“Para mí significó cambiar de piel”: estudio de fotoelicitación sobre el bienestar emocional y social en mujeres durante la perimenopausia en Barcelona
Este informe presenta los resultados de un estudio cualitativo impulsado por el Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina en colaboración con la Agència de Salut Pública de Barcelona sobre las experiencias emocionales y sociales de la perimenopausia en mujeres del área metropolitana de Barcelona. Mediante grupos de discusión y técnicas de fotoelicitación con 20 mujeres de entre 41 y 66 años, la investigación analiza cómo esta etapa se relaciona con los roles de género, los cuidados, la sexualidad, las relaciones sociales y la atención sanitaria. Los resultados muestran que la perimenopausia es una experiencia diversa y profundamente influida por factores sociales y económicos, frecuentemente marcada por la falta de información, la invisibilización y la deslegitimación de los malestares. Al mismo tiempo, muchas mujeres describen esta etapa como un proceso de transformación, autoconocimiento y empoderamiento. El estudio destaca la necesidad de impulsar espacios de apoyo comunitario, mejorar la atención sanitaria y avanzar hacia políticas públicas más integrales y libres de estigma.
Aquest informe presenta els resultats de l’estudi Què em fa sentir bé? Salut emocional en les adolescències de Catalunya, una recerca participativa impulsada per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (finançat per l’Institut Carles III FIS PI22/01278) que explora els factors que afavoreixen el benestar emocional des de la perspectiva de les mateixes persones adolescents. L’estudi es va dur a terme mitjançant la metodologia de fotoveu, que combina la fotografia i el diàleg crític perquè les persones participants representin i interpretin les seves experiències. Hi van participar 40 adolescents d’entre 13 i 15 anys, procedents de tres instituts de Catalunya (dos de Barcelona i un d’Artesa de Segre), en un procés desenvolupat al llarg de diverses sessions grupals.
Els resultats mostren que els principals factors associats al benestar emocional són la pau i els vincles. La pau s’expressa a través d’activitats i espais que proporcionen tranquil·litat, com la pràctica d’aficions, el contacte amb la natura, els records significatius, la música o el descans. Els vincles amb la família, les amistats, els animals, el territori i la cultura es descriuen com una font de cura, afecte, pertinença i seguretat, tot i que també poden esdevenir font de malestar davant la por a la pèrdua, viure experiències de racisme o discriminació.
La recerca també posa de manifest que el benestar emocional està profundament condicionat per les circumstàncies socials i econòmiques de cada adolescent, que determinen les oportunitats d’accedir a espais de lleure, cultura o natura i, en conseqüència, les possibilitats de desenvolupar estratègies de benestar. L’estudi destaca la importància d’incorporar la veu de les persones adolescents en la recerca i en el disseny de polítiques i intervencions educatives, socials i sanitàries, reconeixent el seu benestar emocional com una construcció col·lectiva estretament vinculada als contextos de vida.
