IDIAP Jordi Gol
Economia i Empresa
El problema al que queremos dar solución es el ictus. Los ictus más graves son los producidos por la fibrilación auricular (FA). La FA es un proceso complejo de abordar, lo que pone en relevancia la necesidad de una solución integral para reducir el ictus, las hemorragias y la mortalidad. El objetivo de este estudio es validar una solución tipo software, accesible des de la historia clínica electrónica, actualizable según las directrices vigentes, con buena usabilidad para el profesional, abordando los principales puntos clave de mejora del proceso de la FA.
Se ha desarrollado la fase de prueba de concepto y se ha obtenido un software que es el mínimo producto viable.
La metodología de validación tendrá tres fases:
1. Validación prueba de viabilidad con Stakeholders.
2. Validación en entorno relevante con base de datos poblacional de pacientes con FA. Estudio de fiabilidad y validez del software versus patrón oro, validación de resultados, validación por expertos.
3. Validación en entorno real. Prueba Piloto con implementación del software en historia clínica informatizada en equipos de atención primaria (rural y urbano).
Durante las tres fases se desarrollarán las acciones de innovación para acelerar la llegada al mercado, consistentes en: mercado, negocio, regulatoria y protección industrial. La participación ciudadana y de los profesionales y la perspectiva de género son aspectos transversales que se tendrán especialmente en cuenta durante el proyecto, que se desarrollará durante los 3 años y permitirá realizar la transición de TRL4 a TRL6. El equipo tiene relevante trayectoria en la temática, es multidisciplinar y adecuado para alcanzar los objetivos
Es tracta d’aplicar un apòsit ja existent, concebut pel tractament de cicatrius, per al tractament d’una patologia benigna de la pell que no té tractament conservador sinó destructiu
El projecte DigiDiab pilot Spain se centra en la implementació i avaluació del sistema GlucoTab en residències de gent gran i atenció domiciliària a la regió de Camp de Tarragona. GlucoTab és un dispositiu mèdic marcat amb CE de classe IIa, indicat per la gestió digitalitzada i centrada en el pacient de la diabetis en hospitals, residències de gent gran i atenció domiciliària. Aquest dispositiu proporciona assistència en la dosificació d’insulina i suport en la presa de decisions, millorant la seguretat i l’eficàcia del tractament de la diabeti L’objectiu principal és avaluar l’eficàcia del sistema GlucoTab en la gestió de la diabetis tipus 2, mantenint els nivells de glucosa en sang dins del rang objectiu. A més, es busca avaluar la usabilitat, seguretat i rendibilitat del sistema comparat amb les pràctiques actuals.
El GlucoTab és un sistema de suport per a professionals de la salut que proporciona recomanacions automatitzades de dosis d’insulina, ajustant-se a les necessitats variables dels pacients per mantenir la glucosa en sang en el rang objectiu de manera segura. Aquesta tecnologia innovadora té el potencial de millorar la gestió de la diabetis, reduir complicacions i costos associats, i augmentar la satisfacció dels pacients i professionals de la salut.
L’estudi inclou pacients amb diabetis tipus 2 tractats amb insulina basal, amb una durada de tractament de tres mesos. Es realitzaran mesures de resultat primàries i secundàries per avaluar l’eficàcia, seguretat, usabilitat i rendibilitat del sistema. Els resultats de l’estudi proporcionaran dades valuoses per a la implementació a gran escala del sistema GlucoTab en entorns de cura de llarga durada i atenció domiciliària.
La Xarxa R+D+I en Tecnologies de la Salut (Xartec Salut) està formada per 81 grups de recerca de 25 institucions i 2 centres adherits. L’entitat coordinadora és el Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el seu director, el Dr. Alexandre Perera, seguirà liderant la Xarxa.
Conjuntament amb les oficines d’innovació dels centres participants, s’han seleccionat els grups d’especial interès en el sector HealthTech (inclou salut digital, tecnologia mèdica i dispositius de diagnòstic in vitro; i exclou medicaments). Aquests estan desenvolupant tecnologies potencialment transferibles i investiguen en àrees que revolucionaran la medicina del futur: intel·ligència artificial, enginyeria de materials, big data, machine learning, eHealth, IoT i sensors, imatge biomèdica, realitat virtual i augmentada, robòtica, radiofísica, serious games i gamificació; entre altres. A continuació es mostra el llistat de grups de recerca, dels quals 34 (un 42%) estan liderats per dones.
Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
Antecedents
Els equips d’atenció primària (EAP) del sistema de salut de Catalunya (SISCAT) han anat incorporant canvis per atendre a la cronicitat complexa, tant en la pràctica assistencial, com en la manera d’organitzar-se internament i en la seva manera de coordinar-se amb els nivells secundaris d’atenció. Aquests canvis organitzatius han donat lloc a una diversitat de models per prestar atenció domiciliària (ATDOM) i per atendre als pacients crònic complexes o amb malaltia crònica avançada (PCC/MACA). Així doncs, actualment coexisteixen diversos models organitzatius en el territori, anant des dels models tradicionals amb una unitat bàsica d’atenció (UBA) metge-infermera a models en què tots els pacients ATDOM i/o els PCC i MACA són visitats només per un metge i/o per una o dues infermeres de l’EAP, o a models que reben suport assistencial d’estructures territorials per atendre aquestes poblacions. La diversitat de models d’atenció ATDOM i PCC/MACA al SISCAT fa necessari analitzar els seus resultats i avaluar quin és més eficient. Es planteja realitzar una avaluació econòmica que permeti comparar globalment els diferents models organitzatius, tant pel que fa als resultats en salut de la població que atenen com per l’ús de recursos que es deriva d’aquesta atenció.
Objectiu
L’objectiu principal d’aquest estudi és identificar el model organitzatiu per a l’ATDOM i PCC/MACA en què la relació entre els costos i els resultats sigui més favorable en el major nombre de dimensions d’efectivitat avaluades mitjançant un estudi de cost-efectivitat.
Metodologia
Es durà a terme un estudi avaluatiu de comparació entre models organitzatius incloent cohorts ATDOM i PCC/MACA amb seguiment retrospectiu durant l’any 2022. L’anàlisi de cost-efectivitat es farà en l’àmbit de l’atenció primària de Catalunya, amb la perspectiva del Sistema nacional de salut, amb un horitzó temporal d’un any. S’analitzaran variables obtingudes a través del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), tant de resultats en salut com d’ús de recursos, utilitzant els models organitzatius tradicionals com a comparadors. El temps passat a domicili habitual serà la variable de resultat principal, tot i que també s’analitzaran altres variables com la longitudinalitat de l’atenció, la valoració integral dels pacients, complicacions de pròpies del pacient enllitat, caigudes i fractures òssies, entre d’altres.
Un cop obtingudes les dades, es farà una anàlisi descriptiva de les variables, així com una anàlisi bivariant i multivariant de les variables d’efectivitat. Es calcularà el rati de cost-efectivitat incremental de cadascuna de les variables d’efectivitat per cada model organitzatiu i es farà una anàlisi mitjançant un model lineal generalitzat per estudiar l’efecte d’estar dins dels diferents models ATDOM o PCC/MACA amb el cost, així com els factors associats amb l’augment de costos en pacients inclosos als diferents models. Es realitzaran models d’anàlisi multinivell de regressió lineal o logística en funció de les variables de resposta, ajustats per les variables significatives i rellevants. També s’avaluaran les interaccions i la col·linealitat dels models, es calcularà la mida de l’efecte (d de Cohen) i es faran anàlisis de sensibilitat. El nivell de significació dels models es fixarà en el 5%.
Resultats esperats
Amb aquest estudi de cost-efectivitat es pretén donar resposta a un encàrrec comissionat de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la Direcció Estratègica d’Atenció Primària i Comunitària del Departament de Salut a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Els resultats que se’n derivin han de d’ajudar a conèixer amb quins models organitzatius s’obtenen resultats més favorables per a la població atesa i la ciutadania en general.
Studies show important gaps in detection and recognition of CKD, testing and monitoring of kidney function and use of recommended medications. The magnitude of these gaps is related to the potential preventive ability to reduce the risk of adverse events.
Objetive: Describe the clinical burden and quantify the health care resources utilization (HCRU) and costs of CKD overall, by CKD stage at diagnosis in Catalonia.
Methods. Retrospective cohort population-based, non-interventional, based on electronic health data.
Study population: People with CKD diagnosed code and/or with =2 measures of eGFR<60 mL/min/1,73m2 and/or UACR >30 mg/g and at least 90 days apart, between January 1st 2011 and December 31st 2021.
Variables. Sociodemograhic, cardiovascular risks factors and diseases, Charlson, CKD diagnosis, clinical and analytical measurements, drug treatment, HCRU (hospitalizations, primary care and emergency visits).
Statistical analysis. Annual diagnose rates. Description of baseline sociodemographic variables, clinical characteristics and comorbidities and drug use overall, according to CKD stage, diagnosis and CRM comorbidities. The impact of CKD on the health system will be evaluated in terms of the costs of use of drugs, disease monitoring (laboratory and image testing), and HCRU.
Expected results. A high proportion of CKD patients will be undiagnosed, undertested and undertreated, with a higher risk of cardiovascular and/or renal events and increased HCRU and costs. The quantification of these gaps will urge to implement strategies to improve CKD management to reduce the incidence of complications and optimize costs.
es tracta d’un dispositiu móvil que permet el diagnòstic i seguiment de malalties relacionades amb la retina. La idea és poguer posar en mans dels professionals d’Atenció Primària (AP) ja sigui en tosts aquells centres on careixen d’un dispositiu com per l’Atenció Domiciliària (ATDOM) per disminuir l’impacte econòmic pel Sistema Nacional de Salut (SNS), minimitzar llargs desplaçaments per part dels pacients i millorar en general la gestió dels pacients. Alhora es tractaria d’avaluar, desde el punt de vista econòmic, l’impacte de la seva implementació en el nostre SNS
Hipòtesis
La nova mascareta ffp2-CSIC aporta uns beneficis en quan a uns indicadors establerts (veure apartat de variables) d’usabilitat superiors a una ffp2 convencional.
Objectius
Objectiu general:
Analitzar les diferències entre les dues mascaretes en quan a indicadors d’usabilitat descrits pels professionals de salut. Es valora la possibilitat de fer-ho també als mestres
Objectius específics:
-Descriure les diferències entre els dos tipus de mascareta estratificats per edat i sexe
-Evaluar el cost-efectivitat de la nova mascareta respecte la actual ffp2 lligat a durabilitat, integritat i confort
– Estudi qualitatiu per explorar les barreres i facilitadors en l’ús de la mascareta en el professionals de l’atenció primària participants en l’assaig clínic cec
RATIONALE AND BACKGROUND: Intensive monitoring of adverse reactions following immunization (AEFI) with COVID19 vaccines or cohort event monitoring has been performed on (sub)national levels. However, the exact data collection and analysis methods, study populations, and vaccines monitored varied. For the already marketed and upcoming COVID-19 vaccines, a pan-European cohort monitoring system is an important addition to existing spontaneous reporting systems for signal detection. This is of particular importance in fragile populations (e.g. immunocompromised) who may be at higher risk of developing vaccine-related adverse reactions as well as in those patients’ categories that have not been included in COVID-19 vaccine premarketing clinical studies (e.g. pregnant and lactating women, children and adolescents). This will enable the collection of patient-reported safety data to generate incidence rates of vaccine-related adverse reactions in those special cohorts.
OBJECTIVES
* Primary aim
– To generate and compare incidence rates of patient-reported adverse reactions of different COVID-19 vaccines across the participating countries in pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection
* Secondary aim
– Within each special cohort of vaccinees to identify potential predictors of the most frequently reported adverse reactions related to different COVID-19 vaccines.
STUDY DESIGN: Prospective cohort study in special populations (pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection). In different countries, on the national level, data will be prospectively collected, directly from a cohort of vaccine recipients. The common core data from different countries will be pooled, stratified by special cohort and analysed at the European level. The study is set up as a cohort monitoring for a duration of up until 6 months from the first dose vaccination date (except for pregnant women who will be followed up until 1.5 month after the pregnancy end).
* Vaccine recipients should be asked to fill in questionnaires at baseline, and 1 and 3 weeks after the first dose (and eventually the second dose), and 3 and 6 months after first dose vaccination. The exact timing of the sending of the third questionnaire will depend on the vaccination interval between two doses. As regards pregnant women a specific «»End of Pregnancy»» questionnaire will be additionally sent within 1.5 months from the estimated delivery to collect information on outcomes related to pregnancy and new-born.
STUDY POPULATION: Pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection who received COVID-19 vaccines first dose within 48 hours, consenting to participate and with a baseline questionnaire as well as questionnaires filled out after vaccination at multiple time points. Participants will be recruited before or at the moment of vaccination (as mentioned earlier within 48 hours from first dose vaccination at latest), which may differ per country and target group. There is the possibility of recruiting participants receiving a COVID-19 vaccine booster in the future, namely those who have already received a complete cycle of vaccination.
? Variables: Vaccine brand and batch number, ADRs, age, sex, height and weight, geographical area, medical history including information on comorbidities and concomitant diseases (e.g. diseases or drugs affecting the immune system, history of allergy and SARS-CoV-2 prior infection, etc.). In addition, for pregnant women: baseline variables for pregnancy (e.g., gestity, parity, previous pregnancy complications, ongoing pregnancy due date, etc.) and outcomes of pregnancy and new-born (pregnancy complications, end of pregnancy week, delivery mode, pregnancy outcomes and neonatal outcomes).
? ADRs: Suspected short- and medium/long-term adverse reactions that are reported after each dose of COVID-19 vaccination (as both solicited and unsolicited events) by the participant. All serious adverse reactions will be assessed by a qualified assessor, taking into account all information including possible uploads of documents by participants or comments on these events. When consent has been given by a participant, follow-up will be requested by e-mail for verification and upgrading of the clinical documentation grade. Otherwise, serious ADR assessment will be carried out by regional center of pharmacovigilance or local pharmacovigilance responsible person, in agreement with national pharmacovigilance legislation. Outcomes of pregnancy and new-born will also be explored in pregnant women.
DATA SOURCES: Safety data can be directly reported by vaccine recipients in their local language using the Lareb Intensive Monitoring (LIM) web app or the ResearchOnline web app, which have been both built specifically for patient-reported outcomes using exactly the same structure. As regards pregnancy monitoring, only ResearchOnline will be used as collecting additionally information on pregnancy. Collected data from European countries using LIM/ResearchOnline web app can be stored in dedicated central databases.
STUDY SIZE: We aim to include overall up to 60,000 vaccine recipients belonging to the special cohorts from 9 European countries, with a maximum of up to 30,000 pregnant and lactating women, up to 10,000 children, up to 20,000 immunocompromised, up to 10,000 persons with history of SARS-CoV-2 infection, and up to 5,000 with a history of allergies.
DATA ANALYSIS: For each special cohort, adverse reaction incidence rates will be reported overall and stratified and compared across different vaccine brands, gender, age groups, and countries.
El objetivo principal de la propuesta es evaluar la efectividad de la herramienta informática CDS-NVAF de cálculo del tiempo en rango terapéutico (TRT) en población con fibrilación auricular no valvular (FANV). Se evaluarán los resultados en la mejora de la adecuación del tratamiento anticoagulante, la incidencia de evento tromboembólico, hemorrágico, y mortalidad a los 3 años en población de Atención Primaria de Cataluña mediante ensayo clínico aleatorizado. Se realizará una evaluación cualitativa de la opinión de los profesionales que han visualizado la herramienta informática, para mejorar su funcionalidad y visualización. Se evaluará el impacto presupuestario de la inadecuación al tratamiento anticoagulante en FANV según los criterios del Informe de posicionamiento terapéutico (IPT) de España. El estudio se realizará con metodología mixta secuencial, y se desarrollará en 3 fases: (1) Evaluación de la efectividad del CDS-NVAF, según las variables resultado de adecuación al tratamiento anticoagulante, aparición de evento tromboembólico, hemorrágico y muerte, a los tres años del inicio de la visualización; (2) Análisis cualitativo de la intervención, mediante grupos focales de profesionales sanitarios que han visualizado la herramienta; (3) Evaluación del impacto presupuestario, según la inadecuación detectada en Cataluña con criterios IPT y según la adecuación teórica basada en IPT.
Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidade Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.
Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.
Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.
L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte
Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.
Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.
Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física
Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).
Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.
ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: los Antagonistas de la Vitamina K (AVK), eficaces, pero con limitaciones como la variabilidad de respuesta, inicio de acción lento, estrecho margen terapéutico, necesidad de ajuste de dosis y múltiples interacciones; y los nuevos anticoagulantes orales de acción directa (ACOD), con efecto más predecible, menos interacciones, dosificación fija, sin necesidad de monitorización, pero con precio más elevado. Existen actualmente, diferentes guías y criterios para prescribir uno de los dos tramientos. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido. En el Institut Catalá de la Salut (ICS), el tratamiento de primera elección, continúa siendo los AVK.
HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK. Pero si tenemos en cuenta todas las variables relacionadas con los gastos de anticoagulación en la FANV, los ACOD podrian tenir un perfil mas favorable.
OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD y los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) del ICS.
Objetivo: Analizar la efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja en la calidad de vida (variable principal), el impacto funcional, el ánimo y el dolor de personas con fibromialgia (FM) atendidas en los Equipos de Atención Primaria (EAPs) del Instituto Catalán de la Salud de Terres de L’Ebre. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council. Fase1: Ensayo clínico aleatorizado pragmático con pacientes diagnosticados de FM y adscritos a uno de los 11 EAPs del Territorio. Participarán 336 pacientes (168 en cada grupo).
Unidad de aleatorización: pacientes, por cada EAP. En el grupo control se realizará la práctica clínica habitual y en el grupo intervención la práctica habitual y la compleja grupal (basada en la educación sanitaria, el ejercicio físico aeróbico y la terapia cognitivo-conductual) durante 12 semanas en sesiones de 2 horas/semana. Análisis: valoración de la respuesta media estandarizada y del tamaño del efecto estandarizado y análisis de regresión logística multivariante. El análisis económico se hará a partir de medidas de utilidad. Fase 2: Estudio cualitativo socio constructivista para identificar los aspectos mejorables de la intervención según los resultados obtenidos y las opiniones y experiencias de los participantes (pacientes y profesionales). Muestreo teórico con 2 grupos de discusión de participantes en la intervención y 2 grupos de discusión de profesionales de diferentes EAPs. Se realizará un análisis de contenido temático.
Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad de la intervención grupal en la calidad de vida de personas con FM.
Hipòtesis: Hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Objectius: Avaluar els factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut, a nivell d’equip d’atenció primària (EAP), professional i pacient relacionats amb (1) la despesa de farmàcia i (2) el grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP (DMA). Disseny: Estudi descriptiu poblacional multinivell amb base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). Població d?estudi: Població adulta assignada als EAPs de l?Institut Català de la Salut (ICS), metges de família assignats a qualsevol dels EAPs i tots els EAPs que atenen població adulta. Obtindrem dades de la base de dades SIDIAP i a partir de les informacions calculades periòdicament pel SISAP. Variables dependents: (1) Despesa en farmàcia de cada EAP i (2) grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP, definit com la diferència entre el pressupost (DMA) i la despesa (facturació) aportades per CatSalut. Variables independents: factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut. S?elaboraran models de regressió lineal i models d?efectes aleatoris o models multinivell utilitzant dades a nivell de individu, professional i d? EAP. L’estudi proposa avaluar si hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora.
OBJETIVO Desarrollar y evaluar un conjunto de estrategias de implementación de una intervención compleja multiconductual dirigida a promover la salud de las personas de 45-75 años atendidas en Atención Primaria (AP).
METODOLOGÍA Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados de evaluación de la efectividad y la implementación con dos grupos paralelos (intervención y atención habitual). Se seleccionarán centros de AP de Catalunya en los que al menos un 70% de los profesionales acepten participar. La intervención se fundamenta en el modelo transteórico del proceso del cambio y se llevará a cabo a nivel individual, grupal y comunitario. La entrevista motivacional será la herramienta clave de la intervención individual. La intervención grupal será conducida por los profesionales participantes. La comunitaria se centrará en la prescripción social. La implementación se fundamentará en marcos teóricos del campo de la investigación en implementación y se llevará a cabo en tres etapas: preimplementación, implementación y posimplementación. Se evaluarán los determinantes, el grado de desarrollo de las estrategias y los resultados de la implementación mediante metodologías cuantitativa y cualitativa.
RESULTADOS ESPERADOS Las estrategias de implementación promoverán la adopción, la aceptabilidad, la adecuación, la factibilidad, la fidelidad y la penetración de las intervenciones de promoción de la salud en la práctica clínica habitual de los profesionales de la AP. La realización del estudio contribuirá a proveer de pruebas científicas sobre cuáles son los principales determinantes de la integración de las intervenciones de promoción de la salud en el ámbito de la AP.
Objectiu: Avaluar l’efectivitat de 3 programes de sensibilització i alfabetització en salut mental per a joves escolaritzats en l’augment de coneixements de salut mental, cerca d’ajuda, ús de serveis sanitaris i reducció de l’estigma amb la finalitat de prevenir els trastorns mentals i disminuir els seus símptomes. Secundàriament, avaluar el cost- efectivitat dels 3 programes,l?impacta sobre la qualitat de vida i la seva efectivitat segons la situació socio-econòmica.
Metodologia:
Disseny:Assaig multicèntric aleatoritzat basat a l’escola de 12 mesos de seguiment. Subjectes:408 estudiants d’entre 14 i 17 anys que cursen 3e d’E.S.O. en 8 centres educatius aleatoritzats dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella de Barcelona.
Intervenció: 3 grups d?intervenció de menor a major intensitat: 1) Programa de sensibilització en salut mental (PSSM)(1h); 2) Programa d’Alfabetització en Salut Mental (PASM) (6h); 3) PASM més Reducció estigma (RE) (7h). Grup control: Llista d’espera.
Mesures principals de resultat: 1)Coneixements en salut mental (CSM) i 2)Estigma (RIBS i CAMI).
Mesures secundàries resultat: 1)Símptomes Mentals i Salut Mental Positiva ( SDQ);2) Ús de Serveis i de tractament; 4)Intenció de canvi d’un problema de salut mental ( DiClemente); 5) Qualitat de vida (EQ-5D); 6)Assetjament escolar/Internet; 7) Satisfacció.
Variables potencialment confusores: 1)Socio-demogràfiques; b) Familiars; c) Acadèmiques/Escolars i d) Formació previa en salut mental.
Resultats esperats:Un augment dels coneixements dels símptomes mentals i de l’ús de serveis sanitaris, i una reducció de l’estigma el que permetrà augmentar el benestar emocional i disminuir els trastorns mentals.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.
Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación,coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.
OBJETIVO PRINCIPAL
Determinar, a partir de la base de datos SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria), los costes directos que supone la atención a la población diabética atendida por el ICS en Catalunya durante el año 2011.
OBJETIVOS SECUNDARIOS
– Comparar los costes durante el año 2011 de la población diabética respecto la población no diabética.
– Conocer la composición de los costes de las personas diabéticas durante el año 2011.
– Analizar los distintos factores relacionados con los costes generados por el paciente diabético (grado de control que tienen, años de evolución de la enfermedad, presencia de complicaciones crónicas, carga de morbilidad medida a partir de los CRG).
OBJETIVOS: 1. Identificar el nivel de presión arterial basal, riesgo cardiovascular basal y reducción de presión arterial a partir del cual el tratamiento antihipertensivo es efectivo en relación a la aparición de eventos cardiovasculares en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. 2. Analizar el coste – efectividad del tratamiento antihipertensivo en función de los niveles de presión arterial basal y riesgo cardiovascular basal en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. SUJETOS: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) METODOLOGÍA: Primeramente, se analizará una cohorte poblacional de nuevos usuarios de antihipertensivos vs una cohorte no expuesta al tratamiento para la estimación de: 1.- El hazard ratio de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo (cálculo del riesgo cardiovascular basal). Se estima en 290.000 los nuevos usuarios de antihipertensivos en el período de realización del estudio y una razón de al menos 2 controles por caso. El período de seguimiento será de siete años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud (ICER).
El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención
OBJETIVOS
Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses.
METODOLOGÍA
Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve.
La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses.
Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.
OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.
OBJETIVOS Objetivo principal: analizar la utilización de fármacos para el manejo de la fibrilación auricular de causa no valvular con especial atención a los fármacos antitrombóticos. Objetivos específicos: Describir el manejo antitrombótico actual: tratamiento anticoagulante y/o antiagregante. Evaluar la efectividad de los diferentes tratamientos antitrombóticos en condiciones reales de uso según incidencia de accidentes cerebrovasculares y la seguridad según incidencia de hemorragias graves que requieren ingreso hospitalario. Determinar el coste anual por paciente de los diferentes tratamientos antitrombóticos. Describir el manejo farmacológico de la frecuencia y ritmo y determinar el coste anual por paciente de estos fármacos. Analizar la irrupción del nuevo antitrombótico dabigatran en cambios de tratamiento, efectividad y seguridad durante el primer año y en costes. METODOLOGÍA: estudio de cohortes retrospectivo del tratamiento y características de la población diagnosticada de fibrilación auricular. Se utilizará la base de datos SIDIAP que recoge de forma anonimizada los datos de las historias clínicas de la estación clínica (ECAP) de 280 equipos de atención primaria del Instituto Catalán de la Salud (cobertura al 85% de la población). Se estimará la efectividad, seguridad y costes de los tratamientos antitrombóticos.
Estudio piloto basado en la usabilidad del dispositivo en atención primaria. Tanto para mejorar el diseño para este ámbito, y también para ayudar codiseñar las métricas de los resultados que el médico usaría para el diagnóstico inicial/cribado y seguimiento de las enfermedades.
TEST PUR I DUR: rapidly identify the proportion of febrile patients at risk of severe disease and death is a barrier to effective triage and management of severe infections
Gallego-Moll C, Carrasco-Ribelles LA, Casajuana M, Maynou L, Arocena P, Violán C and Zabaleta-Del-Olmo E
VALUE IN HEALTH. 2026 Jan 1; . doi:10.1016/j.jval.2025.08.007; PMID:40848744
J. REDONDO, C. COMAS, M. PONS, C. SERRANO, J. SALUD, M. CLOSAS, M. BRAVO and J. PERUGA
BMC Pulmonary Medicine. 2025 Jul 2; . doi:10.1186/s12890-025-03753-3; PMID:40604586
Gómez-Gómez I, Rodero-Cosano ML, Bellón JÁ, Zabaleta-Del-Olmo E, Maderuelo-Fernandez JA, Moreno-Peral P, Magallón-Botaya R, Oliván-Blázquez B, Casajuana-Closas M, López-Jiménez T, Bolíbar B, Llobera J, Clavería A, Sanchez-Perez A and Motrico E
JOURNAL OF HEALTH PSYCHOLOGY. 2024 Apr 11; . doi:10.1177/13591053241241015; PMID:38605575
Aznar-Lou I, Zabaleta-Del-Olmo E, Casajuana-Closas M, Sánchez-Viñas A, Parody-Rúa E, Bolíbar B, Iracheta-Todó M, Bulilete O, López-Jiménez T, Pombo-Ramos H, Martín Miguel MV, Magallón-Botaya R, Maderuelo-Fernández JÁ, Motrico E, Bellón J, Martí-Lluch R, Rubio-Valera M and Serrano-Blanco A
International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 2024 Dec 9; . doi:10.1186/s12966-024-01674-8; PMID:39654047
Lopez-Romeo S, Subira-Alvarez S, Miranda-Mendizabal A, Piqueras-Marques J, Leal-Pujol R, Recoder S, Calbo E, Casajuana-Closas M, Forero CG and Castellvi P
STRESS AND HEALTH. 2024 Oct 1; . doi:10.1002/smi.3446; PMID:39019647
A. RAYA-TENA, Fernández-San-Martín, J. MARTÍN-ROYO, M. CASAJUANA-CLOSAS and M. JIMÉNEZ-HERRERA
Enfermeria Clinica. 2024 May 1; . doi:10.1016/j.enfcli.2023.12.001; PMID:38508236
V. ARFUCH, C. MARTÍN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, A. GONÇALVES, N. CARRASCO-QUEROL, E. FRIBERG, E. PETTERSSON and M. CASAJUANA
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2023 Oct 1;
I. GOMEZ-GOMEZ, E. MOTRICO, P. MORENO-PERAL, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, E. ZABALETA-DEL-OLMO, A. CLAVERIA, J. LLOBERA, R. MARTI-LLUCH, R. RAMOS, J. MADERUELO-FERNANDEZ, C. VICENS, M. DOMINGUEZ-GARCIA, C. BARTOLOME-MORENO, J. RECIO-RODRIGUEZ and J. BELLON
GENERAL HOSPITAL PSYCHIATRY. 2023 May 1; . doi:10.1016/j.genhosppsych.2023.02.004; PMID:37001428
V. ARFUCH, C. MARTÍN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, A. GONÇALVES, N. CARRASCO-QUEROL, G. SERRA, M. SOL, I. ANGUERA, E. FRIBERG, E. PETTERSSON and M. CASAJUANA
JOURNAL OF REHABILITATION MEDICINE. 2023 Jan 1; . doi:10.2340/jrm.v55.12361; PMID:38111994
M. LLISTOSELLA, P. CASTELLVI, A. MIRANDA-MENDIZABAL, S. RECODER, E. CALBO, M. CASAJUANA-CLOSAS, D. LEIVA, R. MANOLOV, N. MATILLA-SANTANDER and C. FORERO
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2022 Nov 1; . doi:10.3390/ijerph192215398; PMID:36430116
P. CASTELLVI, M. LLISTOSELLA, A. MIRANDA-MENDIZABAL, S. RECODER, E. CALBO, M. CASAJUANA-CLOSAS, D. LEIVA, R. MANOLOV, N. MATILLA-SANTANDER and C. GARCIA-FORERO
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2022 Oct 1;
A. MIRANDA-MENDIZABAL, S. RECODER, E. SEBASTIAN, M. CLOSAS, D. URENA, R. MANOLOV, N. SANTANDER, C. FORERO and P. CASTELLVI
Gaceta Sanitaria. 2022 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2021.10.003; PMID:34836679
E. ZABALETA-DEL-OLMO, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, H. POMBO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, C. CABEZAS-PENA, J. LLOBERA, R. MARTI-LLUCH, C. VICENS, E. MOTRICO, I. GOMEZ-GOMEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, B. MASLUK, S. CONTRERAS-MARTOS, C. JACQUES-AVINO, I. AZNAR-LOU, M. GIL-GIRBAU, A. CLAVERIA, R. MAGALLON-BOTAYA, J. BELLON, R. RAMOS, A. SANCHEZ-PEREZ, P. MORENO-PERAL, A. LEIVA, C. GONZALEZ-FORMOSO and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2021 Dec 4; . doi:10.1186/s12889-021-11982-4; PMID:34863136
I. AZNAR-LOU, E. ZABALETA-DEL-OLMO, M. CASAJUANA-CLOSAS, A. SANCHEZ-VINAS, E. PARODY-RUA, B. BOLIBAR, M. IRACHETA-TODO, O. BULILETE, T. LOPEZ-JIMENEZ, H. POMBO-RAMOS, M. MIGUEL, R. MAGALLON-BOTAYA, J. MADERUELO-FERNANDEZ, E. MOTRICO, J. BELLON, R. MARTI-LLUCH, M. RUBIO-VALERA and A. SERRANO-BLANCO
International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 2021 Jul 2; . doi:10.1186/s12966-021-01144-5; PMID:34215275
S. CONTRERAS-MARTOS, A. LEIVA, A. SANCHEZ, E. MOTRICO, J. BELLON, S. LANDESA, R. MAGALLON-BOTAYA, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. ZABALETA-DEL-OLMO, B. BOLIBAR, J. MADERUELO and J. LLOBERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Oct 1; . doi:10.3390/ijerph181910537; PMID:34639836
B. OLIVAN-BLAZQUEZ, A. AGUILAR-LATORRE, E. MOTRICO, I. GOMEZ-GOMEZ, E. ZABALETA-DEL-OLMO, S. COUSO-VIANA, A. CLAVERIA, J. MADERUELO-FERNANDEZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, P. MORENO-PERAL, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, B. BOLIBAR, J. LLOBERA, C. SARASA-BOSQUE, A. SANCHEZ-PEREZ, J. BELLON and R. MAGALLON-BOTAYA
Nutrients. 2021 Aug 1; . doi:10.3390/nu13082724; PMID:34444884
M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. CLAVERIA-FONTAN, S. ALDECOA-LANDESA, M. CASAJUANA-CLOSAS, J. LLOBERA, B. OLIVAN-BLAZQUEZ and E. PEGUERO-RODRIGUEZ
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Aug 1; . doi:10.3390/ijerph18157843; PMID:34360136
R. MAGALLON-BOTAYA, B. OLIVAN-BLAZQUEZ, K. RAMIREZ-CERVANTES, F. MENDEZ-LOPEZ-DE-LA-MANZANARA, I. AGUILAR-PALACIO, M. CASAJUANA-CLOSAS and E. ANDRES-ESTEBAN
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Apr 1; . doi:10.3390/ijerph18073842; PMID:33917578
A. RAYA-TENA, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, J. MARTIN-ROYO, R. CASANAS, G. SAUCH-VALMANA, C. COLS-SAGARRA, E. NAVAS-MENDEZ, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, Q. FOGUET-BOREU, E. FERNANDEZ-LINARES, J. MENDIOROZ-PENA, S. GONZALEZ-TEJON, L. MARTIN-LOPEZ and M. JIMENEZ-HERRERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Mar 1; . doi:10.3390/ijerph18062948; PMID:33805664
V. ARFUCH, C. MARTIN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, N. CARRASCO-QUEROL, G. SERRA, M. SOL, I. ANGUERA, J. SAEZ, A. GONCALVES and M. CASAJUANA
BMJ Open. 2021 Feb 1; . doi:10.1136/bmjopen-2020-043562; PMID:33550259
B. LEON-SALAS, E. ZABALETA-DEL-OLMO, J. LLOBERA, B. BOLIBAR-RIBAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. CASAJUANA-CLOSAS and M. ESTEVA
BMC Research Notes. 2020 Aug 8; . doi:10.1186/s13104-020-05218-8; PMID:32771042
Z. ROJAS, M. LLORCA, C. MARTIN, A. GONCALVES, M. CASAJUANA, J. FERNANDEZ-SAEZ, D. CUMPLIDO, E. DRAGO, N. CARRASCO-QUEROL, J. VILAUBI and J. ALEGRET
MEDICINE. 2020 Sep 4; . doi:10.1097/MD.0000000000022054; PMID:32899067
M. GINER-SORIANO, M. CASAJUANA, A. ROSO-LLORACH, C. VEDIA and R. MORROS
Atencion Primaria. 2020 Mar 1; . doi:10.1016/j.aprim.2019.06.002; PMID:31551166
E. PARODY-RUA, M. RUBIO-VALERA, C. GUEVARA-CUELLAR, A. GOMEZ-LUMBRERAS, M. CASAJUANA-CLOSAS, C. CARBONELL-DUACASTELLA and I. AZNAR-LOU
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2020 Feb 1; . doi:10.3390/ijerph17041171; PMID:32059593
R. MAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, E. PUJOL-RIBERA, M. FERNANDEZ-SAN MARTIN, J. MOIX-QUERALTO, E. MONTIEL-MORILLO, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. CASAJUANA-CLOSAS, M. GONZALEZ-MONEO, E. JUAREZ, M. JUAREZ, M. ROURA-OLIVAN, R. MARTIN-PENACOBA, M. PIE-ONCINS, M. BALAGUE-CORBELLA, M. MUNOZ, C. VIOLAN and A. BERENGUERA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Dec 12; . doi:10.1186/s12913-019-4810-x; PMID:31831074
R. ANGELATS, A. GONCALVES, C. MARTIN, M. SOL, G. SERRA, M. CASAJUANA, N. CARRASCO-QUEROL, J. FERNANDEZ-SAEZ, M. LLORCA, R. ABELLANA, A. BERENGUERA, A. CIURANA, A. SORRIBES, B. BATICON, C. GUERRERO, C. NIETO, E. SOLE, G. ESCOLIES, I. CALLARISA, J. BARGALLO, J. LLUIS, J. ESTELLE, M. GUERRERO, M. REVERTE, M. CAVALLE, N. VALLES, N. PITARQUE, N. SUAZO, P. ACIN and S. JORDANA
MEDICINE. 2019 Oct 1; . doi:10.1097/MD.0000000000017289; PMID:31593081
M. CASAJUANA, M. GINER-SORIANO, A. ROSO-LLORACH, C. VEDIA, C. VIOLAN and R. MORROS
European Journal of Health Economics. 2018 Nov 1; . doi:10.1007/s10198-018-0961-7; PMID:29464418
M. GINER-SORIANO, A. ROSO-LLORACH, C. URGELL, X. CASTELLS, D. CAPELLA, I. FERREIRA-GONZALEZ, J. ELORZA-RICART, M. CASAJUANA, A. MARINO, E. DIOGENE, B. BOLIBAR, C. VIOLAN and R. MORROS
PHARMACOEPIDEMIOLOGY AND DRUG SAFETY. 2017 Jan 1; . doi:10.1002/pds.4137; PMID:27868275
M. MATA-CASES, M. CASAJUANA, J. FRANCH-NADAL, A. CASELLAS, C. CASTELL, I. VINAGRE, D. MAURICIO and B. BOLIBAR
European Journal of Health Economics. 2016 Nov 1; . doi:10.1007/s10198-015-0742-5; PMID:26542160
M. GINER-SORIANO, C. URGELL, A. ROSO-LLORACH, R. MORROS, D. CAPELLA, X. CASTELLS, I. FERREIRA-GONZALEZ, A. MARINO, E. DIOGENE, J. ELORZA, M. CASAJUANA, B. BOLIBAR and C. VIOLAN
BMJ Open. 2016 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2015-010144; PMID:26823179
J. GOMEZ, L. DIAZ-GETE, C. MARTIN-CANTERA, M. ESCURRIOLA, M. MORENO, R. LEANDRO, A. QUINTERO, J. BALLVE, M. JIMENEZ, E. PUIG, R. MORE, B. RUEDA, M. CASAJUANA, M. MENDEZ-AGUIRRE, D. BONIAS, S. MAESTRE and J. FONDEVILA
PLoS One. 2015 Sep 4; . doi:10.1371/journal.pone.0137415; PMID:26340346
J. CASAJUANA and M. CASAJUANA
La Renovación De La Ap Desde La Consulta. 2012 Jan 1;
O. CUNILLERA-PUÉRTOLAS, M. CASAJUANA, A. ARBIOL-ROCA, J. ROMANO-SÁNCHEZ, N. JIMÉNEZ-MARTÍN, D. BUNDÓ-LUQUE, S. COBO-GUERRERO, M. BLASCO-DUATIS, A. SOLÉ, A. LÓPEZ, A. DOMÍNGUEZ-ALONSO and B. SALVADOR-GONZÁLEZ
European Journal of Health Economics. 2026 May 19; . doi:10.1007/s10198-026-01922-7; PMID:42154360
R. SÁNCHEZ-RECIO, B. OLIVÁN-BLÁZQUEZ, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, S. GASCÓN-SANTOS, R. MARTI-LLUCH, E. ZABALETA-DEL-OLMO, O. TAMAYO-MORALES, J. MADERUELO-FERNÁNDEZ, M. CASAJUANA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, E. MOTRICO, I. GÓMEZ-GÓMEZ, A. SANCHEZ-PEREZ, M. RODERO-COSANO, J. LLOBERA, J. BELLÓN, P. MORENO-PERAL, B. BOLIBAR, J. RECIO-RODRÍGUEZ, R. RAMOS and A. CLAVERÍA
Frontiers in Psychology. 2025 Jun 13; . doi:10.3389/fpsyg.2025.1540530; PMID:40584072
P. OBIOLS, A. MIRANDA-MENDIZABAL, S. RECODER, E. SEBASTIAN, M. CASAJUANA-CLOSAS, D. LEIVA, R. MANOLOV, N. MATILLA-SANTANDER, I. LLOVERAS-BERNAT and C. FORERO
Scientific Reports. 2023 Mar 20; . doi:10.1038/s41598-023-28336-2; PMID:36941282
J. RECIO-RODRIGUEZ, L. GARCIA-ORTIZ, I. GARCIA-YU, C. LUGONES-SANCHEZ, E. ZABALETA-DEL OLMO, B. BOLIBAR, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, J. LLOBERA, R. RAMOS, H. POMBO, E. MOTRICO, M. GIL-GIRBAU, F. LOPEZ-MENDEZ, F. REPRESAS-CARRERA and J. MADERUELO-FERNANDEZ
BMC PUBLIC HEALTH. 2022 Nov 19; . doi:10.1186/s12889-022-14590-y; PMID:36401247
R. CASANAS, J. ROYO, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. TENA, J. MENDIOROZ, G. VALMANA, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. LINARES, C. COLS-SAGARRA, S. TEJON, Q. FOGUET-BOREU and L. LOPEZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Jun 26; . doi:10.1186/s12913-019-4198-7; PMID:31242892
E. ZABALETA-DEL-OLMO, H. POMBO, M. PONS-VIGUES, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. PUJOL-RIBERA, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. CABEZAS-PENA, C. MARTIN-BORRAS, A. SERRANO-BLANCO, M. RUBIO-VALERA, J. LLOBERA, A. LEIVA, C. VICENS, C. VIDAL, M. CAMPINEZ, R. MARTIN-ALVAREZ, J. MADERUELO, J. RECIO, L. GARCIA-ORTIZ, E. MOTRICO, J. BELLON, P. MORENO-PERAL, C. MARTIN-CANTERA, A. CLAVERIA, S. ALDECOA-LANDESA, R. MAGALLON-BOTAYA and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2018 Aug 13; . doi:10.1186/s12889-018-5905-8; PMID:30103723
E. ZABALETA-DEL-OLMO, H. POMBO, M. PONS-VIGUES, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. PUJOL-RIBERA, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. CABEZAS-PENA, C. MARTIN-BORRAS, A. SERRANO-BLANCO, M. RUBIO-VALERA, J. LLOBERA, A. LEIVA, C. VICENS, C. VIDAL, M. CAMPINEZ, R. MARTIN-ALVAREZ, J. MADERUELO, J. RECIO, L. GARCIA-ORTIZ, E. MOTRICO, J. BELLON, P. MORENO-PERAL, C. MARTIN-CANTERA, A. CLAVERIA, S. ALDECOA-LANDESA, R. MAGALLON-BOTAYA and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2018 Jul 13; . doi:10.1186/s12889-018-5805-y; PMID:30005705
L. DIAZ-GETE, E. PUIGDOMENECH, E. BRIONES, M. FABREGAS-ESCURRIOLA, S. FERNANDEZ, J. DEL VAL, J. BALLVE, M. CASAJUANA, J. SANCHEZ-FONDEVILA, L. CLEMENTE, C. CASTANO and C. MARTIN-CANTERA
BMC PUBLIC HEALTH. 2013 Apr 18; . doi:10.1186/1471-2458-13-364; PMID:23597262
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, T. RODRIGUEZ-BLANCO, C. VIOLAN, M. CASAJUANA, N. DE KORT and M. TRAPERO-BERTRAN
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2011 Aug 22; . doi:10.1186/1471-2474-12-194; PMID:21859489