Anna Reñé Reñé

La vacunació és una de les mesures preventives més eficaces i es important mantenir-la tot i la situació epidemiològica actual produïda per la infecció per SARS-CoV-2(COVID-19). Tot i els eforços per a garantir l’accessibilitat a la vacunació i mantenir les cobertures de vacuanció, la pandèmia ha tingut un impacte negatiu en les mateixesa Catalunya.
Per aconseguir assolir cobertures de vacunació òptimes a Catalunya, s’han establert diferents mesures de captació, entre les quals s’inclou l’enviament de missatges SMS als pares/mares/tutores d’infants d’entre quatre i 14 anys als quals els hi mancava alguna dosi de vacuna segons les recomanacions del Calendari de vacunacions durant el mes de setembre de 2022.
L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure l’impacte de la mesura de captació mitjançant l’enviament de missatges SMS als pares/mares/tutors d’infants en les cobertures de vacunació.

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.