Carmen Expósito Martínez

Hipòtesi
Les persones en solitud no desitjada i malestar emocional associat poden millorar la seva qualitat de vida a través d’un programa de salut comunitari i multidisciplinari en el qual es realitzi teràpia de grup amb facilitació emocional i en el qual es fomenti el capital social.
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un programa de salut dirigit a millorar l’estat emocional i la seva qualitat de vida de persones en situació de solitud no desitjada
Objectius específics subestudi quantitatiu:
1) Avaluar l’ augment del benestar emocional
2)Avaluar la soledat emocional percebuda
3)Avaluar el suport social percebut
4)Avaluar el suport social percebut i risc d’aillament social-
5)Avaluar l’augment de capital social a través de preguntes de realització pròpias sobre el nombre de contactes realitzats amb persones del grup o/i amb persones de la comunitat, intensitat i característiques del vincle, i augment en la participació en activitats de la comunitat.
6)Avaluar la disminució en l’ús de recursos sanitaris l’atenció primària a través del número de visites/any al any i als dos anys.
7)Avaluar la disminució en l’ús de fàrmacs antidepressius, ansiolítics i analgèsics abans de la intervenció, al any i als dos anys.
Subestudi qualitatiu:
1) Explorar la evolució de la percepció i la vivència del sentiment de solitud al llarg i després de la intervenció
2) Estudiar la evolució de la percepció del suport social i participació al llarg i després de la intervenció
3) Avaluar la satisfacció de les participants amb la intervenció
Metodologia
Disseny de l’estudi: estudi d’intervenció comparatiu pre i post- grupal amb una avaluació mitjançant mètodes mixt (subestudi quantitatiu i subestudi qualitatiu realitzats de manera concurrent i complementària)
Població: Mostra de 12 usuaris del CAPA Badia del Vallès, de 55 anys o més amb factors o indicadors de risc de solitud no desitjada i signes i/o símptomes de Malestar Emocional (codis R-45 CIM-10) y/o Trastorn Mental de Baixa Complexitat.

El fetge gras no alcohòlic (FGNA) és la hepatopatia més prevalent del món. Algunes dades suggereixen que pot existir un infraregistre. Objectius de l’estudi: determinar la prevalença global del registre del FGNA a les històries clíniques (HC) a l’atenció primària (AP) i la de poblacions de risc, així com conèixer els seus factors associats.
Metodologia: Estudi pilot transversal, multicèntric i poblacional. S’inclouran subjectes de 18 a 75 anys, assignats a un metge de família, que s’haurà convidat a participar aleatòriament, procedents dels centres d’AP participants, de les àrees Metropolitana Nord, Barcelona Ciutat i Lleida. Les dades s’obtindran, codificades, de la base de dades SISAP. Variables: dades sociodemogràfiques i els antecedents registrats a la HC d’obesitat, diabetes mellitus tipus 2 (DM2), hipertensió (HTA), dislipèmia i FGNA. Anàlisi estadístic mitjançant Rstudio, càlcul de prevalences amb IC 95%, test de comparació de variables, contrastos bilaterals i significació
estadística amb una p < 0,05. Limitacions: L’ús de dades registrades a la HC suposa un biaix de classificació dels subjectes i no permet conèixer la prevalença real del FGNA a la població. No obstant, la intenció és determinar quin és aquest registre i, per tant, creiem que les dades podran ser interpretades adequadament per a respondre els objectius. Implicacions: L’estudi aportarà informació sobre el grau de registre del FGNA a l’AP i pretén ser la base pel disseny de futurs estudis que avaluïn el cribratge i registre de la malaltia a Catalunya, per tal de millorar la gestió de la malaltia.

Introducción: la prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando muy rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis, la cirrosis e incluso el hepatocarcinoma. La Elastografía Transitoria (TE) con Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) es un método diagnóstico, eficaz, no invasivo e inocuo, que permite estimar el grado de fibrosis y de esteatosis en el hígado, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.
Objetivos: 1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa mediante la Elastografía Transitoria (TE) y la prevalencia de hígado graso no alcohólico (HGNA) mediante el Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) en población infanto-juvenil. 2) Determinar los puntos de corte óptimos del CAP para lograr la máxima concordancia con los hallazgos de la Resonancia Magnética (RM) en el diagnóstico del HGNA leve, moderado y grave en población infanto-juvenil.
Métodos: estudio transversal de base poblacional qu se realizará en centros escolares e institutos del área metropolitana de Barcelona. Se incluirán 2.866 niños/as y adolescentes de entre ?9 y ?16 años de edad matriculados en el sistema educativo obligatorio español. Se realizará a cada participante: anamnesis, exploración física, extracción de sangre, TE y cuestionarios sobre datos socio-demográficos, historia clínica personal y familiar, y de evaluación de estilos de vida (calidad de la dieta, actividad física, hábitos de sueño). La fibrosis hepática se determinará mediante la medición de la rigidez hepática (LSM) utilizando la TE y utilizando los marcadores serológicos Pediatric NAFLD Fibrosis Index (PNFI) y Pediatric NAFLD Fibrosis Score (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará mediante el CAP y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la concordancia entre los resultados del CAP y la RM para estimar los puntos de corte óptimos del CAP que coincidan con las categorías de la RM. Se realizará la RM a todos los participantes con resultados de TE alterados (?6,5 kPa y/o ?225 CAP) y, aleatoriamente, al 7,4% de los participantes con resultados de TE normales (<6,5 kPa o <225 CAP). Aplicabilidad y relevancia: el presente estudio pretende establecer las bases para el uso de la TE en población infanto-juvenil con el fin de lograr el diagnóstico precoz del HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La TE es una técnica no invasiva y ampliamente utilizada en adultos que permite el diagnóstico de estas entidades sin necesidad de una biopsia hepática. El HGNA conlleva un aumento de la carga global de la enfermedad, un gasto considerable de recursos sanitarios y un incremento de la mortalidad a largo plazo. Sin embargo, aún no se han establecido estrategias para su detección precoz. Esta situación subraya la necesidad de realizar la detección temprana del HGNA desde edades tempranas, utilizando y validando métodos no invasivos como la TE asociada al CAP. Esto permitirá avanzar en el diagnóstico de estas enfermedades de una manera fácil y segura en una población altamente vulnerable como la infantojuvenil. Realizar, por primera vez, el cribado poblacional de una patología que puede ser de las más prevalentes en la población infanto-juvenil de nuestro entorno, brindará la oportunidad de evitar el desarrollo de sus fases avanzadas así como sus comorbilidades asociadas. Hasta la actualidad no se ha llevado a cabo ningún estudio de estas características, por eso su realización podría tener un impacto social, sanitario y económico muy relevante.

Hipòtesis
L’àcid Úric alt, és un factor independent per a desenvolupar Diabetis tipus 2 i Pre Diabetis.

Objectius
Avaluar l’associació entre Àcid Úric alt i el Risc de desenvolupar Diabetis tipus 2 i PreDiabetis a 8 anys de seguiment.

Metodologia
Estudi Longitudinal retrospectiu en base poblacional

Este es un estudio poblacional destinado a investigar si el dispositivo FibroScan 230 funciona tan bien como el FibroScan original en la medición de la rigidez hepática para identificar sujetos con enfermedad hepática crónica silenciosa con fibrosis entre la población general.

«Antecedentes:
La prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis y la cirrosis. La elastografía transitoria (ET)
con el parámetro de atenuación controlada (PAC) es un método diagnóstico no invasivo para determinar la fibrosis y la esteatosis, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.

Objetivos:
1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa, mediante la ET, y la de HGNA, mediante el PAC, en niños y adolescentes.
2) Determinar cuáles son los mejores puntos de corte en el PAC para que la concordancia con los resultados de la RM sea máxima, en el diagnóstico de la HGNA leve, moderada y grave, en niños y adolescentes.

Métodos:
Estudio observacional, descriptivo, transversal y poblacional que se llevará a cabo en el área metropolitana de Barcelona. Se incluirán sujetos de ?9 a ?16 años escolarizados en el sistema de educación obligatoria español. La fibrosis hepática se determinará midiendo la rigidez hepática (LSM) mediante la ET y los marcadores serológicos del índice de fibrosis NAFLD pediátrico (PNFI) y el fibrosis NAFLD pediátrico (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará utilizando PAC y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la correlación entre los resultados de la ET y el PAC con los de la RM.

Aplicabilidad y relevancia:
El presente estudio busca establecer las bases para el uso de la ET en niños y adolescentes para realizar el diagnóstico precoz de HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La ET es una técnica ampliamente utilizada en adultos que ha permitido el diagnóstico de esta entidad sin necesidad de una biopsia hepática que sigue siendo un método invasivo y no libre de riesgo. «

La cirrosi hepàtica és una malaltia crònica molt comuna i severa, responsable de l’alta morbiditat, la qualitat de vida deteriorada, els grans costos sanitaris i la mala supervivència, causant aproximadament 170.000 morts l’any a Europa. La cirrosi hepàtica va precedida d’un llarg període de fibrosi hepàtica, asintomàtica, de lent desenvolupament; més comunament causada per malalties hepàtiques grasses no alcohòliques (NAFLD, relacionada amb l’obesitat i diabetis tipus 2), alcohol i infeccions per virus de l’hepatitis B o C. No hi ha cap tractament disponible per revertir la cirrosi hepàtica avançada. Tanmateix, si es pot detectar de forma precoç la fibrosi, totes les causes principals encara són susceptibles de prevenció i tractament. El diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica a la població general és, per tant, crucial per als 10 milions d’europeus estimats amb fibrosi hepàtica no detectada.
El projecte LiverScreen té com a objectiu desenvolupar una metodologia de cribatge dirigida per identificar persones amb fibrosi i cirrosi hepàtica asimptomàtiques entre la població en general. Aquesta metodologia implica: 1) identificació de grups de la població general amb alt risc de patir malaltia hepàtica crònica, 2) cribar la seva rigidesa hepàtica amb la innovadora tecnologia d’elastografia transitòria (TE) (fins ara només valida en pacients amb malaltia hepàtica coneguda) per diagnòstic i 3) determinar el règim de cribatge de seguiment adequat. Dins del projecte LiverScreen, 8 països europeus col·laboraran i realitzaran investigacions en més de 34.000 assignatures per desenvolupar la metodologia de cribratge i demostració
la seva precisió, valor clínic, rendibilitat, acceptabilitat i potencials per implementar els sistemes sanitaris a tot Europa.
Utilitzant el programa LiverScreen, el diagnòstic en una fase inicial pot frenar la progressió de la malaltia hepàtica i tenir un impacte posterior a llarg termini sobre la morbiditat i mortalitat de les malalties hepàtiques i les càrregues associades en termes de costos econòmics i desigualtat de salut. La reducció de costos estimada oscil·la entre? 850 i 4.000 per any de vida guanyat ajustat a la qualitat.

ANTECEDENTS
Actuament l’àcid úric està en estudi pels seus efectes a nivell vascular. El seu efecte Oxidant, induïnt estrés oxidatiu cel·lular provoca una disfunció endotelial. Tant la investigació bàsica com la investigació clinica busquen demostrar la relació d’aquest fet amb la Malaltia Renal, Cardiovascular, Fetge Gras i amb els diferents factors de risc.

HIPÒTESIS
L’àcid úric és el precursor de la malaltia renal, la malaltia cardiovascular, el fetge gras no alcohòlic (FGNA ) i els factors de risc cardiovasculars clàssics, i molt probablement a nivells d’úric baixos.

Chronic liver diseases are a very relevant global health issue, particularly due to the high prevalence of non-alcoholic fatty liver disease related to the obesity epidemics. Currently, patients with chronic liver diseases are mainly diagnosed in very late phases when they develop decompensated cirrhosis or liver cancer. In spite of this, there is no health policy of screening for chronic liver diseases in the population. This screening would allow early detection of liver diseases which could have a positive impact in the natural history and reduce progression to cirrhosis and mortality.
Objectives. The main objective is to validate an algorithm for screening for liver fibrosis in the population based on assessing liver fibrosis with transient elastography (TE) in subjects > 40yr with risk factors of liver disease (metabolic factors and/or increased alcohol consumption) with increased fatty liver content, as estimated with fatty liver index (FLI). Secondary objectives are to compare the assessment of fatty liver using CAP, a system for liver fat evaluation coupled to TE, and FLI, and perform a costeffectiveness analysis of the screening algorithm.
Study populations, design and intervention. 1.225 subjects will be randomly selected from citizens included in the primary health care registry and invited to participate. Demographic, clinical, and lab variables will be obtained at inclusion, and TE will be performed and CAP and FLI evaluated. A TE ? 9.2kPa will be indicative of significant liver fibrosis, based on solid previous data.
The prevalence of TE ? 9.2kPa in subjects with risk factors for liver disease and FLI > 60 will be compared with that of subjects with risk factors but FLI < 60. It is expected that the algorithm will be cost-effective and will show a high prevalence of significant liver fibrosis in the former group and very low prevalence in the latter group.

Las enfermedades crónicas del hígado son un problema de salud global, en especial debido a la alta prevalencia de enfermedad por hígado graso no alcohólico relacionada con la de obesidad. En la actualidad, la mayoría de pacientes son diagnosticados en fases muy avanzadas, con cirrosis descompensada o cáncer de hígado, y no se ha implementado ninguna estrategia sanitaria de detección precoz. La realización de un cribado poblacional de fibrosis hepática permitiría un diagnóstico precoz de las enfermedades crónicas del hígado lo que podría tener un impacto muy positivo en la evolución de los pacientes.
Objetivos. El objetivo principal consiste en validar un algoritmo de cribado de enfermedad hepática crónica en la población basado en la determinación de la fibrosis hepática mediante elastografía transitoria (ET) en sujetos > 40 años con factores de riesgo (metabólicos y/o consumo de alcohol) y que además presenten un elevado contenido de grasa en el hígado, estimado mediante el FLI (fatty liver index). Objetivos secundarios son la comparación de la estimación de la grasa hepática mediante FLI con la obtenida mediante el sistema CAP, asociado a la ET, y la realización de un estudio de coste-efectividad del algoritmo de cribado.
Población y diseño del estudio. Intervención. Se incluirá 1.225 sujetos de edad > 40años reclutados aleatoriamente de entre la población atendida en centros de Atención Primaria. A la inclusión se obtendrá las variables demográficas, clínicas y de laboratorio y se realizará una ET y determinación de CAP y FLI. Un valor de ET ? 9,2kPa se considerará indicativo de fibrosis hepática significativa, en base a resultados de estudios previos. Se comparará la prevalencia de ET ? 9,2kPa en el grupo de personas con factores de riesgo y FLI > 60 con la del grupo de personas con factores de riesgo y FLI < 60. Se espera que el algoritmo sea costeefectivo y que confirme una elevada prevalencia de fibrosis en el grupo de FLI alto y una muy baja prevalencia en el grupo de FLI bajo.

Objectiu: 1.Valorar el risc entre àcid úric i malaltia renal crònica (MRC). 2.Valorar el risc entre àcid úric, malaltia cardiovascular (MCV) i fetge gras no alcohòlic (FGNA). 3.Estimar la prevalença de hiperuricèmia en la població d?estudi. 4.Valorar si els criteris per tractar la hiperuricèmia són adequats per disminuir la incidència de MRC, MCV i FGNA en la població.
Disseny: Estudi poblacional, longitudinal, retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Subjectes >18 anys amb determinació d?àcid úric a l?inici de l?estudi.
Instrumentació: Població sense MRC, MCV ni FGNA a l?inici i es valorarà l?aparició d?aquestes al final.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, analítica, REGICOR/Framinghan, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Càlcul de hazard ratios per valorar el risc de MRC, MCV i FGNA mitjançant models de regressió de Cox. Estudi de la relació amb models bivariants (àcid úric com a variable explicativa), per quartils i com variable contínua. Models multivariants ajustant per factors de confusió. Càlcul de prevalença d?hiperuricèmia global, per gènere i edat. Anàlisis bilaterals i confiança del 95%.
Resultats esperats: Augment de MRC, MCV i FGNA.
Aplicabilitat i rellevància: Valors normals d?àcid úric poden associar-se a augment de MRC, MCV i FGNA. Aquest paràmetre és un factor de risc cardiovascular i renal. S?ha de valorar el punt de tall a tractar en aquestes patologies.
Limitacions: 1.Infrarregistre d?algunes variables tant a l?inici com al final de l?estudi. 2.Pèrdua d?individus: control mèdic privat, trasllat fóra de Catalunya. 3.Infrarregistre o diagnòstic erroni de MRC. 4.Infrarregistre de FGNA.

El meu projecte tal i com s?ha comentat és l?estudi de la MRC en població general, la seva detecció precoç per tal de disminuir la seva morbi-mortalitat, així com, la seva vinculació amb el fetge gras, la SM i el risc cardiovascular. Per tot això, la meva estada en el Servei de Nefrologia em permetrà integrar-me en els projectes d?aquests grups per tal de poder adquirir coneixements i aprenentatges de noves tècniques de diagnòstic, especialment amb la nova nomenclatura de classificació i diagnòstic de la MRC, així com de tractaments que reverteixin posteriorment en les nostres línies del grup de recerca en l?atenció primària. Es una bona oportunitat en aquest sentit, tenint en compte a més, que aquest grup es un grup d?excel·lència contrastada i ens permetrà, a part de guanyar en coneixements, poder establir col·laboracions en diversos aspectes d?aquestes patologies i en un futur no molt llunyà integrar altres membres del grup per tal de que puguin també adquirir millora de coneixements en aquest àrea. A la vegada, tal i com he esmentat al principi, la meva estada permetrà poder realitzar els projectes que m?he proposat i així aconseguir els objectius abans exposats. Un aspecte addicional serà la seroteca dels pacients involucrats en l?estudi, que permetrà posteriorment poder fer determinacions analítiques que ajudin a entendre millor la fisiopatologia i els mecanismes involucrats entre aquestes patologies.

Objective: To evaluate the acceptability/quality of abdominal ultrasound studies requested by primary care physicians in Barcelona; to develop ultrasound guidelines and assess their impact on acceptability.

Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.

Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.

Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA («»control»»): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.

Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als «»controls»» l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.

Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.

Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.

Objetivos: 1. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad hepática crónica en pacientes con elastografía hepática alterada respecto a no alterada. 2. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad cardiovascular en pacientes con elastografia hepática alterada respecto a no alterada. 3. Conocer la evolución de la elastografía hepática 3 años después de haberse realizado. Objetivos secundarios: conocer la prevalencia de ateromatosis carotidea en pacientes con elastografia alterada o no, prevalencia de hígado graso con la elastografia alterada o no en relación a la ateromatosis carotidea y conocer la asociación de diversos polimorfismos y bioquímica con la elastografía hepática. Diseño: Estudio de cohortes prospectivo de seguimiento e incidencia de enfermedad hepática y/o cardiovascular en pacientes sometidos a una elastografia hepática pertenecientes a la cohorte poblacional generada del proyecto PI11/02657. Sujetos de estudio: 3.460 sujetos reclutados entre Enero-2012 y Junio-2014 de 18-75 años de edad procedentes de los 22 centros de Atención Primaria de la provincia de Barcelona. Criterios de exclusión: enfermedad hepática conocida. Instrumentalización: Variables sociodemográficas; comorbilidades, hábitos tóxicos, y estilos de vida; exploración física: Datos antropométricos, presión arterial e índice tobillobrazo; analítica; elastografía hepática; ecografía abdominal y carotídea; REGICOR/Framingham/score; síndrome metabólico; índices serológicos; eventos de interés: enfermedad hepática (hepatopatía alcohólica, vírica, autoinmune, metabólica), enfermedad cardiovascular (ictus, accidente isquémico transitorio, angina de pecho, infarto agudo de miocardio, aneurisma de la aorta abdominal, intervención vascular). Aplicabilidad y relevancia: La realización de este proyecto puede tener un impacto social, sanitario y económico muy importante ya que permitirá estimar la incidencia de enfermedad hepática y cardiovascular, permitiendo detectar y tratar precozmente a pacientes asintomáticos, lo que convertiría a la elastografía hepática como un método no invasivo de diagnóstico muy útil que puede ser abordado desde la atención primaria.

Els objectius principals d’aquest projecte són: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silent en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: 1. Determinació d’enzims hepàtics (+ ecografia abdominal si aquelles són positives), i 2. Elastografia transitòria. Objectiu secundari: 1. Analitzar la prevalença d’hepatitis crònica B en la població immigrant. Disseny: Es tracta d’un estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, de comparació de 2 mètodes diagnòstics. Àmbit i subjectes L’estudi es durà a terme en una població de persones d’entre 18 i 70 anys procedent dels 9 centres d’Atenció Primària de la zona del Maresme (Barcelona) que donen cobertura a uns 190.000 habitants d’un entorn urbà i semi-rural. Els subjectes seran seleccionats aleatòriament de la base de dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP) que és la base de dades poblacional que sustenta la targeta sanitària individual i que equival al cens poblacional a Catalunya, sent fins i tot més exhaustiu i actualitzat que aquest. Recull tots els subjectes adscrits a un centre d’Atenció Primària de la zona (la immensa majoria de la població), s’hagin visitat alguna vegada o no. Variables basals (entre l?entrada a la cohort i un any abans): 1. Variables sociodemogràfiques: Edat i sexe. 2. Enquesta: al pacient se li administrarà, mitjançant una infermera especialment preparada, una enquesta per obtenir dades clíniques i demogràfiques així com dades epidemiològiques rellevants: ingesta d’alcohol (el consum s’ha d’anotar en unitats de beguda estàndard i es diferenciarà el consum durant la setmana i durant els caps de setmana), consum de tabac, consum habitual de fàrmacs, antecedents de consum de drogues (ADVP), exposició a derivats de sang, cirurgia prèvia. A aquestes dades només podrà tenir accés el personal mèdic responsable del protocol. Alhora s’ha de revisar l’historial clínic del pacient mitjançant la història clínica electrònica utilitzada en el nostre sistema. 3. Exploració física: 3.1. Dades antropomètriques: Pes, talla i índex de massa corporal 3.2. Pressió arterial 4. Determinacions analítiques. 5. Diagnòstic de la síndrome metabòlica. 6. Elastografia hepàtica transitòria. 7. Ecografia abdominal. Els subjectes amb qualsevol dels següents SIGNES D’ALARMA: 1. Analítica positiva: Valors anormals en qualsevol de les següents determinacions: ASAT (>40 UI/L), ALAT (> 40 UI/L), GGT (> 40 UI/L), siderèmia (>175 ug/dl), saturació de la transferrina (%), ferritina (>400 ng/ml) i bilirubina total (>1.5 mg/dL). 2. Ingesta d’alcohol superior a 30 grams/dia en els homes i 20 grams/dia en les dones. 3. Positivitat d’anti-VHC o HBsAg. 4. Elastografía positiva: Valors anormals de la elastografía transitòria (superiors a 6,8 kPa). serán derivats als hospitals de referència. Les malalties hepàtiques són molt prevalents i constitueixen un problema sanitari de gran magnitud, ja que, evolucionen cap a formes severes. En els països occidentals, la cirrosi i el càncer primitiu de fetge es troben entre les deu primeres causes de mort entre els adults. A més, la inflamació crònica del fetge, independentment de l’etiologia, es troba asimptomàtica en la majoria dels casos, això implica que el seu diagnòstic es realitza quan aquesta es troba en fases avançades, moltes vegades en situació d’irreversibilitat i amb poques possibilitats de tractament. Per tant, l’ideal seria identificar els pacients en fases inicials de la inflamació crònica del fetge qual cosa permetrà incidir de manera efectiva en la seva història natural i aturar o retardar la seva evolució.

Estudio transversal, descriptivo, multicéntrico de base poblacional para conocer la prevalencia de la enfermedad renal inicial silente (estadio 1 y 2) según el género y edad. Secundarios: 1. Estimar el riesgo cardiovascular global en pacientes afectos de enfermedad renal inicial, síndrome metabólico y enfermedad del hígado graso no alcohólico según las tablas de riesgo cardiovascular adaptadas a la población española (REGICOR). 2. Valorar la relación entre enfermedad renal inicial y la enfermedad del hígado graso no alcohólico. Personas de entre 18 y 70 años seleccionadas para el estudio de ?Detección precoz de enfermedades crónicas del hígado en población adulta aparentemente sana? procedentes de 22 centros de Atención Primaria.Realización de anamnesis, exploración física, analítica sanguínea, albuminuria y elastografía hepática para la detección de enfermedad hepática o renal silentes. Valoración del riesgo cardiovascular mediante las tablas REGICOR. Comparación del riesgo según presencia de enfermedad renal inicial, síndrome metabólico e hígado graso no alcohólico. Aquellos pacientes con microalbuminuria discorcondantes entre la primera y segunda muestra se les realizará una tercera determinación también al cabo de 3- 6 meses para su confirmación. En caso de positividad se determinará además la insulina basal y la PCR.