Albert Brau Tarrida

Antecedentes: Las enfermedades que afectan al aparato locomotor representan uno de los motivos principales de consulta en Atención Primaria. Las infiltraciones articulares y periarticulares con corticoides son una técnica sencilla al alcance de los/as médicos/as de familia que constituye una alternativa terapéutica para el tratamiento del dolor y la impotencia funcional.
Hipótesis: Las infiltraciones realizadas por patología articular y periarticular en la consulta de Atención Primaria son efectivas en cuanto a la mejoría del dolor medido con la Escala Visual Analógica (EVA).
Objetivos: Evaluar la respuesta clínica de las infiltraciones realizadas por patología articular y periarticular en la consulta de Atención Primaria, medida con la Escala Visual Analógica (EVA) del dolor. Objetivos secundarios: Describir los motivos diagnósticos de las infiltraciones realizadas, así como el número total y la media de infiltraciones recibidas por paciente y motivo diagnóstico. Describir las complicaciones observadas.
Metodología: Estudio observacional longitudinal retrospectivo de las infiltraciones llevadas a cabo en la consulta del referente de infiltraciones del Centro de Atención Primaria entre los años 2005 y 2018. Se incluyen todos los pacientes mayores de 15 años a los que se les administra una infiltración en la consulta del médico de familia referente de infiltraciones en el periodo de estudio. Se excluyeron embarazadas o en periodo de lactancia, sospecha de patología local asociada (infección, fractura o inestabilidad articular), duda diagnóstica o EVA inicial = 3. Se obtuvieron un total de 870 procesos diagnósticos.

El problema al qual volem donar resposta és l’ictus, és la tercera causa de mort a Espanya amb 24.858 morts al 2021 i la primera causa de discapacitat. Els ictus que causen major discapacitat son els produïts per la fibril·lació auricular (FA) que suposen un 25% dels ictus isquèmics. Hi ha dèficits i limitacions en situació actual en l’abordatge de la FA que posen en rellevància la necessitat d’una solució global.
La nostra solució és una innovació en salut digital, basada en un software mèdic d’un algoritme de presa de decisions a la consulta mèdica, per donar suport a la FA i prevenir l’ictus (AFAI).
Aquest software mèdic disponible en una interfície de programació d’aplicacions, estarà disponible des de la història clínica informatitzada, serà adaptable i actualitzable.
Els beneficiaris finals de la nostra solució serien pacients amb FA que a Espanya son 1 milió de persones.
AFAI suposarà un benefici per al sistema de salut, reduint la discapacitat i la mortalitat i fent el sistema més sostenible.
S’ha realitzat un estudi de mercat de solucions de software mèdic per a la presa de decisions a la consulta mèdica en el camp de l’anticoagulació que ja estan al mercat i s’han evidenciat els avantatges competitius de la nostra solució. S’ha realitzat un canvas business model de la solució amb un model de pagament per ús i per paquet del software. S’ha pogut fer una estimació de mercat i en Espanya l’oportunitat de negoci seria de 74 M d’euros. També hem registrat la propietat intel·lectual del software. Actualment l’AFAI es troba en fase de TRL 3, s’iniciarà la demostració de la viabilitat mitjançant la programació i prova del mínim producte viable (MVP) i amb aquest ajut es pretén assolir un TRL5.
S’inclourà la perspectiva de gènere en les diferents fases del projecte, es coneixen els obstacles més rellevants del desenvolupament del projecte i com podem afrontar les limitacions.
El pla de treball es desenvoluparà en 12 mesos i 4 paquets de treball, programació, validació, innovació i perspectiva del pacient i gènere.
L’impacte sobre el sistema de salut serà rellevant, i en les persones reduint l’ictus, les hemorràgies, la discapacitat i millorant seva la qualitat de vida.
Finalment l’equip de treball té lideratge femení i està format per 12 membres, 7 son dones i 3 doctores. El grup és multidisciplinari amb capacitat de lideratge i transferència contrastada.

El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en homes i la segona més freqüent en dones, sent el consum de tabac el factor de risc principal. La supervivència al cap de 5 anys és del 15% de mitjana i depèn sobretot de l’estadiatge.

L’atenció primària (AP) té un paper important en els programes de cribratge de càncer. La identificació de la població diana en el cribratge de càncer de pulmó presenta una substancial diferència en comparació amb la d’altres cribratges (mama o colorectal) en els que les dades que la identifiquen (edat i sexe) estan disponible per a tota la població. En el cas del cribratge de càncer de pulmó, una de les variables clau a considerar són la història i intensitat de l’hàbit tabàquic, permeten una millor aproximació al risc de patir càncer de pulmó, i, per tant, de fer un cribratge adaptat al risc. Per altra banda, tot i que el tabaquisme és el principal factor de risc de càncer de pulmó, s’ha elaborat models que inclouen altres variables (malalties respiratòries, antecedents familiars de càncer de pulmó, edat, exposició laboral) que milloren l’estimació del risc i que poden ser usats per definir millor a la població diana. Un dels models és el PLCOm2012.

El present estudi proposa avaluar la utilització de la història clínica d’AP (ECAP), com eina de suport en la selecció de població pel cribratge de càncer de pulmó en el context de l’estudi Europeu 4 IN THE LUNG RUN i avaluar la factibilitat d’un model organitzatiu en què els professionals d’AP fan la captació i selecció de les persones de risc. El projecte consta de 4 objectius: 1) Avaluar la disponibilitat de la informació necessària per estratificar el risc del càncer de pulmó a l’AP; 2) Avaluar la viabilitat d’implementar un sistema de suport electrònic a l’ECAP per identificar els pacients amb criteris de risc; 3) Comparar la utilitat del model de risc PLCOm2021 vs. EST, basat només en edat, sexe i hàbit tabàquic; 4) Analitzar les actituds, percepció i expectatives dels participants amb relació al procés de cribratge del càncer de pulmó i comparar la participació envers els programes de cribratge de càncer de mama i colorectal.

Per assolir el primer objectiu s’analitzaran les dades del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en AP ( SIDIAP), incloent-hi els homes i dones, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 79 anys, que hagin estat ateses algun cop durant els darrers 5 anys en els serveis públics de l’àmbit d’AP de Catalunya. S’identificaran totes les variables que cal utilitzar per calcular el risc de càncer de pulmó.
La població d’estudi per a la resta d’objectius són les persones no institucionalitzada, assignada als centres dels Serveis d’AP (SAP) Delta del Llobregat i Litoral Mar: homes i dones fumadors i exfumadors d’entre 60 i 79 anys. Objectiu 2: Els professionals de referència (metge/infermera) disposaran d’una llista de pacients identificats segons criteris EST, executaran una preselecció i, a la consulta, validaran i complementan les variables del formulari creat ad hoc i de forma automatitzada. Aquells pacients que compleixin criteris d’elegibilitat (PLCOm2021 risc 3,25 o superior), seran derivats per a la realització de TAC (2.000 persones de risc).
Objectiu 3: L’estudi 4 IN THE LUNG RUN utilitza dos mètodes per identificar la població diana, el model EST i el de PLCOm2012. La informació recollida a través del formulari permetrà comparar les característiques de les poblacions seleccionades. Objectiu 4: La base de dades d’aquells individus considerats població elegible (risc 3,25 o superior), es creuarà amb la base de dades dels Programes de detecció precoç de càncer colorectal i càncer de mama de Catalunya (SAP Delta del Llobregat i Litoral Mar), per tal de conèixer la participació de cada individu en aquests altres cribratges. S’elaborarà una enquesta en línia per a obtenir informació de les actituds, percepció i expectatives amb relació al cribratge de càncer de pulmó.

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

OBJECTIU: Realitzar l’adaptació i validació concurrent i predictiva d’un instrument de classificació de fragilitat basat en l’inDEx d’acumulació de dèficits de Rockwood enfront una VGI i de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment d’un any en població de 65 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut.

DISSENY: Estudi transversal i prospectiu multicèntric de seguiment d’una mostra de gent gran amb estudi de validació concurrent i prospectiva (un any) d’un instrument de classificació de fragilitat basat en registres electrònics aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut.

ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona.

SUBJECTES: s’automatitzarà el càlcul de l’index a tots els pacients >64 anys de Barcelona. Es seleccionarà una mostra de 100 aleatòriament per avaluar concurrentment la seva correlació amb una VGI

VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de classificació de fragilitat basat en Index d’acumulació de dèficits de Rockwood. Es farà un estudi previ de construcció/adaptació de l’instrument basat en els registres existents a l’ecap.
Valoració Geriàtrica Integral incloent test de Get Up and Go i altres d’habituals en el nostre entorn

VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: estat funcional, confinament, institucionalització, defunció.
RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de l?Index a partir dels registres ecap. Entrevista i valoració geriàtrica d’una mostra aleatòria de 100 individus que tinguin l’índex calculat.

VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: Validesa aparent segons experts. S’estudiarà la validesa concurrent comparant amb escales existents passades en una VGI i predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment d’un any amb els resultats de la classificació inicial.

Resultats esperats: L’instrument de classificació correlaciona bé amb altres índex de fragilitat i VGI i predirà la pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort de forma sensible i específica.

Impacte potencial: Aconseguir una eina de classificació de fragilitat automatitzada vàlida i aplicable en la consulta d’atenció primària de salut, permetrà tenir en compte la fragilitat pels plans d’actuació i així intentar evitar la possible pèrdua d’autonomia, confinament, institucionalització o mort del pacient.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.

El propósito de este estudio es evaluar si la combinación aliskiren/hidroclorotiazida (HCTZ) proporcionará una disminunción eficaz de la TA con un buen perfil de seguridad en pacientes cuya TA no puede controlarse de forma adecuada con la monoterapia con aliskiren. Este estudio se está realizando para respaldar el registro de la combinación de dosis fija de aliskiren/HCTZ para el tratamiento de la hipertensión esencial.