Anna Escalé Besa

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura i conseqüentment tenir un impacte sobre la formació especialitzada dels professionals de l’àmbit de la salut.
En aquest moment, és essencial conèixer la percepció dels professionals sanitaris en formació de les diferents especialitats i professons, per tal d’establir plans formatius encarats a les seves necessitats i inquietuds envers l’aplicació de la IA en l’àmbit sanitari, així com poder abordar les preocupacions relacionades amb el seu ús.
Hipòtesi: La IA té un impacte positiu en la formació sanitària especialitzada i existeix un interès entre els professionals sanitaris en formació envers a incorporar-la en la seva formació.
Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris en formació especialitzada respecte la formació en IA en l’àmbit sanitari i l’impacte que pot tenir en la professió.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals sanitaris en formació especialitzada de medicina, infermeria, psicologia i farmàcia de la Unitat Docent de la Catalunya Central i de les Unitats Docents dels 4 hospitals de referència: Althaia, Consorci Hospitalari de Vic, Consorci Sanitari de l’Anoia i Hospital de Berga, que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’utilitzarà una enquesta en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa). Serà necessària una mostra de 97 persones de diferents Unitats Docents.
Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics de les principals preguntes de l’enquesta. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera identificar interès per incloure dins la seva etapa en formació sanitària especialitzada els coneixements i habilitats en la utilització d’intel·ligència activa. Probablement també es detectaran inquietuds respecte a la seva aplicació i els canvis que suposarà a les diferents professions. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en diferents aspectes de la pràctica assistencial dels professionals sanitaris i té un impacte en la formació especialitzada dels professionals sanitaris oferint oportunitats per a una formació més eficaç, personalitzada i segura. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb més força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris en formació envers els coneixements i la formació a adquirir per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut i comprendre com aquestes tecnologies poden impactar en la pràctica sanitària en el futur.

Antecedents: L’envelliment de la població a Catalunya augmenta la demanda de serveis sanitaris, especialment per a persones amb malalties cròniques i dependents. El programa d’atenció domiciliària (ATDOM) respon a aquest desafiament. L’evidència ressalta la importància de les intervencions formatives com una estratègia per a optimitzar l’atenció dels pacients dependents i millorar el benestar del cuidador.
Hipòtesi: Rebre educació sanitària i la Carpeta Pacient ATDOM millora el coneixement i la seguretat percebuda pels cuidadors.
Objectius: Avaluar l’impacte de l’educació i la carpeta en els cuidadors d’ATDOM, analitzant coneixements i seguretat abans i després de la intervenció.
Metodologia: Estudi quasi-experimental tipus pre-post amb cuidadors d’ATDOM a Calldetenes, Taradell i Viladrau, amb un període d’estudi de novembre 2024 a març 2025.
Aplicabilitat i rellevància: Millorar l’atenció que ofereixen les persones cuidadores de pacients dependents al domicili i contribuir a una atenció domiciliària més segura, eficient i personalitzada. Els resultats podrien millorar la qualitat de les cures a domicili.

Antecedents
El procés de final de vida és una fase individual i variable influïda per múltiples factors. Al nostre entorn, la majoria de persones moren a causa de malalties cròniques avançades, amb alta necessitat d’atenció i freqüent ús de serveis sanitaris. Aproximadament entre un 1% i un 1,5% de la població catalana necessita cures pal·liatives, amb percentatges més alts en institucions i hospitals. Segons l’OMS, les cures pal·liatives són un dret humà i s’han d’integrar en el sistema sanitari. A Catalunya, el Pla de Salut 2021-2025 impulsa un model d’atenció pal·liativa integrada i personalitzada. El Programa Intensiu de Millora de l’Atenció Pal·liativa a l’Atenció Primària (PIMAPAP) busca millorar les cures pal·liatives a l’atenció primària per garantir atenció òptima, especialment en residències i en les àrees de cobertura de les ABS seleccionades.
Hipòtesis
La implementació d’un programa pilot de formació en Atenció Pal·liativa integral i integrada a l’Atenció Primària a la comarca del Bages millora l’atenció als pacients en situació de malaltia avançada i final de vida i a les seves famílies.
Objectius
Avaluar l’impacte de la implementació d’un programa pilot de formació en Atenció Pal·liativa integral i integrada a l’Atenció Primària del Bages.
Metodologia
Es durà a terme un estudi pilot d’un assaig controlat no aleatoritzat. Així doncs, es realitzarà una formació als professionals de 6 ABS de la comarca del Bages. La resta d’ABS de la comarca actuaran com a grup control. Es recolliran una sèrie d’indicadors sobre la situació de l’atenció pal·liativa (definits en la Ruta de la Complexitat (PCC/MACA) 2.0) previ a la intervenció i post-intervenció.
Es compararan els indicadors recollits abans i posterior a la intervenció de les ABS que participin com a grup intervenció per mesurar l’impacte de la intervenció. També es compararan els indicadors post-intervenció entre el grup intervenció i el grup control.
Aplicabilitat i Rellevància
L’estudi sobre la millora de l’atenció pal·liativa al Bages permetrà augmentar les competències dels professionals d’atenció primària, optimitzar recursos i reduir derivacions innecessàries. Els resultats podrien reestructurar el model d’atenció pal·liativa, potenciant l’atenció domiciliària i millorant la qualitat de vida dels pacients. També facilitarà una millor coordinació assistencial i inspirarà polítiques sanitàries enfocades a l’atenció pal·liativa integrada, adaptant el sistema a les necessitats reals dels pacients en final de vida.

Antecedents
La depressió és un trastorn mental que suposa un important problema de salut degut a la seva alta prevalença, que repercuteix directament en la qualitat de vida de les persones i provoca un fort impacte social. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el 5% de la població mundial pateix de depressió. Tot i que les múltiples Guies de Pràctica Clínica difereixen en alguns aspectes, totes donen recomanacions de com hauria de ser la detecció, el diagnòstic, l’elecció del tractament i la valoració del risc de suïcidi. En aquest context, l’Atenció Primària (AP) és l’àmbit idoni en el maneig i seguiment de l’episodi depressiu, ja que és l’únic àmbit dissenyat per a què totes les persones la utilitzin al llarg de la seva vida. El sistema sanitari català actualment es troba submergit en un procés de transformació digital, remunta indirectament en el Pla de Salut 2011-2015 i directament en el del 2016-2020. En aquest últim, totes les línies d’actuació fomenten l’aplicació de les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en general, i les eines de salut digital en particular per tal d’assolir les fites establertes.
En el context de l’episodi depressiu major de l’adult en l’AP, diferents iniciatives arreu del món s’estan desenvolupant per millorar el maneig d’aquest a través d’eines de salut digital. Una estratègia n’és la telemedicina, on la pandèmia de la COVID-19 ha estat un clar catalitzador per l’adopció d’aquesta. Una altra estratègia pel maneig de la depressió poden ser l’aplicació de les TIC per millorar el maneig i l’apoderament del pacient a través d’Aplicacions mòbils. A més, diversos estudis han mostrat al llarg dels anys que els models d’atenció col·laborativa des de l’AP impartits per equips de professionals multidisciplinaris milloren els resultats de l’episodi depressiu major. D’aquesta manera, l’abordatge compartit és una eina que ajuda a la presa de decisions de forma homogènia, basada en l’evidència disponible i posant el pacient en el centre de l’atenció, rellevant en l’últim Pla de Salut 2021-2025.
Per tant, en el context de l’episodi depressiu major existeixen diferents estratègies que ja han mostrat efectivitat en el maneig i l’abordatge a través de l’AP. D’aquesta manera, resulta rellevant construir i estandarditzar un model d’atenció a l’episodi depressiu major lleu/moderat, on les eines de salut digital, la presencialitat i els diferents perfils professionals hi tinguin cabuda, per tal d’avançar cada cop cap a un sistema sanitari més integral i integrat, eficaç, eficient i punter.

Hipòtesis
El model més òptim d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des de l’Atenció Primària del sistema sanitari català és a través d’atenció col·laborativa i híbrida; complementant la presencialitat amb eines de salut digital.
Objectius
Desenvolupar un nou model d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des d’AP que combini la presencialitat amb la salut digital en el del Sistema Sanitari Català
O1.1 Analitzar l’evolució de la incorporació de les eines de salut digital implementades a l’AP del sistema sanitari català i comparació amb les visites presencials.
O1.2. Determinar quines Guies de pràctica Clínica utilitzen o com procedeixen els professionals sanitaris pel maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat en la seva pràctica clínica habitual.
O1.3. Determinar les eines de salut digital i el perfil professional òptim pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat segons la Guia de Pràctica Clínica més utilitzada.
O.1.4. Consensuar les eines de salut digital i el perfil professional òptims pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major en l’adult lleu/moderat.
Metodologia
L’objectiu general es desenvoluparà a través de l’anàlisi dels objectius específics. D’aquesta manera, aquest projecte emprarà una metodologia mixta, que inclourà estudis qualitatius i quantitatius per tal de desenvolupar una proposta de model.

Antecedents
Durant l’última dècada s’ha observat una tendència a l’alça en els diagnòstics d’infeccions de transmissió sexual a la regió sanitària de la Catalunya Central. Respecte l’any 2021, totes les ITS han augmentat, essent la infecció gonocòccica la que presenta un major augment, de fins el 69,7%. Seguidament es troba el linfogranuloma veneri amb un augment del 50%, mentre que la clamídia i la sífilis presenten increments del 6,8 i 5,9%, respectivament. En aquest context, la pràctica clínica entre els diferents professionals d’atenció primària és diferent per a cada professional, de tal manera que és interessant poder protocol·litzar el maneig per homogeneïtzar la pràctica clínica i que en conseqüència millori l’abordatge d’aquests pacients, millorant tant la detecció, com el maneig i l’adequació farmacoterapèutica.

Hipòtesis
El treball multidisciplinari i la unificació dels elements necessaris tan a nivell diagnòstic com terapèutic per l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en l’àmbit de l’Atenció Primària (AP) millora el maneig d’aquestes i el grau de satisfacció dels professionals implicats.

Objectius
L’objectiu general és analitzar l’eficàcia i percepcions dels professionals en l’aplicació d’un nou procediment de treball en els Equips d’Atenció Primària (EAP) per l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual (ITS).

Metodologia
S’utilitzarà una metodologia mixta. Per tal d’avaluar l’eficàcia de la implementació del kit es realitzarà un estudi quantitatiu a través d’un estudi experimental no aleatoritzat on l’EAP Navàs-Balsareny serà el grup intervenció i tots els altres EAP de la Catalunya Central actuaran com a grup control. Per tal d’observar i analitzar les percepcions i propostes de millora per part dels professionals es realitzarà un grup focal.

Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística de l’estudi experiment no aleatoritzat es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. El programa que s’utilitzarà serà R.
L’anàlisi del grup focal es realitzarà mitjançant el programa NVivo. Primerament es crearan els nodes principals per temàtiques comentades i es procedirà a la codificació per cadascun d’aquests, per després crear els subtemes que vagin sorgint. Un cop s’hagi realitzat tota la codificació es repassarà la coherència del contingut dels nodes i en cas necessari es realitzaran les fusions de subtemes pertinents. Seguidament, s’aplicaran les tècniques analítiques necessàries per explotar la informació obtinguda.

Resultats esperats
S’espera que els resultats mostrin que l’aplicació del kit proposat farà que millori el flux de treball i la satisfacció dels professionals, així com hi haurà una millora en la detecció, diagnòstic i adequació terapèutica. D’aquesta manera, un cop s’hagi demostrat l’eficàcia d’aquesta protocol·lització, s’espera poder implementar-ho a tots els EAP de la Catalunya Central

Aplicabilitat i rellevància
Actualment el procedir en el maneig de les ITS és molt depenent de cada professional. En aquest sentit, poder protocol·litzar i estandarditzar la manera de procedir en el cribratge de les ITS pot esdevenir clau a la hora de detectar i tractar als pacients. Per tant, analitzar la eficàcia d’aquest protocol i implementar les propostes detectades pels professionals que ho han d’utilitzar pot ser una bona manera d’apropar-nos al dia a dia dels EAP.

Background: The role of primary care in reducing and preventing health costs cannot be overstated. One promising strategy to enhance the effectiveness and management of the healthcare system is the implementation of pay-for-performance financing schemes. These schemes provide incentives for achieving specific quality of care metrics. However, the actual impact and effectiveness of such schemes, as seen in Catalunya and other implemented regions, still require further evidence. Therefore, it is crucial to gain an understanding of how general practitioners (GPs) perceive and navigate the incentives associated with specific tasks. This understanding will aid the national healthcare system in designing and implementing improved incentive schemes to drive better outcomes.
Hypothesis: Incentive schemes that provide economic benefits to general practitioners (GPs) can influence their behavior and be tailored to improve the quality of the healthcare system.
Aims: 1. To examine the reaction of GPs towards the implementation of specific indicators within an incentives and information system. 2. To evaluate whether these behavioral changes have any effects on patients’ health outcomes and the utilization of the healthcare system.
Methodology, determinations, and statistical analysis: To achieve Aim #1, our objective is to assess the impact of incorporating specific quality of care indicators into financial incentive schemes. We will employ pre-post analysis techniques, such as difference-in-differences, to compare the indicator results before and after the implementation of incentives. For Aim #2, we will use a similar methodology to examine the causal relationship between the introduction or removal of incentives and the quality of care metrics derived from individual patient health data. Additionally, we will investigate the effects on patients’ utilization of primary or secondary care services. Both aims will employ rigorous analyses to understand the influence of incentives on healthcare outcomes and resource utilization.
Expected results: Our analysis is expected to provide insights into the specific quality of care indicators that undergo substantial changes when included or excluded from financial incentive schemes. Furthermore, we aim to evaluate the broader impact of these incentive schemes on the overall quality of the healthcare system. This will involve examining the correlation between specific incentive schemes and improvements in patient health data, such as decreased rates of disease diagnoses and reduced utilization of secondary care services, among other relevant factors.
Applicability and Relevance: This project aims to evaluate the impact and effectiveness of the financing mechanisms implemented in Catalonia. By examining the influence of these mechanisms on general practitioner (GP) behavior and the subsequent enhancement of the quality of care, this study seeks to provide valuable evidence for policymakers. The findings will offer insights into the structure of incentives for physicians and healthcare facilities, enabling policymakers to make informed decisions and potentially implement modifications that improve efficiency and the overall quality of care.

Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.

Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.

Aplicabilitat i rellevància

Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Objetivos: Realizar una validación prospectiva de un modelo de aprendizaje automático de análisis
de imágenes, comparando su capacidad diagnóstica con la de médicos de familia y dermatólogos en
un entorno clínico, siguiendo el modelo de práctica clínica habitual.
Metodología: Estudio prospectivo con 100 personas consecutivas que consulten a la Atención
Primaria por lesiones cutáneas en el área de la Cataluña Central. Se harán fotos anónimas de las
lesiones y se introducirán en el modelo dando una lista de los 5 diagnósticos más probables. La
misma imagen se enviará como consulta telemática a los dermatólogos (teledermatología). Se
compararán las valoraciones del médico de familia, del modelo de aprendizaje automático
(Autoderm®) y de los dermatólogos, para calcular la precisión, sensibilidad y especificidad del modelo
de aprendizaje automático.
Las variables de estudio son: diagnósticos de las lesiones cutáneas (44), sociodemográficas,
referentes a la consulta (econsulta o presencial, tiempo, dificultad diagnóstica, certeza diagnóstica y
calidad de la imagen), fototipo y valoración del uso de la inteligencia artificial.
Las limitaciones más relevantes de este estudio son el número de patologías capaz de analizar el
modelo actual y el número de personas incluidas en el estudio.
Aplicabilidad: Este estudio proporcionará información sobre la eficacia y limitaciones de los modelos
de aprendizaje automático. Estudios externos son esenciales para regular estos sistemas de
diagnóstico y poder incorporarlos en la práctica clínica habitual.
Aspectos ético-legales: recibida la aprobación del CEI del IDIAP Jordi Gol (código 20/159-P) y se
ha establecido un acuerdo de colaboración entre las instituciones que colaboran.

Antecedents
La formació continuada és la via més adequada per mantenir la competència professional i garantir-ne l’adaptació a les noves situacions, tecnologies i coneixements.Cal planificar les activitats de formació continuada tenint en compte les necessitats formatives dels professionals a qui va dirigida.
L’abordatge del dol perinatal encara suposa un tabú a la nostra societat i crea incomoditat i inseguretats als professionals d’AP, poc preparats per abordar-la.
Hipòtesis
El dol perinatal és un tema tabú i incòmode entre les professionals d’AP que tenen pocs coneixements sobre com abordar-lo.
Objectius
Detectar les necessitats formatives entorn al dol perinatal en les professionals d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia
Estudi observacional transversal tipus enquesta via web, adreçada als professionals d’atenció primària de Catalunya, realitzat al març del 2022. S’analitzen: variables demogràfiques, coneixements sobre factors de risc de pèrdues gestacionals, característiques i abordatge del dol perinatal, recursos comunitaris i necessitats formatives percebudes.
Mesures principals. Enquesta auto complimentada i anònima.
Anàlisi estadística: mitjanes i desviacions estàndards en el cas de variables quantitatives, i freqüències absolutes i relatives per a les qualitatives.
Resultats esperats
S’espera detectar un nivell baix de formació pel que fa a l’abordatge del dol perinatal i un interès elevat en formació sobre aquest.
Aplicabilitat i rellevància
Identificar les necessitats formatives i l’interès per la formació sobre dol perinatal de les professionals d’atenció primària per tal de poder oferir una formació continuada d’interès i qualitat sobre un tema encara tabú i de difícil abordatge a l’atenció primària.

Antecedentes:
Las condiciones dermatológicas son un problema de salud relevante. Los modelos de aprendizaje automático se están aplicando cada vez más a la dermatología como una herramienta de apoyo a las decisiones de diagnóstico mediante el análisis de imágenes, especialmente para la detección y clasificación del cáncer de piel.

Objetivo:
El objetivo de este estudio es realizar una validación prospectiva de un modelo de análisis de imagen ML, que es capaz de cribar 44 tipos diferentes de enfermedades de la piel, comparando su capacidad diagnóstica con la de los médicos de familia y dermatólogos.

Métodos:
En este estudio prospectivo se reclutarán 100 pacientes consecutivos que acudan a un médico de cabecera participante con un problema cutáneo en la Cataluña central, cuya recogida de datos está prevista para una duración de 7 meses. Se tomarán imágenes anónimas de enfermedades de la piel y se introducirán en la interfaz del modelo ML, que devolverá el diagnóstico de precisión de los 5 primeros. La misma imagen también se enviará como consulta de teledermatología, siguiendo el flujo de trabajo actual. Se compararán las evaluaciones de GP, modelo ML y dermatólogo / s para calcular la precisión, sensibilidad, especificidad y exactitud del modelo ML.

Resultados:
Los resultados se representarán global e individualmente para cada clase de enfermedad de la piel utilizando una matriz de confusión y la metodología Uno contra Todos. También se tendrá en cuenta el tiempo necesario para realizar el diagnóstico.

Antecedents: d?una banda, l?eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l?ECAP en funcionament des de finals de l?any 2015. Es proposa com un complement a l’atenció presencial dels Equips d?Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la carpeta personal de salut (?La Meva Salut?). D?altra banda, la revolució analítica que fan possible les tècniques d?aprenentatge automàtic obren la porta a una millor comprensió de les intervencions de salut digital.

Hipòtesi: l?aplicació de tècniques d?aprenentatge automàtic sobre el cos de text i les metadades dels correus electrònics de la eConsulta pot generar un classificador fiable del motiu de consulta que s?està produint.

Objectiu principal: desenvolupament i validació d?un sistema d?aprenentatge automàtic que classifica correus electrònics de la eConsulta en motius de consulta.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.

HIPÒTESI
La prevalença dels principals FRCV en la població de la Catalunya Central és similar a la de la resta de Catalunya i les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.
El perfil de la persona amb major risc cardiovascular és un home major de 65 anys, amb dislipèmia, hipertensió i sobrepès, que viu a la zona rural.

OBJECTIUS
Objectiu general

Identificar la prevalença dels principals FRCV en la població de la Catalunya Central i les diferències en funció dedat, sexe i zona geogràfica.

Objectius específics
– Estimar la prevalença d’HTA en funció de l’edat, sexe i lloc de residència.
– Estimar la prevalença de DM en funció de l’edat, sexe i lloc de residència.
– Estimar la prevalença de dislipèmia en funció de l’edat, sexe i lloc de residència.
– Estimar la prevalença de tabaquisme en funció de l’edat, sexe i lloc de residència.
– Estimar la prevalença d’obesitat en funció de l’edat, sexe i lloc de residència.
– Determinar l’associació del lloc de residència amb la HTA.
– Determinar l’associació del lloc de residència amb la DM.
– Determinar l’associació del lloc de residència amb la dislipèmia.
– Determinar l’associació del lloc de residència amb el tabaquisme.
– Determinar l’associació del lloc de residència amb l’obesitat.

DISSENY DE L’ESTUDI
Estudi descriptiu de tipus transversal de la població la Catalunya Central sota cobertura
de l´ICS.