El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en homes i la segona més freqüent en dones, sent el consum de tabac el factor de risc principal. La supervivència al cap de 5 anys és del 15% de mitjana i depèn sobretot de l’estadiatge.
L’atenció primària (AP) té un paper important en els programes de cribratge de càncer. La identificació de la població diana en el cribratge de càncer de pulmó presenta una substancial diferència en comparació amb la d’altres cribratges (mama o colorectal) en els que les dades que la identifiquen (edat i sexe) estan disponible per a tota la població. En el cas del cribratge de càncer de pulmó, una de les variables clau a considerar són la història i intensitat de l’hàbit tabàquic, permeten una millor aproximació al risc de patir càncer de pulmó, i, per tant, de fer un cribratge adaptat al risc. Per altra banda, tot i que el tabaquisme és el principal factor de risc de càncer de pulmó, s’ha elaborat models que inclouen altres variables (malalties respiratòries, antecedents familiars de càncer de pulmó, edat, exposició laboral) que milloren l’estimació del risc i que poden ser usats per definir millor a la població diana. Un dels models és el PLCOm2012.
El present estudi proposa avaluar la utilització de la història clínica d’AP (ECAP), com eina de suport en la selecció de població pel cribratge de càncer de pulmó en el context de l’estudi Europeu 4 IN THE LUNG RUN i avaluar la factibilitat d’un model organitzatiu en què els professionals d’AP fan la captació i selecció de les persones de risc. El projecte consta de 4 objectius: 1) Avaluar la disponibilitat de la informació necessària per estratificar el risc del càncer de pulmó a l’AP; 2) Avaluar la viabilitat d’implementar un sistema de suport electrònic a l’ECAP per identificar els pacients amb criteris de risc; 3) Comparar la utilitat del model de risc PLCOm2021 vs. EST, basat només en edat, sexe i hàbit tabàquic; 4) Analitzar les actituds, percepció i expectatives dels participants amb relació al procés de cribratge del càncer de pulmó i comparar la participació envers els programes de cribratge de càncer de mama i colorectal.
Per assolir el primer objectiu s’analitzaran les dades del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en AP ( SIDIAP), incloent-hi els homes i dones, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 79 anys, que hagin estat ateses algun cop durant els darrers 5 anys en els serveis públics de l’àmbit d’AP de Catalunya. S’identificaran totes les variables que cal utilitzar per calcular el risc de càncer de pulmó.
La població d’estudi per a la resta d’objectius són les persones no institucionalitzada, assignada als centres dels Serveis d’AP (SAP) Delta del Llobregat i Litoral Mar: homes i dones fumadors i exfumadors d’entre 60 i 79 anys. Objectiu 2: Els professionals de referència (metge/infermera) disposaran d’una llista de pacients identificats segons criteris EST, executaran una preselecció i, a la consulta, validaran i complementan les variables del formulari creat ad hoc i de forma automatitzada. Aquells pacients que compleixin criteris d’elegibilitat (PLCOm2021 risc 3,25 o superior), seran derivats per a la realització de TAC (2.000 persones de risc).
Objectiu 3: L’estudi 4 IN THE LUNG RUN utilitza dos mètodes per identificar la població diana, el model EST i el de PLCOm2012. La informació recollida a través del formulari permetrà comparar les característiques de les poblacions seleccionades. Objectiu 4: La base de dades d’aquells individus considerats població elegible (risc 3,25 o superior), es creuarà amb la base de dades dels Programes de detecció precoç de càncer colorectal i càncer de mama de Catalunya (SAP Delta del Llobregat i Litoral Mar), per tal de conèixer la participació de cada individu en aquests altres cribratges. S’elaborarà una enquesta en línia per a obtenir informació de les actituds, percepció i expectatives amb relació al cribratge de càncer de pulmó.
«Introducción: Las infecciones de transmisión sexual (ITS) son un problema de salud pública. Cada día se contagian más de 1 millón de personas en el mun-do, la mayoría de las cuales son asintomáticas. De entre todas las ITS prevale-cen Clamidia, Gonorrea, Sífilis y Tricomoniasis, las cuales son fácilmente cura-bles. Otras infecciones de alta prevalencia son el herpes genital o el virus del papiloma humano. No existe evidencia clara respecto a la efectividad de inter-venciones educativas sobre las ITS, prácticas de riesgo y recursos sanitarios disponibles. Debido a la preocupante situación epidemiológica respecto las infecciones de transmisión sexual, es necesario llevar a cabo acciones para mitigar el crecimiento exponencial de la incidencia de dichas infecciones.
Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención sobre educación sexual en alumnado de 1º y 2º de Educación Secundaria Obligatoria (ESO).
Diseño: Ensayo Clínico Aleatorizado por conglomerados.
Ámbito de estudio: Se llevará a cabo en las Área Básica de Salud de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat Nord), Balaguer (Noguera) y Alcarràs (Se-grià), en Cataluña, España.
Sujetos: Alumnos escolarizados en los centros de educación secundaria y que cursen 1º y 2º curso de ESO, que cumplan criterios de selección.
Instrumentos: Como intervención a evaluar se realizará una innovadora metodología educativa con perspectiva de género en adolescentes mediante la reflexión con fotografías, posters y un cortometraje. En el grupo control, siguiendo las indicaciones de Departament d’Educació i el Programa SiE, no se realizará ninguna intervención formativa en el periodo de estudio.
Variables: Evaluación en ambos grupos de conocimientos, actitudes y prácti-cas de riesgo relacionadas con las ITS mediante cuestionario preintervención, postintervención y post-postintervención validado en otros estudios anteriores.
Aplicabilidad: Se pretende explorar nuevos métodos educativos con el fin de mejorar los conocimientos y actitudes y prácticas de riesgo de ITS en las rela-ciones sexuales futuras. Una formación que incorpore la perspectiva de género podría contribuir a relaciones más libres e igualitarias además de disminuir las probabilidades de violencia contra las mujeres que se desarrollan ya en la adolescencia.
Palabras Clave: Adolescentes; infecciones de transmisión sexual; Atención Primaria de Salud; salud sexual; educación en salud
«
Objectius principals: conèixer la incidència, evolució, pronòstic i factors de risc d’úlceres en el peu dels pacients diabètics tipus 2 en diferents centres d’atenció primària de Catalunya.
Disseny i Àmbit de l’estudi: estudi prospectiu multicèntric observacional realitzat a 33 centres d’Atenció Primària de Catalunya.
Pacients: individus amb el diagnòstic de Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) de qualsevol edat, atesos al seu centre d’atenció primària que consultin o a l’exploració física se’ls hi trobi una úlcera al peu. També s’hi inclouran els pacients en els que es realitzi el diagnòstic de DM2 arrel de la lesió al peu.
Determinacions: Edat, sexe, temps d’evolució de la DM2, tractament, complicacions macro i microvasculars, factors de risc cardiovasculars, mida i localització de la úlcera, desencadenant, tractament i evolució.
Instrumentació: la habitual per a la exploració del peu diabètic (monofilament, índex turmell -braç, sensibilitats, etc) i dels factors de risc (pressió arterial, analítica, etc)
Anàlisis estadístic: estadística descriptiva general amb mesures de tendència central i dispersió. Estadística inferencial estàndard per estudi de relacions bivariants. Estimació de taxes de incidència.
Resultats esperats: la incipiència d’úlceres que s’espera trobar en els pacients diabètics tipus 2 es d’un 1-4%. La gran majoria d’aquestes lesions es resolen a l’atenció primària, sense necessitat de que el pacient sigui derivat a un segon nivell.
Aplicabilitat : les dades obtingudes permetran millorar el coneixement del peu diabètic i establir estratègies que millorin la prevenció, el tractament i el pronòstic d’aquesta complicació de la DM2.
Rellevància: un estudi prospectiu, amb una participació voluntària de 33 centres d’Atenció Primària arreu de Catalunya donarà una gran informació sobre els desencadenants, la incidència i el pronòstic de les lesions als peus dels diabètics tipus 2, per tal d’evitar les amputacions.
Limitacions: venen determinades per el registre de les variables i la possible pèrdua de seguiment dels pacients
OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control
OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.
