Juan Ballesta Ors

Antecedentes: Se recomienda la palpación oportunista del pulso como actividad [Class I, Level B] para mejorar la detección de la fibrilación auricular (FA)y disminuir sus complicaciones.
Hipótesis: La realización de detección oportunista debería permitir mejorar la detección de FA no diagnosticada y los indicadores de su proceso asistencial.
Objectius: Evaluar el diagnóstico de nueva FA mediante la palpación oportunista del pulso en población general ?60 años.
Metodología: Estudio observacional, transversal y retrospectivo (2016-2017), no ligado a fármaco, de base poblacional, multicéntrico y de ámbito comarcal. Explotación de registros clínicos (e-cap, e-sap).
La variable dependiente: Registro o no en la historia clínica de la realización de palpación del pulso en el periodo 01/01/2016-31/12/2017. Se entiende por cribado oportunista el registro en la historia clínica de haber realizado la palpación del pulso y/o ECG con resultado ?rítmico? (R) o ?arrítmico? (AR). Se excluyen aquellos pacientes con diagnóstico previo de FA.
Anàlisi estadística: Medidas básicas de centralización y dispersión con sus respectivos intervalos de confianza (IC) al 95%. Tasa de incidencia poblacional; tasa acumulada de nuevas FA y la razón de tasas ajustadas por edad y estandarizadas por el método directo (TAE). Para la identificación de las variables asociadas a la situación de no-cribado oportunista se utilizará la regresión multivariante de Cox.
Resultats esperats: Diferencias significativas en el diagnostico de nueva FA y su tratamiento según se haya realizado o no detección oportunista del pulso.
Aplicabilitat i Rellevància: Evidencia sobre posibles factores asociados a una mejor detección oportunista de la FA y la prevención de los accidentes cerebrovasculares.

Introducción:
La fibrilación auricular (FA) se duplicará en los próximos cincuenta años; 1/3 de los ictus isquémicos están relacionados con la presencia de una FA desconocida previamente. Los métodos actuales no parecen suficientemente efectivos en el diagnóstico precoz FA y la prevención del riesgo de ictus.

Objetivos:
Identificar un modelo de riesgo de FA en pacientes diabéticos e hipertensos y describir su asociación con la incidencia de ictus.

Métodos:
Estudio comunitario multicéntrico, retrospectivo y observacional de una cohorte de 8237 pacientes en atención primaria sin FA entre el 1/1/2013-31/12/2017. Variable principal: incidencia de FA y/o ictus. Otras variables: sociodemográficas, comorbilidades, prescripción de fármacos activos y escala CHA2DS2VASc. Análisis descriptivo y modelos de Cox para la identificación de las variables pronóstico de FA y tabla de estratificación por riesgo (IP). Estudio piloto y validación interna por curva ROC i área bajo la curva (AUC).

Resultados provisionales:
La incidencia de FA por 1000 personas/años fue de 10.5 (IC 95% 9.5-11.5), mayor en hombres. Factores pronósticos: edad (HR 1.07 IC 95% 1.05-1.09, p<0.001), peso (HR 1.03 IC 95% 1.02-1.04, p<0.001), CHA2DS2VASc (HR 1.57 IC 95% 1.16-2.13, p=0.003) y sexo femenino (HR 0.55 IC 95% 0.37-0.82, p=0.004). El grupo de mayor riesgo presenta una incidencia significativa superior de FA, ictus y mortalidad general así como un NNS significativamente inferior al conocido. Conclusiones esperadas: El cribado por riesgo permitirá identificar aquellos individuos con mayor probabilidad de sufrir una FA e ictus con una efectividad superior en atención primaria.

Antecedents:
L’ictus és la segona causa de mort i la primera causa mèdica de discapacitat. Després de la fase aguda, els supervivents necessitaran i utilitzaran gran quantitat de recursos sanitaris que inclouen cures agudes, rehabilitació i serveis socio-sanitaris. Amb el progressiu envelliment de la població, el nombre de persones afectades s’incrementa i les conseqüències en mortalitat i discapacitat semblen estar relacionades amb l’estat funcional previ i la severitat de l’episodi. Així que després de l’alta, seran importants les estratègies de prevenció vascular per a disminuir la freqüència i la gravetat dels nous episodis, i també ho seran les cures, controls i adaptacions del pacient i el seu cuidador en el maneig de la discapacitat.
Els resultats de nombrosos estudis revelen també un elevat cost social produït per l’ictus en relació al grau de dependència residual i a la duració temporal de les cures.
S’ha estimat que el cost hospitalària de l’ictus a Espanya al 2004 va estar al voltant de 1526 milions d’euros. Si sumem costos directes i indirectes estaríem al voltant de 6.000 milions d’euros anuals. Disposem d’estudis de costos de l’ictus, però no disposem d’estudis al territori que es centren en la despesa segons la utilització o no de revascularització (fibrinòlisis i/o trombectomia).
Hipòtesi:
(H0) No hi ha diferències en els cost global de l’ictus entre la població que ha sofert un ictus a les Terres de l’Ebre i els costos descrits a Catalunya, Espanya i Europa.
Objectiu general:
Avaluar els costos globals de l’ictus a les Terres de l’Ebre i en funció al tractament rebut: estàndard, fibrinòlisi i/o trombectomia.
Objectius específics:
Identificar els factors pronòstic independents dels costos de l’ictus a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus entre sexes a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia a les Terres de l’Ebre.
Avaluar el cost dels QUALYs en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia.
Avaluar la corba de mortalitat i incidència de discapacitat post ictus a Terres de l’Ebre.
Comparar els costos de l’ictus segons tipus amb els costos publicats a Catalunya, Espanya i Europa.
Metodologia i anàlisi estadística:
1ª FASE: Revisió sistemàtica segons el manual PRISMA de la literatura en busca d’estudis econòmics que avaluïn els costos de l’ictus.
En aquesta fase es realitzarà una revisió sistemàtica d’estudis que avaluïn els costos directes i indirectes de l’ictus, a fi de disposar d’una base per a desenvolupar la segona fase del projecte, utilitzant en aquesta revisió com a base metodològica per a la definició de les variables a utilitzar en la segona fase del projecte.
2ª FASE: Estudi epidemiològic, observacional i retrospectiu i de base comunitària de
costos de la malaltia en una mostra de pacients que han sofert un ictus establert en l’àmbit sanitari de les Terres de l’Ebre. S’inclouran per a l’estudi els pacients que hagin sofert un ictus durant el període d’estudi, que serà de l’1 de juny de 2018 a 1 de juny de 2019. Dividirem l’atenció d’aquests pacients en tres parts: Prevenció Primària, Ictus Agut i Post ictus. Comparació de la distribució de costos amb els de l’àmbit Catalunya, Espanya i Europa.
3ª FASE: Elaboració conjunt de propostes de millora de gestió econòmica en el procés
assistencial de l’ictus d’acord a la distribució de costos i resultats en salut per tipus de tractament.
Resultats esperats: S’espera obtenir resultats comparables amb altres territoris de característiques similars tot i que les característiques demogràfiques i de densitat de població defineixen un marc diferencial a les Terres de l’Ebre, motiu pel que els resultats esperats poden objectivar diferencies significatives en capítols com el transport pre-hospitalari, tipus de tractament i resultats en discapacitat post-ictus.
Aplicabilitat i rellevància: Un cop coneguts els costos de l’ictus al territori, permetrà detectar mancances i oportunitats de millora, així com valorar la despesa que suposarà l’ictus en els propers anys segons els valors d’augment de patologia esperats, i proposar estratègies de màxima eficiència en l’ús dels recursos, opcions de tractament i atenció especialment socio-sanitaria post-ictus.