CAP Florida
Medicina de Familia
Antecedentes.
La mayor parte de datos disponibles de la actual pandemia causada por la Covidien-19 pertenecen a casos hospitalarios. Se dispone de menos datos de las características de los casos con diagnóstico clínico, con enfermedad poco evolucionada o de gravedad leve-moderada, que han sido atendidos en la atención primaria, y que representarían el porcentaje de casos.
Objetivo.
Identificar las comorbilidades y factores de riesgo asociados a peor pronóstico en los individuos con enfermedad por Covidien-19, con y sin determinación de PCR, en fases iniciales.
Población.
Individuos ? 15 años con Covidien-19 según código diagnóstico o PCR durante el período de estudio (1-febrero a 15-mayo 2020) de las áreas básicas que tienen como referentes del Hospital Universitario de Bellvitge y el Hospital de Viladecans.
Tipo de estudio.
Estudio observacional retrospectivo basado en registros médicos electrónicos.
Variables independientes:
socio-demográficas, co-morbilidades, datos de exploración física y analítica.
Variables de resultado:
atención a urgencias (primaria y hospital), ingreso hospitalario, complicaciones durante ingreso, muerte.
Se realizará seguimiento desde la fecha índice (diagnóstico clínico o confirmación laboratorio)
hasta la aparición del evento resultado de estudio, muerte o final del período de seguimiento
(15 de junio 2020). análisis estadístico
Se realizará análisis descriptivo y bivariante para evaluar las diferencias entre los individuos
que presentan o no el evento de interés.
Se calculará la incidencia mediante curva de Kaplan-Meier. Se realizará análisis multivariante con técnicas de regresión, con riesgos competitivos por el resultado de ingreso hospitalario, y con modelo de riesgos proporcionales de Cox por el resultado de muerte. los modelos ajustarán por las variables significativas en el análisis bivariante.
Resultados esperados.
El análisis de todos los casos de Covidien-19, con confirmación o no por laboratorio, permitirá
aproximarse de forma más real la carga y la tasa de complicaciones causadas por la nueva
enfermedad en nuestro medio.
La mayoría de los países tienen datos poblacionales disponibles de las infecciones por SARS-CoV-2 integrados en sus sistemas de vigilancia de COVID-19. Además, los estudios de seroprevalencia del SARS-CoV-2, como parte de las estrategias de vigilancia de COVID-19, se recomiendan y están actualmente en curso en muchos países para tratar de desentrañar, entre otros objetivos, cuántas personas han sido infectadas, cómo se está propagando la enfermedad y eventualmente a identificar cambios a lo largo del tiempo. Hasta el momento se han publicado pocos estudios prospectivos de base poblacional representativos a nivel nacional o regional. Además, muchas instituciones, incluidas muchas agencias de salud pública, han señalado la necesidad de analizar y
abordar las inequidades en salud en la pandemia de COVID-19. La caracterización y distribución de
Las infecciones por SARS-CoV-2 permitirían diseñar estrategias más efectivas para dirigirse específicamente a grupos de población de alto riesgo para la prevención y el control de COVID19.
Objetivos:
El objetivo de este proyecto es, mediante estudios seriados transversales de seroprevalencia en el tiempo, poner en marcha un sistema de seguimiento de vigilancia centinela de un sustituto de la exposición al SARS-CoV-2 en las diferentes áreas de la región sanitaria de Barcelona.
Metodología:
Se realizará un estudio transversal en serie en la región sanitaria y los niveles de ABS para estimar los anticuerpos contra el SARS-CoV-2, una prueba anónima no vinculada en la población centinela. El servicio de microbiología del hospital de referencia de cada una de las tres áreas sanitarias (áreas BCN) de la comarca sanitaria de Barcelona realizará la detección de anticuerpos séricos frente al SARS-CoV-2. Se recopilará la información proporcionada por los servicios de Microbiología en el hospital de referencia de cada región sanitaria: fecha de recogida de muestra, fecha de resultado de muestra, sexo, edad, ABS de residencia y diagnóstico codificado o motivo de consulta médica.
Objectius: L?objectiu general del projecte és avaluar la implementació de dues intervencions consistents en una formació online dirigida a metges/sses de família (MF) i infermers/es (INF) per la correcta elaboració de la historia sexual a Atenció Primària (AP), i, la programació d?una alerta electrònica a la història clínica informatitzada per a recordar als MF realitzar el cribratge de VIH/ITS als pacients a risc per l?adquisició d?aquestes infeccions.
Metodologia: Es proposa un assaig clínic aleteoritzat per conglomerats. La població d?estudi serán MF i INF membres dels Equips d?Atenció Primària (EAP) de l?Institut Català de la Salut (ICS) de l?Àrea Metropolitana Nord i Sud. Els EAPS participants s’assignaran de manera aleatòria a 4 grups d?estudi: Grup Formació (s?implementarà només la formació), Alerta (s?implementarà només l?alerta), Combinat (s?implementaran ambdues intervencions) i Control (cap intervenció). L?eficàcia de les intervencions s?avaluarà comparant el percentatge de proves de VIH i altres ITS realitzades en pacients assignats als EAP participants.
Resultats esperats: S?espera que tant la implementació de la formació online com la programació de l?alerta incrementaran significativament la taxa de realització de la prova del VIH i altres ITS un 10%. Ambdues intervencions poden desplegar-se fàcilment i amb un cost relativament reduït a tots els centres d?AP de l?ICS. El projecte té, per tant, la potencialitat de millorar el diagnòstic precoç del VIH i altres ITS a AP a Catalunya nivell poblacional resultant en una disminució del diagnòstic tardà del VIH/ITS i del nombre de casos d?aquestes infeccions a Catalunya.
Les infeccions de transmissió sexual (ITS), incloent la infecció pel VIH i la SIDA, són una de les principals causes de malaltia, infertilitat, discapacitat a llarg termini i mort al món i tenen conseqüències mèdiques i psicològiques greus així com presenten sinèrgies importants amb la infecció pel VIH. La situació epidemiològica a Catalunya, així com a la resta d?Europa, mostra una tendència cap a l?augment dels casos de VIH i d?altres ITS. La quantificació de la incidència i la càrrega de malaltia d?aquestes infeccions en el nostre medi és important per a la planificació. És per això, que els sistemes de vigilància de les ITS així com de la infecció pel VIH i la SIDA constitueixen un element clau per a contribuir a l’esforç mundial que s’està realitzant per prevenir aquestes infeccions. A Catalunya, el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) /ICO i amb dependència funcional de l?Agència de Salut Pública de Catalunya, és l?encarregat de recopilar, analitzar i difondre les dades de vigilància sobre la infecció pel VIH i la SIDA així com la resta d?ITS. Donada la situació epidemiològica actual, cal promoure la cerca activa de situacions associades a l?exposició al VIH i les altres ITS així com el canvi d?actituds promovent conductes sexuals més segures i la detecció precoç del VIH i altres ITS. Els professionals de salut d?atenció primària (AP) constitueixen un recurs fonamental degut a la seva àmplia cobertura. És en aquest marc que es planteja aquest projecte amb l?objectiu per reforçar i ampliar els sistemes d?informació actualment disponibles per al coneixement de l?epidemiologia de les ITS i de la infecció pel VIH en l?àmbit de AP:
1. Implementar un nou sistema d?informació per al coneixement de la magnitud i les característiques epidemiològiques de les infeccions de transmissió sexual que actualment no són de declaració obligatòria contribuint d?aquesta manera al monitoratge de la morbiditat de les ITS a Catalunya.
2. Implementar el monitoratge de la realització de proves de VIH a l?AP per conèixer el nombre de proves que es realitzen anualment així com les característiques epidemiològiques de les persones que es realitzen la prova de VIH, essent un element clau que ajuda a entendre la dinàmica dels nous diagnòstics de VIH .
3. Monitorar l?oferta i la realització de la prova del VIH als pacients diagnosticats amb una condició indicadora (CI) a l?AP realitzant estudis transversals periòdics. La comparació entre els diferents talls transversals permetrà descriure la tendència de l?oferta de la prova del VIH en pacients diagnosticats amb una CI a AP a Catalunya al llarg del temps i avaluar el possible impacte que hagi pogut tenir la publicació de les actuals guies pel diagnòstic precoç del VIH disponibles a AP a Catalunya
El vértigo es una patología prevalente en atención primaria que requiere un abordaje global de los pacientes. No son necesarias técnicas diagnósticas complementarias en la mayor parte de pacientes, sino un trabajo de interrogatorio y exploración física. La causa más frecuente de vértigo en la atención primaria es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad debe hacerse con las maniobras de recolocación. Objetivo: Evaluar la efectividad de la maniobra de Epley realizada por médicos de atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. Diseño: Ensayo clínico aleatorio no farmacológico con asignación aleatoria llevado a cabo en la Atención Primaria. Ámbito: Dos centros de salud urbanos que atienden a una población de aproximadamente 50.000 usuarios. Pacientes: a todos los pacientes que acudan a los centros de salud y sean orientados por sus médicos como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados a un grupo intervención (maniobra de Epley) o control (maniobra simulada). Las variables de resultado serán la respuesta a la maniobra de Dix Hallpike, una escala de Likker sobre vértigo en la última semana y un test de calidad de vida del véritgo. Análisis estadístico: Estadística descriptiva de todas las variables recogidas. Para la comparación entre grupos de las variables cuantitativas se utilizará la prueba t de Student o la U de Mann-Whitne, según la normalidad de la variable. Para la comparación de variables cualitativas se utilizará la prueba Jicuadrado o prueba exacta de Fisher, según cumplimiento de las condiciones de aplicación.
El vértigo es una patología prevalente en atención primaria que requiere un abordaje global de los pacientes. No son necesarias técnicas diagnósticas complementarias en la mayor parte de pacientes, sino un trabajo de interrogatorio y exploración física. La causa más frecuente de vértigo en la atención primaria es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad debe hacerse con las maniobras de recolocación. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de la maniobra de Epley (ME) realizada por médicos de atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio con asignación aleatoria llevado a cabo en la Atención Primaria. ÁMBITO: Dos centros de salud urbanos que atienden a una población de aproximadamente 50.000 usuarios. PACIENTES Y MÉTODOS: A todos los pacientes que acudan a los centros de atención primaria y sean orientados por sus médicos como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados a un grupo intervención (ME) o control (maniobra simulada). Ambos grupos recibirán tratamiento con betahistina. Las variables de resultado serán la respuesta a la maniobra de Dix Hallpike (DH), la respuesta dicotómica si/no respecto a la presencia de vértigo durante la última semana, una escala de Likert sobre vértigo en la última semana y un test validado de calidad de vida del vértigo. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Estadística descriptiva de todas las variables recogidas. Para la comparación entre grupos de las variables cuantitativas se utilizará la prueba t de Student o la U de Mann-Whitne, según la normalidad de la variable. Para la comparación de variables cualitativas se utilizará la prueba Ji-cuadrado o prueba exacta de Fisher, según cumplimiento de las condiciones de aplicación. APLICABILIDAD DE LOS RESULTADOS: Unos resultados positivos de nuestro estudio pondrán en evidencia que el VPPB puede ser abordado de forma correcta por profesionales de atención primaria que hayan recibido una formación breve. Si la práctica se generaliza puede redundar en una gran mejora en la calidad de vida de estos pacientes
El vértigo es una patología prevalente cuya causa más frecuente es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad son las maniobras de recolocación. Objetivo: Evaluar la eficacia de la maniobra de Epley realizada en atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. Diseño: Ensayo clínico aleatorio. Ámbito: Dos centros de salud ubano que atienden 49.400 usuarios mayores de 18 años. Pacientes: A todos los pacientes, visitados por cualquier motivo, orientados como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados aleatoriamente a un grupo intervención (maniobra de Epley) i control (maniobra simulada). Seguimiento: un año. Las variables de resultado serán: respuesta a la maniobra de Dix Hallpike, respuesta dicotómica si/no respecto a la presencia de vértigo durante la última semana, escala de Likert sobre vértigo, test de calidad de vida. Análisis estadístico: Regresión múltiple lineal, de Poïsson y de Cox según respuesta analizada, con grupo intervención/control como variable principal ajustando por potenciales confusores. Comparación bivariada mediante prueba t de Student o U de Mann-Whitney (variables continuas) y de Ji-cuadrado o exacta de Fisher (variables categóricas). Se precisan 75 sujetos en el grupo control y 75 en el grupo intervención.
OBJETIVOS: Evaluar la asociación entre el síntoma de alarma rectorragia (y/o combinación con otros signos y síntomas de alarma) y el subsecuente diagnóstico de cáncer colorrrectal en la población de Atención Primaria (AP) > 15 años, estratificado por diferentes grupos de edad y sexo. DISEÑO: Estudio prospectivo de base poblacional. Evaluación test diagnóstico. Pacientes que consultan por rectorragia (test diagnóstico) y pacientes diagnósticos de cáncer colorrectal o no (gold estándar). SUJETOS: 1.500.000 >15 años de AP. VARIABLES: test diagnóstico: rectorragia y/o combinación de diferentes signos y síntomas de alarma acompañantes; patrón de oro: cáncer colorrectal, no cáncer colorrectal; edad y sexo y otras variables clínicamente relevantes. RECOGIDA Y ANÁLISIS DE DATOS: Información generada por los propios registros de actividad informatizada. Determinación de los criterios de validez que cuantifican la capacidad de la rectorragia (y/o combinación de signos y síntomas de alarma) para el diagnóstico de CCR. LIMITACIONES: La dificultades para obtener e incorporar de forma sistemática la información de todas las bases de datos disponibles para completar la información de cada registro.
J. PEREZ-PATINO, Y. RANDO-MATOS, R. CARRILLO-MUNOZ, A. SANLLORENTE-MELENCHÓN, O. CUNILLERA-PUÉRTOLAS, I. VILLAR-BALBOA, J. MORENO and E. PEGUERO-RODRIGUEZ
Atencion Primaria. 2026 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2026.103506; PMID:42054764
Perez-Patiño J, Carrillo-Muñoz R, Rando-Matos Y, Cunillera-Puértolas O, Sanllorente-Melenchón A, Villar-Balboa I, Ballvé-Moreno JL and Peguero-Rodríguez E
BMC Primary Care. 2025 Dec 1; . doi:10.1186/s12875-025-03050-2; PMID:41327066
A. GUARDIOLA-ARÉVALO, J. ROCA, M. ALVAREZ, R. MUÑOZ, J. ARBELOA and J. ROMERO
Atencion Primaria. 2025 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2024.103201; PMID:39799751
R. MUÑOZ, C. BENITO, M. ABAD and J. ROCA
Atencion Primaria. 2025 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2024.103048; PMID:39276681
M. ABAD, C. SAUMELL, M. CASTELLA and R. MUÑOZ
Atencion Primaria. 2024 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2023.102806; PMID:38039936
E. PEGUERO-RODRIGUEZ, J. PEREZ-PATIÑO, J. BALLVE, I. VILLAR, Y. RANDO, J. ALMEDA, O. CUNILLERA, O. ARIAS, X. GONZÁLEZ-COMPTA, A. NAVARRO, R. CARRILLO and V. MONFORTE
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2023 Jul 1; . doi:10.3399/bjgp23X734205; PMID:37479255
Bescós M.M., Pontes A.R., Muñoz R.C., Margalejo A.A. and Roca J.M.
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2023 Jan 1; . doi:10.1016/j.fmc.2022.11.005;
J. MORENO, R. MUNOZ, Y. MATOS, I. BALBOA, O. PUERTOLAS and J. ORTEGA
Atencion Primaria. 2021 Oct 1; . doi:10.1016/j.aprim.2021.102023; PMID:34000460
R. MUNOZ, J. MORENO, I. BALBOA, Y. MATOS, O. PUERTOLAS and J. ORTEGA
Atencion Primaria. 2021 Oct 1; . doi:10.1016/j.aprim.2021.102077; PMID:33965884
J. MORENO, R. MUNOZ, Y. MATOS, I. BALBOA, O. PUERTOLAS, J. ORTEGA, E. PEREZ, X. CURTO, C. RIPOLLES, N. FARRES, O. AGUDELO, C. CANTERA and R. LEDESMA
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2019 Jan 1; . doi:10.3399/bjgp18X700253; PMID:30510098
C. AGUSTI, M. MARTIN-RABADAN, J. ZARCO, C. AGUADO, R. CARRILLO, R. CODINACH, J. CARMONA and J. CASABONA
Atencion Primaria. 2018 Mar 1; . doi:10.1016/j.aprim.2017.02.008; PMID:28629887
R. CARRILLO, I. VILLAR and Y. RANDO
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2016 Jan 1;
R. CARRILLO, J. MASCORT and I. VILLAR
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2015 Jan 1;
I. BALBOA, R. MUNOZ, M. BOSQUE, M. CASTILLEJO, N. VILLACAMPA and M. YAGUE
Atencion Primaria. 2014 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2013.09.004; PMID:24262284
J. MENDIVE, R. CARRILLO and J. MASCORT
Enfermedad Por Reflujo Gastroesofágico. 2014 Jan 1;
C. AGUSTI, L. FERNANDEZ, J. MASCORT, R. CARRILLO and J. CASABONA
ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y MICROBIOLOGIA CLINICA. 2013 Aug 1; . doi:10.1016/j.eimc.2012.12.012; PMID:23428311
C. AGUSTI, L. FERNANDEZ-LOPEZ, J. MASCORT, R. CARRILLO, C. AGUADO, A. MONTOLIU, X. PUIGDENGOLAS, M. DE LA POZA, B. RIFA and J. CASABONA
AIDS CARE-PSYCHOLOGICAL AND SOCIO-MEDICAL ASPECTS OF AIDS/HIV. 2013 May 1; . doi:10.1080/09540121.2012.726339; PMID:23061873
R. CARRILLO, I. VILLAR and M. REGÍ
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2013 Jan 1;
C. AGUSTI, J. MASCORT, R. CARRILLO and J. CASABONA
Atencion Primaria. 2012 Dec 1; . doi:10.1016/j.aprim.2012.11.001; PMID:23182351
R. CARRILLO and J. MASCORT
Tratado De Medicina De Família Y Comunitaria. 2012 Jan 1;
R. CARRILLO and I. VILLAR
Amf-Actualización En Medicina De Família. 2012 Jan 1;
C. CALDERON, I. SOLA, R. ROTAECHE, M. MARZO-CASTILLEJO, A. LOURO-GONZALEZ, R. CARRILLO, A. GONZALEZ and P. ALONSO-COELLO
BMC Family Practice. 2011 Aug 9; . doi:10.1186/1471-2296-12-84; PMID:21827662
R. CARRILLO and J. MASCORT
Guía De Actuación En Atención Primaria.. 2011 Jan 1;
R. CARRILLO MUÑOZ and J. MASCORT ROCA
Pirosi i Dispèpsia. 2011 Jan 1;
R. CARRILLO MUÑOZ
semFYC Guia de Actuació en atención primaria. 2011 Jan 1;
R. CARRILLO, I. VILLAR, M. SEGUNDO and M. CAUBET
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2011 Jan 1;
R. CARRILLO and J. MASCORT
Amf-Actualización En Medicina De Família. 2011 Jan 1;
M. MARZO, R. CARRILLO, J. MASCORT, P. ALONSO, F. MEARIN, J. PONCE, J. FERRANDIZ, M. FERNANDEZ, G. MARTINEZ, M. SAEZ, X. BONFILL and J. PIQUE
Gastroenterologia y Hepatologia. 2009 Jun 1; . doi:10.1016/j.gastrohep.2009.04.004; PMID:19757508
R. CARRILLO and J. MASCORT
Amf-Actualización En Medicina De Família. 2005 Jan 1;
R. CARRILLO
Gatroenterología Y Hepatología En Atención Primaria. 2002 Jan 1;
R. CARRILLO
Guía De Actuación En Atención Primaria (2ª Ed.). 2002 Jan 1;
R. CARRILLO
Guía De Actuación En Atención Primaria (2ª Ed.). 2002 Jan 1;
R. MADRIDEJOS, J. BAENA, R. CARRILLO and J. MASCORT
Ditrecció Clínia En L'atenció Primària. Dispèpsia-H. Pylori. 2002 Jan 1;
R. CARRILLO and E. DOPICO
Butlletí Infosida -Dep. Sanitat-. 2001 Jan 1;
C. AGUSTÍ, O. CUNILLERA, J. MASCORT, R. CARRILLO and J. CASABONA
Eurosurveillance. 2025 Jun 19; . doi:10.2807/1560-7917.ES.2025.30.24.2400585; PMID:40539311
J. PATINO, J. MORENO, Y. MATOS, J. ORTEGA, O. PUERTOLAS, R. MUNOZ, I. BALBOA, X. COMPTA, O. AGUDELO, S. MUNOZ, V. RODRIGUEZ, A. CORTES and E. RODRIGUEZ
Trials. 2022 Sep 21; . doi:10.1186/s13063-022-06759-y; PMID:36131307
J. PATINO, J. MORENO, Y. MATOS, J. ORTEGA, O. PUERTOLAS, R. MUNOZ, I. BALBOA, X. COMPTA, O. AGUDELO, S. MUNOZ, V. RODRIGUEZ, A. CORTES and E. RODRIGUEZ
Trials. 2022 Jul 29; . doi:10.1186/s13063-022-06548-7; PMID:35906606
R. MUNOZ, J. MORENO, I. BALBOA, Y. MATOS, O. PUERTOLAS, J. ORTEGA, E. PEREZ, X. CURTO, C. RIPOLLES, N. FARRES, A. MENDEZ, J. NOVA, M. SANTOS, J. MINANO, D. ERAZO, A. SANCHEZ, J. MORENO, Y. MATOS, C. RIPOLLES, R. MARTORI, A. MARGALEJO, O. AGUDELO, S. CRESPO, L. MARTIN, M. MALUQUER, L. DIAZ and R. ALASTRUEY
BMC Family Practice. 2019 Nov 13; . doi:10.1186/s12875-019-1035-3; PMID:31722671
J. MORENO, R. MUNOZ, I. BALBOA, Y. MATOS, O. AGUDELO, A. VASUDEVA, O. AGUILERA, J. ORTEGA, A. GUILLEN, C. OLAYA, X. CUR, E. PEREZ, C. RIPOLLES, P. PALACIOS, N. FARRES, A. SANCHEZ, C. CANTERA and R. LEDESMA
Trials. 2014 May 21; . doi:10.1186/1745-6215-15-179; PMID:24886338
P. ALONSO-COELLO, I. SOLA, R. ROTAECHE, A. GONZALEZ, M. MARZO-CASTILLEJO, A. LOURO-GONZALEZ, R. CARRILLO, P. VELAZQUEZ, G. GARCIA-VELASCO and C. CALDERON
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2009 May 15; . doi:10.1186/1472-6963-9-80; PMID:19445660
M. PERONA, F. MEARIN, M. GUILERA, M. MINGUEZ, V. ORTIZ, M. MONTORO, J. SERRA, C. CASANOVA, E. REY, O. ALARCOON, L. BUJANDA, A. LIMA, M. ANDREU, M. CASTRO, A. LOPEZ, R. CARRILLO, L. SEMPERE and X. BADIA
MEDICINA CLINICA. 2008 Sep 27; . doi:10.1016/S0025-7753(08)72285-1; PMID:18842210