Sandra Alexandre Lozano

Introducción
El lipedema es una enfermedad crónica del tejido adiposo que causa una acumulación simétrica de grasa en las extremidades inferiores, respetando los pies. Afecta principalmente a mujeres y suele confundirse con obesidad o linfedema, lo que favorece su infradiagnóstico. Su diagnóstico es clínico, basado en signos como la distribución simétrica de grasa y la negatividad del signo de Stemmer. El desconocimiento de esta enfermedad entre los profesionales sanitarios dificulta su detección y tratamiento, afectando la calidad de vida de las pacientes.
Hipótesis
Los profesionales sanitarios de atención primaria del área sanitaria de Lleida tienen un conocimiento limitado sobre el diagnóstico del lipedema, lo que podría contribuir al infradiagnóstico y al manejo inadecuado de esta enfermedad en la población afectada.
Objetivo Principal
Averiguar el conocimiento de los profesionales sanitarios de atención primaria del área sanitaria de Lleida sobre el diagnóstico del lipedema.
Metodología
Se realizará un estudio observacional descriptivo de tipo transversal.
Palabras clave:
Lipedema, primary care, medical Subject Headings y health knowledge, attitudes, practice.

La cicatrització de ferides és un procés complex i regulat que integra diverses fases, i que pot veure’s alterat per factors metabòlics, especialment en persones d’edat avançada, que presenten una major prevalença de ferides complexes. L’estudi dels processos metabòlics que modulen la cicatrització és clau per entendre els mecanismes subjacents que influeixen en la regeneració tissular. Estudis recents en models animals han demostrat que en presència de dany tissular, els teixits augmenten l’absorció de vitamina B12 i altres metabòlits del cicle de la metionina, fet que provoca una disminució dels nivells sèrics. A més, la suplementació amb vitamina B12 va accelerar el procés de cicatrització en aquests models.
Hipòtesis:
Els canvis multiòmics associats a l’envelliment influeixen en el retard del procés de cicatrització de les ferides en persones d’edat avançada, alterant les respostes metabòliques i regeneratives necessàries per a una curació òptima
Objectiu: Identificar les alteracions moleculars associades a l’edat que influeixen en la transició de la cicatrització normal de les ferides a la cronicitat, mitjançant la recollida prospectiva de mostres biològiques (plasma i exsudat) i variables clíniques de pacients amb dehiscències de ferides quirúrgiques de la Regió Sanitària de Lleida

Introducció: La dismenorrea primària, caracteritzada per dolor menstrual intens sense patologies ginecològiques associades, afecta significativament la qualitat de vida de les dones. Les estratègies de tractament convencionals, com els antiinflamatoris, analgèsics i contraceptius hormonals, si bé efectius, no aborden la inflamació subjacent i presenten riscos amb l’ús prolongat.

Donada l’alta prevalença de la dismenorrea i els seus impactes negatius, aquest estudi busca explorar alternatives terapèutiques que aborden la causa de la inflamació mitjançant canvis dietètics i suplementació amb àcids grassos omega-3.

Objectius: Principal: Avaluar l’efectivitat de la modificació dietètica juntament amb la suplementació amb omega-3 en la reducció de la intensitat del dolor menstrual en dones amb dismenorrea primària.

Secundaris: Determinar l’impacte en la qualitat de vida, la percepció de l’estat de salut i el consum d’analgèsics post-intervenció.

Hipòtesi: Es preveu que la modificació dietètica i la suplementació amb omega-3 milloraran significativament la intensitat del dolor menstrual i la qualitat de vida de les participants.

Metodologia: Disseny quasi-experimental amb fases de pre i post intervenció. Intervencions de dieta baixa en Índex Glucèmic i suplementació amb omega-3. Les participants seran seleccionades segons criteris d’inclusió específics i l’avaluació es farà a través d’instruments validats com l’EVA per dolor, EuroQol per l’estat de salut i QLI-Sp per la qualitat de vida.

Existen tres etiologías básicas bien conocidas en el campo de las heridas crónicas: Úlceras por presión, úlceras de extremidad inferior i úlceras de pie diabético. Últimamente está en discusión la necesidad de adoptar una nueva etiología: La humedad que puede dar lugar a lesiones denominadas Lesiones Cutáneas Asociadas a la Humedad (LESCAH). El presente trabajo se centra en un tipo de LESCAH causada por la orina y/o heces: Dermatitis asociada a la incontinencia (DAI). Las lesiones en el sacro son muy a menudo clasificadas y tratadas como úlceras por presión (UPP). Sin embargo, no todas las lesiones en la zona sacra o glútea son UPP y el tratamiento y la prevención de ambas lesiones son dispares. La incontinencia urinaria y/o fecal se ha asociado tradicionalmente a la aparición de UPP y han sido dos factores de riesgo incluidos en más del 95% de las escalas para valoración del riesgo de desarrollarlas. Para el futuro avance en éste campo se ve necesaria la obtención de un instrumento específico que evalúe el riesgo de DAI. La escala Perineal Assessment Tool (PAT) evalúa el riesgo de DAI según tipo de irritante, duración del contacto, condición de la piel perineal y el número total de factores contribuyentes pero hasta el momento no está validada en el entorno español. Objetivos: Realizar la traducción, adaptación cultural y la validación de la escala PAT al español. Evaluar la validez del instrumento realizando una adaptación cultural, lingüística y gramatical en nuestro entorno social, para obtener una escala de medición que no pierda las propiedades clinimétricas del test original Metodología: Traducción-retrotraducción y adaptación cultural. Validación de contenido por un panel de expertos. La versión final española se someterá a un estudio de validación clínica, para establecer fiabilidad y validez, en una muestra de 250 pacientes con algún tipo de incontinencia en centros sociosanitarios de la provincia de Lleida. Variables: demográficas de los pacientes; descriptivas de las heridas. Valoración clínica mediante los instrumentos: resultado PAT, escala Braden y escala EMINA. Análisis: descriptivo; pruebas de fiabilidad (consistencia interna y concordancia inter-observadores) y validez (predictiva, de criterio y de constructo); pruebas de sensibilidad al cambio.

Les ferides cròniques requereixen un període de cicatrització major al de les ferides agudes.
Un dels factors que poden intervenir en el retràs de la cicatrització d?una ferida és la infecció. Els signes clínics característics d? infecció en una ferida aguda són diferents en una ferida crònica, on en aquestes els canvis en l?olor, exsudat, eritema, etc. són els que determinen la sospita d?infecció.
El ser humà és el principal reservori de Staphylococcus Aureus. Quan aquest S. aureus es fa resistent a la meticilina s?anomena S. aureus resistent a la meticilina conegut amb les sigles SARM o MRSA.
L’enorme proliferació d’antibiòtics amb la conseqüent incapacitat de conèixer les característiques de cadascun, i la sensació de seguretat que crea el prescriure aquells que tenen un ampli espectre d’acció condueix en moltes ocasions a una utilització massiva i indiscriminada d’antibiòtics i en el desenvolupament de resistències bacterianes.
L?objectiu del nostre treball és valorar la relació entre la prescripció no objectiva d?antibiòtic sistèmic i la resistència a MRSA en les ferides cròniques.