A Espanya i a Catalunya un 25,9% i un 27,4% de població tenen dolor crònic no oncològic (DCNO) amb una menor qualitat de vida, i més ansietat i/o depressió. La causa més freqüent del DCNO és la lumbàlgia (58,1%). A Espanya, s’estimen unes despeses derivades de la patologia de 16.000 milions d’euros, un 2,5% del PIB. Part d’aquesta despesa es dedica al tractament armacològic del DCNO, que ha augmentat a Espanya. Cal reavaluar el tractament del DCNO amb opioides, a causa de la insuficient evidència d’efectivitat a llarg termini i dels efectes adversos, com l’addicció. S’ha observat que els metges homes van ser més propensos a prescriure un opioide (OR 1,11) i ho van prescriure a dosis més altes que les mèdiques. Amb aquest projecte, pretenem aportar
informació per fer canvis en el maneig dels pacients, incidint en les diferències d’ús en dones i homes amb DCNO, i en les diferències de prescripció segons el sexe del prescriptor. A més, realitzarem una avaluació farmacoeconòmica sobre la base d’una anàlisi cost-efectivitat del tractament de la lumbàlgia crònica amb l’opioide més consumit (tramadol+paracetamol) en comparació amb rehabilitació, els resultats dels quals serveixin per informar sobre el tractament més eficient.

Research question and objectives:
Overall research question: What is the relative effectiveness of receiving BIMERVAX® vaccine on COVID-19–related outcomes compared with receipt of another authorised
COVID-19 vaccine for the same indication?
Objectives:
?? The primary objective is to estimate the effect of BIMERVAX® on the following COVID-19–related outcome compared with other COVID-19 vaccines authorised for the same indication:
– Primary outcome: COVID-19–requiring a hospitalisation or emergency department (ED) visit
?? The secondary objective is to estimate the effect of BIMERVAX® on the following COVID-19–related outcome compared with other COVID-19 vaccines authorised for the same indication:
– Secondary outcome: COVID-19 diagnosis in any setting
Study design: A cohort design will be used to estimate the effectiveness of BIMERVAX® on COVID-19–related outcomes compared with other COVID-19 vaccines.
Population: The eligible population will be all individuals who have received a dose of BIMERVAX® or a comparator COVID-19 vaccine and are actively enroled in one of the selected European health data sources for at least 12 months before receipt of the vaccination.
The study period will begin from the date of first availability of the BIMERVAX® original vaccine in each participating data source and will end 36 months after the start of data collection. The start of data collection will be anchored on the threshold of a total of 4,000 BIMERVAX® doses administered across the participating data sources.
Variables:
?? Exposures will be based on recorded prescription, dispensing, or administration of COVID-19 vaccines during the study period.
The outcomes will be based on recorded diagnoses of COVID-19, which will be identified as COVID-19 requiring a hospitalisation or ED visit or COVID-19 diagnosis in any medical care setting.
?? Key confounders will include demographics, COVID-19 history, vaccinations, personal lifestyle characteristics, comorbidities, comedications, immunocompromising conditions, and others.
?? Subgroups will be defined by baseline variables such as comorbidities, immunocompromised status, vaccinations, and others.
Data sources: The planned data sources for this study, pending vaccine rollout confirmation, are EpiChron (Spain), Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) (Spain), and Valencia Health System Integrated Database (VID) (Spain). Rollout in other European countries will be monitored to evaluate other potential data sources
Study size: The study size for the effectiveness study will be determined by the uptake of BIMERVAX® in the participating data sources.
Data analysis: The cohort study will estimate the risk of COVID-19–related outcomes among individuals receiving BIMERVAX® compared with that among individuals receiving a contemporary COVID-19 vaccine. The data analysis will be characterised by the following Baseline will be defined as the date on which eligible individuals receive the vaccine (BIMERVAX® or a comparator vaccine). Follow-up starts and eligibility criteria are applied at baseline.
Eligible vaccinated individuals will be followed from baseline until the occurrence of a COVID-19–related outcome, death, disenrolment from the data source, or end of the study period, whichever occurs first.
?? The study will estimate the effect of receiving 1 dose of BIMERVAX® versus the effect of receiving 1 dose of other COVID-19 vaccines. Standard epidemiological methods will be used to achieve baseline exchangeability conditional on the measured
confounders.
?? Outcomes will be treated as time-to-event variables and will be analysed accordingly. Effect estimates will be provided in both relative (e.g., risk ratio) and absolute (e.g., risk differences) scales. Relative vaccine effectiveness will be estimated as
1 minus the risk ratio.

Antecedents: L’orientació comunitària es presenta en tres nivells d’acció. Actualment, a l’àmbit de l’atenció primària (APiC) s’està produint una reorientació del servei cap a un enfocament més comunitari. Fruit d’això s’han incorporat nous agents de salut (Referents de Benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes). Malgrat hi ha certs indicadors de control d’activitat, hi ha un buit de coneixement que objectivi els efectes d’aquests professionals en relació a l’acció comunitària.
Objectius:
General: Conèixer la percepció dels professionals de l’Atenció Primària i Comunitària sobre l’impacte de l’entrada de nous agents comunitaris a les accions comunitàries als equips d’Atenció Primària.
Específics:
Explorar els canvis soferts en els nivells d’orientació comunitària dels equips d’Atenció Primària amb l’entrada dels nous agents comunitaris.
Valorar els efectes dels nous agents comunitaris en la organització de les comissions de comunitària dels equips de comunitària.

El grup ECONSAP (Grup de Recerca en Economia de la Salut a l’Atenció Primària) s’originà l’any 1999 i al 2024 s’ha re-acreditat com a grup consolidat. A l’actualitat està integrat per 14 investigadors de diversos àmbits i disciplines que participen a projectes relacionats amb el camp de l’epidemiologia, l’anàlisi de l’efectivitat i cost-efectivitat dels tractaments farmacològics i no farmacològics en l’abordatge tant de la depressió major com del dolor crònic i la millora en la qualitat de vida dels pacients amb trastorns mentals i altres malalties cròniques a l’Atenció Primària (AP). Alguns dels professionals del grup participem en xarxes de recerca nacionals (RICAPPS, CIBERESP) i som investigadors col·laboradors dels estudis que se’n deriven.
En els últims anys, el grup s’ha especialitzat en l’avaluació econòmica de la salut en AP, convertint aquesta línia de recerca en l’eix transversal de gairebé tots els projectes que liderem o en els que participem.
Les línies de treball principals actuals del grup són el fenomen de la no-iniciació de tractament farmacològic, l’abordatge de la salut mental a l’AP i el dolor crònic.
Des de fa més de 10 anys treballem sobre el problema de la no-iniciació del tractament farmacològic en atenció primària, convertint-se aquest tema en una de les principals línies de recerca actuals i que avaluem amb mètodes mixtes. Actualment, estem centrats en els fàrmacs prescrits per a les patologies cardiovasculars i per la diabetis mellitus. Un dels objectius d’aquesta línia de recerca, des del principi, ha estat integrar als pacients en la recerca per tal de conèixer amb més profunditat aquest problema. Es va dissenyar una intervenció complexa (intervenció IMA) de forma conjunta entre professionals i pacients per tal de millorar la iniciació dels tractaments prescrits per factors de risc i malalties cardiovasculars i diabetis a l’AP, basada en la presa de decisions compartides i que ha estat avaluada a l’AP de Catalunya mitjançant un assaig clínic naturalístic. Aquest estudi ens ha fet plantejar un canvi a l’AP, on el model assistencial hauria d’allunyar-se del model paternalista i adoptar la presa de decisions compartides com a model de la pràctica clínica habitual.
Paral·lelament als darrers anys també hem començat a estudiar el comportament del fenomen de la no iniciació a la població infanto-juvenil (0-18 anys) i recentment ens plantegem fer-ho extensible a les pacients gestants.
Respecte a la línia de salut mental, els estudis de depressió han estat una de les principals línies de recerca del grup des del 1999. Des del 2022 i fins a l’actualitat, estem centrats en el consum de benzodiazepines, en l’estudi Bzd-LONG. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la magnitud del problema i els factors que s’associen, per a posteriorment dissenyar una intervenció a l’AP que permeti disminuir la prescripció i eviti el risc de cronificació d’aquests fàrmacs. Dins d’aquesta línia estic desenvolupant la meva tesi doctoral amb l’estudi Bzd-LONG.
En relació a la línia de dolor crònic, és una línia en la que participen alguns dels membres del grup però on jo actualment no estic participant de forma activa en els projectes que s’estan desenvolupant (estudi INNOVA, estudi FIBROWALK, estudi i estudi GREENME). El meu objectiu com a coordinadora del grup ECONSAP, dins d’aquesta línia, és continuar donant suport a aquesta línia de recerca fomentant la participació d’altres clínics (metges de família, infermeres d’AP i residents de medicina i d’infermeria).
Dins de les xarxes de recerca, hi ha membres del grup que participen a la Xarxa RICAPPS com a investigadors de l’estudi DESVELA. Altres investigadors del grup són també investigadors del CIBERESP.
* Participació de pacients, associacions (de qualsevol tipus com d’educació, activistes,…), responsables polítics i altres agents claus que contribueixin a aportar experiències i altres mirades sobre el fenomen d’estudi en alguna/es o en totes les fases del projecte de recerca. Per a més informació:
https://www.idiapjgol.org/index.php/ca/assessorament/participacio-ciutadana

Antecedents: La patologia cardíaca incrementa la seva freqüència
exponencialment donat l’envelliment poblacional. Habitualment es diagnostica
mitjançant ecocardiografia als serveis de cardiologia, amb la conseqüent llista
d’espera. Per possibilitar una primera valoració ecocardioscòpica, Societat
Catalana de Cardiologia i Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
acordaren un pla formatiu per Metges de Família.

Hipòtesis: (1)Una formació´ reglada en ecoscòpia cardíaca per a metges de família permetria assolir els coneixements necessaris per realitzar aquesta tècnica. (2)Finalitzada la formació s’aconseguiria un bon grau de concordança entre els estudis fets pels metges de família i els cardiòlegs.

Objectius: (1)Avaluar els coneixements adquirits en ecoscòpia cardíaca
en una mostra de MF. (2)Avaluar el grau de concordança entre les ecoscòpies fetes per MF i ecocardiografies fetes per cardiòlegs en població real.

Metodologia: Estudi observacional prospectiu. Formació teòrica-pràctica de 45 professionals de diferents EAPs de Catalunya de setembre-2022 a setembre/2025 (3 edicions). Posterior estudi de concordança entre les ecocardioscòpies fetes pels MFiC i les posteriors ecocardiografies reglades fetes pels cardiòlegs en pràctica assistencial.