Juan José Zamora Sánchez

L’envelliment poblacional està provocant un augment de les persones amb fragilitat, dependència i multimorbidat, i en conseqüència, necessitats d’atenció més complexes en grups poblacionals vulnerables com el residencial. La fragilitat és un estat de vulnerabilitat de la persona provocada per una acumulació de dèficits a diversos dominis (físic, psicològic i social), que condiciona una disminució de la reserva funcional, una situació de risc de patir resultats adversos de salut i un major ús de recursos sanitaris. En aquest context és essencial l’avaluació amb instruments validats. L’índex fràgil-VIG és un instrument multidimensional de valoració de fragilitat basat en la valoració geriàtrica intregral del qual s’han realizat estudis de validació a entorn hospitalari i comunitari. Aquest projecte té com objectiu, per una banda, estudiar la validesa de l’index fràgil-VIG a l’enton residencial, i per altra, la identificació de perfils de fragilitat que captin la complexitat d’atencio a l’entorn residencial.
Per a l’estudi de la validesa de l’índex fràgil-VIG es realitzarà el seguiment d’una cohort d’usuaris de residències de gent gran de titularitat pública de la ciutat de Barcelona. S’estima una mostra aleatòria del 50% del total de 2215 places residencials. S’analitzarà la validesa de constructe de l´índex fràgil-VIG amb altres constructes relacionats (qualitat de vida, risc de patir nafres per pressió, deteriorament cognitiu i morbiditat) i la seva capacitat pronòstica sobre mortalitat a l’any i dos anys de seguiment.
A partir de la informació de l’índex fragil-VIG, edat i sexe, mitjançant una anàlisi de conglomerats amb tècniques de big data, s’analitzaran quins perfils de fragilitat presenten les persones usuàries de residències a partir de la informació de l’índex fragil-VIG, edat i sexe. Mitjançant tècniques qualitatives realitzarem una anàlisi de validesa de contingut dels perfils identificats i exploració de necessitats d’atenció mitjançant entrevistes individuals a una mostra de 25 usuaris de residències o familiars.

L’objectiu d’aquesta revisió és analitzar sistemàtica i críticament l’evidència
disponible sobre les propietats psicomètriques dels instruments
multidimensionals per avaluar la fragilitat en persones ateses a l’àmbit de
l’atenció Primària de Salut, per tal d’identificar l’eina(s) més adequada(s)
Es farà una cerca exhaustiva a MEDLINE, CINHAL, PsycINFO i bases de
dades de literatura grisa, des de les seves dates d’inici, sense limitació
d’idioma. S’utilitzarà un filtre de cerca validat i altament sensible per trobar
estudis sobre propietats psicomètriques i una cerca addicional que inclogui
els noms dels instruments trobats a la cerca inicial i revisió de les
referències dels articles obtinguts. L’estratègia de cerca serà la següent: (1)
Construct: «»Frailty»»; (2) Població: «»Community-dwelling»», «»Primary Health
Care»»; (3) «»Terwee search filter»» i (4) «»Terwee exclusió filter»»; #1 AND #2
AND #3 NOT #4
S’inclouran estudis destinats al desenvolupament d’un instrument de
valoració de la fragilitat o l’avaluació de d’una o més propietats de mesura,
la seva interpretabilitat o factibilitat. L’instrument ha de tenir un enfoc
integral (físic, psicològic i social), un context d’us en l’entorn comunitari, en
estudis dirigits a persones que viuen a la comunitat.
Dos revisors avaluaran de forma independent les referències i avaluaran el
risc de biaix mitjançant els estàndars COSMIN, amb l’intervenció d’un tercer
revisor en cas de desacord. Per avaluar l’evidència general de les propietats
psicomètriques dels instruments identificats, es combinaran els resultats
dels diferents estudis, ajustats per la seva qualitat metodològica per
consens de l’equip investigador i s’elaborarà un informe de resultats segons
les recomanacions PRISMA 2020.

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.

Objetivos: Demostrar que un programa de rehabilitación cardiaca post-infarto agudo de miocardio (IAM), administrado desde la Atención Primaria de Salud, mediante un procedimiento centrado en el paciente es más eficaz que el procedimiento habitual. Metodología: El proyecto incluye 4 estudios que se vertebran alrededor de un ensayo clínico aleatorizado. Estudio I: Ensayo clínico aleatorizado no farmacológico en el que se estudia la
eficacia de una intervención de un programa de Rehabilitación Cardiaca con entrevista motivacional frente al procedimiento estándar. Estudio II: Diseño y estudio de validez de un nuevo instrumento para medir la autoeficacia del cuidado en el pacientes post-IAM. Estudio III: Diseño y estudio de validez de un programa de actividad física para el domicilio y en el entorno comunitario para pacientes post-IAM. Estudio IV: Estudio de la experiencia de los pacientes con métodos mixtos. Participantes: pacientes >18 años, tras el alta hospitalaria por un IAM, y que van a domicilio con indicación de inicio de rehabilitación cardiaca y medidas de prevención secundaria. Variables principales: Capacidad de la funcional física y prevención secundaria efectiva. Muestra: diferencia mínima clínicamente relevante en la prueba el test de la marcha de 6 minutos. Aceptando un riesgo alfa de 0,05 y un riesgo beta de 0,2. Se necesitarán 284 participantes (142 en cada grupo) para detectar diferencias
iguales o superiores a 30 metros. Resultados esperados: El modelo de rehabilitación cardiaca estudiado es eficiente y mejora la funcionalidad física, psicológica y emocional de los pacientes post-IAM.

Objetivo:
Identificar las características sociodemográficas y clínicas de la población ATDOM atendida en la Gerencia Territorial de Barcelona Ciudad.

Metodología:
Estudio descriptivo transversal de todos los pacientes incluidos en el programa ATDOM en Atención Primaria de Barcelona Ciudad durante el año 2018.
Variables: Edad, Sexo, PCC, MACA, GMA, Barthel, Pfeiffer, Braden, TIRS, Zarit, Polifarmacia, Media de visitas y % de cobertura por profesional.
Toda la información será recopilada de la historia clínica, del registro de la práctica asistencial habitual según programa ATDOM. Los técnicos de salud diseñarán una base de datos para recopilar de forma automática toda la información para su análisis estadístico.
Análisis estadístico: Para las variables cuantitativas se calcularán las medidas de tendencia central y de dispersión, y para las variables cualitativas el análisis de proporciones. Se calcularán intérvalos de confianza al 95%. En el análsis bivariante se utilizarán las pruebas paramétricas o no parámetricas correspondientes en función de si las variables a estudio siguen una distribución normal o no, respectivamente. En todo los casos se trabajará con un error alfa del 5%.

Resultados esperados:
Identificación de necesidades de atención de los pacientes atendidos en atención domiciliaria en Barcelona ciudad.

La fragilitat és un estat de vulnerabilitat de la persona provocada per una acumulació de
dèficits a diversos dominis (físics, psicològics o socials). Això condiciona una disminució de
la reserva funcional, una situació de risc de patir resultats adversos de salut i un major ús
de recursos sanitaris. La fragilitat és potencialment modificable, i per tant la seva
identificació és essencial per planificar activitats preventives i de maneig. L?ús d?instruments
multidimensionals de valoració vàlids i fiables podria ser útil per a un cribratge comunitari de
situació de fragilitat inicial, o be per a determinar el grau de reserva a persones amb
fragilitat moderada o avançada, des d?una visió integral de la persona, que faciliti la presa de
decisions clíniques.
OBJECTIUS
– Identificar els instruments multidimensionals més adequats per a l?avaluació de la fragilitat
en persones ateses a l?àmbit de l?Atenció Primària de Salut.
– Avaluar l?índex de fragilitat i la qualitat de vida percebuda de les persones incloses en el
programa ATDOM de 2 centres d?atenció primària de Barcelona Ciutat en una zona sobreenvellida.

Objetivo:
Evaluar el índice de fragilidad IF-VIG y la calidad de vida percibida de los pacientes incluidos en el programa ATDOM de los centros de Atención Primaria de Montnegre y les Corts Pedralbes, en Barcelona Ciudad, así como la correlación del IF-VIG con sucesos adversos.
Metodología:
Estudio observacional longitudinal prospectivo de una cohorte de pacientes ATDOM, con análisis descriptivo transversal inicial de las características sociodemográficas y clínicas.
Determinaciones. Variables independientes: edad, sexo, PCC, MACA, Barthel, Lawton, Pfeiffer,
Riesgo social. Como variables dependientes: índice frágil-VGI, EuroQol-5d y sucesos adversos
(ingresos hospitalarios y sociosanitarios, institucionalización y éxitus)
Análisis Estadístico. Análisis descriptivo inicial de variables sociodemográficas, clínicas y calidad de vida. Seguimiento hasta 12 meses o defunción, de sucesos adversos, así como contraste en función de la puntuación del índice IF-VGI.

Objetivo:
Evaluar sistemática y críticamente la evidencia disponible sobre las propiedades psicométricas de los instrumentos multidimensionales de evaluación de la fragilidad en personas ? 70 años que viven en la comunidad (domicilio o residencia) para identificar el mejor en base a los criterios citados.
Metodología:
Revisión psicométrica sobre instrumentos de evaluación de fragilidad, con registro del protocolo en PROSPERO y siguiendo los estándares del protocolo COSMIN para revisiones sistemáticas de valoración de propiedades de instrumentos de medición de aspectos de salud.

OBJECTIU GENERAL: Avaluar l’efectivitat d’un programa de seguiment de pacients amb MPOC a l’alta hospitalària per part de gestió de casos i l’equip d’atenció primària

MÈTODE:

Estudi quasiexperimental, pre-post. S’inclouen per mostreig consecutiu, tots els pacients ingressats a l’hospital de referència (Hospital del Mar) per exacerbació de MPOC durant els anys 2012 a 2014 al CAP Besòs.
Un infermer/a gestor de casos revisa setmanalment els ingressos i altes de l’hospital de referència (revisió de llistats de cens hospitalari), participant en la reunió setmanal de planificació d’altes de la unitat de i Pneumologia, i efectuant una visita precoç domiciliària en tots els casos en els 10dies posteriors a l’alta, que comporta una valoració integral del pacient i de l’entorn cuidador, valoració del grau de coneixement de la malaltia, coneixement dels signes d’alarma i habilitats per al maneig de símptomes, autocores i del tractament per part del pacient i/o cuidador. A partir d’aquesta visita es planifica un seguiment estructurat per part del seu equip de referència, que suposa un mínim de 8 contactes a l’any, alternant visites presencials al centre de salut o domicili i seguiment telefònic.
S’avalua l’impacte de la intervenció als 6 mesos i als 12 mesos en termes de
– Reingressos i visites a urgències (revisió capitatiu IMAS i Història Clínica Compartida)
– Mortalitat (revisió de la Història Clínica)
– Qualitat de vida percebuda Euroqol 5D. Es calcularà perfil de salut i index Euroqol seguint indicacions dels autors
– Qualitat de vida específica en MPOC: COPD Assessment Test (CAT) i CCQ (Clinical COPD Questionnaire)
– Adherència terapèutica: Escala Likert

Els resultats esperats són que la intervenció produeixi un millora de resultats en termes d’ingressos hospitalaris, visites a urgències, qualitat de vida, adherència terapèutica i autocura de la malaltia

Els instruments emprats per a l’avaluació permetran objectivar resultats en dimensions específiques per al maneig de la MPOC, dels quals actualment no disposem al full de monitoratge ecap (qualitat de vida específica en MPOC, autocura en MPOC, valor pronòstic MPOC alternatiu amb BODEX)

A la vegada, l’ús d’aquests test per a l’estudi, però enmarcats dintre de la pràctica assistencial, permetran comprovar la facilitat de cumplimentació i pertinència, i adaptar-se a les noves recomanacions de valoracions específiques recomanades a les principals guies de pràctica clínica sobre MPOC consultades (GOLD, GesEPOC)

Els resultats permetran obtenir informació de qualitat en termes d’impacte en símptomes de MPOC i afectació en la qualitat de vida dels pacients MPOC atesos per exacerbació greu (Hospitalització) en els pacients del nostre territori, i aqeust coneixement ens serà d’utilitat per a la presa de decisions futures si cal redisenyar o innnovar sobre altres intervencions o aliances amb altres dispositius (per exemple, el servei de rehabilitació del territori)

OBJETIVO: Determinar la incidencia de tuberculosis (TB) en relación con los resultados de las pruebas de cribado (Reacción de la Tuberculina (RT), T.SPOT-TB (ELISPOT) y QuantiferonTBGold(QFTBG)) y si han recibido tratamiento de la infección tuberculosa, en una amplia cohorte de personas con elevado riesgo de desarrollar TB. METODOLOGÍA: Estudio de cohortes prospectivo y de base poblacional con inicio en la información obtenida a partir del estudio de contactos de pacientes diagnosticados con TB bacilífera, de los pacientes VIH positivos y de los pacientes pendientes de tratamiento biológico inmunosupresor diagnosticados durante el año 2009. El seguimiento de los pacientes se establecerá hasta su diagnóstico de TB o hasta la finalización del periodo de estudio (diciembre de 2011). CENTROS PARTICIPANTES: Subproyecto 1: Agència de Salut Pública de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Mutua de Terrassa; Subproyecto 2: Centre de Prevenció i Control de la TB de Barcelona, Hospital Germans Trias i Pujol; Subproyecto 3: Hospital del Mar; Subproyecto 4: Hospital General de Castellón, Hospital La Plana de Vila-real, Centro de Salud Pública de Castellón (Sección Epidemiología). ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se calculará la tasa de incidencia de TB activa según el resultado de las pruebas de RT, , ELISPOT y QFTBG y tratamiento administrado. Se ajustará un modelo multivariado según las diferentes variables potencialmente confusoras de la asociación observada, y una vez comprobada la asunción de proporcionalidad del riesgo, se utilizará un modelos de riesgos proporcionales de Cox para obtener los RR de tener TB y sus correspondientes intervalos de confianza del 95%.