Ingrid Arteaga Pillasagua

La Enfermedad Hepática Metabólica (EHMET) es un problema creciente de salud pública en todas las edades, con una incidencia en aumento y una compleja interacción
de factores metabólicos, genéticos y estilo de vida. Objetivos principales: P1. Establecer y consolidar una cohorte amplia, observacional, prospectiva y basada en la
población de niños y adolescentes para permitir la estadificación, monitorización y evaluación longitudinal de la progresión de la EHMET y sus factores de riesgo
metabólico asociados de la infancia a la edad adulta. P2. Evaluar la incidencia y la posible reversión de la fibrosis hepática significativa (mediante elastografía transitoria
controlada por vibración [VCTE]) y la EHMET (mediante el parámetro de atenuación controlada [CAP]) durante un período de seguimiento de 4 años en una cohorte previamente establecida de niños y adolescentes. Métodos: Este proyecto de base poblacional constará de 2 partes: Fase A: Transversal, Fase B: Estudio de cohorte longitudinal con seguimiento de 4 años. El estudio incluye a individuos de edades comprendidas de 9 a 16 años. Este proyecto surge del LiverKids, que ha recibido
financiación pública (PERIS 2021). Los participantes se someterán a: mediciones antropométricas, análisis de sangre, VCTE con CAP, Resonancia Magnética y cuestionarios (datos sociodemográficos, historial médico personal/familiar, evaluación del estilo de vida). Con una muestra de 2200 sujetos podemos tener una precisión de ±0,8% para una prevalencia/incidencia del 4% (como prevalencia de fibrosis) y una precisión de ±1,2% para una prevalencia/incidencia del 8% (como prevalencia de MASLD).
Resultados preliminares: Se analizaron 1.380 participantes (52,3% hombres; 47,4% mujeres). La prevalencia de esteatosis (CAP=225 dB/m) fue del 14,8% y la de fibrosis (VCTE=6,5 kPa) fue del 4,1. Se encontró una asociación significativa entre el valor medio de VCTE y tanto la edad como el Índice de Masa Corporal. Aplicabilidad:
Diagnosticar estadios precoces de fibrosis hepática es clave para evitar que progrese a estadios avanzados que conllevan un aumento de la mortalidad.
TITLE:

El fetge gras no alcohòlic (FGNA) és la hepatopatia més prevalent del món. Algunes dades suggereixen que pot existir un infraregistre. Objectius de l’estudi: determinar la prevalença global del registre del FGNA a les històries clíniques (HC) a l’atenció primària (AP) i la de poblacions de risc, així com conèixer els seus factors associats.
Metodologia: Estudi pilot transversal, multicèntric i poblacional. S’inclouran subjectes de 18 a 75 anys, assignats a un metge de família, que s’haurà convidat a participar aleatòriament, procedents dels centres d’AP participants, de les àrees Metropolitana Nord, Barcelona Ciutat i Lleida. Les dades s’obtindran, codificades, de la base de dades SISAP. Variables: dades sociodemogràfiques i els antecedents registrats a la HC d’obesitat, diabetes mellitus tipus 2 (DM2), hipertensió (HTA), dislipèmia i FGNA. Anàlisi estadístic mitjançant Rstudio, càlcul de prevalences amb IC 95%, test de comparació de variables, contrastos bilaterals i significació
estadística amb una p < 0,05. Limitacions: L’ús de dades registrades a la HC suposa un biaix de classificació dels subjectes i no permet conèixer la prevalença real del FGNA a la població. No obstant, la intenció és determinar quin és aquest registre i, per tant, creiem que les dades podran ser interpretades adequadament per a respondre els objectius. Implicacions: L’estudi aportarà informació sobre el grau de registre del FGNA a l’AP i pretén ser la base pel disseny de futurs estudis que avaluïn el cribratge i registre de la malaltia a Catalunya, per tal de millorar la gestió de la malaltia.

Introducción: la prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando muy rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis, la cirrosis e incluso el hepatocarcinoma. La Elastografía Transitoria (TE) con Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) es un método diagnóstico, eficaz, no invasivo e inocuo, que permite estimar el grado de fibrosis y de esteatosis en el hígado, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.
Objetivos: 1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa mediante la Elastografía Transitoria (TE) y la prevalencia de hígado graso no alcohólico (HGNA) mediante el Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) en población infanto-juvenil. 2) Determinar los puntos de corte óptimos del CAP para lograr la máxima concordancia con los hallazgos de la Resonancia Magnética (RM) en el diagnóstico del HGNA leve, moderado y grave en población infanto-juvenil.
Métodos: estudio transversal de base poblacional qu se realizará en centros escolares e institutos del área metropolitana de Barcelona. Se incluirán 2.866 niños/as y adolescentes de entre ?9 y ?16 años de edad matriculados en el sistema educativo obligatorio español. Se realizará a cada participante: anamnesis, exploración física, extracción de sangre, TE y cuestionarios sobre datos socio-demográficos, historia clínica personal y familiar, y de evaluación de estilos de vida (calidad de la dieta, actividad física, hábitos de sueño). La fibrosis hepática se determinará mediante la medición de la rigidez hepática (LSM) utilizando la TE y utilizando los marcadores serológicos Pediatric NAFLD Fibrosis Index (PNFI) y Pediatric NAFLD Fibrosis Score (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará mediante el CAP y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la concordancia entre los resultados del CAP y la RM para estimar los puntos de corte óptimos del CAP que coincidan con las categorías de la RM. Se realizará la RM a todos los participantes con resultados de TE alterados (?6,5 kPa y/o ?225 CAP) y, aleatoriamente, al 7,4% de los participantes con resultados de TE normales (<6,5 kPa o <225 CAP). Aplicabilidad y relevancia: el presente estudio pretende establecer las bases para el uso de la TE en población infanto-juvenil con el fin de lograr el diagnóstico precoz del HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La TE es una técnica no invasiva y ampliamente utilizada en adultos que permite el diagnóstico de estas entidades sin necesidad de una biopsia hepática. El HGNA conlleva un aumento de la carga global de la enfermedad, un gasto considerable de recursos sanitarios y un incremento de la mortalidad a largo plazo. Sin embargo, aún no se han establecido estrategias para su detección precoz. Esta situación subraya la necesidad de realizar la detección temprana del HGNA desde edades tempranas, utilizando y validando métodos no invasivos como la TE asociada al CAP. Esto permitirá avanzar en el diagnóstico de estas enfermedades de una manera fácil y segura en una población altamente vulnerable como la infantojuvenil. Realizar, por primera vez, el cribado poblacional de una patología que puede ser de las más prevalentes en la población infanto-juvenil de nuestro entorno, brindará la oportunidad de evitar el desarrollo de sus fases avanzadas así como sus comorbilidades asociadas. Hasta la actualidad no se ha llevado a cabo ningún estudio de estas características, por eso su realización podría tener un impacto social, sanitario y económico muy relevante.

Hipòtesis
L’àcid Úric alt, és un factor independent per a desenvolupar Diabetis tipus 2 i Pre Diabetis.

Objectius
Avaluar l’associació entre Àcid Úric alt i el Risc de desenvolupar Diabetis tipus 2 i PreDiabetis a 8 anys de seguiment.

Metodologia
Estudi Longitudinal retrospectiu en base poblacional

Antecedents: La temperatura local es un indicador evolutiu de ferides i úlceres. Actualment determinat empíricament amb el dors de la mà, ens cal investigar altres mètodes quantificables per a aquest indicador.

Hipòtesi: Amb termometria infraroja és possible objectivar aquestes variacions de temperatura.

Objectius: Observar les temperatures del llit de la lesió i pell perilesional. Comparar les diferències de temperatura associades a les variacions evolutives de la lesió.

Metodologia:
Estudi multicèntric observacional de concordança. Durada: 2 anys.
Àmbit: Centres d’Atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord.
Població diana: Pacients de tots dos sexes ? 18 anys demandants de cures infermeres per curació d’una ferida o úlcera.
Grandària mostral: S’inclouran 140 pacients mitjançant mostrari simple amb una ferida o úlcera i que vulguin participar a l’estudi.
Criteris d’exclusió: Negativa a participar, lesions > a 36 cm2, úlceres tumorals, cremades,
úlceres arterials, malaltia greu.

ANTECEDENTS
Actuament l’àcid úric està en estudi pels seus efectes a nivell vascular. El seu efecte Oxidant, induïnt estrés oxidatiu cel·lular provoca una disfunció endotelial. Tant la investigació bàsica com la investigació clinica busquen demostrar la relació d’aquest fet amb la Malaltia Renal, Cardiovascular, Fetge Gras i amb els diferents factors de risc.

HIPÒTESIS
L’àcid úric és el precursor de la malaltia renal, la malaltia cardiovascular, el fetge gras no alcohòlic (FGNA ) i els factors de risc cardiovasculars clàssics, i molt probablement a nivells d’úric baixos.

Chronic liver diseases are a very relevant global health issue, particularly due to the high prevalence of non-alcoholic fatty liver disease related to the obesity epidemics. Currently, patients with chronic liver diseases are mainly diagnosed in very late phases when they develop decompensated cirrhosis or liver cancer. In spite of this, there is no health policy of screening for chronic liver diseases in the population. This screening would allow early detection of liver diseases which could have a positive impact in the natural history and reduce progression to cirrhosis and mortality.
Objectives. The main objective is to validate an algorithm for screening for liver fibrosis in the population based on assessing liver fibrosis with transient elastography (TE) in subjects > 40yr with risk factors of liver disease (metabolic factors and/or increased alcohol consumption) with increased fatty liver content, as estimated with fatty liver index (FLI). Secondary objectives are to compare the assessment of fatty liver using CAP, a system for liver fat evaluation coupled to TE, and FLI, and perform a costeffectiveness analysis of the screening algorithm.
Study populations, design and intervention. 1.225 subjects will be randomly selected from citizens included in the primary health care registry and invited to participate. Demographic, clinical, and lab variables will be obtained at inclusion, and TE will be performed and CAP and FLI evaluated. A TE ? 9.2kPa will be indicative of significant liver fibrosis, based on solid previous data.
The prevalence of TE ? 9.2kPa in subjects with risk factors for liver disease and FLI > 60 will be compared with that of subjects with risk factors but FLI < 60. It is expected that the algorithm will be cost-effective and will show a high prevalence of significant liver fibrosis in the former group and very low prevalence in the latter group.

Las enfermedades crónicas del hígado son un problema de salud global, en especial debido a la alta prevalencia de enfermedad por hígado graso no alcohólico relacionada con la de obesidad. En la actualidad, la mayoría de pacientes son diagnosticados en fases muy avanzadas, con cirrosis descompensada o cáncer de hígado, y no se ha implementado ninguna estrategia sanitaria de detección precoz. La realización de un cribado poblacional de fibrosis hepática permitiría un diagnóstico precoz de las enfermedades crónicas del hígado lo que podría tener un impacto muy positivo en la evolución de los pacientes.
Objetivos. El objetivo principal consiste en validar un algoritmo de cribado de enfermedad hepática crónica en la población basado en la determinación de la fibrosis hepática mediante elastografía transitoria (ET) en sujetos > 40 años con factores de riesgo (metabólicos y/o consumo de alcohol) y que además presenten un elevado contenido de grasa en el hígado, estimado mediante el FLI (fatty liver index). Objetivos secundarios son la comparación de la estimación de la grasa hepática mediante FLI con la obtenida mediante el sistema CAP, asociado a la ET, y la realización de un estudio de coste-efectividad del algoritmo de cribado.
Población y diseño del estudio. Intervención. Se incluirá 1.225 sujetos de edad > 40años reclutados aleatoriamente de entre la población atendida en centros de Atención Primaria. A la inclusión se obtendrá las variables demográficas, clínicas y de laboratorio y se realizará una ET y determinación de CAP y FLI. Un valor de ET ? 9,2kPa se considerará indicativo de fibrosis hepática significativa, en base a resultados de estudios previos. Se comparará la prevalencia de ET ? 9,2kPa en el grupo de personas con factores de riesgo y FLI > 60 con la del grupo de personas con factores de riesgo y FLI < 60. Se espera que el algoritmo sea costeefectivo y que confirme una elevada prevalencia de fibrosis en el grupo de FLI alto y una muy baja prevalencia en el grupo de FLI bajo.

Objectiu: 1.Valorar el risc entre àcid úric i malaltia renal crònica (MRC). 2.Valorar el risc entre àcid úric, malaltia cardiovascular (MCV) i fetge gras no alcohòlic (FGNA). 3.Estimar la prevalença de hiperuricèmia en la població d?estudi. 4.Valorar si els criteris per tractar la hiperuricèmia són adequats per disminuir la incidència de MRC, MCV i FGNA en la població.
Disseny: Estudi poblacional, longitudinal, retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Subjectes >18 anys amb determinació d?àcid úric a l?inici de l?estudi.
Instrumentació: Població sense MRC, MCV ni FGNA a l?inici i es valorarà l?aparició d?aquestes al final.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, analítica, REGICOR/Framinghan, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Càlcul de hazard ratios per valorar el risc de MRC, MCV i FGNA mitjançant models de regressió de Cox. Estudi de la relació amb models bivariants (àcid úric com a variable explicativa), per quartils i com variable contínua. Models multivariants ajustant per factors de confusió. Càlcul de prevalença d?hiperuricèmia global, per gènere i edat. Anàlisis bilaterals i confiança del 95%.
Resultats esperats: Augment de MRC, MCV i FGNA.
Aplicabilitat i rellevància: Valors normals d?àcid úric poden associar-se a augment de MRC, MCV i FGNA. Aquest paràmetre és un factor de risc cardiovascular i renal. S?ha de valorar el punt de tall a tractar en aquestes patologies.
Limitacions: 1.Infrarregistre d?algunes variables tant a l?inici com al final de l?estudi. 2.Pèrdua d?individus: control mèdic privat, trasllat fóra de Catalunya. 3.Infrarregistre o diagnòstic erroni de MRC. 4.Infrarregistre de FGNA.

Objetivo: Conocer el registro de la adherencia en la práctica clínica de nuestros centros de atención primaria. Obtener información en relación a la detección, registro y causas de la no adherencia, según el modelo asistencial que actúa a cada paciente crónico complejo en nuestros centros de atención primaria. Valorar si existen diferencias entre los diferentes dispositivos asistenciales que actúan.
Diseño: Estudio descriptivo transversal de base poblacional.
Ámbito: Atención Primaria en la Metropolitana Nord (MN) de Barcelona con una población total asignada de 1.349.788 pacientes. 64 Equipos de Atención Primaria de Salud (EAP). La prevalencia de enfermedades crónicas oscila entre el 75,9% al 78,7% dependiendo del Servicio de Atención Primaria.
Fuente de datos: El estudio de realizará utilizando la base de datos de la historia clínica informatizada de Atención Primaria (ECAP), que incluye los datos demográficos, clínicos (diagnósticos y variables), asistenciales (visitas realizadas, motivo de consulta) y de prescripción farmacéutica de todos los pacientes asignados a los 64 EAP participantes en el estudio.
Definición de la cohorte: De la base de datos, la población incluida en el estudio seran pacientes asignados a un EAP participante del estudio que tenían un registro cumplimentado de valoración de la adherencia al tratamiento farmacológico durante el periodo de mayo de 2015 a mayo de 2016.

Objective: To evaluate the acceptability/quality of abdominal ultrasound studies requested by primary care physicians in Barcelona; to develop ultrasound guidelines and assess their impact on acceptability.

Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.

Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.

Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA («»control»»): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.

Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als «»controls»» l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.

Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.

Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.

Objetivos: 1. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad hepática crónica en pacientes con elastografía hepática alterada respecto a no alterada. 2. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad cardiovascular en pacientes con elastografia hepática alterada respecto a no alterada. 3. Conocer la evolución de la elastografía hepática 3 años después de haberse realizado. Objetivos secundarios: conocer la prevalencia de ateromatosis carotidea en pacientes con elastografia alterada o no, prevalencia de hígado graso con la elastografia alterada o no en relación a la ateromatosis carotidea y conocer la asociación de diversos polimorfismos y bioquímica con la elastografía hepática. Diseño: Estudio de cohortes prospectivo de seguimiento e incidencia de enfermedad hepática y/o cardiovascular en pacientes sometidos a una elastografia hepática pertenecientes a la cohorte poblacional generada del proyecto PI11/02657. Sujetos de estudio: 3.460 sujetos reclutados entre Enero-2012 y Junio-2014 de 18-75 años de edad procedentes de los 22 centros de Atención Primaria de la provincia de Barcelona. Criterios de exclusión: enfermedad hepática conocida. Instrumentalización: Variables sociodemográficas; comorbilidades, hábitos tóxicos, y estilos de vida; exploración física: Datos antropométricos, presión arterial e índice tobillobrazo; analítica; elastografía hepática; ecografía abdominal y carotídea; REGICOR/Framingham/score; síndrome metabólico; índices serológicos; eventos de interés: enfermedad hepática (hepatopatía alcohólica, vírica, autoinmune, metabólica), enfermedad cardiovascular (ictus, accidente isquémico transitorio, angina de pecho, infarto agudo de miocardio, aneurisma de la aorta abdominal, intervención vascular). Aplicabilidad y relevancia: La realización de este proyecto puede tener un impacto social, sanitario y económico muy importante ya que permitirá estimar la incidencia de enfermedad hepática y cardiovascular, permitiendo detectar y tratar precozmente a pacientes asintomáticos, lo que convertiría a la elastografía hepática como un método no invasivo de diagnóstico muy útil que puede ser abordado desde la atención primaria.

Els objectius principals d’aquest projecte són: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silent en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: 1. Determinació d’enzims hepàtics (+ ecografia abdominal si aquelles són positives), i 2. Elastografia transitòria. Objectiu secundari: 1. Analitzar la prevalença d’hepatitis crònica B en la població immigrant. Disseny: Es tracta d’un estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, de comparació de 2 mètodes diagnòstics. Àmbit i subjectes L’estudi es durà a terme en una població de persones d’entre 18 i 70 anys procedent dels 9 centres d’Atenció Primària de la zona del Maresme (Barcelona) que donen cobertura a uns 190.000 habitants d’un entorn urbà i semi-rural. Els subjectes seran seleccionats aleatòriament de la base de dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP) que és la base de dades poblacional que sustenta la targeta sanitària individual i que equival al cens poblacional a Catalunya, sent fins i tot més exhaustiu i actualitzat que aquest. Recull tots els subjectes adscrits a un centre d’Atenció Primària de la zona (la immensa majoria de la població), s’hagin visitat alguna vegada o no. Variables basals (entre l?entrada a la cohort i un any abans): 1. Variables sociodemogràfiques: Edat i sexe. 2. Enquesta: al pacient se li administrarà, mitjançant una infermera especialment preparada, una enquesta per obtenir dades clíniques i demogràfiques així com dades epidemiològiques rellevants: ingesta d’alcohol (el consum s’ha d’anotar en unitats de beguda estàndard i es diferenciarà el consum durant la setmana i durant els caps de setmana), consum de tabac, consum habitual de fàrmacs, antecedents de consum de drogues (ADVP), exposició a derivats de sang, cirurgia prèvia. A aquestes dades només podrà tenir accés el personal mèdic responsable del protocol. Alhora s’ha de revisar l’historial clínic del pacient mitjançant la història clínica electrònica utilitzada en el nostre sistema. 3. Exploració física: 3.1. Dades antropomètriques: Pes, talla i índex de massa corporal 3.2. Pressió arterial 4. Determinacions analítiques. 5. Diagnòstic de la síndrome metabòlica. 6. Elastografia hepàtica transitòria. 7. Ecografia abdominal. Els subjectes amb qualsevol dels següents SIGNES D’ALARMA: 1. Analítica positiva: Valors anormals en qualsevol de les següents determinacions: ASAT (>40 UI/L), ALAT (> 40 UI/L), GGT (> 40 UI/L), siderèmia (>175 ug/dl), saturació de la transferrina (%), ferritina (>400 ng/ml) i bilirubina total (>1.5 mg/dL). 2. Ingesta d’alcohol superior a 30 grams/dia en els homes i 20 grams/dia en les dones. 3. Positivitat d’anti-VHC o HBsAg. 4. Elastografía positiva: Valors anormals de la elastografía transitòria (superiors a 6,8 kPa). serán derivats als hospitals de referència. Les malalties hepàtiques són molt prevalents i constitueixen un problema sanitari de gran magnitud, ja que, evolucionen cap a formes severes. En els països occidentals, la cirrosi i el càncer primitiu de fetge es troben entre les deu primeres causes de mort entre els adults. A més, la inflamació crònica del fetge, independentment de l’etiologia, es troba asimptomàtica en la majoria dels casos, això implica que el seu diagnòstic es realitza quan aquesta es troba en fases avançades, moltes vegades en situació d’irreversibilitat i amb poques possibilitats de tractament. Per tant, l’ideal seria identificar els pacients en fases inicials de la inflamació crònica del fetge qual cosa permetrà incidir de manera efectiva en la seva història natural i aturar o retardar la seva evolució.

Objectius: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silents en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: Determinació d’enzims hepàtics (amb ecografia abdominal si aquestes són positives) vs. Elastografia hepàtica transitòria. Disseny: Estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, per comparar dues estratègies diagnòstiques. Àmbit: Atenciò Primària de la zona del Barcelonès Nord y Maresme (Barcelona). Subjectes: 3.460 subjectes entre 18 i 70 anys adscrits a 22 centres d’Atenció Primària. Criteris d’exclusió: malaltia hepàtica coneguda. Instrumentació i Determinacions: Realització d’anamnesi, exploració física, elastografia hepàtica transitòria i analítica per detectar alteració de la funció hepàtica. Es realitzarà, addicionalment, una ecografia abdominal si les proves de funció hepàtica surten alterades. En cas de que els malalts presentin algún signe d?alarma (analítica hepàtica alterada, presencia de virus de l?hepatitis B o C, consum abusiu d?alcohol, elastografia hepatica transitòria >6,5kPa) es derivaran a l’hospital de referència per a confirmació diagnòstica (proves analítiques específiques i biòpsia hepàtica sota control ecográfic). Resultats esperats: Càlcul de la prevalença de malaltia hepàtica crònica silent, comparació entre elastografia i pràctica clínica habitual (analítica/ecografia) i comparació de falsos positius entre tots dos.

El Grup de Malalties Hepàtiques a l’Atenció Primària (GRemHAp) es va constituir l’any 2005 amb la finalitat de promoure i consolidar un grup de recerca orientat a la creació de coneixement sobre la prevalença, l’etiologia i història natural, el procés diagnòstic i el maneig de les malalties hepàtiques a l’Atenció Primària (AP), per tal de millorar l’atenció als pacients i l’optimització dels recursos disponibles. Durant més de 15 anys vàrem treballar i aconseguir gran part dels objectius que ens varen proposar i, això queda reflectit pel nombre important d’ajuts que hem obtingut, d’impuls d’estratègies mitjançant l’alliberament d’investigadors, diverses beques doctorals i els diversos projectes finançats en convocatòries competitives, els treballs presentats en congressos, les publicacions derivades dels projectes finalitzats i establint aliances estratègiques amb altres institucions i grups internacionals.
El nostre grup va iniciar treballant en tres línies de recerca: l’alcohol com a factor de risc i etiològic d’hepatopatia, el pacient amb alteració de la funció hepàtica i les hepatitis transmissibles. Inicialment, vàrem prioritzar l’estudi sobre l’alteració de les proves hepàtiques, en un estudi sobre la prevalença de fetge gras no alcohòlic (FGNA) en població adulta aparentment sana; un subestudi sobre la relació entre la síndrome metabòlica (SM) i el FGNA; un altre sobre utilitat dels diferents índexs no invasius de fibrosi pel diagnòstic del FGNA; un estudi de casos i controls sobre el FGNA; un estudi sobre detecció oculta del virus de l’hepatitis C en població sana mitjançant tres estratègies; i un altre per crear una guia d’indicacions i recomanacions de l’ecografia abdominal a l’AP. A l’any 2011 vàrem rebre un ajut del FIS per investigar la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica en població adulta aparentment sana mitjançant la utilització de diversos marcadors no invasius de fibrosi, especialment l’elastografia hepàtica. Al final de l’estudi vàrem aconseguir una cohort de 3076 subjectes. Mitjançant un nou projecte FIS (2014) hem fet el seguiment d’aquesta cohort per veure com evolucionen els pacients amb i avaluar els nous casos de fibrosi que podem trobar, i a través de la pràctica d’una ecografia carotídia estudiar la presència de malaltia cardiovascular associada al FGNA. Fruit de la cohort descrita anteriorment hem dissenyat un algorisme diagnòstic de fibrosi a l’atenció primària i ens van concedir un projecte FIS (2018) per tal de poder-lo validar. A més a través de l’estudi esmentat ha estat la clau per dissenyar diversos projectes europeus. El primer ha estat un ajut EIT Health entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Paris d’un any de durada per reclutar un total de 3000 subjectes més per contrastar els resultats obtinguts del nostre projecte (FIS 2011). Per la importància dels resultats obtinguts i, vàrem sol·licitar un projecte europeu Horizon 2020 i que engloba un total de 7 països i se’ns va concedir. En 2021 vàrem aconseguir una de les subvencions per a projectes de recerca orientats a l’AP (PERIS) per desenvolupar un projecte en relació amb la detecció de fibrosi i FGNA en nens i adolescents, l’estudi LiverKids, que es va iniciar al 2022.
Les malalties hepàtiques són molt prevalents en la població general, especialment el FGNA, moltes d’elles cursen de forma asimptomàtica i no es diagnostiquen fins que es troben en fases avançades quan el procés és irreversible. La inflamació crònica del fetge, definida pel grau de fibrosi hepàtica, és asimptomàtica en un percentatge important de pacients, el que determina que el diagnòstic de la malaltia no es faci fins a fases avançades. A tot això s’afegeix el poc grau de coneixement i consciència d’aquesta malaltia per part dels pacients i l’augment de la prevalença fins i tot en la infància i adolescència. Donat que el metge de família és el receptor d’aquests malalts creiem que és molt necessari dotar d’eines diagnòstiques per tal que faciliti el seu diagnòstic i pugui prendre decisions de tractament o de derivació.
Actualment, el grup es troba en un moment de feblesa deguda al procés de relleu generacional en el seu lideratge. Aproximadament fa dos anys es va produir la jubilació definitiva del seu impulsor i coordinador (Dr Llorenç Caballeria) i juntament amb la manca de nous investigadors/es fa que en el moment actual sigui necessària la dedicació de temps i esforços a rellançar aquesta línia de treball. Aquest pla estratègic se centrarà en mantenir les línies de treball exposades, finalitzant els projectes engegats, publicar els resultats en revistes d’alt impacte i concloure les tesis doctorals en marxa, amb l’objectiu d’assegurar la seva continuïtat. La meta final d’aquest pla estratègic serà assolir la reacreditació IDIAP/AGAUR consolidada, bé com a grup específic de malalties hepàtiques, bé com a part d’un grup més ampli en recerca translacional a l’Atenció Primària en el marc de la USR Metropolitana Nord.