Anna Maria Bonet Esteve

Antecedents
La resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. Segons la Comissió Europea de Salut pública, la resistència als antimicrobians és responsable d’unes 33.000 morts a l’any a la Unió Europea (UE) i ascendeix fins a 1.500 milions d’euros anuals en costos sanitaris i pèrdues de productivitat. Les Farmacèutiques d’Atenció Primària (FAP) com a especialistes del medicament i integrades en Equips d’Atenció Primària (EAP) executen un paper fonamental en la millora sobre el coneixement i racionalització de l’ús dels antibiòtics. En aquest sentit, el model d’actuació disruptiu i pioner centrat en al pacient a la Unitat de Farmàcia de la Catalunya Central, fa que les FAP s’hagin integrat en els equips multidisciplinaris i avancin en un coneixement més explícit de la població de referència envers els seus tractaments farmacològics. Per tant, és el moment de seguir amb el projecte iniciat el 2017 a l’Anoia amb una visió més extensiva, passant d’un territori en concret a una regió per poder establir estratègies a nivell de tota la Catalunya Central.

Hipòtesis
Estimar el grau de coneixement sobre la resistència antimicrobiana de la població de la Catalunya Central ajudarà a definir estratègies i poblacions diana per a focalitzar les intervencions orientades a millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és avaluar el grau basal de coneixement sobre les resistències als antibiòtics de la població de la Catalunya Central per poder millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Metodologia
Estudi transversal multicèntric que implicarà la realització de l’enquesta de la OMS de manera anònima a la població que acudeixi a un centre d’atenció primària i oficines de farmàcia de la Catalunya Central. S’ha calculat que seran necessàries 1067 enquestes per poder estimar amb una confiança del 95% i una precisió del 3% les diferents proporcions sobre el coneixement de la població. Les respostes de les enquestes s’obtindran a partir del programa Microsoft Forms. L’anàlisi de dades es realitzarà amb el software R, versió 4.0.3

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels «»motius de consulta»» de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

Antecedents: La grip és un problema important de salut pública i la mesura principal de prevenció disponible és la vacunació antigripal (VAG) anual. Les cobertures de vacunació assolides són força baixes, tant en la població amb factors de risc com en els professionals sanitaris.
En el context de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 no es coneix el comportament del virus gripal, motiu pel qual es continua recomanant la vacunació antigripal als professionals i a les persones de risc. Es desconeix la intenció de la població de vacunar-se contra la grip i la influència que poden tenir-hi alguns elements contextuals de la pandèmia, com l’ús generalitzat de mesures físiques i higièniques de control de la transmissió del virus SARS-CoV-2.

Hipòtesi: La coincidència entre la pandèmia per SARS-CoV-2 i l’epidèmia anual de grip és un factor que canviarà l’actitud dels pacients de risc a l’hora de vacunar-se enfront la grip i millorarà la seva cobertura.

Objectius: Determinar la intenció de vacunar-se contra la grip estacional dels professionals de la salut i de la població de risc en la campanya 2020-21 en el context de la pandèmia per SARS-CoV-2 i analitzar els factors que hi influeixen.

Metodologia: Disseny de l’estudi en 2 fases: estudi transversal en la primera i de cohorts en la segona.

La població d’estudi són els professionals sanitaris i la població amb factors de risc per recomanar la vacunació antigripal de la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

Serà necessària una mostra de 427 persones que presentin factors de risc amb indicació de la VAG i de 290 professionals de la salut.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.

Les cobertures globals contra la grip de la població de risc han decrescut arreu en les darreres campanyes.
En el territori del projecte foren 41,79%, 40,49% i 38,43% en les campanyes 2014-2016, respectivament.
Les experiències prèvies orientades a millorar la cobertura solen ser activitats aïllades en grups de risc concrets. En conseqüència, hem reorientat l’abordatge tradicional promovent noves estratègies de vacunació que contribueixin a revertir la tendència a partir d’un anàlisi DAFO: comunicació (estratègia defensiva i ofensiva), accessibilitat (estratègia ofensiva), rol d’infermeria (estratègia ofensiva) i reorganització de la campanya als centres (estratègia de reorientació i defensiva).
Respecte a la comunicació, una revisió Cochrane relacionada amb els recordatoris sobre la necessitat de vacunació que s’envien als pacients (correu postal, trucada telefònica) observa que quan es comparen respecte a cap recordatori augmenta un 8% de mitjana el nombre de pacients vacunats. La revisió sistemàtica inclou 75 estudis de 10 països, 24 dels quals son estudis de vacunació contra la grip en adults i 5 en nens. Els recordatoris contra la grip en nens tenen un quocient de risc (QR) 1,51 (IC 95%, 1,14 a 1,99; diferència de risc del 22%) i en adults, QR 1,29 (IC 95%, 1,17 a 1,43; diferència de risc del 9%)

Objectius
Objectiu principal: Avaluar l’efectivitat de la sensibilització de la població de més de 15 anys que presenta una o més d’una patologia basal que incrementa el risc de complicacions per la infecció del virus de la grip, que hagi autoritzat l’e-consentiment i que no s’hagi vacunat en el decurs de la primera quinzena de la campanya de la grip 2018.
Objectiu secundari: comparar la taxa de vacunació de la cohort vacunada aquest any respecte al seu
comportament en la campanya anterior.

Objetivos
1. Investigar los factores asociados a la actitud de los ginecologos-obstetras y matronas de atención primaria frente a la vacunación de la gripe estacional durante la temporada 2017-2018.
2. Investigar la relación existente entre la actitud de los ginecologos-obstetras y matronas de atención primaria frente a la vacunación de la gripe estacional y las coberturas de vacunación en la población de embarazadas del centro de atención primaria
3. Investigar la relación existente entre los conocimientos de los ginecologosobstetras y matronas de atención primaria frente a las vacunas recomendadas durante el embarazo y las coberturas en el centro de atención primaria.
4. Investigar los factores asociados a la actitud de los equipos de ginecologosobstetras y matronas d?atención hospitalaria frente a la vacunación de la gripe estacional durante la temporada 2017-2018.

Incorporar el resultat d’un test de diagnòstic ràpid per a la identificació d’estreptococ en l’exsudat faringo-amigdalar dels pacients d’edat pediàtrica que consulten per una clínica de patologia infecciosa faringo-amigdalar, millora l’efectivitat del tractament antibiòtic prescrit mesurada en termes d’adherència ja que ofereix una informació addicional als pares/tutors del pacient sobre l’origen de la patologia consultada i la decisió del tractament antibiòtic resultant que reforça l’explicació verbal del professional mèdic.