GRIMTRA - ANTONI HERAS TEBAR

Antoni Heras Tébar

GRIMTra

ORCID: 0000-0001-8132-6712

USR Metropolitana Nord

CAP Santa Coloma de Gramenet

Infermeria

Biografia

Proyectos

La microcirculació retiniana com a factor de risc cardiovascular

  • IP: Antoni Heras Tébar
  • Duración: 2023-
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Incidència d’esdeveniments cardiovasculars en pacients COVID-19 a Catalunya. Estudi poblacional amb base de dades SIDIAP.

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas
  • Duración: 2021-2023
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents:
Tot i les nombroses publicacions existents, la evidencia sobre COVID-19 i esdeveniments cardiovasculars actualment es bastant inconsistent, degut a que és una malaltia emergent.
Entre altres coses, es produeix una resposta inflamatoria sistèmica (disfunció endotelial i microtrombosi) i hipercoagulabilitat (elevació D-dimer i fibrinògen). Aquesta inflamació incrementa el risc de ruptura de la placa arterioscleròtica i per tant aparició d’esdeveniments vasculars.
És important valorar les complicacions cardiovasculars que poden contribuir a la mortalitat associada a aquesta pandèmia.

Hipòtesi: Els pacients COVID-19 presenten una major incidència d’esdeveniments cardiovascular respecte als pacients no COVID-19.

Objectius: Conèixer la incidencia d’esdeveniments vasculars : infart de miocardi, ictus, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda i mortalitat vascular i global associada en pacient COVID-19 i no COVID-19 durant el primer semestre de l’any 2020.
Comparar la incidència d’esdeveniments vasculars esmentats entre el primer semestre de l’any 2019 i el primer semestre de l’any 2020.
Analitzar els factors de risc associats a la mateixa.

Resultats esperats: Augment d’esdeveniments vasculars en pacients COVID-19 respecte a no COVID-19 i durant el primer semestre de l’any 2020.

Aplicabilitat:
Identificar els factors de risc assossiats a l’aparició d’un esdeveniment cardiovascular en persones amb la COVID-19 en població general mediterrània >15anys per tal de poder fer una major prevenció en front a nous brots d’aquesta malaltia.
Identificar a les persones més susceptibles per tal que es puguin beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.

Rellevància: Conèixer la incidència real d’esdeveniments vasculars i els factors associats a la seva aparició ens
ajudarà a implementar estrategies de prevenció i maneig d’aquesta malaItia abans que es produeixin els esdeveniments vasculars.

Adecuación entre la derivación a oftalmología desde Atención Primaria por sospecha de retinopatía diabética y el diagnóstico final en base a la retinografía de cribado en práctica clínica habitual y utilidad de un sistema automatizado de detección. RETINAvalid.

  • IP: Víctor Miguel López Lifante
  • Duración: 2021-2024
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.

Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.

Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud

Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.

Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.

Terapia de ejercicio supervisado en sujetos con arteriopatía periférica sintomática

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas, Pere Torán Monserrat
  • Duración: 2020-2024
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Objetivo:
Desarrollar una estrategia de intervención basada en la evidencia sobre la efectividad del ejercicio físico supervisado en personas con claudicación intermitente para determinar su impacto comparado con consejo estándar en estos pacientes.

Metodología:
ensayo controlado aleatorio longitudinal, paralelo, cegado al análisis, con una muestra de participantes estudiados entre 3 y 6 meses después de iniciar un programa de ejercicio físico. Los participantes serán asignados al azar a cuatro grupos. Grupo intervención de caminar: La intervención consistirá en la realización del walking training progression. El grupo de intervención de fuerza realizará un programa exclusivamente con ejercicios con resistencia. El grupo intervención de entrenamiento concurrente efectuará un programa de ejercicio que alternará en la misma sesión el entrenamiento de fuerza y de resistencia. Todos los grupos experimentales realizarán 36-72 sesiones, con una frecuencia de 3 sesiones semanales y de 60 minutos de duración por sesión. El grupo control recibirá consejo estándar consistente en la recomendación de realizar ejercicio aeróbico a nivel extremidades inferiores advirtiendo que deben cesar el ejercicio en el momento que aparezca el dolor y reanudarlo nuevamente al desaparecer el dolor un mínimo de 30 minutos por sesión 3 veces a la semana.

Anàlisis de la microcirculació retiniana com a factor de risc cardiovascular en la cohort ARTPER. Estudi Retino-ARTPER

  • IP: Antoni Heras Tébar
  • Duración: 2020-2023
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Cuidados transculturales enfermeros en Atención Primaria: Experiencias y expectativas de los usuarios inmigrantes recién llegados

  • IP: Francesc Ramos Roure
  • Duración: 2019-2023
  • Financiadores: Fundació Infermeria i Societat

Objetivos

Objetivo general:
Analizar, desde la perspectiva del usuario inmigrante recién llegado, si la prestación de cuidados enfermeros en la atención primaria se realiza de una manera sensible y culturalmente competente.

Objetivos específicos:
Explorar si los cuidados prestados responden a sus necesidades de salud.
Detectar vacíos en la prestación de cuidados transculturales enfermeros y puntos de mejora.
Identificar actitudes sesgadas o discriminatorias entre los profesionales.

Metodología
Estudio cualitativo, descriptivo-interpretativo. Muestreo intencional y bola de nieve. Recogida de datos durante el año 2019 mediante 20 entrevistas individuales semiestructuradas en profundidad con personas inmigrantes con una estancia en el país entre 2 y 5 años, originarias de las comunidades inmigrantes más numerosas de la comarca (Magreb, África subsahariana, Indostán, región andina y China), procedentes de las consultas de enfermería de los centros de atención primaria, servicios de urgencias, asociaciones de inmigrantes y mediadores culturales de la comarca del Maresme (Barcelona). Análisis del contenido, partiendo de la codificación abierta con posterior codificación axial.

Anàlisis de la ràtio arteriovenosa com a factor de risc cardiovascular en la cohort ARTPER. Estudi Retino-ARTPER

  • IP: Antoni Heras Tébar
  • Duración: 2018-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

La finalitat d?aquest projecte és millorar la capacitat predictiva de les funcións de risc cardiovascular mitjançant l?estudi de la microcirculació retiniana. Es vol consolidar una linia de recerca dintre de l?ARTPER en relació a la microcirculació retiniana.

L?objectiu principal del projecte és determinar el paper que pot tenir la ràtio arteriovenosa (RAV) com a possible factor de risc de patir algun incident de malaltia vascular (FRCV) al llarg del seguiment de la cohort ARTPER.

L?objectiu secundari és determinar la possible associació de la RAV amb l?arteriopatia perifèrica (AP), i estudiar el paper que de manera independent tindrien la determinació de l?AP i la RAV en la determinació del risc de malaltia vascular (RCV).

La cohort poblacional catalana ARTPER va començar el seu seguiment l?any 2006 amb l?objectiu de determinar la prevalença i la incidència d?AP en població major de 50 anys, i per estudiar el valor predictiu del RCV que té l?índex turmell-braç.

L?alteració dels vasos de la retina s?ha associat a malalties cardiovasculars com la hipertensió, la diabetis i l’ictus. La RAV es calcula fent el quocient entre les mitjanes d’ample arteriolar i venular al voltant del disc òptic. La RAV es considera alterada quan és menor de 0,66.

El projecte consta de dos fases, una primera transversal en el moment de recollida de dades, on analitzarem les relacions entre la RAV i els diferents factors de risc cardiovascular (FRCV) així com les diferències entre població sense i amb AP. I una altra prospectiva, aprofitant el seguiment de la cohort ARTPER, per analitzar l?associació entre una RAV alterada i el RCV, tant en població sana com en població amb AP. Així mateix estudiarem si la RAV millora la capacitat predictiva de la funció REGICOR.

Obtindrem les imatges retinogràfiques digitalitzades mitjançant ?càmera no midriàtica?. Es faran dos imatges per ull, una centrada en la màcula i altra centrada en el disc òptic. Per la lectura de la RAV de les retinografies es farà servir un programari específic (VesselMap; SIRIUS).

Anàlisis de la ràtio arteriovenosa com a factor de risc cardiovascular en la cohort ARTPER. Estudi Retino-ARTPER

  • IP: Antoni Heras Tébar
  • Duración: 2018-2020
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

La finalitat d?aquest projecte és millorar la capacitat predictiva de les funcións de risc cardiovascular mitjançant l?estudi de la microcirculació retiniana. Es vol consolidar una linia de recerca dintre de l?ARTPER en relació a la microcirculació retiniana.

L?objectiu principal del projecte és determinar el paper que pot tenir la ràtio arteriovenosa (RAV) com a possible factor de risc de patir algun incident de malaltia vascular (FRCV) al llarg del seguiment de la cohort ARTPER.

L?objectiu secundari és determinar la possible associació de la RAV amb l?arteriopatia perifèrica (AP), i estudiar el paper que de manera independent tindrien la determinació de l?AP i la RAV en la determinació del risc de malaltia vascular (RCV).

La cohort poblacional catalana ARTPER va començar el seu seguiment l?any 2006 amb l?objectiu de determinar la prevalença i la incidència d?AP en població major de 50 anys, i per estudiar el valor predictiu del RCV que té l?índex turmell-braç.

L?alteració dels vasos de la retina s?ha associat a malalties cardiovasculars com la hipertensió, la diabetis i l’ictus. La RAV es calcula fent el quocient entre les mitjanes d’ample arteriolar i venular al voltant del disc òptic. La RAV es considera alterada quan és menor de 0,66.

El projecte consta de dos fases, una primera transversal en el moment de recollida de dades, on analitzarem les relacions entre la RAV i els diferents factors de risc cardiovascular (FRCV) així com les diferències entre població sense i amb AP. I una altra prospectiva, aprofitant el seguiment de la cohort ARTPER, per analitzar l?associació entre una RAV alterada i el RCV, tant en població sana com en població amb AP. Així mateix estudiarem si la RAV millora la capacitat predictiva de la funció REGICOR.

Obtindrem les imatges retinogràfiques digitalitzades mitjançant ?càmera no midriàtica?. Es faran dos imatges per ull, una centrada en la màcula i altra centrada en el disc òptic. Per la lectura de la RAV de les retinografies es farà servir un programari específic (VesselMap; SIRIUS).

Estudio de integración ómica de los efectos neurobiológicos del ejercicio físico y la estimulación cognitiva

  • IP: Maria Mataró Serrat
  • Duración: 2016-2020
  • Financiadores: Ministerio de Economía y Competitividad

Antecedentes: El funcionamiento cognitivo es uno de los determinantes más importantes de la salud, la calidad de vida y la capacidad funcional asociada al envejecimiento y la demencia. Los resultados preliminares sugieren que la actividad física y la estimulación cognitiva tienen un potencial significativo para alterar la estructura y función del cerebro, reducir la progresión del deterioro cognitivo y neural y disminuir el riesgo de demencia. Sin embargo, se desconocen los mecanismos subyacentes a los efectos beneficiosos. Teniendo en cuenta el aumento previsto de personas mayores en los próximos 50 años, comprender cómo la actividad física y el entrenamiento cognitivo modifican el desarrollo y progresión del deterioro neurocognitivo y la neurodegeneración se considera un reto importante de salud pública y una prioridad científica.
El objetivo principal del proyecto es estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen a la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, el entrenamiento cognitivo y su combinación en el funcionamiento y estructura cerebral. Para ello vamos a llevar a cabo una integración global de los datos de varias ómicas (conectómica, transcriptómica y metabolómica).
Metodología: Estudio controlado aleatorio en el que se incluirán 140 participantes sin deterioro cognitivo o con síntomas cognitivos leves. Los participantes se asignarán al azar en cuatro grupos: tratamiento cognitivo mediante ordenador (n=40), ejercicio cardiorespiratorio (n=40), combinación de ambos (n=40) o grupo control (n=20). El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de hasta 45 minutos durante 3 meses. Se realizarán estudios neuropsicológicos, de neuroimagen, expresión génica y análisis bioquímico antes y después de la intervención, así como la exploración de los factores genéticos que modulan el efecto.
Resultados esperados: Se espera que tanto la actividad física como el entrenamiento cognitivo estarán relacionados con los cambios funcionales, estructurales y moleculares en el cerebro, así como con un mejor rendimiento cognitivo, estado emocional y una mejor calidad de vida, y que la combinación de ambos estrategias proporcionarán mayores beneficios Este proyecto es una continuación del proyecto financiado previamente por el Ministerio de Economía y Competitividad (PSI 2013-47724P). La financiación obtenida hasta el momento apoyó el reclutamiento de los participantes, la adquisición de neuroimagen y la recogida de sangre de la muestra. El nuevo proyecto añadirá el reto más innovador, la introducción de los análisis de metabolómica y transcriptómica en este esfuerzo que permitirá la integración de tres modalidades diferentes ómicas en un marco único.

Sistema de análisis de microcirculación retiniana: evaluación multidisciplinar e integración en protocolos clínicos

  • IP: IP no primaria - -
  • Duración: 2015-2018
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Las imágenes de fondo de ojo conforman un entorno ideal para analizar el sistema circulatorio de los pacientes ya que
es posible acceder a él de una manera no invasiva. El árbol vascular retiniano se ve afectado, como el resto de los
vasos del cuerpo, por diversas patologías, como la hipertensión, diabetes o enfermedades cardiovasculares, entre
otras, que pueden alterar propiedades de los vasos del árbol vascular (calibre, curvatura, etc). Dada la alta
accesibilidad de la microcirculación retiniana y su relación con patologías relevantes, el estudio de estas alteraciones
se vuelve una herramienta muy potente como factor pronóstico y de seguimiento desde etapas iniciales de desarrollo
de la patología. De entre los diferentes biomarcadores asociados a la microcirculación retiniana, y sus alteraciones,
destacan, entre otros, el índice arterio venoso (AVR) y la tortuosidad vascular.

Los avances en el procesado automático de imagen y en concreto en el tratamiento de imagen de retina han permitido
que dichos índices puedan ser obtenidos de forma cómoda mejorando la productividad y la calidad asistencial en los
diferentes entornos clínicos. Es por ello que el equipo solicitante dispone en la actualidad de una plataforma, SIRIUS,
que integra la medición automática de los biomarcadores retinianos mencionados de manera objetiva y reproducible.

En este proyecto se pretende validar la plataforma tecnológica SIRIUS en dos vertientes. Por un lado, realizar su
validación para la integración y uso de dicha plataforma en los protocolos clínicos de diferentes servicios de sistemas
sanitarios. Esto es importante puesto que permitiría su adaptación para práctica clínica diaria. Por otro lado, se
pretende estudiar la relación de dichos biomarcadores con diferentes patologías asociadas, incorporando a la
herramienta la estratificación del riesgo asociado a cada una de ellas mediante escalas de referencia. Concretamente,
se propone el estudio de las siguientes patologías: diabetes, hipertensión, enfermedades cardiovasculares, Isquemia
Cerebral Silente (ICS) y Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC). Dotando a la herramienta de esta
capacidad se habilitaría su utilidad en diversas especialidades clínicas así como en procesos de cribado o chequeo.

Aterosclerosis cervico-cerebral, ictus y deterioro cognitivo incidentes en la cohorte poblacional AsIA

  • IP: Elena López-Cancio Martínez
  • Duración: 2015-2019
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Objetivos principales: Tras 8 años desde la visita inicial:1) Evaluar la incidencia y progresión de la aterosclerosis
cérvico-cerebral en la cohorte AsIA, y los factores relacionados; 2) Estudiar la implicación de la aterosclerosis
cérvico-cerebral subclínica en el riesgo de sufrir un primer ictus en la cohorte AsIA. 3) Estudiar la implicación de la
aterosclerosis cérvico-cerebral subclínica en el riesgo de sufrir deterioro cognitivo y demencia en la cohorte AsIA.
El presente proyecto clínico estará coordinado con un proyecto básico centrado en estudio de marcadores
genéticos en la cohorte AsIA. Metodología: Estudio de base poblacional, prospectivo. La cohorte del estudio
AsIA (Asymptomatic Intracranial Atherosclerosis Study) fue reclutada entre 2007-2010 (proyecto FIS IP07/0393) y
consta de una muestra aleatoria de 933 sujetos >50 años sin antecedentes previos de enfermedad cardiovascular
ni demencia. En la visita inicial se recogieron variables clínicas y de laboratorio, se estudió la presencia de
aterosclerosis cérvico-cerebral subclínica mediante eco-doppler, se evaluó el rendimiento cognitivo y se
almacenaron muestras biológicas (biobanco). Durante los primeros 24 meses actualizaremos los datos de todos
los voluntarios con visitas presenciales en nuestro centro que incluirán: (1) eco-doppler cervical y transcraneal
para actualizar la progresión de las lesiones ateroscleróticas y la incidencia de aterosclerosis cérvico-cerebral en
los previamente libres de enfermedad; y (2) un nuevo estudio neuropsicológico para evaluar la caída del
rendimiento cognitivo y detectar los casos de demencia incidente. Además, realizaremos llamadas semestrales
para detectar ictus incidentes, que serán confirmados en visita presencial

Neuroplasticidad en la edad adulta: Ejercicio físico y entrenamiento cognitivo

  • IP: Maria Mataró Serrat
  • Duración: 2014-2017
  • Financiadores: Ministerio de Economía y Competitividad

Objetivos
El objetivo principal será estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, entrenamiento cognitivo y su combinación en la recuperación estructural y funcional cerebral.

Método
Ensayo clínico aleatorio controlado en el que se incluirán 140 sujetos mayores de 50 años sin alteración cognitiva o con síntomas cognitivos leves, poco activos o sedentarios. Los participantes serán aleatorizados en 4 grupos, 1 grupo control de 20 personas y 3 grupos experimentales de 40, donde recibirán tratamiento intensivo cognitivo mediante ordenador, ejercicio físico cardiorespiratorio o ambos. El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de 45 minutos de duración durante 3 meses. Se realizará exploración neuropsicológica, de neuroimagen estructural, funcional y de redes antes y después de la intervención, así como la exploración de factores bioquímicos moduladores del efecto en casos específicos.

RETINAL, Sistema de análisis y procesamiento de imagen de Retinografía, como herramienta de apoyo a la detección de infarto cerebral silencioso

  • IP: Pere Torán Monserrat
  • Duración: 2012-2016
  • Financiadores: Ulma Innovacion

El presente proyecto trata de desarrollar una herramienta software de análisis de imagen capaz de identificar, extraer y cuantificar características anatómicas a partir de imágenes de fondo de ojo, y que puedan ser explotadas dentro de procesos de investigación clínica. En el caso concreto del presente proyecto, dichos procesos de investigación tendrán por objeto tratar de identificar y correlacionar diferentes anomalías detectables en el sistema micro-vascular retina con la aparición y/o diagnóstico precoz de infarto cerebral silencioso. El objetivo fundamental es dotar al personal clínico y especialista de nuevas herramientas de visualización y análisis de la imagen que permitan mejorar los procesos de detección y diagnósticos relacionados con el infarto cerebral silencioso. En concreto, se pretenden implementar mecanismos de procesado y extracción automática y semiautomática de características de imágenes del fondo del ojo (fundus), como diana potencial, para la detección temprana de la patología. Estas herramientas permitirán, junot con otros sistemas de apoyo a la decisión, como imágenes de resonancia magnética cerebral (MRI), establecer relaciones y/o correlaciones entre pacientes con daño cerebral, y pacientes con daños o cambios en la micro-vascularización de la retina. De cara a lograr este planteamiento, se han establecido los siguientes objetivos específicos: 1. Implementar una herramienta capaz de importar, visualizar, y procesar, de manera eficiente, imágenes de retinografía. 2. Implementar una herramienta capaz de extraer y cuantificar estructuras anatómicas relevantes tales como el disco óptico en imágenes de fondo de ojo. 3. Implementar una herramienta capaz de segmentar y cuantificar el árbol micro-vascular retinal. 4. Implementar mecanismos de aprendizaje automático o machine learning capaces de proporcionar grados de correlación entre datos control y patológicos, a partir de características extraídas de imagen de retinografía, para poder ser aplicados como herramientas de apoyo a la decisión clínica.

Incidencia de arteriopatía periférica y relación con factores de riesgo cardiovascular y morbimortalidad cardiovascular a los 5 años de seguimiento de la cohorte poblacional ARTPER

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas
  • Duración: 2011-2016
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Determinar, en una cohorte poblacional seguida durante 5 años, la incidencia acumulada de arteriopatía periférica (AP) sintomática y silente, su relación con la evolución de los factores de riesgo vasculares clásicos, con parámetros bioquímicos y genéticos, y con la morbi-mortalidad vascular. DISEÑO: A) Se pretende realizar un segundo corte transversal sobre la evolución de prevalencia de AP en la cohorte poblacional ARTPER. B) Posteriormente se extenderá el seguimiento de la cohorte: los sujetos de dicha cohorte continuarán siendo evaluados mediante entrevista telefónica con el sujeto y con el médico de familia (cada 6 meses) y con revisión de la historia clínica informatizada con la finalidad de determinar la aparición de los siguientes eventos cardiovasculares (ECV): accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular, mortalidad vascular. ÁMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: Cohorte poblacional ARTPER de 3786 personas ! 55 años adscritas a 28 Centros de Salud de Atención Primaria. INSTRUMENTALIZACIÓN: Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo<0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. Se realizaran análisis bioquímicos en suero para determinar la expresión de marcadores pro-inflamatorios y análisis de polimorfismos genéticos para determinar sus frecuencias y su asociación con AP, factores de riesgo y eventos cardiovasculares, con la finalidad de describir nuevos parámetros de estudio relacionados con la prevención de AP y ECV, prácticamente inexistentes en la actualidad, que permitan posteriormente adecuar y mejorar los tratamientos actuales.

Cilostazol en el tratamiento de la arteriopatía periférica: reacciones adversas cardiovasculares y hemorrágicas en condiciones de uso reales

  • IP: Rosa Forés Raurell
  • Duración: 2011-2016
  • Financiadores: Ministerio de Sanidad y Política Social e Igualdad

OBJETIVOS Objetivo principal: Calcular el riesgo relativo de padecer un evento adverso cardiovascular o hemorrágico en pacientes con arteriopatía periférica (AP) tratados con cilostazol respecto a pacientes tratados con pentoxifilina. Objetivos específicos: 1. Calcular los siguientes riesgos relativos para pacientes tratados con cilostazol respecto los tratados con pentoxifilina: de padecer cardiopatía isquémica, de presentar arritmias, de presentar una hemorragia. 2. Determinar si el uso concomitante de antiagregantes con cilostazol incrementa el riesgo de hemorragias. 3.- Determinar si la coexistencia de otras enfermedades como la diabetes mellitus o la insuficiencia cardiaca puede incrementar los eventos cardiacos y la mortalidad. METODOLOGÍA Estudio de cohortes ambispectivo de 3 años de seguimiento. Se obtendrán, de una base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías y sus pruebas y tratamientos del 85% de la población de Cataluña tratada en Atención Primaria, los pacientes >40 años diagnosticados de AP que inicien tratamiento con cilostazol o pentoxifilina en 2009 o 2010 y que no tengan antecedentes cardiovasculares, fibrilación auricular ni amputaciones. Estos pacientes (unos 20.000) serán seguidos a partir del inicio del tratamiento, mediante el SIDIAP y los informes de altas hospitalarias, para ver si desarrollan eventos cardiovasculares, hemorrágicos o muerte. Para el análisis principal se usarán modelos de regresión de Poisson para estimación de las tasas de incidencias y riesgos, utilizando como offset el valor obtenido de personas-tiempo. Se ajustarán las estimaciones por los factores basales de índole demográfica y por los factores predictivos para cada variable dependiente.

Utilitat dels diagnòstics d»infermeria per determinar el grau d»adherència terapèutica en els pacients crònics d»atenció primària

  • IP: Magali Urrea Vegas
  • Duración: 2010-2014
  • Financiadores: Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB)

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic. DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any. ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP. VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció. PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

Utilitat dels diagnòstics d»infermeria per determinar el grau d»adherència terapèutica en els pacients crònics d»atenció primària

  • IP: Magali Urrea Vegas
  • Duración: 2010-2014
  • Financiadores: Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB), Fundació Academia Ciencies Mediques de Catalunya I de Balears (L'Acadèmia)

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic.
DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any.
ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP.
VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari
es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou
un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció.
PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

Valor predictivo de la arteriopatía periférica silente en relación a la morbimortalidad cardiovascular: estudio de cohortes (ARTPER)

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas
  • Duración: 2007-2011
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica (AP) en población general de ambos sexos, su relación con morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad mayor o igual a 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 6 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente yrevisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1. Accidente isquémico transitorio, 2. Ictus, 3. Angina de pecho, 4. Infarto de miocardio, 5. Aneurisma abdominal sintomático y 6. Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación prevalencia de arteriopatía periférica en población mayor o igual a 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP

Eventos vasculares a corto-medio plazo en individuos con arteriopatía periférica. Estudio multicéntrico poblacional

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas
  • Duración: 2007-2010
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica(AP) en población general de ambos sexos, su relación con la morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad > 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo ? 0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 12 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente y revisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1.Accidente isquémico transitorio, 2.Ictus, 3.Angina de pecho, 4.Infarto de miocardio, 5.Aneurisma abdominal sintomático y 6.Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la prevalencia de arteriopatia periférica en población > 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP.

Prevalença de l’arteriopatia perifèrica i valor predictiu de les seves formes silents en relació a la morbimortalitat cardiovascular. Estudi multicèntric poblacional

  • IP: Mª Teresa Alzamora Sas
  • Duración: 2007-2010
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

OBJECTIU: Conèixer la prevalença d’arteriopatia perifèrica en població general d’ambdos sexes, la seva relació amb la morbi-mortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc cardiovascular determinat mitjançant les taules REGICOR i Framingham. DISSENY: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Transversal descriptiu de prevalença d’arteriopatia perifèrica i FASE II: Analític de cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària i entorn urbà i semiurbà. SUBJECTES D’ESTUDI: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat ? 50 anys. INSTRUMENTALITZACIÓ: A) Estudi transversal. Com criteri diagnòstic d’arteriopatia perifèrica s’utilitzarà l’índex turmell/braç ? 0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 Mhz) per personal prèviament entrenat. El càlcul del risc cardiovascular es realitzarà mitjançant les tauless REGICOR i Framingham. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos mitjançant entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d’atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per a determinar l’aparició dels següents events durant el seguiment: 1.Accident isquèmic transitori, 2.Ictus, 3.Angina de pit, 4.Infart de miocardio, 5.Aneurisme abdominal simptomàtic i 6.Mortalitat vascular. RESULTATS ESPERATS: Estimació prevalença d’arteriopatia perifèrica en població ? 50 anys i estimació del risc relatiu de patir un event cardiovascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.

Factores asociados con el ingreso hospitalario en pacientes mayores de 65 años con patologías crónicas atendidos dentro del Programa de Atención Domiciliaria

  • IP: Joan Gené Badia
  • Duración: 2006-2008
  • Financiadores: Fundacion MAPFRE

Seguiment d»una cohort de gent gran amb patologies cròniques atesa en programes d»atenció domiciliària (HC>65 «home care people over 65»)

  • IP: Joan Gené Badia
  • Duración: 2005-2009
  • Financiadores: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.

Avaluació d’una intervenció per promoure l’abandó del tabac en l’embaràs

  • IP: Griselda Gasulla Pascual
  • Duración: 1999-2004
  • Financiadores: Bayvit, S.A.

OBJECTIU: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció específica per promoure la cessació tabàquica (CT) en l’embaràs, realitzada des de l’atenció primària i integrada en l’atenció tocològica, que sigui fàcilment aplicable i que exigeixi escassos recursos adicionals, comparant-la amb el consell standard que es fa habitualment en l’embaràs. TIPUS D’ESTUDI: Estudi prospectiu d’avaluació de l’efectivitat d’una intervenció educativa, multicèntric, amb comparació de grup control no aleatori. SUBJECTES D’ESTUDI: Gestants fumadores que inicien el control de l’embaràs als centres d’atenció primària del nostre estudi a partir de setembre de 1998. L’estudi es perllongarà fins a obtenir un nombre de gestants fumadores suficient com per detectar diferències d’un 15% o més entre els taxes d’abandó en el grup control i en el grup intervenció, per a un risc alfa de .05 i un risc beta de .20. (N=150) INTERVENCIÓ: Es planteja una intervenció intensiva a càrrec de la llevadora, durant la primera meitat de l’embaràs i incorporada a les seves visites habituals. El paper educatiu de la llevadora es veurà reforçat per dos fulletons d’autoajuda específicament dirigits a l’embarassada i elaborats pel grup de treball: un de motivacions per deixar de fumar i un altre de prevenció de recaigudes; i també per la determinació de CO en aire espirat. RESULTATS ESPERATS: Amb la realització d’aquest estudi volem conèixer la prevalença de l’hàbit tabàquic en les dones gestants del nostre entorn en el moment actual, veure la factibilitat de la intervenció proposada, i avaluar la seva efectivitat en l’àmbit d’estudi. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Si demostra ser una intervenicó efectiva, es podria extendre la seva aplicació a altres centres d’atenció primària, contribuint així a la disminució de la morbi-mortalitat del tabac, tant en les dones com en els fetus-nadons.

Publicaciones

From global strategy to local consultation: A future vision of physical activity in primary care

M. ROMAGUERA, A. HERAS, M. GONFAUS, B. MÀRQUEZ, M. GUARNER and F. ALÒS
Atencion Primaria. 2025 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2025.103321; PMID:40592238

Adherence to Supervised and Unsupervised Exercise Programmes in Ageing Population with Intermittent Claudication: A Randomized Controlled Trial

C. HERRERO-ALONSO, V. LÓPEZ-LIFANTE, A. COSTA-GARRIDO, G. PERA, M. ALZAMORA, R. FORÉS, E. MARTÍNEZ-RUÍZ, J. LÓPEZ-PALENCIA, L. MOIZÉ-ARCONE, E. MATEO-AGUILAR, V. RODRÍGUEZ-SALES, M. ALVENTOSA, A. HERAS, M. VALVERDE, C. VIOLÁN and P. TORÁN-MONSERRAT
Journal of Clinical Medicine. 2024 Jul 1; . doi:10.3390/jcm13133690; PMID:38999256

Genetic Variants at the 9p21.3 Locus Are Associated with Risk for Non-Compressible Artery Disease: Results from the ARTPER Study

M. VIA, G. PERA, R. FORÉS, A. COSTA-GARRIDO, A. HERAS, J. BAENA-DÍEZ, E. PEDROSA, I. CLEMENTE, N. LAMONJA-VICENTE, M. MATARÓ, P. TORÁN-MONTSERRAT and M. ALZAMORA
Genes. 2024 Jan 1; . doi:10.3390/genes15010002; PMID:38275585

Automated Systems for Calculating Arteriovenous Ratio in Retinographies: A Scoping Review

R. GARCIA-SIERRA, V. LOPEZ-LIFANTE, E. GARCIA, A. HERAS, I. BESADA, D. LOPEZ, M. ALZAMORA, R. FORES, P. MONTERO-ALIA, J. ANDUAGA and P. TORAN-MONSERRAT
Diagnostics. 2022 Nov 1; . doi:10.3390/diagnostics12112865; PMID:36428925

Relationship between physical activity during leisure time and progression of ankle-brachial index

A. RUIZ-COMELLAS, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, X. TUDURI, A. HERAS, R. FORES-RAURELL, P. TORAN-MONSERRAT and M. ALZAMORA-SAS
Gaceta Sanitaria. 2022 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2021.06.006; PMID:34417057

Supervised physical activity in patients with symptomatic peripheral arterial disease: protocol for a randomized clinical trial (ARTPERfit Study)

M. ALZAMORA, R. FORES, N. SERRA, E. MARTINEZ, G. PERA, G. SEDA, J. PALENCIA, M. GOMIS, A. TEBAR, M. VALVERDE, M. GARNACHO and P. TORAN
BMJ Open. 2022 Apr 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-054352; PMID:35477870

Exercise and Fitness Neuroprotective Effects: Molecular, Brain Volume and Psychological Correlates and Their Mediating Role in Healthy Late-Middle-Aged Women and Men

A. CASTELLS-SANCHEZ, F. ROIG-COLL, R. DACOSTA-AGUAYO, N. LAMONJA-VICENTE, A. SAWICKA, P. TORAN-MONSERRAT, G. PERA, P. MONTERO-ALIA, A. HERAS-TEBAR, S. DOMENECH, M. VIA, K. ERICKSON and M. MATARO
Frontiers in Aging Neuroscience. 2021 Mar 8; . doi:10.3389/fnagi.2021.615247; PMID:33776741

  • Año: 08/03/2021
  • FI: 5.702
  • Article

Relationship between Retinal Microvasculature, Cardiovascular Risk and Silent Brain Infarction in Hypertensive Patients

R. FORES, J. MANRESA, V. LOPEZ-LIFANTE, A. HERAS, P. DELGADO, X. VAZQUEZ, S. RUIZ, M. ALZAMORA and P. TORAN
Diagnostics. 2021 Jun 1; . doi:10.3390/diagnostics11060937; PMID:34073652

  • Año: 01/06/2021
  • FI: 3.992
  • Article

Reliability of retinography for the detection of hypertensive retinopathy in Primary Care

J. MANRESA, R. FORES, X. VAZQUEZ, T. ALZAMORA, A. HERAS, P. DELGADO and P. TORAN
Atencion Primaria. 2020 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2019.06.005; PMID:31694763

  • Año: 01/06/2020
  • FI: 1.137
  • Article

Safety of cilostazol in peripheral artery disease: a cohort from a primary healthcare electronic database

J. REAL, M. SERNA, M. GINER-SORIANO, R. FORES, G. PERA, E. RIBES, M. ALZAMORA, J. MARSAL, A. HERAS and R. MORROS
BMC Cardiovascular Disorders. 2018 May 8; . doi:10.1186/s12872-018-0822-4; PMID:29739318

  • Año: 08/05/2018
  • FI: 1.947
  • Article

Incidence of peripheral arterial disease in the ARTPER population cohort after 5 years of follow-up

M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, A. HERAS, M. SORRIBES, M. VALVERDE, L. MUNOZ, X. MUNDET and P. TORAN
BMC Cardiovascular Disorders. 2016 Jan 12; . doi:10.1186/s12872-015-0170-6; PMID:26758025

  • Año: 12/01/2016
  • FI: 1.832
  • Article

Semi-automatic measuring of arteriovenous relation as a possible silent brain infarction risk index in hypertensive patients.

Vázquez Dorrego XM, Manresa Domínguez JM, Heras Tebar A, Forés R, Girona Marcé A, Alzamora Sas MT, Delgado Martínez P, Riba-Llena I, Ugarte Anduaga J, Beristain Iraola A, Barandiaran Martirena I, Ruiz Bilbao SM and Torán Monserrat P
Archivos De La Sociedad Espanola De Oftalmologia. 2016 Nov 1; . doi:10.1016/j.oftal.2016.05.001; PMID:27311989

The relationship between physical activity in leasure time and the ankle-brachial index in a general Spanish population: The ARTPER study

A. COMELLAS, G. PERA, J. DIEZ, A. HERAS, M. SAS, R. RAURELL, P. MONSERRAT and X. TUDURI
MEDICINA CLINICA. 2015 Nov 1; . doi:10.1016/j.medcli.2015.01.015; PMID:25825220

  • Año: 01/11/2015
  • FI: 1.267
  • Article

Validation of a Spanish Short Version of the Minnesota Leisure Time Physical Activity Questionnaire (VREM)

A. COMELLAS, G. PERA, J. DIEZ, X. TUDURI, T. SAS, R. ELOSUA, P. MONSERRAT, A. HERAS, R. RAURELL, M. GAMISANS and M. CAMPRUBI
Revista Espanola de Salud Publica. 2012 Sep 1; PMID:23223762

  • Año: 01/09/2012
  • FI: 0.696
  • Article

How to identify physical inactivity in Primary Care: Validation of the Catalan and Spanish versions of 2 short questionnaires

A. RIBERA, O. CHIMENIS, M. BOSCH, E. BELLIDO, A. TEBAR, M. GONFAUS, M. CRUZ and A. CANTARERO
Atencion Primaria. 2012 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2012.01.005; PMID:22463945

  • Año: 01/08/2012
  • FI: 0.957
  • Article

Nursing workload predictors in Catalonia (Spain): a home care cohort study

J. BADIA, A. SANTOS, J. SEGURA, M. CASELLAS, F. LOMBARDO, A. TEBAR, R. RODRIGUEZ, S. MARTINEZ, A. OLIUS, M. GONZALEZ, T. BARO, E. RAMIREZ, A. MARTINEZ, R. LLABERIA, M. MUNOZ and A. GARCIA
Gaceta Sanitaria. 2011 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2010.12.011; PMID:21492967

  • Año: 01/07/2011
  • FI: 1.326
  • Article

Health problems also explain social services use in home care

J. BADIA, J. SEGURA, A. GARCIA, A. SANTOS, M. BORGES, A. OLIUS, M. ARUS, C. TERREN, M. GONZALEZ, F. LOMBARDO, E. RAMIREZ, A. MARTINEZ, A. TEBAR, R. RODRIGUEZ, R. LLABERIA, M. MUNOZ, M. CASELLAS, J. MOLINA, J. ROYO and S. MARTINEZ
Atencion Primaria. 2009 Feb 1; . doi:10.1016/j.aprim.2008.06.001; PMID:19231704

  • Año: 01/02/2009
  • FI: 0.437
  • Article

Peripheral arterial disease study (PERART): Prevalence and predictive values of asymptomatic peripheral arterial occlusive disease related to cardiovascular morbidity and mortality

M. ALZAMORA, J. BAENA-DIEZ, M. SORRIBES, R. FORES, P. TORAN, M. VICHETO, G. PERA, M. REINA, C. ALBALADEJO, J. LLUSSA, M. BUNDO, A. SANCHO, A. HERAS, J. RUBIES and J. ARENILLAS
BMC PUBLIC HEALTH. 2007 Dec 11; . doi:10.1186/1471-2458-7-348; PMID:18070367

  • Año: 11/12/2007
  • FI: 1.633
  • Article

Atención domiciliària a pacientes con ICTUS

A. HERAS and X. PEDRÓS
Jano. 2007 Jan 1;

La demanda explica les càrregues d’infermeria a l’atenció domiciliària catalana

A. HERAS, A. HIDALGO, J. GENÉ, C. ASCASO and J. CONTEL
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2007 Jan 1;

Comorbilidad y visitas a urgencias explican los ingresos hospitalarios de los pacientes incluidos en Programas de Atención Domiciliaria

A. HERAS
Usuarios. 2007 Jan 1;

Abordaje de los ictus: colaboración entre atención primaria y especializada

M. ALZAMORA, R. FORÉS, A. HERAS, M. SORRIBES and M. VICHETO
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2005 Jan 1;

Monofilament 5.07. Ús a les consultes d’infermería d’Atenció Primària

A. HERAS and R. ORIHUELA
Revista Rol de Enfermeria. 2005 Jan 1;

Prevenció del tabaquismo pasivo en población infantil. Protocolo de actuación en atención primaria de salud

A. HERAS
Enfermeria Clinica. 2000 Jan 1;

Molecular and Brain Volume Changes Following Aerobic Exercise, Cognitive and Combined Training in Physically Inactive Healthy Late-Middle-Aged Adults: The Projecte Moviment Randomized Controlled Trial

A. CASTELLS-SANCHEZ, F. ROIG-COLL, R. DACOSTA-AGUAYO, N. LAMONJA-VICENTE, P. TORAN-MONSERRAT, G. PERA, A. GARCIA-MOLINA, J. TORMOS, P. MONTERO-ALIA, A. HERAS-TEBAR, J. SORIANO-RAYA, C. CACERES, S. DOMENECH, M. VIA, K. ERICKSON and M. MATARO
Frontiers in Human Neuroscience. 2022 Apr 20; . doi:10.3389/fnhum.2022.854175; PMID:35529777

Effects and Mechanisms of Cognitive, Aerobic Exercise, and Combined Training on Cognition, Health, and Brain Outcomes in Physically Inactive Older Adults: The Projecte Moviment Protocol

A. CASTELLS-SANCHEZ, F. ROIG-COLL, N. LAMONJA-VICENTE, M. ALTES-MAGRET, P. TORAN-MONSERRAT, M. VIA, A. GARCIA-MOLINA, J. TORMOS, A. HERAS, M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, R. DACOSTA-AGUAYO, J. SORIANO-RAYA, C. CACERES, P. MONTERO-ALIA, J. MONTERO-ALIA, M. JIMENEZ-GONZALEZ, M. HERNANDEZ-PEREZ, A. PERERA, G. GROVE, J. MUNUERA, S. DOMENECH, K. ERICKSON and M. MATARO
Frontiers in Aging Neuroscience. 2019 Aug 14; . doi:10.3389/fnagi.2019.00216; PMID:31481889

  • Año: 14/08/2019
  • FI: 4.364
  • Article

Concordance between 3 methods of measurement the ankle-brachial index to diagnose peripheral artery disease

R. FORES, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, M. URREA and A. HERAS
MEDICINA CLINICA. 2014 Oct 21; . doi:10.1016/j.medcli.2013.10.029; PMID:24703416

  • Año: 21/10/2014
  • FI: 1.417
  • Article

Ankle-brachial index and the incidence of cardiovascular events in the Mediterranean low cardiovascular risk population ARTPER cohort

M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, P. TORAN, A. HERAS, M. SORRIBES, J. BAENA-DIEZ, M. URREA, J. ALEGRE, M. VIOZQUEZ and C. VELA
BMC Cardiovascular Disorders. 2013 Dec 17; . doi:10.1186/1471-2261-13-119; PMID:24341531

Ischemic stroke incidence in Santa Coloma de Gramenet (ISISCOG), Spain. A community-based study

M. ALZAMORA, M. SORRIBES, A. HERAS, N. VILA, M. VICHETO, R. FORES, J. SANCHEZ-OJANGUREN, A. SANCHO and G. PERA
BMC Neurology. 2008 Mar 27; . doi:10.1186/1471-2377-8-5; PMID:18371212

  • Año: 27/03/2008
  • FI: 2.784
  • Article

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones