Anna Mª Urpí Fernández

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.

Objectiu general
Avaluar l’efectivitat d’un protocol de prevenció d’esquinços cutanis, davant de mesures estàndard de prevenció de lesions agudes en un grup de pacients amb risc de desenvolupar esquinços cutanis, atesos a l’Atenció Primària.
Objectiu específic
Comparar la incidència de lesions per estrips aplicant un protocol de prevenció específic davant del protocol estàndard de prevenció de lesions agudes en un grup de pacients amb risc de lesions atesos a Atenció primària.
Metodologia
Disseny i àmbit Es farà un assaig clínic multicèntric aleatoritzat a 9 centres urbans d’Atenció Primària pertanyents a l’Institut Català de la Salut (ICS).
Població diana Persones = de 60 anys, ambdós sexes, atesos als centres d’Atenció Primària participants amb factors de risc per desenvolupar esquinços cutanis.
Selecció de la mostra Mostratge estratificat i aleatori, a un grup control (cures estàndard de prevenció de ferides agudes) i grup intervenció (protocol prevenció específica d’esquinçaments).
Mètode i recollida de dades Història Clínica Informatitzada del programa d´Estació Clínica d´Atenció Primària (ECAP) i entrevista estructurada als subjectes d´estudi.
Anàlisi estadístic Es faran anàlisis bivariants, mitjançant proves de contrast d’hipòtesis.
El processament estadístic de les dades es realitzarà usant el programa SPSS versió 26.0 que alhora estaran emmagatzemats al programa Microsoft Excel.
Pla de treball El projecte es desenvoluparà en dos anys, a partir de l?aprovació del Comitè d?Ètica i Científic de la Fundació Universitària Jordi Gol (IDIAP).
El primer any es desenvoluparà segons: 1r trimestre. Fase planificació. 2n trimestre: fase preparació. 3r i 4t trimestre: Fase d’execució (prova pilot).
En el segon any es procedirà a: 1r, 2n i 3r trimestre: Fase execució. 4t trimestre: fase final de seguiment i explotació de dades.
Un cop finalitzada la darrera fase, es procedirà a l’anàlisi i la interpretació de les dades i la transcripció de l’informe de conclusions.
S’elaborarà un article científic que serà presentat a revistes nacionals i internacionals, alhora que es presentarà en format pòster o comunicació oral a congressos nacionals de ferides: Grup Nacional per a l’Estudi i Assessorament en Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques (GNEAUPP), Societat Espanyola de Ferides (SEHER) i Associació Nacional d’Infermeria Dermatològica i Investigació del Deteriorament de la Integritat Cutània (ANEDIDIC).
Conclusions Amb aquest estudi pretenem millorar les cures i tractament dels esquinçaments cutanis en base a evidència científica, així com apoderar els pacients i cuidadors.
D’altra banda, esperem observar menor nombre de lesions per esquinçament al grup intervenció que al grup control durant el temps de seguiment.

Objetivo. Impacto de un programa mHealth para ´sentarse menos y moverse más»» en el trabajo sobre el control glucémico y perfil antropométrico en personal de oficina con diabetes tipo 2 (DT2) a corto, medio y largo plazo.
Métodos. Ensayo clínico controlado a doble ciego. Participaran 7 centros de atención primaria (n=5 Cataluña, n=2 Madrid), 2 hospitales (n=1 Cataluña, n=1 Madrid), 2 empresas (servicios de medicina laboral; n=1 pública, n=1 privada). En cada centro, médicos, enfermeras, endocrinos y médicos laborales reclutarán a pacientes con DT2 que trabajen en oficinas, permanezcan sentados al menos un 70% del horario laboral (OSPAQ) y dispongan de un dispositivo smartphone. Según criterios CONSORT (2010), un proceso de aleatorización simple-dirigido por el equipo investigador-asignará a los voluntarios a grupo control (GC) e intervención (GI) mediante generador computarizado de números aleatorios. Se estima necesario incluir 184 pacientes en cada grupo (n=368 total). Se analizarán: glucemia basal, HbA1c, peso, talla, IMC, y perímetro de cintura. Las variables de sedestación (horas
de tiempo sentado laboral y número de interrupciones del tiempo sentado) se medirán mediante dispositivo ActivPal. Otras variables: actividad física (IPAQ corto), calidad de vida (EuroQool), presentismo laboral (WLQ), triglicéridos, colesterol total (LDL y HDL), presión arterial y variables sociodemográficas. Intervención: Basada en un programa mHealth (13 semanas) que reemplaza tareas laborales sedentarias por activas. El GC recibirá
consejo habitual. Un análisis multivariado estudiará el cambio en el tiempo de las variables dependientes (post intervención, 6 y 12 meses) y se establecerán comparaciones entre GC y GI. Se realizarán por intención de tratar.

Aunque la Atención primaria de salud (APS) tiene sus peculiaridades en cuanto a sus recursos humanos, el sistema educativo no está al margen de la planificación de la formación. Los dos sectores, la salud y la educación, en lo que se refiere a la legitimidad y la legalidad de ambos deben hacerse cargo de las funciones de regulación estatal en materia de formación en el cuidado de la salud. El cuidado interprofesional es impulsado por el enfoque de la educación y la práctica y también se refiere al ambiente, siendo este el lugar donde se apoya la atención. Para el mayor beneficio del trabajo conjunto, la interacción entre los gestores y profesionales de la salud desempeña un papel importante en el aprovechamiento de esta práctica. La interprofesionalidad es una respuesta a las realidades prácticas de la atención de la salud que se encuentra fragmentada, resultado de las diferentes disciplinas y organizaciones de atención de la salud donde los profesionales se originan. Los enfrentamientos a los problemas relacionados con el aprendizaje interprofesional implican necesariamente la adopción de un nuevo paradigma de atención de la salud, más integral y decisivo, con un concepto más amplio de la salud basado en el modelo de APS. El objetivo será reconocer las percepciones de los profesionales de la salud que trabajan en los equipos de APS sobre el trabajo interprofesional y la práctica colaborativa. La investigación tendrá carácter cuantitativo y cualitativo, mediante la aplicación de la escala de la percepción del trabajo interprofesional (RILPS) y la observación participante directa. La investigación se llevará a cabo con profesionales de la salud, que forman los equipos de APS de Belo Horizonte / MG (Brasil) y Barcelona y Berga (Catalunya). Para el procesamiento de los datos se utilizará EpiInfo/OMS y para el análisis de frecuencia y factor de análisis se utilizará el software SPSS versión19. En cuanto a las consideraciones éticas, el proyecto se presentará a las respectivas comisiones éticas de referencia previamente al inicio del estudio.

Palabras clave: enseñanza en la salud; educación interprofesional; práctica colaborativa; tecnología de la información.

Objectiu: Adaptar el ?Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire? al context de la població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya i avaluar les seves propietats psicomètriques.

Disseny: Estudi de validació segons la Teoria Clàssica dels Test.

Àmbit: Centres d’Educació i d’Atenció Primària de Barcelona-Ciutat.

Subjectes: Població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya.

Metodologia: El Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire es fonamenta en la teoria del dèficit d’autocura de Dorothea Orem. Es va desenvolupar a Estats Units i es va adaptar a Xile. Es realitzarà una adaptació cultural del qüestionari, aquest s’administrarà en grup a un mínim de 245 nens i nenes de 8 i 12 anys. S’analitzarà el procés de resposta (patró de dades omeses, efectes terra i sostre), l’estructura interna (anàlisi factorial confirmatòria), la fiabilitat de les puntuacions (consistència interna i estabilitat temporal) i la validesa convergent i divergent. Se sol·licitarà el consentiment informat dels pares dels nens i nenes que participin en l’estudi. Es preservarà la confidencialitat de les dades.

Resultats esperats: Dur a terme aquest estudi permetrà avaluar una eina que si presenta unes propietats psicomètriques adequades facilitarà la identificació del dèficit de pràctiques d’autocura entre la població infantil sana i per tant, també contribuirà a la planificació d’intervencions dirigides a la seva promoció. D’altra banda, també pot impulsar al desenvolupament d’investigacions fonamentades en les teories infermeres i de promoció de la salut i així, incrementar el cos de coneixements que recolzen la solidesa i l’aplicabilitat d’aquestes teories.

OBJECTIU
Adaptar el Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire al context de la població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya i avaluar les seves propietats psicomètriques.

DISSENY
Segons la Teoria Clàssica dels Tests.

ÀMBIT
Centres d?Educació i d?Atenció Primària de Barcelona-Ciutat.

SUBJECTES
Població infantil sana de 8 a 12 anys d?edat resident en Espanya. S?excluirà la població infantil diagnosticada d?un problema de salut crònic.

INSTRUMENTACIONS I DETERMINACIONS
El Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire està fonamentat a la teoria de deficit d?autocura de Dorothea Orem. Es va desenvolupar a Estats Units i adaptat a Xile. Es realitzarà una adaptació cultural i una prova pilot de la versió en castellà. S?analitzarà el procés de resposta (patró de dades omeses, efectes terra i sostre), la estructura interna (anàlisis factorial confirmatori), la fiabilitat (consistència interna i estabilitat temporal) i la validesa convergent i divergent de les puntuacions. Es sol?licitarà el consentiment informat dels pares dels nens i nenes que participin en l?estudi. Es preservarà la confidencialitat de les dades.

RESULTATS ESPERATS
Dur a terme aquest estudi permetrà avaluar una eina que si presenta unas propietats psicomètriques adequades facilitarà la identificació del dèficit de pràctiques d?autocura entre la población infantil sana i per tant, també contribuirà a la planificació d?intervencions dirigides a la seva promoció. D?altra banda, també pot impulsar el desenvolupament d?investigacions fonamentades en les teories infermeres i de promoció de la salut i així, incrementar el cos de coneixements que recolzen la solidesa i l?aplicabilitat d?aquestes teories.

Aim of the study: To evaluate the effectiveness of an intervention in the long term which combines a physical activity program with behaviour change strategies to reduce sedentary behaviour and improve physical function.

Interventions:
Experimental intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes) + 6 sessions of Self-Management Strategies and 4 telephone calls spread over 24 weeks.
Comparing intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes).
Control intervention: Usual advice from health professional.

Main objective: To assess the long-term effectiveness (18 month follow-up) of a complex intervention on sedentary behaviour (SB) and physical activity (PA) in a community dwelling older population based on existing exercise referral schemes (ERS) enhanced by self-management strategies (SMS). ERS+SMS will be compared to ERS alone and to general recommendations for being more physically active within a three-armed pragmatic RCT.
Design: multicenter pragmatic randomised controlled parallel trial with three arms and 18-month follow up.

Main outcomes:
– Assessment of sedentary behaviour as sitting time and the number of minutes spent in activities requiring ? 1.5 Metabolic Equivalent Tasks, as measured by Actigraph®, (a movement sensor monitor).
– Total daily counts per minute, as measured by Actigraph®.
Sample: Community-dwelling people aged 65 or above, able to walk independently during 2 minutes, with no major physical limitations, and insufficiently active.

Number of participants: 1338.

Expected date of completion: April 2019.

La hipertensión de bata blanca (HBB) se desconoce si es un fenómeno inócuo o si comporta mayor riesgo cardiovascular. No existen estudios prospectivos en la literatura que demuestren que la HBB diagnosticada mediante AMPAd sea un proceso benigno. OBJETIVO: conocer la morbimortalidad en pacientes diagnosticados de HBB, de HTA definida (HTAD) y de normotensión (NT) mediante AMPAd y MAPA a los 10 años de seguimiento. DISEÑO: estudio prospectivo observacional y multicéntrico de una cohorte de pacientes diagnosticados de HTA en el consultorio y que con posterioridad fueron clasificados mediante medidas ambulatorias de PA (AMPAd y MAPA) como pacientes con HTAD o con HBB. Se seguirá también a un grupo control de pacientes NT en los que se descartó previamente el efecto de bata blanca inversa. Durante el seguimiento se realizarán medidas clínicas de PA, AMPAd y MAPA de 24 horas. El punto de corte de normalidad para las pruebas ambulatorias será, para la MAPA, una media de PA diurna <135/85 mmHg y para la AMPAd una media de las diferentes lecturas <135/85 mmHg. Participarán en el estudio 523 pacientes (164 con HBB, 231 con HTAD y 128 con NT). Los criterios de inclusión iniciales fueron: pacientes entre 15-80 años referidos a la consulta de enfermería para el diagnóstico de HTA, pacientes diagnosticados de nuevo o previamente en el consultorio de HTA esencial leve-moderada (PA 140-179/90-109 mmHg) en los que se tuviera dudas sobre el inicio de tratamiento antihipertensivo, ningún paciente recibía tratamiento antihipertensivo. La recogida de datos se realizará en cortes sucesivos cada 3 años, a partir del historial clínico del paciente. En estos cortes, se recogerán variables de afectación de órganos diana (electrocardiografía, retinografía y creatinina) y de morbimortalidad cardiovascular.