Maria Lluisa Queralt Tomas

El present treball pretén incrementar i millorar l’estat de salut comunitari en relació a les malalties cerebrovasculars segons les prioritats objectivades en els estudis observacionals: quantificar la seva incidència; quantificar l’impacte de la fibril·lació auricular en la incidència i la recurrència del ictus; avaluar de forma prospectiva la qualitat del procés assistencial del Codi Ictus (especialment els resultats del tractament fibrinolític) i la interacció entre els diferents nivells assistencials; quantificar l’evolució dels NACOs i la qualitat de substitució; avaluar la mortalitat i discapacitat associades a tipus de ictus i tractaments anticoagulants i el seu impacte en els programes d’atenció domiciliària i en
els recursos sociosanitaris, amb una avaluació econòmica dels costos associats associats al primer episodi de ictus i les seves seqüeles. El nostre projecte de recerca es desenvoluparà en un territori on l’índex d’envelliment és superior al de la resta de Catalunya i on la població de més de 80 anys ha presentat un major i més ràpid creixement absolut, fins un 66%, entre aquells en què ocorren més del 30% dels ictus.
Es tracta d’un estudi longitudinal de base poblacional de casos incidents d’un primer episodi d’ictus en la població de referència del CatSalut al territori de les Terres de l’Ebre, entre 15-90 anys, segons els criteris d’incidència «»ideal»» mitjançant metodologia directa de seguiment. Les variables principals avaluades: identificació i dades del pacient, registre de factors de risc relacionats amb els risc de sofrir un ictus tant abans com després de l’ ictus; valors a les escales de Framingham, Regicor, Framingham-ictus, variables clíniques relacionades amb l ‘ictus, data del mateix, escala NIHSS, activació o no del codi ictus, exploracions radiodiagnòstiques, fibrinòlisi o no; característiques del procés assistencial hospitalari; fàrmacs de prescripció activa,; incidència de nous processos patològics després de l’episodi i valor en l’escala Essen modificada; valor escala Barthel tant abans i a l’any de l’episodi; situació funcional del pacient als 3 i 12 mesos de l’episodi; estat vital al final de seguiment. En el cas de presentar una FA, s’inclouran les variables CHA2DS2-VASc per al càlcul de risc trombòtic, HAS-BLED per al càlcul del risc d’hemorràgia, TTR com el temps en rang terapèutic amb el TAO, SAMe-TT2R2 com a mesura de qualitat del TAO i els propis de la Ruta -FA del Pla Director de la malaltia vascular cerebral.
L’evidència científica ens suggereix que davant la important incidència d’ictus al nostre territori, hem de definir una pràctica clínica més estandarditzada i efectiva tant individual com socialment.

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

Objectiu: Identificar la existència de diferències per sexe en la supervivència a llarg termini i discapacitat després d?un episodi de ICTUS isquèmic segons tipus de tractament.
Disseny: transversal, observacional, analític, no al.leatoritzat, multicentre, i prospectiu d?una cohort [Ictus Code].
Àmbit d?estudi: Catalunya.
Subjectes d?estudi: Pacients ?18 anys amb un primer episodi d?ictus isquèmic entre l?01/01/2011 al 31/12/2012, tractats amb rtpa-iv (subgrup1) o tractament endovascular (subgrup2) o cap d?ells (subgrup 3). Grups d?estudi: Tots/Estàndar Cures/Fibrinòlisis/Trombectomia.
Instrumentació: Not applicable
Determinacions: variables socio-demogràfiques, clíniques, procediments terapeutics, prescripció de fàrmacs, discapacitat residual i estat vital. Dades procedents dels registres electrònics SIDIAP database: Information System for the Enhancement of Research in Primary Care i Taula de indicadors utilitzats pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral.
Anàlisis estadística: La hipòtesi nul·la és l?absència de diferències en llarga supervivència i discapacitat residual entre els diferents grups. Final seguiment 31/12/2016. Es compara el pronòstic de dos grups de pacients, un dels quals està exposat al factor d?estudi.
Resultats esperats: la fibrinòlisis s?associa a un significatiu augment de la supervivència a llarg plaç entre les dones, però no en els homes. Disminució de discapacitat residual
Aplicabilitat: avaluació dels beneficis de la fibrinòlisis i les seves indicacions.
Rellevància: aporta evidencia per la millora del resultats de salut en pacients amb ictus isquèmic per la disminució del risc associat i la millora de la eficiència en la selecció de la població diana.
Limitacions: el registre de dades d?acord als criteris del Codi Ictus en vigència al territori català.

L’objectius principals són:
1/ Determinar l’impacte de l’us combinat de dispositius de registre del ritme cardiac,
biomarcadors, ecocardiograma i Imatge Ressonància Magnètica sobre la detecció precoç de FA,
ictus silent i deteriorament cognitiu en subjectes amb un alt risc de patir Fibril.lació
auricular.
2/ Comparar els resultats amb el tractament mèdic estandard
Disseny i mètode:
Tipus d’estudi: estudi de cohorts comunitari, multicèntric, prospectiu de la població ?65 anys.
Continuïtat dels Resultats del projecte AFRICAT (NCT03188484).
Ambit: SAP Terres de l’Ebre i Tarragona-Altebrat gestionats per l’Institut Català de la Salut
(ICS).
Població diana: persones amb alt risc de patir una FA (Q4) segons model predictiu de FA en
persones ?65 anys validat en població general.
Intervenció: Sobre una mostra aleatoritzada s’utilitzaràn: ecocardiografia, dispositius de
registre del ritme cardiac, biomarcadors, ressonància magnètica cerebral, i test cognitius per
la detecció precoç de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu (4 EAPs) vs la pràctica
habitual d’atenció primària (resta EAPs).
Mostra: acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta <0.05 en un contrast bilateral, caldrien 148 subjectes per detectar una diferencia ? 0.1 unitats. La proporció en el grup de referencia és de 0.07 i la taxa estimada de pèrdues del 15%. Criteris de selecció: (1) edat 65-85years, (2) Q4 per la calculadora AF-risk, (3) no FA previa ni ictus, (4) CHADsVASc ?2 (5) capacitat de gestionar dades amb un mobil ja per part del pacient o del cuidador (5) concentiment informat. Variables dependents: incidència de FA (qualsevol tipus). Avaluació de deteriorament cognitiu. Incidència d'Event cardiovascular advers major. Variables independents: variables pel càlcul risc FA: sexe, edat, pes, mitjana de freqüència cardíaca i puntuació CHADS2-VASc i Clíniques. Criteris d'ecocardiografia per cardiopatia auricular. Biomarcadors: NT-proBNP, troponina-T, FGF-23, Ang-2. Les dades es recolliran de forma anonimitzada, automàticament quan sigui possible o manualment, de les bases de dades de professionals mèdics/hospitals (E-cap, EQA, SIRE), així com a través de dispositius. Durant el primer any, es realitzarà biomarcadors (VHIR), ecocardiografia (IISPV), i IRM a tots els pacients segons protocol estandarditzat i s'informarà segons els criteris d'Angels (European Stroke Organization (https://eso-stroke.org/an.-update-from-angels/). Durant el segon any de seguiment, el 50% de participants s'asignara al.leatoriament per l'us simultani dels dispositius de registre del ritme cardiac Filbit i Fibricheck (registre sistemàtic i oportuniste) durant els primers 6 mesos, i l'altre 50% utilitzarà nomes Fibricheck, i en el segon semestre s'invertirà per comparar els dos dispositius. Es recolliràn les incidències i registres obtinguts pels dos aparells pel que fa a episodis de arítmia auricular. Un cardioleg referent avaluarà i validarà els registres així com els diagnostics de FA i presencia i intensitat d'aritmies supraventriculars. Analisi estadistic: Les variables paramètriques es descriuran amb mitjana i desviació estàndard, i compararan mitjançant la prova T; mentre que les no paramètriques amb la mitjana i el rang interquartil (IQR) i compararan mitjançant la prova de Kruskal Wallis. L'index Kappa per avaluar el grau d'acord entre els dispositius. Model de riscos proporcionals de Cox per establir la relació entre diferents eines i el risc de deteriorament cognitiu amb corbes ROC i AUC per avaluar el poder de predicció. L'anàlisi del temps fins a l'esdeveniment es realitzarà amb corves de Kaplan-Meier. Etica: L'estudi es realitzarà d'acord amb les normes de protecció de dades i privacitat i avaluat per la Junta de Revisió Ètica de l'IDIAP Jordi Gol (número de registre: )

Antecedents: Freqüentment són els familiars els que es veuen obligats a modificar els seus hàbits de vida per fer-se càrrec del pacient en alta hospitalària després d?un episodi d?Ictus.
Hipòtesis: Un instrument per identificar pacients amb fragilitat geriàtrica després d?un episodi d?ictus, permetrà l?abordatge integral i coordinat de les necessitats.
Objectius principals:
1/ Desenvolupar un procediment per a la detecció de pacients amb fragilitat geriàtrica susceptibles d?una avaluació interdepartamental (sanitària i social) de les necessitats del pacient.
2/ Validació predictiva del procediment davant l?aparició de dèficits en la dependència funcional, la inclusió en el programa d?atenció domiciliaria, la institucionalització, la necessitat d?ajuda familiar o mort; i la necessitat futura de recursos socio-sanitaris
3/ Validació concurrent del procediment en la població definida com Pacient Crònic Complex (PCC).
4/ Definir la relació de la classificació per CRG amb l?aparició dels resultats de dependència funcional, la inclusió en el programa d?atenció domiciliaria, la institucionalització, la necessitat d?ajuda familiar i tipus de la mateixa, o mort després d?un seguiment de dos anys.
Metodologia: estudi longitudinal descriptiu, de seguiment d?una cohort de pacients consecutius hospitalitzats per un episodi d? ictus entre (01/01/2017) a (30/12/2017). Es realitzarà un seguiment de les altes hospitalàries amb diagnòstic d?ictus en l?únic hospital de referència (Hospital de Tortosa Verge de la Cinta) del codi Ictus al territori.
Àmbit, període i subjectes d?estudi: Pacients geriàtrics amb un episodi d?ictus:?80 anys independentment del seu estat de salut o aquell predominantment ?70 anys però amb presencia de la morbimortalitat que defineix al pacient geriàtric[1]. L?àmbit geogràfic inclou les quatre comarques de les Terres de l?Ebre.

Antecedents:
L’ictus és la segona causa de mort i la primera causa mèdica de discapacitat. Després de la fase aguda, els supervivents necessitaran i utilitzaran gran quantitat de recursos sanitaris que inclouen cures agudes, rehabilitació i serveis socio-sanitaris. Amb el progressiu envelliment de la població, el nombre de persones afectades s’incrementa i les conseqüències en mortalitat i discapacitat semblen estar relacionades amb l’estat funcional previ i la severitat de l’episodi. Així que després de l’alta, seran importants les estratègies de prevenció vascular per a disminuir la freqüència i la gravetat dels nous episodis, i també ho seran les cures, controls i adaptacions del pacient i el seu cuidador en el maneig de la discapacitat.
Els resultats de nombrosos estudis revelen també un elevat cost social produït per l’ictus en relació al grau de dependència residual i a la duració temporal de les cures.
S’ha estimat que el cost hospitalària de l’ictus a Espanya al 2004 va estar al voltant de 1526 milions d’euros. Si sumem costos directes i indirectes estaríem al voltant de 6.000 milions d’euros anuals. Disposem d’estudis de costos de l’ictus, però no disposem d’estudis al territori que es centren en la despesa segons la utilització o no de revascularització (fibrinòlisis i/o trombectomia).
Hipòtesi:
(H0) No hi ha diferències en els cost global de l’ictus entre la població que ha sofert un ictus a les Terres de l’Ebre i els costos descrits a Catalunya, Espanya i Europa.
Objectiu general:
Avaluar els costos globals de l’ictus a les Terres de l’Ebre i en funció al tractament rebut: estàndard, fibrinòlisi i/o trombectomia.
Objectius específics:
Identificar els factors pronòstic independents dels costos de l’ictus a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus entre sexes a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia a les Terres de l’Ebre.
Avaluar el cost dels QUALYs en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia.
Avaluar la corba de mortalitat i incidència de discapacitat post ictus a Terres de l’Ebre.
Comparar els costos de l’ictus segons tipus amb els costos publicats a Catalunya, Espanya i Europa.
Metodologia i anàlisi estadística:
1ª FASE: Revisió sistemàtica segons el manual PRISMA de la literatura en busca d’estudis econòmics que avaluïn els costos de l’ictus.
En aquesta fase es realitzarà una revisió sistemàtica d’estudis que avaluïn els costos directes i indirectes de l’ictus, a fi de disposar d’una base per a desenvolupar la segona fase del projecte, utilitzant en aquesta revisió com a base metodològica per a la definició de les variables a utilitzar en la segona fase del projecte.
2ª FASE: Estudi epidemiològic, observacional i retrospectiu i de base comunitària de
costos de la malaltia en una mostra de pacients que han sofert un ictus establert en l’àmbit sanitari de les Terres de l’Ebre. S’inclouran per a l’estudi els pacients que hagin sofert un ictus durant el període d’estudi, que serà de l’1 de juny de 2018 a 1 de juny de 2019. Dividirem l’atenció d’aquests pacients en tres parts: Prevenció Primària, Ictus Agut i Post ictus. Comparació de la distribució de costos amb els de l’àmbit Catalunya, Espanya i Europa.
3ª FASE: Elaboració conjunt de propostes de millora de gestió econòmica en el procés
assistencial de l’ictus d’acord a la distribució de costos i resultats en salut per tipus de tractament.
Resultats esperats: S’espera obtenir resultats comparables amb altres territoris de característiques similars tot i que les característiques demogràfiques i de densitat de població defineixen un marc diferencial a les Terres de l’Ebre, motiu pel que els resultats esperats poden objectivar diferencies significatives en capítols com el transport pre-hospitalari, tipus de tractament i resultats en discapacitat post-ictus.
Aplicabilitat i rellevància: Un cop coneguts els costos de l’ictus al territori, permetrà detectar mancances i oportunitats de millora, així com valorar la despesa que suposarà l’ictus en els propers anys segons els valors d’augment de patologia esperats, i proposar estratègies de màxima eficiència en l’ús dels recursos, opcions de tractament i atenció especialment socio-sanitaria post-ictus.