CAP l'Aldea
Medicina de Familia
La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.
En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.
En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.
En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.
Objectiu: Identificar la existència de diferències per sexe en la supervivència a llarg termini i discapacitat després d?un episodi de ICTUS isquèmic segons tipus de tractament.
Disseny: transversal, observacional, analític, no al.leatoritzat, multicentre, i prospectiu d?una cohort [Ictus Code].
Àmbit d?estudi: Catalunya.
Subjectes d?estudi: Pacients ?18 anys amb un primer episodi d?ictus isquèmic entre l?01/01/2011 al 31/12/2012, tractats amb rtpa-iv (subgrup1) o tractament endovascular (subgrup2) o cap d?ells (subgrup 3). Grups d?estudi: Tots/Estàndar Cures/Fibrinòlisis/Trombectomia.
Instrumentació: Not applicable
Determinacions: variables socio-demogràfiques, clíniques, procediments terapeutics, prescripció de fàrmacs, discapacitat residual i estat vital. Dades procedents dels registres electrònics SIDIAP database: Information System for the Enhancement of Research in Primary Care i Taula de indicadors utilitzats pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral.
Anàlisis estadística: La hipòtesi nul·la és l?absència de diferències en llarga supervivència i discapacitat residual entre els diferents grups. Final seguiment 31/12/2016. Es compara el pronòstic de dos grups de pacients, un dels quals està exposat al factor d?estudi.
Resultats esperats: la fibrinòlisis s?associa a un significatiu augment de la supervivència a llarg plaç entre les dones, però no en els homes. Disminució de discapacitat residual
Aplicabilitat: avaluació dels beneficis de la fibrinòlisis i les seves indicacions.
Rellevància: aporta evidencia per la millora del resultats de salut en pacients amb ictus isquèmic per la disminució del risc associat i la millora de la eficiència en la selecció de la població diana.
Limitacions: el registre de dades d?acord als criteris del Codi Ictus en vigència al territori català.
Un estudio de cohorte prospectivo de tres grupos: (1) casos COVID-19 o contactos cercanos recientemente aislados o en cuarentena; (2) trabajadores de la salud; y (3) la población general, incluidos adultos y niños / adolescentes Contratación a través de servicios de vigilancia epidemiológica, hospitales, centros de atención primaria en 6 comunidades autónomas españolas (grupos 1 y 2), una encuesta de panel (grupo 3 – adultos) y muestreo de bolas de nieve a través de las redes sociales (grupo 3 – niños / adolescentes). Las encuestas basadas en la web al inicio y los 6 meses de seguimiento evalúan: el estado actual de vida y empleo; Estado de infección por COVID-19; salud mental (estrés postraumático, pánico, depresión, ansiedad, consumo de alcohol, tendencias suicidas; uso de servicios); funcionamiento psicológico; salud y calidad de vida. Los módulos específicos se centran en el impacto del aislamiento o la cuarentena (grupo 1) y la atención de pacientes con COVID-19 (grupo 2). Los niños / adolescentes reciben módulos adaptados. Las encuestas breves diarias basadas en teléfonos inteligentes entre los grupos 1 y 2 proporcionarán una evaluación adicional de los resultados principales en las dos semanas posteriores a la evaluación de referencia.
L’objectius principals són:
1/ Determinar l’impacte de l’us combinat de dispositius de registre del ritme cardiac,
biomarcadors, ecocardiograma i Imatge Ressonància Magnètica sobre la detecció precoç de FA,
ictus silent i deteriorament cognitiu en subjectes amb un alt risc de patir Fibril.lació
auricular.
2/ Comparar els resultats amb el tractament mèdic estandard
Disseny i mètode:
Tipus d’estudi: estudi de cohorts comunitari, multicèntric, prospectiu de la població ?65 anys.
Continuïtat dels Resultats del projecte AFRICAT (NCT03188484).
Ambit: SAP Terres de l’Ebre i Tarragona-Altebrat gestionats per l’Institut Català de la Salut
(ICS).
Població diana: persones amb alt risc de patir una FA (Q4) segons model predictiu de FA en
persones ?65 anys validat en població general.
Intervenció: Sobre una mostra aleatoritzada s’utilitzaràn: ecocardiografia, dispositius de
registre del ritme cardiac, biomarcadors, ressonància magnètica cerebral, i test cognitius per
la detecció precoç de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu (4 EAPs) vs la pràctica
habitual d’atenció primària (resta EAPs).
Mostra: acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta <0.05 en un contrast bilateral, caldrien
148 subjectes per detectar una diferencia ? 0.1 unitats. La proporció en el grup de referencia
és de 0.07 i la taxa estimada de pèrdues del 15%.
Criteris de selecció: (1) edat 65-85years, (2) Q4 per la calculadora AF-risk, (3) no FA previa
ni ictus, (4) CHADsVASc ?2 (5) capacitat de gestionar dades amb un mobil ja per part del pacient
o del cuidador (5) concentiment informat.
Variables dependents: incidència de FA (qualsevol tipus). Avaluació de deteriorament cognitiu.
Incidència d'Event cardiovascular advers major.
Variables independents: variables pel càlcul risc FA: sexe, edat, pes, mitjana de freqüència
cardíaca i puntuació CHADS2-VASc i Clíniques. Criteris d'ecocardiografia per cardiopatia
auricular. Biomarcadors: NT-proBNP, troponina-T, FGF-23, Ang-2. Les dades es recolliran de forma
anonimitzada, automàticament quan sigui possible o manualment, de les bases de dades de
professionals mèdics/hospitals (E-cap, EQA, SIRE), així com a través de dispositius.
Durant el primer any, es realitzarà biomarcadors (VHIR), ecocardiografia (IISPV), i IRM a tots
els pacients segons protocol estandarditzat i s'informarà segons els criteris d'Angels (European
Stroke Organization (https://eso-stroke.org/an.-update-from-angels/). Durant el segon any de
seguiment, el 50% de participants s'asignara al.leatoriament per l'us simultani dels dispositius
de registre del ritme cardiac Filbit i Fibricheck (registre sistemàtic i oportuniste) durant els
primers 6 mesos, i l'altre 50% utilitzarà nomes Fibricheck, i en el segon semestre s'invertirà
per comparar els dos dispositius. Es recolliràn les incidències i registres obtinguts pels dos
aparells pel que fa a episodis de arítmia auricular. Un cardioleg referent avaluarà i validarà
els registres així com els diagnostics de FA i presencia i intensitat d'aritmies
supraventriculars.
Analisi estadistic: Les variables paramètriques es descriuran amb mitjana i desviació estàndard,
i compararan mitjançant la prova T; mentre que les no paramètriques amb la mitjana i el rang
interquartil (IQR) i compararan mitjançant la prova de Kruskal Wallis. L'index Kappa per avaluar
el grau d'acord entre els dispositius. Model de riscos proporcionals de Cox per establir la
relació entre diferents eines i el risc de deteriorament cognitiu amb corbes ROC i AUC per
avaluar el poder de predicció. L'anàlisi del temps fins a l'esdeveniment es realitzarà amb
corves de Kaplan-Meier.
Etica: L'estudi es realitzarà d'acord amb les normes de protecció de dades i privacitat i
avaluat per la Junta de Revisió Ètica de l'IDIAP Jordi Gol (número de registre: )
Hipòtesi:
Un seguiment post-alta en pacients ingressats per IC, mitjançant l’ecografia pulmonar, permet estratificar el risc dels pacients, monitoritzar l’evolució clínica, i detectar precoçment les descompensacions per a realitzar una intervenció terapèutica precoç evitant reingressos hospitalaris i millorant la seva qualitat de vida de forma cost-efectiva.
Objectius:
General:
Incorporar l’ecografia pulmonar a l’AP en el seguiment dels pacients amb IC post-alta hospitalària per a la monitorització clínica precoç de possibles descompensacions
Especifics:
1. Establir un protocol de coordinació entre l’AP i la UIC per al seguiment dels pacients post alta amb IC basat en un model transicional
2. Avaluar el número de reingressos hospitalaris per descompensació d’IC
Antecedents:
L’ictus és la segona causa de mort i la primera causa mèdica de discapacitat. Després de la fase aguda, els supervivents necessitaran i utilitzaran gran quantitat de recursos sanitaris que inclouen cures agudes, rehabilitació i serveis socio-sanitaris. Amb el progressiu envelliment de la població, el nombre de persones afectades s’incrementa i les conseqüències en mortalitat i discapacitat semblen estar relacionades amb l’estat funcional previ i la severitat de l’episodi. Així que després de l’alta, seran importants les estratègies de prevenció vascular per a disminuir la freqüència i la gravetat dels nous episodis, i també ho seran les cures, controls i adaptacions del pacient i el seu cuidador en el maneig de la discapacitat.
Els resultats de nombrosos estudis revelen també un elevat cost social produït per l’ictus en relació al grau de dependència residual i a la duració temporal de les cures.
S’ha estimat que el cost hospitalària de l’ictus a Espanya al 2004 va estar al voltant de 1526 milions d’euros. Si sumem costos directes i indirectes estaríem al voltant de 6.000 milions d’euros anuals. Disposem d’estudis de costos de l’ictus, però no disposem d’estudis al territori que es centren en la despesa segons la utilització o no de revascularització (fibrinòlisis i/o trombectomia).
Hipòtesi:
(H0) No hi ha diferències en els cost global de l’ictus entre la població que ha sofert un ictus a les Terres de l’Ebre i els costos descrits a Catalunya, Espanya i Europa.
Objectiu general:
Avaluar els costos globals de l’ictus a les Terres de l’Ebre i en funció al tractament rebut: estàndard, fibrinòlisi i/o trombectomia.
Objectius específics:
Identificar els factors pronòstic independents dels costos de l’ictus a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus entre sexes a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia a les Terres de l’Ebre.
Avaluar el cost dels QUALYs en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia.
Avaluar la corba de mortalitat i incidència de discapacitat post ictus a Terres de l’Ebre.
Comparar els costos de l’ictus segons tipus amb els costos publicats a Catalunya, Espanya i Europa.
Metodologia i anàlisi estadística:
1ª FASE: Revisió sistemàtica segons el manual PRISMA de la literatura en busca d’estudis econòmics que avaluïn els costos de l’ictus.
En aquesta fase es realitzarà una revisió sistemàtica d’estudis que avaluïn els costos directes i indirectes de l’ictus, a fi de disposar d’una base per a desenvolupar la segona fase del projecte, utilitzant en aquesta revisió com a base metodològica per a la definició de les variables a utilitzar en la segona fase del projecte.
2ª FASE: Estudi epidemiològic, observacional i retrospectiu i de base comunitària de
costos de la malaltia en una mostra de pacients que han sofert un ictus establert en l’àmbit sanitari de les Terres de l’Ebre. S’inclouran per a l’estudi els pacients que hagin sofert un ictus durant el període d’estudi, que serà de l’1 de juny de 2018 a 1 de juny de 2019. Dividirem l’atenció d’aquests pacients en tres parts: Prevenció Primària, Ictus Agut i Post ictus. Comparació de la distribució de costos amb els de l’àmbit Catalunya, Espanya i Europa.
3ª FASE: Elaboració conjunt de propostes de millora de gestió econòmica en el procés
assistencial de l’ictus d’acord a la distribució de costos i resultats en salut per tipus de tractament.
Resultats esperats: S’espera obtenir resultats comparables amb altres territoris de característiques similars tot i que les característiques demogràfiques i de densitat de població defineixen un marc diferencial a les Terres de l’Ebre, motiu pel que els resultats esperats poden objectivar diferencies significatives en capítols com el transport pre-hospitalari, tipus de tractament i resultats en discapacitat post-ictus.
Aplicabilitat i rellevància: Un cop coneguts els costos de l’ictus al territori, permetrà detectar mancances i oportunitats de millora, així com valorar la despesa que suposarà l’ictus en els propers anys segons els valors d’augment de patologia esperats, i proposar estratègies de màxima eficiència en l’ús dels recursos, opcions de tractament i atenció especialment socio-sanitaria post-ictus.
La perspectiva de gènere de les malalties cardiovasculars a les Terres de l’Ebre és l’eix del projecte GECA-TE. L’objectiu principal d’aquest projecte és entendre com les variables de gènere afecten la incidència, la presentació clínica, el tractament i el pronòstic de les malalties cardiovasculars en aquesta regió específica. Mitjançant la recollida i anàlisi de dades epidemiològiques, clíniques i sociodemogràfiques, així com la col·laboració amb professionals sanitaris i membres de la comunitat, el projecte pretén identificar les disparitats de gènere en aquest àmbit i desenvolupar estratègies de prevenció i intervenció adequades. L’objectiu final és millorar la salut cardiovascular de la població de les Terres de l’Ebre, tenint en compte les necessitats i experiències específiques de cada gènere. Objectius: Avaluar els resultats en els indicadors de salut cardiovascular EQA i EQPF de MCV des d’una perspectiva de gènere. Valorar l’ús dels recursos assistencials: visites i derivacions des de l’Atenció Primària a les especialitats de MCV. Avaluar la prevalença registrada dels factors de risc emergents de CVD. Proposar indicadors de salut cardiovascular des d’una perspectiva de sexe/gènere. Metodologia: En una primera fase es realitzarà una prova pilot, consistent en un estudi retrospectiu de l’01/01/2024 al 31/12/2024, descriptiu, ecològic, comunitari, i en el context de la pràctica habitual de l’Atenció Primària de Salut. en dos equips d’atenció primària. En una segona fase, tots els equips del territori estaran inclosos en el període comprès entre l’1/01/2024 i el 31/12/2025. En aquesta segona fase, l’estudi serà transversal, descriptiu i comunitari. En aquesta segona fase es realitzarà un segon estudi descriptiu de dones amb i sense diagnòstic de MCV.
Antecedents:
La incorporació de la perspectiva de gènere en salut busca reduir desigualtats i biaixos en l’atenció sanitària. A les Terres de l’Ebre, les dones presenten pitjors indicadors de salut cardiovascular, i el projecte GECA-TE vol analitzar aquestes desigualtats en relació amb factors de risc cardiovascular (FRCV) clàssics i emergents.
Hipòtesis:
No hi ha diferències significatives en els resultats de salut cardiovascular en perspectiva de gènere.
Objectius:
Avaluar els indicadors de qualitat assistencial segons gènere i proposar nous indicadors de risc cardiovascular.
Metodologia:
Consta de tres fases: (1) estudi pilot amb dos equips d’atenció primària; (2) estudi transversal que inclou tot el territori fins a 2026; (3) desenvolupament d’un model d’intel·ligència artificial (IA) el 2027, per integrar factors tradicionals i emergents en la predicció de risc cardiovascular.
A. PANISELLO-TAFALLA, J. CLUA-ESPUNY, E. MURIA-SUBIRATS, J. CLUA-QUERALT, J. LUCAS-NOLL, T. FORCADELL-ARENAS and S. REVERTE-VILLARROYA
Journal of Clinical Medicine. 2026 Apr 9; . doi:10.3390/jcm15082861; PMID:42074664
Torrubia-Pérez E, A. PANISELLO-TAFALLA, S. REVERTÉ-VILLARROYA, J. CLUA-ESPUNY, Piñol-Piñol D, J. FERNÁNDEZ, Adell-Lleixà M and Martorell-Poveda M-A
Frontiers in Public Health. 2026 Feb 23; . doi:10.3389/fpubh.2026.1755070; PMID:41810287
Clúa-Espuny JL, Panisello-Tafalla A, Hernández-Pinilla A, Clua-Queralt J, Múria-Subirats E, Lucas-Noll J, Moltó-Balado P, Forcadell-Arenas T and Reverté-Villarroya S
Biomedicines. 2025 Nov 18; . doi:10.3390/biomedicines13112814; PMID:41301906
J. CLUA-ESPUNY, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL, E. MURIA-SUBIRATS, T. FORCADELL-ARENAS, J. CARRERA-ORTIZ, P. MOLTO-BALADO, J. CLUA-QUERALT, I. FUSTÉ-ANGUERA and S. REVERTE-VILARROYA
Journal of Cardiovascular Development and Disease. 2025 Jul 5; . doi:10.3390/jcdd12070259; PMID:40710784
J. LUCAS-NOLL, J. CLUA-ESPUNY, M. CARLES-LAVILA, C. SOLÀ-ADELL, I. ROCA-BURGUEÑO, A. PANISELLO-TAFALLA, E. GAVALDÀ-ESPELTA, L. QUERALT-TOMAS and M. LLEIXÀ-FORTUÑO
Healthcare. 2024 Jul 1; . doi:10.3390/healthcare12141369; PMID:39057512
Panisello-Tafalla A, Haro-Montoya M, Caballol-Angelats R, Montelongo-Sol M, Rodriguez-Carralero Y, Lucas-Noll J and Clua-Espuny JL
Journal of Clinical Medicine. 2024 Apr 23; . doi:10.3390/jcm13092460; PMID:38730988
Hernández-Pinilla A, Clua-Espuny JL, Satué-Gracia EM, Pallejà-Millán M and Martín-Luján FM
BMJ Open. 2024 Feb 19; . doi:10.1136/bmjopen-2023-080736; PMID:38373864
Lucas-Noll J, Clua-Espuny JL, Lleixà-Fortuño M, Gavaldà-Espelta E, Queralt-Tomas L, Panisello-Tafalla A and Carles-Lavila M
Health Economics Review. 2023 May 17; . doi:10.1186/s13561-023-00439-6; PMID:37193926
J. CLUA-ESPUNY, P. MOLTO-BALADO, J. LUCAS-NOLL, A. PANISELLO-TAFALLA, E. MURIA-SUBIRATS, J. CLUA-QUERALT, L. QUERALT-TOMAS, S. REVERTE-VILLARROYA and Investigators EBRICTUS Res
Biomedicines. 2023 Apr 1; . doi:10.3390/biomedicines11041116; PMID:37189734
J. LUCAS-NOLL, M. LLEIXA-FORTUNO, L. QUERALT-TOMAS, A. PANISELLO-TAFALLA, M. CARLES-LAVILA and J. CLUA-ESPUNY
Atencion Primaria. 2023 Mar 1; . doi:10.1016/j.aprim.2023.102578; PMID:36773416
J. BALLESTA-ORS, E. MURIA-SUBIRATS, B. LORMAN-CARBO, A. PANISELLO-TAFALLA and J. CLUA-ESPUNY
EUROPEAN HEART JOURNAL. 2020 Nov 1;
M. GONZALEZ, J. CLUA, A. PANISELLO and M. QUERALT
Cardiology Research. 2017 Jan 1;
J. CLUA-ESPUNY, M. GONZALEZ-HENARES, M. QUERALT-TOMAS, W. CAMPO-TAMAYO, E. MURIA-SUBIRATS, A. PANISELLO-TAFALLA and J. LUCAS-NOLL
Biomed Research International. 2017 Jan 1; . doi:10.1155/2017/6078498; PMID:28856160
A. GONZALEZ-HENARES, J. CLUA-ESPUNY, V. GIL-GUILLEN, A. PANISELLO-TAFALLA, M. QUERALT-TOMAS, R. RIPOLLES-VICENTE, C. LOPEZ-PABLO and J. LUCAS-NOLL
REVISTA DE NEUROLOGIA. 2016 May 1; PMID:27113062
J. CLUA-ESPUNY, R. RIPOLLES-VICENTE, C. LOPEZ-PABLO, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL, C. CALDUCH-NOLL, M. GONZALEZ-HENARES and M. QUERALT-TOMAS
Atencion Primaria. 2015 Feb 1; . doi:10.1016/j.aprim.2014.04.008; PMID:24953174
J. CLUA-ESPUNY, R. RIPOLLES-VICENTE, T. FORCADELL-ARENAS, V. GIL-GUILLEN, M. QUERALT-TOMAS, M. GONZALEZ-HENARES, A. PANISELLO-TAFALLA, C. LOPEZ-PABLO and J. LUCAS-NOLL
Cerebrovascular Diseases Extra. 2015 Jan 1; . doi:10.1159/000440734; PMID:26648964
A. PANISELLO-TAFALLA, J. CLUA-ESPUNY, V. GIL-GUILLEN, A. GONZALEZ-HENARES, M. QUERALT-TOMAS, C. LOPEZ-PABLO, J. LUCAS-NOLL, I. LECHUGA-DURAN, R. RIPOLLES-VICENTE, J. CAROT-DOMENECH and M. LOPEZ
Biomed Research International. 2015 Jan 1; . doi:10.1155/2015/134756; PMID:26229954
Clua-Espuny JL, Panisello-Tafalla A, Lopez-Pablo C, Lechuga-Duran I, Bosch-Princep R, Lucas-Noll J, Gonzalez-Henares A, Queralt-Tomas L, Ripolles-Vicente R, Calduch-Noll C, Gonzalez-Rojas N and Gallofre-Lopez M
Cardiology Research. 2014 Feb 27; . doi:10.14740/cr324e; PMID:28392870
E. GIMENEZ-GARCIA, J. CLUA-ESPUNY, R. BOSCH-PRINCEP, C. LOPEZ-PABLO, I. LECHUGA-DURAN, M. GALLOFRE-LOPEZ, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL and M. QUERALT-TOMAS
Atencion Primaria. 2014 Feb 1; . doi:10.1016/j.aprim.2013.06.003; PMID:24042075
J. CLUA, A. PANISELLO, J. LUCAS, C. LOPEZ, I. LECHUGA, A. ROSO, R. BOSCH and E. GIMENEZ
Cardiovascular System. 2014 Jan 1;
J. CLUA, A. PANISELLO, M. QUERALT, J. LUCAS, C. LOPEZ and M. GARCES
Annals Of Vascular Medicine & Research. 2014 Jan 1;
J. CLUA-ESPUNY, I. LECHUGA-DURAN, R. BOSCH-PRINCEP, A. ROSO-LLORACH, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL, C. LOPEZ-PABLO, L. QUERALT-TOMAS, M. GIMENEZ-GARCIA, N. GONZALEZ-ROJAS and M. LOPEZ
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2013 Jul 1; . doi:10.1016/j.rec.2013.03.003; PMID:24776203
J. CLUA-ESPUNY, J. PINOL-MORESO, F. GIL-GUILLEN, D. OROZCO-BELTRAN, A. PANISELLO-TAFALLA and J. LUCAS-NOLL
MEDICINA CLINICA. 2012 May 19; . doi:10.1016/j.medcli.2011.10.004; PMID:22153783
J. CLUA-ESPUNY, J. PINOL-MORESO, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL, V. GIL-GUILLEN, D. OROZCO-BELTRAN and M. QUERALT-TOMAS
Atencion Primaria. 2012 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.04.004; PMID:21959094
J. CLUA-ESPUNY, J. PINOL-MORES, V. GIL-GUILLEN, D. OROZCO-BELTRAN, A. PANISELLO-TAFALLA, J. LUCAS-NOLL, M. QUERALT-TOMAS and R. PLA-FARNOS
REVISTA DE NEUROLOGIA. 2012 Jan 16; . doi:10.33588/rn.5402.2011464; PMID:22234566