Guillem Pera Blanco

Principal: Determinar la concordança diagnòstica d’ alt-ECG menors entre 3 metgesses d’Atenció Primària i un cardiòleg.
Secundari: Determinar la concordança diagnòstica d’ alt-ECG menors entre les 3 metgesses d’Atenció Primària

Antecedents: L’envelliment és un dels principals reptes de salut dels països desenvolupats. Els >65 anys consumeixen el 80% dels recursos sanitaris i les projeccions indiquen que aquesta franja de població es doblarà en 40 anys, amb un increment notable de la dependència. La disfàgia orofaríngia (DO) i la malnutrició (MN) són dues condicions molt prevalents en ancians, tant en l’àmbit hospitalari, sociosanitari i d’atenció primària (AP), que s’associen a reingressos, increment de necessitat de cures, despeses sanitàries, institucionalització i mortalitat. La DO i la MN a AP estan infradiagnosticades, ja que no es realitza un cribratge sistemàtic perquè el procediment actual no és cost-eficient i requereix molt de temps i recursos humans. L’objectiu dels mètodes de cribratge és la detecció ràpida de les persones en risc de patir una patologia i poder realitzar una avaluació més acurada a fi de diagnosticar-les i oferir un tractament. La irrupció del Machine Learning i la història clínica electrònica (HCE) permeten desenvolupar classificadors per a la detecció o el diagnòstic de malalties mitjançant sistemes experts (SE). El nostre equip ha creat les eines AIMS (Artíficial Intelligence Massive Screening) basades en intel·ligència artificial (IA) per a la DO i la MN amb bones característiques psicomètriques. Aquestes permeten cribrar en segons el 100% d’individus en risc d’una ciutat, incrementant la precisió.
AIMS-OD ha rebut reconeixements científics (1r premi al 2nd World Dysphagia Summit; 1r Premi Creatic Fund. TecnoCampus d’emprenedoria). Aquestes eines, aposten per la innovació assistencial i compten amb una sol·licitud de patent internacional (PCT/ES2020/070723; OEPM-P201931028). La Fundació Salut del CSdM promou la transferència tecnològica al sector productiu del territori per generar valor i noves companyies en el sector salut. Fruit d’aquesta sinergia sorgeix AIMS-Medical, la 1ª spin-off del CSdM ubicada al TecnoCampus de Mataró que transforma les dades de la HCE en informació de qualitat per pacients, clínics i proveïdors de salut.
L’objectiu del projecte és implementar AIMS (OD+MN) en els sistemes d’informació i BBDD sanitàries d’AP (CSdM+ICS) de Mataró per a cribrar de forma automàtica, sistemàtica, massiva i continuada a tots els ciutadans >70 anys de la ciutat i valorar l’impacte clínic d’aquesta implementació.
Metodologia: el projecte consta de 7 fases a desenvolupar en 3 anys:
– Fase 1: Millora dels algoritmes de predicció AIMS (OD+MN) incrementant la base de dades d’AIMS accedint als repositoris de l’ICS i CSdM.
– Fase 2: Implementació d’AIMS als sistemes d’informació d’AP (CSdM+ICS). Programació de la interfície de comunicació entre aplicacions, protocols de seguretat entre institucions i el servidor d’AIMS (Hospital de Mataró), i realització dels tests necessaris per a un correcte funcionament en el sistema d’informació d’AP.
– Fase 3: Desenvolupament d’una estratègia educativa pels professionals sanitaris d’AP que facin ús d’AIMS (DO+MN). Formació en diagnòstic clínic de DO (mètode d’exploració clínica volum-viscositat) i MN (MNA, antropometria, IMC).
– Fase 4: Validació de les eines AIMS en base al diagnòstic clínic de DO i MN en ancians d’AP de les ABS de Mataró.
– Fase 5: Posada en marxa d’AIMS a l’AP de Mataró a les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA) (risc del 0-100% amb codi de colors a la HCE) incloent l’estació de treball del clínic (ECAP).
– Fase 6: Determinació de la prevalença de DO i MN en l’àmbit comunitari a Mataró (ancians >70 anys) d’acord amb l’increment del cribratge per AIMS.
– Fase 7: estudi abans-després per avaluar l’impacte d’AIMS (DO+MN) a nivell comunitari (>70 anys amb DO i/o MN). Recollirem els codis diagnòstics CIM-10 sobre complicacions nutricionals i respiratòries derivades de la DO i MN, la prescripció de tractaments relacionats i les derivacions a professionals sanitaris de l’any anterior a la pandèmia (2018-2019) i de l’any posterior a la posada en marxa del software (2024-2025).

Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.

Introducció: La incontinència fecal (IF), és una patologia molt prevalent en el gènere femení definida com la pèrdua involuntària de femtes sòlides, líquides o gas. Encara que poc coneguda, la seva prevalença és molt elevada a la comunitat, entre 5-15% de la població i fins a un 24% en dones de mitjana edat, a les quals afecta greument la qualitat de vida (QoL). Malgrat l’elevada prevalença en dones, la IF està infradiagosticada i infratractada.
La taxa de pacients identificats a l’AP i remesos a la unitat de motilitat digestiva de l’Hospital de Mataró (CSdM) és d’aproximadament 200 pacients/any, molt inferior a la esperada.

La IF és un símptoma d’una o diverses alteracions dels mecanismes que conformen la unitat anorectal, tant biomecànics com neurofisiològics, responsables de la continència. Els nostres estudis han demostrat que la fisiopatologia de l’IF en dones s’associa principalment a disfuncions mecàniques esfinterianes per dany muscular relacionat amb procediments obstètrics, per una alteració de la conducció motora dels nervis púdics i/o canvis en la consistencia fecal, diagnosticables, i tenen tractaments específics disponibles al CSdM.

La IF és viscuda amb vergonya, el que acostuma a comportar una gran disminució de l’activitat social, la QoL i conduir fins hi tot a l’aïllament. Les pacients eviten consultar als professionals de salut i aquests, freqüentment, no conscients de la dimensió del problema, no els pregunten activament. El resultat és que, sovint, acaba derivant en un problema silent només conegut per la pròpia pacient.
En l’actualitat existeixen tractaments molt efectius que inclouen procediments de neurorehabilitació (Electroestimulació, Biofeedback, Kegel, Neuromodulació) implementats al CSdM i amb evidencia científica del seu efecte terapeutic.

L’AP és el primer nivell assistencial s’acudeix i on cal fer un primer cribratge per, posteriorment, derivar a unitats especialitzades per al diagnòstic i tractament. Així doncs, és determinant dimensionar la IF en dones de la nostra àrea sanitaria, avaluar els mecanismes fisiopatològics en aquells fenotips amb especial risc de patir-la, determinar i protocolitzar les necessitats terapèutiques i els circuits assistencials.
Hipòtesi: La prevalença de dones amb IF a la comunitat de la ciutat de Mataró és molt elevada i la majoría no tenen un diagnòstic clínic, no han estat identificades a l’AP ni reben cap tractament.

Objectius: a) Determinar la prevalença d’IF en dones a la comunitat i els factors associats, severitat, QoL i fisiopatologia en: parteres, post-menopàusiques i dones>75 anys, residents a Mataró. b) Establir protocols i circuits assistencials que garanteixin un cribratge a l’AP, un tractament multimodal, un seguiment adequat, millorar la formació dels professionals i empoderar a les pacients.

Antecedents:
Tot i les nombroses publicacions existents, la evidencia sobre COVID-19 i esdeveniments cardiovasculars actualment es bastant inconsistent, degut a que és una malaltia emergent.
Entre altres coses, es produeix una resposta inflamatoria sistèmica (disfunció endotelial i microtrombosi) i hipercoagulabilitat (elevació D-dimer i fibrinògen). Aquesta inflamació incrementa el risc de ruptura de la placa arterioscleròtica i per tant aparició d’esdeveniments vasculars.
És important valorar les complicacions cardiovasculars que poden contribuir a la mortalitat associada a aquesta pandèmia.

Hipòtesi: Els pacients COVID-19 presenten una major incidència d’esdeveniments cardiovascular respecte als pacients no COVID-19.

Objectius: Conèixer la incidencia d’esdeveniments vasculars : infart de miocardi, ictus, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda i mortalitat vascular i global associada en pacient COVID-19 i no COVID-19 durant el primer semestre de l’any 2020.
Comparar la incidència d’esdeveniments vasculars esmentats entre el primer semestre de l’any 2019 i el primer semestre de l’any 2020.
Analitzar els factors de risc associats a la mateixa.

Resultats esperats: Augment d’esdeveniments vasculars en pacients COVID-19 respecte a no COVID-19 i durant el primer semestre de l’any 2020.

Aplicabilitat:
Identificar els factors de risc assossiats a l’aparició d’un esdeveniment cardiovascular en persones amb la COVID-19 en població general mediterrània >15anys per tal de poder fer una major prevenció en front a nous brots d’aquesta malaltia.
Identificar a les persones més susceptibles per tal que es puguin beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.

Rellevància: Conèixer la incidència real d’esdeveniments vasculars i els factors associats a la seva aparició ens
ajudarà a implementar estrategies de prevenció i maneig d’aquesta malaItia abans que es produeixin els esdeveniments vasculars.

La cirrosi hepàtica és una malaltia crònica molt comuna i severa, responsable de l’alta morbiditat, la qualitat de vida deteriorada, els grans costos sanitaris i la mala supervivència, causant aproximadament 170.000 morts l’any a Europa. La cirrosi hepàtica va precedida d’un llarg període de fibrosi hepàtica, asintomàtica, de lent desenvolupament; més comunament causada per malalties hepàtiques grasses no alcohòliques (NAFLD, relacionada amb l’obesitat i diabetis tipus 2), alcohol i infeccions per virus de l’hepatitis B o C. No hi ha cap tractament disponible per revertir la cirrosi hepàtica avançada. Tanmateix, si es pot detectar de forma precoç la fibrosi, totes les causes principals encara són susceptibles de prevenció i tractament. El diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica a la població general és, per tant, crucial per als 10 milions d’europeus estimats amb fibrosi hepàtica no detectada.
El projecte LiverScreen té com a objectiu desenvolupar una metodologia de cribatge dirigida per identificar persones amb fibrosi i cirrosi hepàtica asimptomàtiques entre la població en general. Aquesta metodologia implica: 1) identificació de grups de la població general amb alt risc de patir malaltia hepàtica crònica, 2) cribar la seva rigidesa hepàtica amb la innovadora tecnologia d’elastografia transitòria (TE) (fins ara només valida en pacients amb malaltia hepàtica coneguda) per diagnòstic i 3) determinar el règim de cribatge de seguiment adequat. Dins del projecte LiverScreen, 8 països europeus col·laboraran i realitzaran investigacions en més de 34.000 assignatures per desenvolupar la metodologia de cribratge i demostració
la seva precisió, valor clínic, rendibilitat, acceptabilitat i potencials per implementar els sistemes sanitaris a tot Europa.
Utilitzant el programa LiverScreen, el diagnòstic en una fase inicial pot frenar la progressió de la malaltia hepàtica i tenir un impacte posterior a llarg termini sobre la morbiditat i mortalitat de les malalties hepàtiques i les càrregues associades en termes de costos econòmics i desigualtat de salut. La reducció de costos estimada oscil·la entre? 850 i 4.000 per any de vida guanyat ajustat a la qualitat.

Objetivo:
Desarrollar una estrategia de intervención basada en la evidencia sobre la efectividad del ejercicio físico supervisado en personas con claudicación intermitente para determinar su impacto comparado con consejo estándar en estos pacientes.

Metodología:
ensayo controlado aleatorio longitudinal, paralelo, cegado al análisis, con una muestra de participantes estudiados entre 3 y 6 meses después de iniciar un programa de ejercicio físico. Los participantes serán asignados al azar a cuatro grupos. Grupo intervención de caminar: La intervención consistirá en la realización del walking training progression. El grupo de intervención de fuerza realizará un programa exclusivamente con ejercicios con resistencia. El grupo intervención de entrenamiento concurrente efectuará un programa de ejercicio que alternará en la misma sesión el entrenamiento de fuerza y de resistencia. Todos los grupos experimentales realizarán 36-72 sesiones, con una frecuencia de 3 sesiones semanales y de 60 minutos de duración por sesión. El grupo control recibirá consejo estándar consistente en la recomendación de realizar ejercicio aeróbico a nivel extremidades inferiores advirtiendo que deben cesar el ejercicio en el momento que aparezca el dolor y reanudarlo nuevamente al desaparecer el dolor un mínimo de 30 minutos por sesión 3 veces a la semana.

Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.

Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.

Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular. Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d'una dPEB augmentada.

Antecedents: La prevalença d’arteriopatia periférica (AP) presenta un increment a nivel mundial en la darrera dècada. Aquesta malatía representa una disminució tan en la qualitat com en l’esperança de vida. A més a més diversos estudis han demostrat que l’AP és un marcador de morbimortalitat.
Hipòtesi: La AP és una de les manifestacions clíniques de l’arteriosclerosi (malaltia crónica, sistémica i progresiva del sistema vascular). La presencia d’ AP a nivell d’extremitats inferiors està fortament associada a l’aparició d’esdeveniments vasculars, mortalitat vascular i per totes les causes. Tot i això aquesta malaltia està infradiagnosticada i encara que es coneixen els factors de risc associats a la mateixa i existeix evidencia sobre el seu abordatge terapèutic, no es tracten adequadament. L’exitència de guies amb evidència sobre l’abordatge de l’AP no garanteix que aquesta pràctica sigui implementada pels professionals. La quantificació en l’infradiagnòstic en pràctica clínica real i l’avaluació del control dels factors de risc associats a la mateixa en ajudarà a implementar i optimitzar estrategies de prevenció primaria per esdeveniments vasculars
Objectius: Conèixer la prevalença d’AP, la seva evolució, l’infradiagnòstic, el control dels factors de risc i la morbimortalitat associada.
Resultats esperats: Elevat infradiagnòstic i infratractament.
Aplicabilitat: Identificar a les persones que es poden beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.
Rellevància: Conèixer la pràctica clínica real en front d’aquesta malatía i conèixent l’infradiagnòstic i infratractament podrem crear estratègies de diagnòstic i tractament d’aquesta malatía abans que es produeixin els esdeveniments vasculars. Tot això amb un cost baix, convertint-se en una inversió molt eficient per al sistema sanitari del nostre país.

Antecedents / Objectiu principal:
Una única estratègia de rehabilitació no pot fer front als dèficits motors, cognitius, emocionals, conductuals i psicosocials que segueixen a un accident cerebrovascular. L’entrenament cognitiu ha demostrat la seva eficàcia en la recuperació de funcions específiques. L’exercici aeròbic promou la neuroplasticitat i té alguns efectes beneficiosos després de l’accident cerebrovascular. El mindfulness és una altra manera de millorar la neuroplasticitat que ha rebut un interès creixent en els últims anys en diferents poblacions. No obstant això, els mecanismes neurobiològics responsables de la neuroplasticitat que és la base de la recuperació d’aquestes intervencions i la seva combinació no han estat estudiats.

El principal objectiu d?aquest projecte es desenvolupar una investigació multimodal basada en l?evidència d? estratègies d?intervenció combinades en pacients amb ictus crònics per tal d?aclarir quins són els mecanismes de neuroplasticitat subjacents a l?exercici físic i al mindfulness en combinació amb l?entrenament cognitiu en la recuperació de l?ictus crònic. Per tal de proporcionar una perspectiva més integradora, hem adoptat una aproximació multidisciplinària i multi-integradora mitjançant la utilització de mesures moleculars, de neuroimatge i sòcio-psicològiques combinades amb el modelatge computacional.

Objetivo primario:
Evaluar la prevalencia de fibrosis hepática significativa en la población general utilizando TE.

Objetivos secundarios:
1. Evaluar la prevalencia de la fibrosis hepática mediante el uso de TE en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
2. Comparar la eficacia de TE con la de las puntuaciones de fibrosis, incluida la puntuación de fibrosis de NAFLD (enfermedad del hígado graso no alcohólico), FIB-4 (Fibrosis-4), el índice de Forns y la puntuación APRI (AST a Plaqueta), en el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
3. Comparar la eficacia de las puntuaciones de TE y fibrosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica.
4. Evaluar la prevalencia de esteatosis hepática estudiada por el parámetro de atenuación controlada (PAC) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
5. Para comparar la eficacia de la PAC con la de las puntuaciones de esteatosis, que incluyen FLI (índice de hígado graso), HIS (índice de esteatosis hepática), LAP (producto de acumulación de lípidos), ION (índice de NASH) y NAFLD-LFS (sin alcohol). enfermedad del hígado graso (puntuación de la grasa hepática) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
6. Comparar la eficacia de las puntuaciones de CAP y esteatosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
7. Comparar la precisión de la PAC con la ecografía abdominal para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
8. Comparar las sondas M y XL del sistema de fibroscan en la evaluación de los valores de LSM y CAP.
9. Estimar la relación costo-eficacia de un programa de detección de fibrosis hepática utilizando TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
10. Evaluar la aplicabilidad del rendimiento de TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
11. Evaluar los eventos adversos relacionados con el procedimiento (eventos adversos relacionados con TE y biopsia hepática) y eventos adversos graves.

Objetivo terciario:
Identificar los factores de riesgo genéticos asociados con la fibrosis hepática y las enfermedades crónicas del hígado.

Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.

Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.

Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular. Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d'una dPEB augmentada.

Chronic liver diseases are a very relevant global health issue, particularly due to the high prevalence of non-alcoholic fatty liver disease related to the obesity epidemics. Currently, patients with chronic liver diseases are mainly diagnosed in very late phases when they develop decompensated cirrhosis or liver cancer. In spite of this, there is no health policy of screening for chronic liver diseases in the population. This screening would allow early detection of liver diseases which could have a positive impact in the natural history and reduce progression to cirrhosis and mortality.
Objectives. The main objective is to validate an algorithm for screening for liver fibrosis in the population based on assessing liver fibrosis with transient elastography (TE) in subjects > 40yr with risk factors of liver disease (metabolic factors and/or increased alcohol consumption) with increased fatty liver content, as estimated with fatty liver index (FLI). Secondary objectives are to compare the assessment of fatty liver using CAP, a system for liver fat evaluation coupled to TE, and FLI, and perform a costeffectiveness analysis of the screening algorithm.
Study populations, design and intervention. 1.225 subjects will be randomly selected from citizens included in the primary health care registry and invited to participate. Demographic, clinical, and lab variables will be obtained at inclusion, and TE will be performed and CAP and FLI evaluated. A TE ? 9.2kPa will be indicative of significant liver fibrosis, based on solid previous data.
The prevalence of TE ? 9.2kPa in subjects with risk factors for liver disease and FLI > 60 will be compared with that of subjects with risk factors but FLI < 60. It is expected that the algorithm will be cost-effective and will show a high prevalence of significant liver fibrosis in the former group and very low prevalence in the latter group.

Antecedents: A les pacients amb diagnòstic d’osteoporosis en prevenció primària i en tractament amb bisfosfonats per un període superior a 3 anys es recomana retirar el tractament amb bifosfonats per tal d’evitar els efectes adversos que apareixen a llarg termini.
Hipòtesi de treball: La retirada d’aquests fàrmacs en aquestes pacients no ha de suposar un increment de fractures osteoporòtiques.
Objectiu: Descriure l’evolució clínica i la trajectòria terapèutica de les pacients exposades a bisfosfonats durant més de 3 anys. Detectar diferències entre les pacients que discontinuen el tractament i a les que es manté.
Objectiu principal: Mesurar la incidència de noves fractures osteoporòtiques en aquelles pacients amb osteoporosi en prevenció primària a les quals se’ls ha retirat els bisfosfonats.
Objectius secundaris
– Descriure les característiques de les pacients a les que es retira el bisfosfonat i comparar-les amb les que se’ls manté.
– Descriure l’estratègica terapèutica per l’osteoporosi després de retirar el bisfosfonat.
– Descriure les conseqüències clíniques de retirar o mantenir el bisfosfonat.
– Descriure si la retirada de bisfosfonats s’ajusta al risc de la pacient, segons les directrius de l’ICS
– Avaluar si el percentatge de fractures en el grup que es retiren els bisfosfonats és similar al de la població general.
Metodologia: Estudi de cohorts retrospectiu. Es compararan les cohorts amb i sense tractament amb bisfosfonats a desembre de 2017, i també amb una cohort poblacional de control de característiques similars (edat, i EAP). Àmbit: Pacients de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, que han estat en tractament durant més de 3 anys (2012-2014) amb bisfosfonats. Font de dades: S’inclouran totes les pacients elegibles a la base de dades d’ecap. Sistemes d’informació de la DAP MN extrauran les dades de forma anonimitzada. Variables: incidència de fractures osteoporòtiques, temps fins la primera fractura, característiques basals de les pacients de cada cohort, canvis en el tractament farmacològic.
Anàlisi de les dades: Es compararan les característiques basals mitjançant khi quadrat o ANOVA. La incidència de factures es modelarà mitjançant models de regressió de Poisson i el temps fins a la primera fractura mitjançant models de regressió de Cox.

Objectiu: 1.Valorar el risc entre àcid úric i malaltia renal crònica (MRC). 2.Valorar el risc entre àcid úric, malaltia cardiovascular (MCV) i fetge gras no alcohòlic (FGNA). 3.Estimar la prevalença de hiperuricèmia en la població d?estudi. 4.Valorar si els criteris per tractar la hiperuricèmia són adequats per disminuir la incidència de MRC, MCV i FGNA en la població.
Disseny: Estudi poblacional, longitudinal, retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Subjectes >18 anys amb determinació d?àcid úric a l?inici de l?estudi.
Instrumentació: Població sense MRC, MCV ni FGNA a l?inici i es valorarà l?aparició d?aquestes al final.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, analítica, REGICOR/Framinghan, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Càlcul de hazard ratios per valorar el risc de MRC, MCV i FGNA mitjançant models de regressió de Cox. Estudi de la relació amb models bivariants (àcid úric com a variable explicativa), per quartils i com variable contínua. Models multivariants ajustant per factors de confusió. Càlcul de prevalença d?hiperuricèmia global, per gènere i edat. Anàlisis bilaterals i confiança del 95%.
Resultats esperats: Augment de MRC, MCV i FGNA.
Aplicabilitat i rellevància: Valors normals d?àcid úric poden associar-se a augment de MRC, MCV i FGNA. Aquest paràmetre és un factor de risc cardiovascular i renal. S?ha de valorar el punt de tall a tractar en aquestes patologies.
Limitacions: 1.Infrarregistre d?algunes variables tant a l?inici com al final de l?estudi. 2.Pèrdua d?individus: control mèdic privat, trasllat fóra de Catalunya. 3.Infrarregistre o diagnòstic erroni de MRC. 4.Infrarregistre de FGNA.

Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.

Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d’una dPEB augmentada.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.

Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.

Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular.

HIPÓTESIS
No existen diferencias estadísticamente significativas entre el uso del oscilómetro automático y la sonda Doppler en la determinación del índice tobillo-brazo (ITB).
OBJETIVOS
Objetivo General
Evaluar el grado de correlación en la medición del ITB entre un método oscilómetro automático y el método tradicional mediante sonda Doppler.
Objetivo Específico
-Analizar si el método automático podría ser usado de forma rutinaria en las consultas de AP para la detección de EAP.
-Identificar la presencia de EAP en población con factores de riesgo para iniciar medidas preventivas de forma precoz.
DISEÑO: Estudio Observacional descriptivo transversal.
Población de referencia: Todas las personas que tienen como referencia, para la atención primaria, el centro de salud de nuestra población.
Población de estudio: Todas las personas mayores de 60 años con algún factor de riesgo, en relación a la aparición de EAP, que se visitan en nuestro centro de salud.

Antecedentes: La Dislipemia Aterogénica (DA) es una alteración lipoproteica que se asocia a un mayor riesgo cardiovascular (CV). Se caracteriza por una hipertrigliceridemia, colesterol HDL (cHDL) bajo y elevación moderada de cLDL. Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2), obesidad e hígado graso no alcohólico (HGNA) presentan un riesgo CV incrementado.
Hipótesis: La DA está infradiagnosticada, infratratada y, en consecuencia, infracontrolada en nuestro medio. Los pacientes con resistencia a la insulina (DM2, obesidad e HGNA) presentan una alta prevalencia de DA.
Objetivos: 1. En el registro electrónico de historias clínicas d?Atenció Primària (SIDIAP): a) describir la prevalencia de DA y el riesgo CV por REGICOR/Score, b) describir la prevalencia del sd. metabólico y obesidad, c) describir el tipo de tratamiento hipolipemiante y el grado de control de los factores de riesgo CV 2.- En pacientes con DM2 e HGNA describir la prevalencia de DA y asociación con variables analíticas, clínicas y antropométricas.
Diseño: Estudio poblacional descriptivo transversal.Población: pacientes de >18 años de ambos sexos con determinación de perfil lipídico en el año de inicio y que estén registrados en SIDIAP
Determinaciones: Variables clínicas y sociodemográficas disponibles, incluyendo los factores de riesgo CV.
Análisis: Un paciente se considerará que tiene DA si tiene almenos un perfil lipídico alterado (triglicéridos >150mg/dl, cHDL bajo (hombres < 40mg/dl, mujeres < 50mg/dl) y cLDL > 100mg/dl) en el período de estudio. Se calculará la prevalencia de DA y otras variables de interés de 2 formas: 1.- Usando a toda la población en el denominador, 2.- Usando solamente la población con la información de interés en el denominador (por ejemplo, solamente aparecerían en el denominador de prevalencia de DA aquellos que dispongan de perfil lipídico). Se compararán las variables continuas de los pacientes respecto a presencia o no de DA mediante test de t de Student (o Mann-Whitney si la distribución de los datos lo requiere) para variables continuas y de chi cuadrado para variables categóricas. La asociación entre DA (u otras variables de interés) se modelará mediante regresión logística con DA como variable explicativa y pudiendo ajustar por potenciales variables confusoras. Aquellos pacientes con más de una determinación de perfil lipídico en el período de estudio serán estudiados para ver la fiabilidad de tal perfil en cuanto al diagnóstico de DA. La fiabilidad se estudiará mediante índices kappa ponderados por el tiempo transcurrido entre las determinaciones. Todos los anàlisis se harán a nivel bilateral con confianza del 95% con el paquete estadístico Stata 14.
Resultados esperados: Elevada prevalencia de DA y del conjunto de lipoproteínas aterogénicas en DM2, obesidad e HGNA.
Aplicabilidad y relevancia: Estimar el riesgo CV de origen lipídico en pacientes con DM2, obesidad e HGNA con mayor exactitud. Potenciar intervenciones terapéuticas que reduzcan el riesgo CV.

Antecedents / Objectiu principal:
Una única estratègia de rehabilitació no pot fer front als dèficits motors, cognitius, emocionals, conductuals i psicosocials que segueixen a un accident cerebrovascular. L’entrenament cognitiu ha demostrat la seva eficàcia en la recuperació de funcions específiques. L’exercici
aeròbic promou la neuroplasticitat i té alguns efectes beneficiosos després de l’accident cerebrovascular. El mindfulness és una altra manera de millorar la neuroplasticitat que ha rebut un interès creixent en els últims anys en diferents poblacions. No obstant això, els mecanismes neurobiològics responsables de la neuroplasticitat que és la base de la recuperació d’aquestes intervencions i la seva combinació no han estat estudiats.
El principal objectiu d?aquest projecte es desenvolupar una investigació multimodal basada en l?evidència d?estratègies d?intervenció combinades en pacients amb ictus crònics per tal d? aclarir quins són els mecanismes de neuroplasticitat subjacents a l?exercici físic i al mindfulness en combinació amb l?entrenament cognitiu en la recuperació de l?ictus crònic. Per tal de proporcionar una perspectiva més integradora, hem adoptat una aproximació multidisciplinària i multi-integradora mitjançant la utilització de mesures moleculars, de neuroimatge i sòcio-psicològiques combinades amb el modelatge computacional.

Metodologia:
Es tracta d’un assaig longitudinal, paral?lel, simple cec, aleatoritzat i controlat amb una mostra de 156 participants als 6 i 36 mesos després de l’accident cerebrovascular. Els participants seran assignats aleatòriament a tres grups amb intervencions combinades durant 3 mesos. El primer grup rebrà entrenament cognitiu basat en ordinador (CCT) en combinació amb l’exercici aeròbic, el segon grup rebrà CCT combinat amb mindfulness, i el tercer grup, com un grup de control actiu, rebrà CCT combinat amb estiraments. Les investigacions multimodals es duran a terme abans i després dels entrenaments. Esperem trobar una major recuperació en els dos grups experimentals; però, s’espera que el benefici dels entrenaments també dependrà en funció de la condició individual.

Objective: To evaluate the acceptability/quality of abdominal ultrasound studies requested by primary care physicians in Barcelona; to develop ultrasound guidelines and assess their impact on acceptability.

Principal: Estimar si la presència del bloqueig de branca dreta (BBD) en població general sense malaltia cardiovascular augmenta la morbimortalitat cardiovascular.
Metodologia:
Disseny: Estudi de cohorts poblacional.
Àmbit de l?estudi: Estudi multicèntric amb 28 equips d?Atenció Primària (EAP) de Barcelona ciutat i del Barcelonès Nord- Maresme.
Subjectes de l?estudi: 3786 pacients reclutats el 2006-08 per a l?estudi ARTPER, el qual investigava la prevalença d?arteriopatia perifèrica i el seu valor predictiu vers les malalties i mortalitat cardiovascular. La cohort ARTPER està formada per població general adscrita a 28 EAPs de l?Àrea de Barcelona i del Barcelonès Nord-Maresme
Resultats esperats. Que els pacients que presenten un BBD sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.
Impacte potencial esperat:
Si es conclou que el BBD augmenta la morbimortalitat cardiovascular dels nostres pacients, aquest estudi constituirà un punt de partida per renovar les recomanacions de les Guies de Practica Clínica sobre l? avaluació i seguiment dels pacients amb BBD , amb un impacte evident en la salut dels nostres pacients.

Los objetivos del estudio son conocer la incidencia de eventos cardiovasculares/mortalidad a los a los 10 años de seguimiento de la cohorte poblacional ARTPER y determinar la asociación entre arteriopatía periférica tanto sintomática como asintomática con la incidencia de eventos vasculares/mortalidad (objetivos principales); así como conocer la evolución del riesgo cardiovascular a los 10 años de seguimiento en la cohorte ARTPER, determinar el papel del ITB en la reclasificación del riesgo cardiovascular en una cohorte poblacional y estudiar el efecto de diversos fármacos sobre la incidencia de arteriopatía periférica (objetivos secundarios).

Estudio prospectivo de seguimiento de una cohorte poblacional (ARTPER) de sujetos de igual o mayor edad de 49 años. La cohorte ha sido seguida durante 7 años (2006-2014) y ahora se completará el seguimiento a los 10 años para determinar la incidencia de eventos vasculares (accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular y mortalidad). Las variables serán recogidas mediante SIDIAP, contacto telefónico y revisión historias clínicas. Para el análisis estadístico de los datos se realizará un análisis descriptivo de los datos y los modelos de regresión.

Esperamos observar una mayor proporción de eventos vasculares y de mortalidad vascular en sujetos con arteriopatía periférica sobretodo asintomática, con el objetivo de identificar mejor a los sujetos con arteriosclerosis subclínica y poder actuar enérgicamente en las consultas de Atención Primaria antes de que se produzcan los eventos vasculares en otros territorios vasculares.

HIPÒTESI:
Degut a que la simptomatologia de la IC en les fases inicials de la malaltia resulta poc específica i a que des de l’AP no sempre hi ha accès a les proves complementàries que permeten establir el diagnòstic d’una forma concloent, els professionals de la salut tendeixen a establir com a diagnòstics consolidats alguns diagnòstics que no presenten els criteris recomanants per les Guies de la Pràctica Clínica, la qual cosa pot conduir a que altres condicions patològiques siguin identificades com IC sense ser-ho, amb la conseqüent inadequació diagnòstica i d’utilització de recursos.
OBJECTIUS:
GENERAL
Conèixer el grau d’adeqüació diagnòstica per a la IC en les històries clíniques d?atenció primària
ESPECÍFICS
Objectiu 1: Determinar la proporció de pacients amb diagnòstic d’IC a les històries clíniques d’AP correctament diagnosticats segons els criteris de la Societat Europea de Cardiologia.
Objectiu 2 : Conèixer la prevalença d?inadeqüació diagnòstica per a la IC i les seves causes.
Objectiu 3: Analitzar les diferències entre els pacients correctament diagnosticats i els que no disposen de proves concloents per validar el diagnòstic.
Objectiu 4: Conèixer la utilitat d?un algorisme diagnòstic per la IC en aquells casos amb diagnòstics no establerts de manera concloent a l’eCAP.
Objectiu 5 : Identificar el subgrup de pacients amb diagnòstic validat d’IC que presenten la fracció d?ejecció de VE preservada.

Objectius:
Objectiu primari: Estimar si el bloqueig de branca dreta (BBD) és un factor de risc per desenvolupar malaltia cardiovascular (MCV) al llarg del temps.
Objectius secundaris:
1) Descriure les MCV que s’han diagnosticat durant el seguiment dels pacients amb BBD i inicialment sense MCV.
2) Estimar la prevalença de BBD a la població atesa al CAP Gòtic i característiques de la població que el presenta.
3) Estimar les diferències en la supervivència respecte els individus que presenten un ECG normal.
4) Estudiar la prevalença del BBD en pacients amb insuficiència cardíaca i arítmia cardíaca per fibril·lació auricular (ACFA).
Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu.
Àmbit: EAP urbà.Gòtic. Barcelona
Subjectes: Pacients majors de 18 anys atesos en el CAP entre l´any 2000 i el 2013, als que se’ls hagi fet algun electrocardiograma (ECG) per qualsevol motiu .
Criteris d’exclusió: Que al realitzar l´ECG inicial ja hagin patit algun esdeveniments cardiovasculars (ECV), o hi hagi signes en aquest, de malaltia cardiovascular (IAM antic o ACxFA) Presència de bloqueig de branca esquerra (BBE), hemibloqueig anterior o síndrome de Brugada.
Instrumentació i Determinacions: Per comparar el risc de desenvolupar MCV entre els pacients que presenten un BBD i els que no el presenten, amb una confiança del 95%, una precisió del 3%, una proporció coneguda del problema estimada en un 5% i unes pèrdues del 15%, el tamany de la població amb BBD ha de ser mínim de 235 individus.
Es preveu una prevalença del 5% ja que hi ha molta variabilitat en els resultats segons els diferents estudis.
Resultats esperats: Que els pacients que presenten un bloqueig de branca dreta sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.

Objetivos: 1.- Describir los valores de la termometría plantar observando las variaciones termoplantares, pre y post actividad física leve en un grupo de personas con diabetes (DM), mediante aplicación de dos sistemas distintos de medición de temperatura plantar (termometría por infrarrojos (TIF) y báscula termal con sensores térmicos (TST)). 2.- Conocer la concordancia entre los dos sistemas de medición de termometría plantar utilizados. 3.- Conocer la concordancia entre estos dos sistemas y la presencia de neuropatía diabética y/o índice tobillo-brazo (ITB) alterado. Diseño: estudio observacional descriptivo y de concordancia. Muestra: 505 pacientes DM >40 años adscritos a 2 centros de Atención Primaria de Badalona. Variables: Principal dependiente. Asimetria termoplantar ±0,38ºC mediante TIF y TST, pre y/o post a una actividad física leve. Independientes: Neuropatía (mediante cuestionario NSS y escala NDS. Neuropatía si NDS>5 con o sin síntomas o si NDS entre 3 y 5 y NSS?5. Arteriopatía mediante índice tobillo-brazo.Rango de normalidad (0,90-1,30). Análisis estadísticos: Concordancia entre TIF y TST mediante kappa (asimetría sí/no) y coeficiente de correlación intraclase (diferencia en grados). Modelo de regresión logística con asimetría (sí/no) como variable dependiente y neuropatía y/o arteriopatía como variables independientes, ajustando por potenciales factores de confusión. Cálculo de sensibilidad y especificidad de asimetría termoplantar usando neuropatía, arteriopatía y ambas como patrones de referencia.

Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.

Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.

Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA («»control»»): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.

Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als «»controls»» l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.

Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.

Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.

Objetivos: 1. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad hepática crónica en pacientes con elastografía hepática alterada respecto a no alterada. 2. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad cardiovascular en pacientes con elastografia hepática alterada respecto a no alterada. 3. Conocer la evolución de la elastografía hepática 3 años después de haberse realizado. Objetivos secundarios: conocer la prevalencia de ateromatosis carotidea en pacientes con elastografia alterada o no, prevalencia de hígado graso con la elastografia alterada o no en relación a la ateromatosis carotidea y conocer la asociación de diversos polimorfismos y bioquímica con la elastografía hepática. Diseño: Estudio de cohortes prospectivo de seguimiento e incidencia de enfermedad hepática y/o cardiovascular en pacientes sometidos a una elastografia hepática pertenecientes a la cohorte poblacional generada del proyecto PI11/02657. Sujetos de estudio: 3.460 sujetos reclutados entre Enero-2012 y Junio-2014 de 18-75 años de edad procedentes de los 22 centros de Atención Primaria de la provincia de Barcelona. Criterios de exclusión: enfermedad hepática conocida. Instrumentalización: Variables sociodemográficas; comorbilidades, hábitos tóxicos, y estilos de vida; exploración física: Datos antropométricos, presión arterial e índice tobillobrazo; analítica; elastografía hepática; ecografía abdominal y carotídea; REGICOR/Framingham/score; síndrome metabólico; índices serológicos; eventos de interés: enfermedad hepática (hepatopatía alcohólica, vírica, autoinmune, metabólica), enfermedad cardiovascular (ictus, accidente isquémico transitorio, angina de pecho, infarto agudo de miocardio, aneurisma de la aorta abdominal, intervención vascular). Aplicabilidad y relevancia: La realización de este proyecto puede tener un impacto social, sanitario y económico muy importante ya que permitirá estimar la incidencia de enfermedad hepática y cardiovascular, permitiendo detectar y tratar precozmente a pacientes asintomáticos, lo que convertiría a la elastografía hepática como un método no invasivo de diagnóstico muy útil que puede ser abordado desde la atención primaria.

Objetivos
El objetivo principal será estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, entrenamiento cognitivo y su combinación en la recuperación estructural y funcional cerebral.

Método
Ensayo clínico aleatorio controlado en el que se incluirán 140 sujetos mayores de 50 años sin alteración cognitiva o con síntomas cognitivos leves, poco activos o sedentarios. Los participantes serán aleatorizados en 4 grupos, 1 grupo control de 20 personas y 3 grupos experimentales de 40, donde recibirán tratamiento intensivo cognitivo mediante ordenador, ejercicio físico cardiorespiratorio o ambos. El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de 45 minutos de duración durante 3 meses. Se realizará exploración neuropsicológica, de neuroimagen estructural, funcional y de redes antes y después de la intervención, así como la exploración de factores bioquímicos moduladores del efecto en casos específicos.

Els objectius principals d’aquest projecte són: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silent en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: 1. Determinació d’enzims hepàtics (+ ecografia abdominal si aquelles són positives), i 2. Elastografia transitòria. Objectiu secundari: 1. Analitzar la prevalença d’hepatitis crònica B en la població immigrant. Disseny: Es tracta d’un estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, de comparació de 2 mètodes diagnòstics. Àmbit i subjectes L’estudi es durà a terme en una població de persones d’entre 18 i 70 anys procedent dels 9 centres d’Atenció Primària de la zona del Maresme (Barcelona) que donen cobertura a uns 190.000 habitants d’un entorn urbà i semi-rural. Els subjectes seran seleccionats aleatòriament de la base de dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP) que és la base de dades poblacional que sustenta la targeta sanitària individual i que equival al cens poblacional a Catalunya, sent fins i tot més exhaustiu i actualitzat que aquest. Recull tots els subjectes adscrits a un centre d’Atenció Primària de la zona (la immensa majoria de la població), s’hagin visitat alguna vegada o no. Variables basals (entre l?entrada a la cohort i un any abans): 1. Variables sociodemogràfiques: Edat i sexe. 2. Enquesta: al pacient se li administrarà, mitjançant una infermera especialment preparada, una enquesta per obtenir dades clíniques i demogràfiques així com dades epidemiològiques rellevants: ingesta d’alcohol (el consum s’ha d’anotar en unitats de beguda estàndard i es diferenciarà el consum durant la setmana i durant els caps de setmana), consum de tabac, consum habitual de fàrmacs, antecedents de consum de drogues (ADVP), exposició a derivats de sang, cirurgia prèvia. A aquestes dades només podrà tenir accés el personal mèdic responsable del protocol. Alhora s’ha de revisar l’historial clínic del pacient mitjançant la història clínica electrònica utilitzada en el nostre sistema. 3. Exploració física: 3.1. Dades antropomètriques: Pes, talla i índex de massa corporal 3.2. Pressió arterial 4. Determinacions analítiques. 5. Diagnòstic de la síndrome metabòlica. 6. Elastografia hepàtica transitòria. 7. Ecografia abdominal. Els subjectes amb qualsevol dels següents SIGNES D’ALARMA: 1. Analítica positiva: Valors anormals en qualsevol de les següents determinacions: ASAT (>40 UI/L), ALAT (> 40 UI/L), GGT (> 40 UI/L), siderèmia (>175 ug/dl), saturació de la transferrina (%), ferritina (>400 ng/ml) i bilirubina total (>1.5 mg/dL). 2. Ingesta d’alcohol superior a 30 grams/dia en els homes i 20 grams/dia en les dones. 3. Positivitat d’anti-VHC o HBsAg. 4. Elastografía positiva: Valors anormals de la elastografía transitòria (superiors a 6,8 kPa). serán derivats als hospitals de referència. Les malalties hepàtiques són molt prevalents i constitueixen un problema sanitari de gran magnitud, ja que, evolucionen cap a formes severes. En els països occidentals, la cirrosi i el càncer primitiu de fetge es troben entre les deu primeres causes de mort entre els adults. A més, la inflamació crònica del fetge, independentment de l’etiologia, es troba asimptomàtica en la majoria dels casos, això implica que el seu diagnòstic es realitza quan aquesta es troba en fases avançades, moltes vegades en situació d’irreversibilitat i amb poques possibilitats de tractament. Per tant, l’ideal seria identificar els pacients en fases inicials de la inflamació crònica del fetge qual cosa permetrà incidir de manera efectiva en la seva història natural i aturar o retardar la seva evolució.

Objectius:
Objectiu primari: Estimar si el bloqueig de branca dreta (BBD) és un factor de risc per desenvolupar malaltia cardiovascular (MCV) al llarg del temps.
Objectius secundaris:
1) Descriure les MCV que s’han diagnosticat durant el seguiment dels pacients amb BBD i inicialment sense MCV.
2) Estimar la prevalença de BBD a la població atesa al CAP Gòtic i característiques de la població que el presenta.
3) Estimar les diferències en la supervivència respecte els individus que presenten un ECG normal.
4) Estudiar la prevalença del BBD en pacients amb insuficiència cardíaca i arítmia cardíaca per fibril·lació auricular (ACFA).
Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu.
Àmbit: EAP urbà.Gòtic. Barcelona
Subjectes: Pacients majors de 18 anys atesos en el CAP entre l´any 2000 i el 2013, als que se’ls hagi fet algun electrocardiograma (ECG) per qualsevol motiu .
Criteris d’exclusió: Que al realitzar l´ECG inicial ja hagin patit algun esdeveniments cardiovasculars (ECV), o hi hagi signes en aquest, de malaltia cardiovascular (IAM antic o ACxFA) Presència de bloqueig de branca esquerra (BBE), hemibloqueig anterior o síndrome de Brugada.
Instrumentació i Determinacions: Per comparar el risc de desenvolupar MCV entre els pacients que presenten un BBD i els que no el presenten, amb una confiança del 95%, una precisió del 3%, una proporció coneguda del problema estimada en un 5% i unes pèrdues del 15%, el tamany de la població amb BBD ha de ser mínim de 235 individus.
Es preveu una prevalença del 5% ja que hi ha molta variabilitat en els resultats segons els diferents estudis.
Resultats esperats: Que els pacients que presenten un bloqueig de branca dreta sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.

Estudio prospectivo transversal de tres años de duración para profundizar en el conocimiento de la epidemiología, patogenia y diagnóstico de las infecciones respiratorias adquiridas en la comunidad causadas por M. pneumoniae en niños y adultos en el área sanitaria del Barcelonés Norte de Cataluña. Se realizarán también estudios de portadores convivientes con los casos índice y de portadores sanos de M. pneumoniae en individuos de diferentes grupos de edad. Para el diagnóstico de las infecciones por M. pneumoniae se realizarán estudios serológicos en muestras pareadas de suero y detección del microorganismo por PCR en tiempo real en las secreciones respiratorias. También se realizará la detección de 19 tipos y subtipos de virus respiratorios por RT-PCR y visualización de amplificados por microarray. En los casos positivos para M. pneumoniae (pacientes, convivientes y portadores sanos) se estudiará la resistencia a macrólidos por pirosecuenciación y el tipado molecular de las cepas por MLVA análisis (multiple-locus variable-number tandem-repeat). El presente proyecto puede ayudarnos a precisar algunos aspectos desconocidos sobre los mecanismos de transmisión y la epidemiología de este patógeno en los períodos de endemia, en brotes epidémicos en comunidades cerradas y en las epidemias interanuales cíclicas. También puede ayudarnos a definir nuevos criterios «gold estándar» para diagnosticar las infecciones por M. pneumoniae y la resistencia a macrólidos en nuestro medio.

OBJECTIU El projecte te dos objectius delimitats: 1. Conèixer els diferents estressors, el grau de distrés percebut i la repercussió en termes de malestar i somatitzacions que tenen les comunitats immigrants més grans en el nostre medi. S’estudiarà la relació que tenen aquestes manifestacions somàtiques amb les creences sobre salut i malaltia particulars a cada grup i com s’associen amb els seus processos d?emmalaltir i de cerca d’ajuda del sistema sanitari. 2. Identificar les eines de competència que haurien de tenir els professionals sanitaris per atendre aquests motius de consulta. MÈTODES Estudi observacional, transversal, multicèntric, qualitatiu-quantitatiu en una mostra de 980 persones dels cinc grups de població immigrant resident a Catalunya (magrebins, subsaharians, americans andins, indostànics i xinesos). Es recolliran dades sociodemogràfiques i mitjançant tres escales, es mesuraran estressors, grau de distrès percebut i patrons presents de manifestacions somàtiques. S’utilitzarà metodologia quantitativa en base a un qüestionari dirigit a indagar sobre el seu sistema de creences a l’entorn de la salut i la malaltia. Per a l’estudi d’opinions dels professionals s’emprarà metodologia qualitativa: a) Entrevistes individuals centrades en incidents crítics, b) Realització d’un grup focal i anàlisi del contingut del discurs i c) Qüestionari in situ. RESULTATS ESPERATS S’espera un nivell d’estrès crònic alt entre les diferents comunitats d’immigrants recents i que aquest covariï amb el grau de somatitzacions. El sistema de creences estarà relacionat amb el tipus i grau de les somatitzacions presentades i amb la utilització del sistema sanitari. Aquest estudi permetrà conèixer millor aquestes poblacions i pot ajudar a millorar la comprensió i l’eficàcia dels professionals sanitaris tant pel que fa a la prevenció, la comunicació, el maneig terapèutic i la gestió de recursos.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa. OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu. MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament. S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències. RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

OBJETIVO: Determinar, en una cohorte poblacional seguida durante 5 años, la incidencia acumulada de arteriopatía periférica (AP) sintomática y silente, su relación con la evolución de los factores de riesgo vasculares clásicos, con parámetros bioquímicos y genéticos, y con la morbi-mortalidad vascular. DISEÑO: A) Se pretende realizar un segundo corte transversal sobre la evolución de prevalencia de AP en la cohorte poblacional ARTPER. B) Posteriormente se extenderá el seguimiento de la cohorte: los sujetos de dicha cohorte continuarán siendo evaluados mediante entrevista telefónica con el sujeto y con el médico de familia (cada 6 meses) y con revisión de la historia clínica informatizada con la finalidad de determinar la aparición de los siguientes eventos cardiovasculares (ECV): accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular, mortalidad vascular. ÁMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: Cohorte poblacional ARTPER de 3786 personas ! 55 años adscritas a 28 Centros de Salud de Atención Primaria. INSTRUMENTALIZACIÓN: Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo<0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. Se realizaran análisis bioquímicos en suero para determinar la expresión de marcadores pro-inflamatorios y análisis de polimorfismos genéticos para determinar sus frecuencias y su asociación con AP, factores de riesgo y eventos cardiovasculares, con la finalidad de describir nuevos parámetros de estudio relacionados con la prevención de AP y ECV, prácticamente inexistentes en la actualidad, que permitan posteriormente adecuar y mejorar los tratamientos actuales.

OBJETIVOS: Principal: 1.Determinar la prevalencia de consumo de riesgo de alcohol (CRA) en hombres y mujeres>64 años en atención primaria (AP). 2.Evaluar la efectividad de una intervención breve sobre la disminución de consumo de alcohol en esta población. Secundario: Analizar la morbilidad asociada de la población>64 años con CRA al cabo de un año. DISEÑO: 2 fases: FASE I, Estudio Transversal: descriptivo multicéntrico de prevalencia de CRA en >64 años. FASE II, Ensayo clínico comunitario mediante una intervención breve con dos grupos de comparación de sujetos con CRA>64 años. ÁMBITO: 25 centros de AP de la provincia de Barcelona. SUJETOS: muestra aleatoria de 1333 sujetos>64 años en la fase transversal y 150 bebedores de riesgo en cada grupo del ensayo clínico. INSTRUMENTALIZACIÓN: -Estudio Transversal: entrevista estructurada para determinar la prevalencia de CRA (criterios de CRA del National Institute of Alcohol Abuse and Alcoholism (NIAAA)). -Ensayo clínico: los pacientes que presenten consumo de riesgo serán asignados a dos posibles grupos en función del centro al que estén asignados, que constituirá la unidad de aleatorización: un grupo recibirá una intervención breve repetida en 3 visitas y el otro, el consejo habitual de forma única. Al cabo de 1 año se analizará el consumo de alcohol en Unidad de Bebida Estándar (variable principal) y la morbilidad asociada en ambos grupos. Resultados esperados: Disminución de los consumidores de alcohol de riesgo en el grupo intervención. Creación de un protocolo de actuación preventivo efectivo para población mayor y compatible con la consulta diaria de AP.

OBJETIVOS Objetivo principal: Calcular el riesgo relativo de padecer un evento adverso cardiovascular o hemorrágico en pacientes con arteriopatía periférica (AP) tratados con cilostazol respecto a pacientes tratados con pentoxifilina. Objetivos específicos: 1. Calcular los siguientes riesgos relativos para pacientes tratados con cilostazol respecto los tratados con pentoxifilina: de padecer cardiopatía isquémica, de presentar arritmias, de presentar una hemorragia. 2. Determinar si el uso concomitante de antiagregantes con cilostazol incrementa el riesgo de hemorragias. 3.- Determinar si la coexistencia de otras enfermedades como la diabetes mellitus o la insuficiencia cardiaca puede incrementar los eventos cardiacos y la mortalidad. METODOLOGÍA Estudio de cohortes ambispectivo de 3 años de seguimiento. Se obtendrán, de una base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías y sus pruebas y tratamientos del 85% de la población de Cataluña tratada en Atención Primaria, los pacientes >40 años diagnosticados de AP que inicien tratamiento con cilostazol o pentoxifilina en 2009 o 2010 y que no tengan antecedentes cardiovasculares, fibrilación auricular ni amputaciones. Estos pacientes (unos 20.000) serán seguidos a partir del inicio del tratamiento, mediante el SIDIAP y los informes de altas hospitalarias, para ver si desarrollan eventos cardiovasculares, hemorrágicos o muerte. Para el análisis principal se usarán modelos de regresión de Poisson para estimación de las tasas de incidencias y riesgos, utilizando como offset el valor obtenido de personas-tiempo. Se ajustarán las estimaciones por los factores basales de índole demográfica y por los factores predictivos para cada variable dependiente.

OBJETIVO PRINCIPAL: Comparar la incidencia de la suma de mortalidad total, infarto de miocardio (IAM) no mortal y accidente vascular cerebral (AVC) no mortal en pacientes con diabetes mellitus tipo 2 (DM2) e hipertensión arterial (HTA) tratados con un inhibidor del enzima conversor de angiotensina (IECA) o un antagonista del receptor de la angiotensina II (ARAII) en Catalunya.
OBJETIVOS SECUNDARIOS: Comparar la incidencia de eventos cardiovasculares (IAM, AVC, angina, insuficiencia cardiaca congestiva y arteriopatia periférica) y renales (macroproteinuria, elevación de creatinina, insuficiencia renal y diálisis). Evaluar la incidencia de eventos cardiovasculares y renales en una tercera cohorte de pacientes diabéticos hipertensos tratados con la asociación de un IECA y un ARAII.
DISEÑO: Estudio observacional de cohortes prospectivo con un seguimiento de hasta 5 años.
SUJETOS DE ESTUDIO: Pacientes diagnosticados de DM2 e HTA sin antecedentes de eventos cardiovasculares o renales, tratados con un IECA y/o un ARAII que sean atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS) donde esté implementada la gestión informatizada de la historia clínica mediante el programa e-CAP. Se incluirán en total aproximadamente 10.000 pacientes.
DESARROLLO DEL ESTUDIO Y VARIABLES: Se estructura el estudio en dos fases. Una primera fase de creación de las cohortes (6 meses) donde se recogerán datos demográficos, antecedentes patológicos, factores de riesgo cardiovascular, características de la DM2 y de la HTA y tratamientos actuales, y una fase de seguimiento de las cohortes donde se estudiará la aparición de eventos cardiovasculares, renales y otras complicaciones y se recogerán datos de cambios de tratamiento, datos analíticos y grado de control de la HTA (hasta 2 años en el presente proyecto).

L?alteració de l?equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.
Objectius: L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l?efectivitat d?una intervenció amb la consola Wii de Nintendo (joc Wii Fit + Wii Balance Board) per millorar l?equilibri en les persones de més de 70 anys. Els objectius secundaris són avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i el valor obtingut en el test de Tinetti, avaluar la utilitat de la consola en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l?acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.
Mètodes: Assaig clínic controlat aleatori dins de l?àmbit de l?atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d?exercicis orientats a millorar l?equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S?avaluarà l?equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l?inci de l?estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l?any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.
Resultats esperats: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d?equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l?entrenament amb la consola serveixi per millorar l?equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.
Impacte potencial esperat: La millora de l?equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d?haver d?anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l?equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d?execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l?equilibri.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.

OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

OBJECTIU: Conèixer l’efectivitat d’un programa educatiu sobre l’alimentació de nens d’un any adreçat als seus pares en quant a l’adquisició d?habits alimentaris saludables. DISSENY: Estudi de cohorts d?intervenció multicèntric i multidisciplinari d’àmbit comunitari. ÀMBIT: Atenció Primària SUBJECTES D’ESTUDI: Ser pares de nens que el 31 de desembre de l’any en curs tinguin al menys 12 mesos i assisteixin a les escoles bressol municipals de Mataró.( linea de 12 a 24 mesos ). Nens (fills dels pares descrits) que el 31 de desembre de l?any en curs tinguin al menys 12 mesos d?edat i assisteixin a les escoles bressol municipal de Mataró.( linea de 12 a 24 mesos).

La dieta mediterrània (DM) és considerada un dels patrons alimentaris més saludables. Amb l’evidència científica s’ha mostrat com un model de referència de les cultures occidentals degut a les seves virtuts cardiosaludables. Al nostre país els patrons alimentaris estan canviant a conseqüència de la modernització de la societat que comporta certs canvis sociològics, com ara estils de vida més sedentaris, menys temps destinat a la preparació d’aliments, i per tant augment del consum d’aliments preparats i més processats, que poden anar deteriorant el patró de la dieta mediterrània. Això és especialment crític entre la població infantil i juvenil. És en la infantesa i l’adolescència on es detecta el patró alimentari més allunyat del model mediterrani, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalença de malalties cròniques entre la població adulta. En els últims anys, en el comportament alimentari de la població infantil ha augmentat molt el consum d’aliments amb elevat contingut greixós i de carbohidrats, com els coneguts «snacks» i sucs. Moltes vegades, inconscientment, els pares influeixen en l’augment de pes en els seus fills afavorint aquests comportaments alimentaris. Amb l’arribada d’un fill, les preocupacions i els conflictes apareixen. Els pares es pregunten si estan preparats per educar-los. Aquesta educació comença amb l’alimentació. Els primers 5 anys de vida són bàsics pel creixement i desenvolupament del nen, és l’edat clau per instaurar uns correctes hàbits alimentaris basats en la dieta mediterrània que adquiriran a través dels seus pares i els comportaments d’aquests (creences, actituds, hàbits alimentaris…) Els professionals d’infermeria d’atenció primària tenim la competència i la responsabilitat d’abordar aquestes situacions des de l’Educació per la Salut i proporcionar la informació i l’educació necessària en tots els àmbits, basant-nos en el marc conceptual de Dorotea Orem que defineix les autocures com «una conducta que existeix en situacions concretes de la vida, dirigida per la persona cap a ella mateixa o cap el seu entorn, per regular els factors que afecten el seu propi desenvolupament i funcionament en benefici de la seva vida, salut o benestar. Creiem que des de la vessant comunitària tenim un paper molt important, podem abastar amb més facilitat aquest problema per la proximitat i accessibilitat a la nostra comunitat. El nostre projecte pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció educativa grupal als pares de nens d’un any d’edat per millorar els hàbits alimentaris dels seus fills.

OBJETIVO: Evaluar la utilidad diagnóstica de la retinografía en la detección de isquemia cerebral silente en población mayor de 50 años sin ictus previo. DISEÑO: Estudio analítico observacional multicéntrico de evaluación de una prueba diagnóstica. SUJETOS: 644 individuos con una Resonancia Nuclear Magnética (RNM) practicada por sospecha de patologia cerebral no vascular, pertenecientes a Centros de Salud de Atención Primaria (AP) del área metropolitana de Barcelona. Definición de caso: paciente que presente isquemia cerebral silente diagnosticada por RNM; para cada caso se seleccionará un control de las mismas características sin patologia vascular cerebral por RNM. Se excluyen los individuos con alguna limitación para la lectura de la retinografía o la patología cerebral que altere su interpretación o de la RNM. MÉTODOS: Se realizará una entrevista para recoger datos socio-demográficos, de tratamiento, factores de riesgo y comorbilidades cardiovasculares. Se solicitará una analítica y ECG. Posteriormente, se realizará una retinografía mediante cámara amidriática a todos los participantes. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: La sensibilidad, especificidad y valores predictivos se calcularán a partir de tablas 2×2 (isquemia cerebral silente sí/no vs. retinografía positiva/negativa). Sus intervalos de confianza se calcularán como el intervalo de confianza de una proporción. RELEVANCIA Y APLICABILIDAD: La detección de isquemia cerebral silente precisa una RNM, exploración poco accessible desde AP. Conocer la utilidad de la retinografia como prueba de cribaje, comportaria una optimización de recursos con reducción de costes

OBJETIVO: Evaluar la adecuación y la calidad de las ecografías abdominales solicitadas por parte de los médicos de atención primaria (AP) en el área del Maresme, desarrollar una guía de indicación de las ecografías y reevaluar la adecuación al implementar dicha guía. DISEÑO: Estudio dividido en dos fases, una primera descriptiva, retrospectiva evaluando la adecuación y calidad de las solicitudes de las ecografías abdominales; y una segunda en que se evalúa el impacto sobre la adecuación y calidad de las solicitudes de una intervención basada en las recomendaciones de indicación de las ecografías abdominales a los médicos de AP. AMBITO: Diez centros de AP del Maresme. SUJETOS: 1067 ecografías abdominales solicitadas entre los meses de Julio y Diciembre de 2008 por los médicos de AP de los centros descritos, derivadas al servicio de radiología. VARIABLES: Se analizaran todas las solicitudes de ecografía abdominal y se accederá a los historiales clínicos para determinar variables demográficas, motivo de la visita, de la petición de la ecografía y orientación diagnóstica, datos clínicos y de la ecografía, evaluación de la ecografía según la calidad y variables que permitan la caracterización de los profesionales que solicitan la ecografía: edad, sexo, situación laboral, tiempo de permanencia en el lugar de trabajo, formación etc. METODOS: Para consensuar la adecuación de la ecografía abdominal se creará un grupo de trabajo entre gastroenterólogos, radiólogos y médicos de familia mediante el grupo nominal. Esto permitirá diseñar una guía de recomendaciones de indicación de la ecografía abdominal y evaluar su impacto entre los médicos mediante su difusión y posterior reevaluación de la adecuación de las solicitudes.

OBJETIVO PRINCIPAL: Estimar la prevalencia y factores asosciados a la alteración de la tensión sistólica (TS) menor dependiente de la arteria pedia y/o tibial posterior, en población diabética tipo II con un Indice Tobillo- Brazo (ITB) normal. DISEÑO: Estudio descriptivo transversal poblacional. ÁMBITO: Participan 18 centros de Asistencia Primaria. SUJETOS: Muestra aleatoria poblacional de 788 pacientes diabéticos tipo II de más de 40 años y que no presenten criterios de exclusión. VARIABLES PRINCIPALES: Determinación del ITB tomando la TS mayor (ITB global) y menor (TB «segmentario») del tobillo para cada extremidad inferior. VARIABLES SECUNDARIAS: Estilos de vida, antropométricas, Factores de Riesgo Cardiovascular (FRCV) clásicos, enfermedad coronaria, accidentes vasculares cerebrales, según criterios de la OMS y reflejados en la historia clínica, tiempo de evolución de la diabetes, antecedentes de úlceras y amputaciones, morfología del pie y calzado. RECOGIDA DE DATOS: Mediante registros del historial médico y examen y entrevista del paciente. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Anàlisis estadìstico en porcentajes de las variables cualitativas y en medidas de tendencia central en las cuantitativas. Comparaciones en las variables continuas con t de student o ANOVA y categóricas con chi cuadrado. Regresión logística multivariable. Los resultados esperados están en base a un estudio piloto con 132 pacientes diabéticos tipo II donde se demostró alteraciones segmentarias infrapoplíteas no diagnosticadas en proporción del 23 % de casos con ITB normal. Creemos que esta manifestación se presenta en mayor proporción dada la escasa determinación de arteriopatía periférica en asistencia primaria. Para tener una precisión del 23 % con un riesgo alfa del 5 %, precisamos reclutar a 788 pacientes diabéticos tipo II. IMPACTO POTENCIAL ESPERADO: A)sobre la población diabética: la identifdicación de población diabética tippo II con alteraciones arteriales no diagnosticadas, permitirá intensificar las medidas preventivas secundarias (terapéuticas y educacionales), reduciendo el riesgo de eventos vasculares, amputaciones y potenciando su aprendizaje hacia el autocuidado. B) Futuros proyectos de investigación: La base de datos creada permitirá un mayor conocimiento de la AP en población diabética tipo II y será base de estudios más profundos. Estimular la capacidad investigadora y crear un nuevo equipo investigador en la línea de prevención del pie diabético en Asistencia Primaria. C) calidad asistencial: La derterminación del ITB muestra una alta alta calidad asistencial por lo que potenciamos su aplicación entre el personal sanitario de Asistencia Primaria, consiguiendo un aumento en el conocimiento evolutivo de la enfermedad. D) impacto bibliográfico) Sobre el objetivo principal que planteamos, solo existe una referencia escrita y ésta, está basada en pacientes con enfermedad coronaria y en el entorno hospitalario, la divulgación de nuestros resultados será de gran interés en la comunidad científica.

Objetivo: El presente estudio pretende valorar el grado de exposición de los profesionales sanitarios de atención primaria a un desinfectante utilizado de forma habitual durante los procesos de limpieza, desinfección y esterilización: el glutaraldehido. Diseño: Estudio transversal, observacional y descriptivo. Sujetos de estudio: Todos los profesionales sanitarios en contacto con la sustancia en los Centros de Atención Primaria (CAP) y consultorios locales del ámbito Barcelonès Nord i Maresme del Institut Català de la Salut (ICS). Metodología: Se valorará el grado de exposición al glutaraldehido a través de la determinación de las concentraciones ambientales y personales de este contaminante en los CAPs, comparándolas posteriormente con el límite de exposición profesional (LEP) de referencia. Paralelamente se recopilará una serie de información acerca del tipo de profesionales expuestos, los recintos físicos donde se haya el foco contaminante, el tiempo de exposición, los procesos de manipulación de la sustancia y las condiciones medioambientales de los espacios físicos. Todo esto nos permitirá tener un conocimiento más exacto de la situación. La recogida y análisis de estos datos nos ayudará posteriormente a establecer medidas específicas de prevención y/o protección orientadas a eliminar y/o reducir la exposición de los profesionales sanitarios a esta sustancia. Resultados esperados: Determinaciones exactas de las concentraciones ambientales y personales de glutaraldehido en los centros de atención primara. Porcentaje de exposición a la sustancia por encima o por debajo de los límites de exposición permitidos. Identificación de los profesionales y puestos de trabajo con riesgo de exposición al glutaraldehido.

OBJECTIU: Objectius principals: Conèixer la prevalença d’IDB patològic en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat. Conèixer la concordança entre l’IDB i l’ITB i la informació complementària que pot aportar l’IDB a la determinació de l’ITB en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB normal o patològic. Objectiu secundari: Determinar l’índex de massa corporal com a factor de risc en els pacients diabètics tipus 2 amb valors de l’ITB i/o l’IDB alterats. MÈTODES: Disseny: Estudi transversal, observacional i descriptiu. Àmbit d’estudi: Atenció primària. Tres Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’àmbit del Barcelonès Nord i Maresme. Subjectes d’estudi: Pacients diabètics tipus 2 de més de 40 anys i que estiguin assignats a algun d’aquests 3 CAPs. Variables i mesures principals: Es citarà per telèfon als pacients diabètics tipus 2 seleccionats per l’estudi, per a que acudeixin a fer-se una visita en el corresponent centre d’atenció primària. Se’ls hi recollirà informació sociodemogràfica (edat i gènere), antecedents d’hipertensió arterial i mesures antropomètriques (pes, talla, perímetre del braç i del turmell). També se’ls hi farà una exploració amb el doppler i l’esfigmomanòmetre de mercuri per determinar l’ITB i l’IDB. Per tal d’estandarditzar la tècnica d’aquestes exploracions sempre serà la mateixa infermera la que les realitzarà. RESULTATS ESPERATS: Hi han molt pocs estudis publicats que permetin conèixer l’aplicabilitat i rendibilitat de l’IDB en pacients diabètics amb sospita de calcificació arterial. Tot i així, entre l’elevat nombre de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat que tenim a les nostres consultes, esperem trobar un percentatge significatiu de pacients amb un IDB patològic, cosa que milloraria molt el diagnòstic d’arteriopatia perifèrica (AP). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Aquest estudi permetrà tenir més dades del valor pràctic de l’IDB i donar-lo a conèixer per poder completar l’estudi dels pacients diabètics, especialment en aquells que presenten criteris de calcificació en l’ITB. Això ajudarà a millorar el diagnòstic de l’AP a les consultes d’atenció primària i prevenir possibles complicacions.

El tabac és la primera causa de morbi-mortalitat evitable en els països desenvolupats. Una de les poques activitats educatives que té una eficàcia demostrada és el consell antitabac, però hi ha una sèrie de circumstàncies que fan que no sempre es pugui realitzar. El tabaquisme poques vegades és un motiu de consulta directa, els fumadors moltes vegades són població jove i poc consultant, i a més l’excés de càrrega assistencial i la manca de temps per visita fa que a vegades les activitats preventives no siguin prioritàries. La consulta telefònica pot ser una bona alternativa tant per facilitar l’accessibilitat dels pacients, com per millorar la gestió de l’agenda dels professionals. Segons la Cochrane la intervenció telefònica ajuda a deixar de fumar. I en els últims estudis, sembla que el consell telefònic millora l’eficàcia respecte a la consulta habitual. La major part dels estudis s’han fet utilitzant els consell breu, últimament estan apareixent treballs que utilitzen altres mètodes, menys directius per abordar el consum dels tabac, com són les intervencions motivacionals breus. En aquest treball s’aplica un tipus d’intervenció de curta durada, i fàcilment reproduïble, destinada a incrementar la motivación intrínseca del pacient per canviar la seva conducta. OBJECTIUS Avaluar si una intervenció telefònica motivacional breu estructurada dóna millors resultats que la pràctica habitual a la consulta d’Atenció Primària en la cessació de l’hàbit tabàquic en pacients fumadors actius als 12 mesos de seguiment. METODOLOGIA Disseny: estudi analític experimental de tipus assaig clínic controlat aleatoritzat. Població d’estudi: àmbit Atenció Primària. Població: fumadors actius adults assignats a una ABS. Mostra: 175 individus per grup (intervenció i control). Mostreig per selecció aleatòria simple aparellada per edat, sexe i metge. Variables d’estudi: demogràfiques, en relació a l’hàbit tabàquic, motivació. Treball de camp: Es realitzarà una primera trucada al grup intervenció, i si compleixen criteris es recolliran les variables i s’efectuarà la primera intervenció. Als 3 mesos es farà una segona trucada repetint la intervenció. Posteriorment, als 12 mesos, es realitzarà la 3a trucada al grup intervenció i es valorarà la seva situació respecte al tabac. També als 12 mesos, a cada individu seleccionat pel grup intervenció serà aparellat aleatòriament a un control del mateix gènere, edat i metge, i atès en el centre en el mateix període, i si compleixen els criteris d’inclusió, també telefònicament es valorarà la seva situació en relació al tabac. RESULTATS ESPERATS S’espera observar un major percentatge d’individus que deixen de fumar en el grup intervenció (15%) que en el grup control (5%)

OBJETIVO PRINCIPAL: Comparar la incidencia de la suma de mortalidad total, infarto de miocardio (IAM) no mortal y accidente vascular cerebral (AVC) no mortal en pacientes con diabetes mellitus tipo 2 (DM2) e hipertensión arterial (HTA) tratados con un inhibidor del enzima conversor de angiotensina (IECA) o un antagonista del receptor de la angiotensina II (ARAII) en Catalunya. OBJETIVOS SECUNDARIOS: Comparar la incidencia de eventos cardiovasculares (IAM, AVC, angina, insuficiencia cardiaca congestiva y arteriopatia periférica) y renales (macroproteinuria, elevación de creatinina, insuficiencia renal y diálisis). Evaluar la incidencia de eventos cardiovasculares y renales en una tercera cohorte de pacientes diabéticos hipertensos tratados con la asociación de un IECA y un ARAII. DISEÑO: Estudio observacional de cohortes prospectivo con un seguimiento de hasta 5 años. SUJETOS DE ESTUDIO: Pacientes diagnosticados de DM2 e HTA sin antecedentes de eventos cardiovasculares o renales, tratados con un IECA y/o un ARAII que sean atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS) donde esté implementada la gestión informatizada de la historia clínica mediante el programa e-CAP. Se incluirán en total aproximadamente 10.000 pacientes. DESARROLLO DEL ESTUDIO Y VARIABLES: Se estructura el estudio en dos fases. Una primera fase de creación de las cohortes (6 meses) donde se recogerán datos demográficos, antecedentes patológicos, factores de riesgo cardiovascular, características de la DM2 y de la HTA y tratamientos actuales, y una fase de seguimiento de las cohortes donde se estudiará la aparición de eventos cardiovasculares, renales y otras complicaciones y se recogerán datos de cambios de tratamiento, datos analíticos y grado de control de la HTA (hasta 2 años en el presente proyecto).

OBJETIVOS: Conocer la incidencia y factores de riesgo asociados de exacerbaciones en pacientes diagnosticados de enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) en Atención Primaria (AP), en general y según gravedad de la enfermedad de base. DISEÑO: Estudio multicéntrico observacional prospectivo, dividido en 3 fases: evaluación inicial (fase I), seguimiento (fase II) y evaluación final (fase III). SUJETOS DE ESTUDIO: 685 pacientes adultos diagnosticados de EPOC sin enfermedad respiratoria agudizada ni otra enfermedad respiratoria de larga duración escogidos aleatoriamente en 21 Equipos de AP de la provincia de Barcelona. METODOLOGÍA: Se confirmará diagnóstico de EPOC y su gravedad mediante espirometría inicial. Se recogerá información respecto a la situación basal del enfermo, características del paciente, calidad de vida y exposición a contaminantes y otros factores. 354 pacientes con EPOC confirmada serán seguidos durante un año mediante seguimientos telefónicos mensuales con el fin de detectar exacerbaciones. Se detectarán a partir de la clínica (tos, expectoración y disnea), modificación terapéutica y consumo de recursos sanitarios. Se efectuará visita final, como la inicial, al año de seguimiento. Se estimarán incidencia de exacerbaciones y riesgos relativos asociados mediante regresión binomial negativa. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la incidencia de exacerbaciones en enfermos EPOC, en general y en EPOC grave, moderada y leve, y los factores asociados a ella. Estimación de la proporción de enfermos mal diagnosticados de EPOC en Atención Primaria. Efecto de las exacerbaciones sobre la calidad de vida. Estimación del infraregistro de exacerbaciones en AP. Descripción de los recursos utilizados por los enfermos que exacerban.

OBJECTIU: Conèixer la prevalença d’arteriopatia perifèrica en població general d’ambdos sexes, la seva relació amb la morbi-mortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc cardiovascular determinat mitjançant les taules REGICOR i Framingham. DISSENY: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Transversal descriptiu de prevalença d’arteriopatia perifèrica i FASE II: Analític de cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària i entorn urbà i semiurbà. SUBJECTES D’ESTUDI: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat ? 50 anys. INSTRUMENTALITZACIÓ: A) Estudi transversal. Com criteri diagnòstic d’arteriopatia perifèrica s’utilitzarà l’índex turmell/braç ? 0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 Mhz) per personal prèviament entrenat. El càlcul del risc cardiovascular es realitzarà mitjançant les tauless REGICOR i Framingham. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos mitjançant entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d’atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per a determinar l’aparició dels següents events durant el seguiment: 1.Accident isquèmic transitori, 2.Ictus, 3.Angina de pit, 4.Infart de miocardio, 5.Aneurisme abdominal simptomàtic i 6.Mortalitat vascular. RESULTATS ESPERATS: Estimació prevalença d’arteriopatia perifèrica en població ? 50 anys i estimació del risc relatiu de patir un event cardiovascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.

L’abordatge dels factors de risc cardiovasculars absorbeix una gran part de l’activitat assistencial de l’Atenció Primària, sobretot dels professionals de infermeria. OBJECTIU: Avaluar si l’atenció grupal és igual o millor que l’atenció individual en l’abordatge de la prevenció primària i secundària dels pacients amb risc cardiovascular; en termes de compliment terapèutic, grau de control metabòlic, recursos utilitzats – nombre de visites, hores de dedicació d’infermeria-, i grau de satisfacció dels pacients i dels professionals.
DISSENY: Estudi multicèntric d’intervenció terapèutica, amb dues branques, d’assignació aleatòria. El grup intervenció, estarà constituït pels pacients que rebran atenció grupal, per a grups de risc cardiovascular estratificats: mig, alt, alt amb diabetis, molt alt i molt alt amb diabetis (DM). Les sessions grupals estaran conduïdes per les seves infermeres referents (8 pacients de cada infermera). Per cada pacient del grup estratificat s’assignarà un pacient al grup control del mateix centre, edat, sexe i risc cardiovascular. Aquests pacients seguiran sent atesos a la consulta individual convencional. L’assaig es portarà a terme durant un any, en 7 Equips d’Atenció Primària d’una Regió Sanitària de Catalunya.