anterior?

En el primer retreat ens vam centrar en la col·laboració i la relació entre grups. D’allà va sortir un producte, que va ser el codi col·laboració entre grups, que va donar resultats molt positius. Aquest 2025 hem tornat a abordar la relació entre grups, que, malgrat les millores que hem obtingut, convindria reforçar, però ens hem focalitzat sobretot en el relleu generacional. Més un 39 % dels investigadors principals dels 41 grups de recerca de l’IDIAPJGol té més de 60 anys. Des de la institució estem duent a terme accions per pal·liar aquesta situació, com ara la convocatòria de Premi Barbara Starfield perquè els grups consolidats puguin incloure una persona doctoranda que tingui projecció internacional, hem desenvolupat una carrera professional investigadora, col·laborem amb els premis de final de residència de la SEMFyC. Així i tot, encara tenim grups que queden orfes perquè no hi ha una persona menys sènior que pugui rellevar un IP que està a punt de jubilar-se.

A banda de l’investigador principal, l’edat de la resta dels investigadors dels grups també és elevada?

Hi ha una mica de tot, depèn molt dels grups. El que sí que és veritat és que els IP són persones amb una experiència molt consolidada: lideren xarxes col·laboratives, participen en projectes de recerca nacionals i internacionals, tenen molt de coneixement metodològic, molta evidència científica acumulada, i és important que tot aquest coneixement i totes aquestes relacions no es perdin quan l’investigador principal es jubila. Això ho podem aconseguir incorporant altres persones més joves com a coinvestigadors principals cinc o deu anys abans que es jubili l’investigador principal. D’aquesta manera, la transició serà més fàcil. Si fas aquest acompanyament, el relleu no serà tan dur. Al retreat hem abordat estratègies comunes que es plasmaran en un document.

Algun investigador ha comentat que li és difícil poder engrescar professionals assistencials joves perquè facin recerca perquè culturalment donen prioritat a altres coses. Teniu aquesta percepció?

Les persones que es dediquen a l’assistència que volen fer recerca han de treure el temps de fora del seu horari laboral, i això és difícil. Necessitem persones que tinguin curiositat, necessitat d’indagar, de millorar la pràctica clínica… Ja n’hi ha, però els hem de motivar perquè s’incorporin als grups de recerca. Aquesta és la idea de les beques Barbara Starfield, però també hi ha un tema més estructural: que aconseguim que els professionals d’atenció primària puguin fer recerca, perquè moltes vegades posar-se a fer recerca després de tota la jornada assistencial, és un acte d’heroisme.

A banda de les iniciatives que estem fent des de l’IDIAP perquè els investigadors puguin alliberar temps del seu horari assistencial per fer recerca, quines altres activitats es podrien fer?

És important aprofitar les peticions que reben les USR del territori per captar i retenir les persones, i donar-los la possibilitat d’alliberar-los per poder fer aquests projectes de recerca i entrar als grups que coordina la USR.

El problema del relleu generacional és un mal endèmic de l’IDIAPJGol o afecta tots els centres de recerca?

És general. De fet, en aquest àmbit nosaltres estem millor que la resta. A tot arreu, hi ha una dependència molt gran dels investigadors principals, que s’estan envellint. Hauríem de poder actuar amb previsió i posar en marxa iniciatives de mentoratge i hi ha països europeus perquè els professionals es jubilen abans. Aquí hi ha ip que es jubilen als 65 i 70, i estem començant a actuar quan tenen 60 anys, i hauríem de fer-ho abans. Sobretot aquestes accions de mentoria, de donar relleu a persones mes joves. És important donar protagonisme a les sublínies que puguin sortir dins dels grups.

L’altre eix del retreat ha estat la col·laboració entre grups. Com veus la situació actual?

Hem fet un mapa de relació entre grups, que mostra força més col·laboracions que en el retreat anterior. Ara tothom sap bé què fan els altres. També hi havia grups que tenien sublínies de recerca molt semblants, que s’han acabat repartint. Volem continuar millorant aquestes relacions. Els territoris continuen treballant de manera endogàmica, però passa molt menys que fa dos anys.

La feina que es va fer a l’anterior retreat per potenciar aquesta col·laboració va ser positiva?

Sí, els grups que estan ubicats a la Unitat Transversal de Recerca  ara ja col·laboren molt més amb altres grups i altres territoris, de fet, aquesta és la seva funció principal. La convocatòria de grups AGAUR també ajuda a fer que els grups s’hagin d’unir per complir els requisits que demanen.

El grup de salut mental és un exemple d’unió de dos grups de dos territoris diferents en un de sol. Hi ha altres casos que es podrien replicar?

Ara no n’hi ha cap altre, però haurà d’haver-hi més, perquè hi ha grups que tenen línies similars que es podrien unir, sobretot a l’àrea de recerca en serveis d’atenció primària, que acaba sent una miscel·lània de diferents línies i sublínies que haurien de poder-se agrupar i reorganitzar. En aquest moment estem organitzant la feina en grans nuclis: salut mental, els serveis d’atenció primària, l’àrea de prevenció i envelliment i de malalties cròniques… són grans nuclis en què hem d’anar definint les línies en formen part, i aquesta és una feina que hem de fer durant els pròxims mesos.

Quins resultats esperes després d’aquest retreat?

Espero que els debats que hem tingut es puguin materialitzar en estratègies i reptes per millorar el relleu generacional i la col·laboració entre grups i territoris, per fer una recerca d’atenció primària més competitiva.