Josep Vidal Alaball

There is a lack of epidemiological studies aimed to explore the impact of livestock activity on the environmental spread of antibiotic resistance genes (ARGs) and ultimately to the exposed population. Our hypothesis is that livestock activity significantly contributes to this spread. The general goal of this project is to evaluate the impact of intensive livestock activity on the spread of ARGs in the environment and the nearby population, focusing on pregnant women and their offspring. We will create a cohort of 500 pregnant women and their babies in Osona and Lluçanès (Central Catalonia), an area with high livestock farming activity. To estimate the exposure of the study population to livestock activity and environmental ARGs, we will apply geographic information systems (GIS) to calculate exposure to livestock farming activities around the residence and workplace of the participants to generate a potential risk map of exposure to ARGs. This map will be complemented with environmental measurements (air samples) in which the presence of antibiotic-resistant bacteria and their resistance genes will be determined using culture-dependent and -independent (i.e., qPCR) approaches, respectively. The same determinations will be carried out on the fecal samples of the recruited mothers and their babies. The selection of antibiotic resistances will be based on the prevalent antibiotics used in human medicine and veterinary practices in the study area. We will apply logistic and linear regression models, adjusting for confounding factors. We will also create a Citizen Board that will contribute in different phases of the project. RESISTANCE is embedded in the context of the implementation of a new line of research on Planetary Health – encompassing the One Health and EcoHealth approaches – at IDIAPJGol. In addition, RESISTANCE is an innovative project that will allow advancing knowledge on the contribution of livestock activities in the presence of ARGs in the environment and the potential transference to vulnerable populations living near these activiti

Social Prescribing (SP) is an innovative solution to bridging the gap between primary health care and non-clinical supports and
services within the community. SP enables general practitioners who identify health-related social problems to refer patients to a socalled link worker. The link worker provides personalized support and helps these patients to access community resources by
addressing any barriers that may exist. SP is an approach to integrate health and social care and strengthen community orientation.
SP thereby mitigates the effects of social determinants of health on health outcomes. However, SP has not been tailored to the needs of people in vulnerable situations yet and the effectiveness of SP to improve their access to health and care services remains unknown.
The overall objective of SP-EU is to assess the potential of SP to promote and improve access to health and care services for people in vulnerable situations, focusing on three primary target groups: LGBTIQ persons, refugees and first-generation immigrants and older adults living alone.
SP-EU follows a mixed-methods approach: SP adaptations will be co-created with the target groups, to adapt them to their specific
needs and social contexts. A pragmatic randomized controlled trial will assess the effectiveness of the adapted SP to improve access by randomizing 1,776 patients in eight EU countries to receive SP or care as usual. A qualitative analysis in five European countries will explore enabling and limiting factors to the implementation of SP from different stakeholders’ perspectives. Additionally, we will communicate and disseminate results and translate them into policy action.
SP-EU will enable health care systems to implement SP as a scalable, safe, cost-effective and people-centred solution to provide equal access to sustainable care. Thus, SP-EU will enable the transformation of European health care systems to equitable, communitybased, people-centred and integrated health care.

Hipòtesis:
La prescripció d’hipnòtics en la població de Catalunya pel tractament de l’insomni crònic experimenta des de fa temps un sobre tractament farmacològic basant-nos en les condicions establertes per les guies de pràctica clínica.
Objectius:
Objectiu principal:
-Quantificar i caracteritzar la prescripció d’hipnòtics per insomni crònic en la població de Catalunya Central des de les consultes d’Atenció Primària
Objectius secundaris:
-Conèixer la prevalença de la prescripció d’hipnòtics per part d’Atenció Primària a la regió de Catalunya Central
-Estratificar per grups edat la prevalença de prescripció d’hipnòtics
-Descriure els diferents principis actius prescrits considerats hipnòtics pel tractament de l’insomni crònic
-Descriure la durada de tractament amb hipnòtics per a insomni crònic
-Quantificar l’impacte econòmic que comporta la prescripció d’hipnòtics en la població estudiada
-Analitzar possibles pautes de des prescripció d’hipnòtics en la població estudiada

Background:
Social Prescribing (SP) means referring patients in primary care to social activities within their community that could improve their health and well-being, often addressing isolation and loneliness. SP programmes are being widely promoted in the UK. Although they are now being increasingly adopted all over Europe, their formats differ and depend on the healthcare system and facilities in the country/region.
Our previous studies on SP confirmed that there is a need to clarify more to health professionals what social prescribing is dealing with. Therefore, this proposed study aims to map across Europe established SP programmes, how they are organised and implemented within healthcare systems.
Research questions:
What key ingredients contribute to successful social prescribing programs within European primary care settings, as identified by European experts?
Method:
In this qualitative, multi-country study the steering group will develop an open-ended questionnaire. The first draft of the questionnaire will be based on the research objectives, the results of our preliminary study on the topic and an extensive literature review. Subsequently, a panel of Primary Health Care experts and methodology experts will use a Delphi process to evaluate the validity of the items, the length of the questionnaire, formulate suggested changes, and identify missing items. The research team will then discuss
all feedback until consensus will be reached, and a final version of the questionnaire will be developed.
Describe your plans to disseminate information/results both during and at the conclusion of your project
Scientific manuscripts will be submitted to peer reviewed medical journals. Preliminary and definitive outcomes will be presented at EGPRN and WONCA Europe meetings.

Antecedents. L’augment continuat de la prevalença de la Malaltia Renal Crònica (MRC) i l’alta taxa d’infradiagnòstic estimada, així com la despesa considerable que suposa pel sistema sanitari aquesta malaltia, configuren la MRC com un repte significatiu per a les organitzacions sanitàries.
Hipòtesis. La implementació d’IntERKit incrementa la detecció precoç de MRC i optimitza la qualitat del seu abordatge inicial a l’àmbit de l’Atenció Primària.
Objectius. L’objectiu principal del projecte és implementar IntERKit per aconseguir optimitzar l’abordatge primerenc de la MRC.
Metodologia. Estudi observacional prospectiu amb disseny no experimental per avaluar la implementació d’IntERKit en l’abordatge inicial de la MRC en l’àmbit de l’Atenció Primària. La intervenció consisteix en la implantació estructurada d’un model basat en eines d’autoavaluació i plans d’acció.
Aplicabilitat i Rellevància. Els resultats esperats passen per estandarditzar l’abordatge de la MRC al conjunt de les organitzacions sanitàries, optimitzant l’ús de recursos i millorant la monitorització de resultats en salut a la població des de la fase de detecció de la malaltia, contribuint així a la millora contínua d’aquest abordatge.

Antecedents
Relisten és una solució de programari basada en intel·ligència artificial (IA) desenvolupada per Recog Analytics per millorar l’atenció mèdica mitjançant una documentació clínica més eficient. Aquesta eina permet als professionals sanitaris centrar-se en la interacció amb el pacient, ja que s’encarrega d’enregistrar, transcriure i estructurar automàticament la informació rellevant de la consulta per integrar-la en el Sistema d’Informació Sanitaria, un cop revisada pel professional.
Hipòtesi
La hipòtesi del projecte és que la implementació d’un sistema basat en IA per a la transcripció automàtica i estructuració de la informació en consultes d’atenció primària millorarà l’eficiència dels professionals sanitaris, reduirà la seva càrrega administrativa i afavorirà una millor experiència tant per als pacients com per als professionals.
Objectius
L’objectiu principal és avaluar la viabilitat i l’impacte d’aquest sistema, mitjançant la transcripció en temps real de la conversa entre el personal mèdic i pacients, i la generació automàtica d’un informe estructurat amb la informació clínica rellevant.
Metodologia
Aquest projecte es desenvoluparà en el marc d’un estudi multicèntric en diversos Centres d’Atenció Primària (CAPs) que iclouen: ICS CAP-EAP Artés, ICS CAP-EAP Igualada Urbà, ICS EAP Plaça Catalunya Manresa, ICS CAP-EAP Moià, ICS CAP-EAP Súria, ICS CAP Amposta, EBA Centelles, CST CAP Nord, Clínic CAP Les Corts i Hospital d’Olot CAP.
En aquests centres es realitzarà una prova pilot de l’eina amb el consentiment informat de pacients i personal mèdic, en la que es recolliran diferents indicadors per avaluar l’impacte en l’experiència i qualitat de l’atenció assistencial i de la documentació clínica a la consulta mèdica.
Aplicabilitat i rellevància
La implementació d’aquesta tecnologia pot suposar un avenç significatiu en la digitalització sanitària, i facilitar una pràctica mèdica més eficient i centrada en les persones pacients. Els beneficis esperats inclouen l’optimització dels recursos assistencials, una atenció a les persones pacients més personalitzada i de qualitat, la millora del benestar laboral del personal sanitari i una documentació clínica més fiable i precisa. A més, es valorarà la seva escalabilitat per a una implementació de l’eina més extensa en el sistema de salut de Catalunya.

Antecedents: Les persones grans que viuen en residències tenen necessitats mèdiques i de cures molt diverses. La qualitat de l’atenció sanitària que reben en aquests centres afecta directament la seva salut i l’ús que fan del sistema sanitari. La integració de l’atenció primària a les residències pot millorar aquesta atenció, però cal entendre com s’està implementant i quin impacte té.
Objectius: L’estudi vol avaluar l’impacte d’aquesta integració, un procés iniciat a Catalunya després de la pandèmia de la COVID-19. Es pretén: (1) descriure el nivell actual d’integració, (2) analitzar-ne l’impacte en la salut dels residents, l’ús dels serveis sanitaris, la qualitat dels centres i la càrrega de treball dels professionals, i (3) identificar les intervencions més efectives.
Metodologia: Es crearà i validarà un qüestionari específic per mesurar el grau d’integració, juntament amb l’ús del Document de Pràctiques Integrades i indicadors rellevants. Això permetrà assignar un nivell d’integració a les residències. Es seleccionarà una mostra de residències amb diferents nivells d’integració per fer una anàlisi comparativa, utilitzant dades del sistema d’informació SISAP per mesurar l’impacte abans i després de la integració.
Resultats esperats: Es preveu trobar millores en els resultats de salut dels residents, una atenció sanitària de més qualitat i una reducció en l’ús dels recursos sanitaris.
Aplicabilitat i rellevància: El projecte oferirà una avaluació completa de la integració de l’atenció primària a les residències catalanes. El qüestionari validat permetrà mesurar-ne el grau d’integració de manera estandarditzada i generar evidència útil per a la presa de decisions que millorin l’eficiència i la qualitat de l’atenció.

There is there is limited high-quality information regarding physical activity, sedentary behaviour and dietary habits focusing on adolescents from socially disadvantaged settings. Therefore, there is a limited number of public health and educational policies specifically designed for this population group. The ePlatform for Promoting Health in Schools, the ePro-Schools project, will address both knowledge gaps in the state-of-theart.
ePro-Schools will evaluate high-quality epidemiological data to identify the determinants of physical activity, sedentary behaviour and dietary habits as well as to which extend these lifestyle behaviours are associated with physical and mental health in adolescents from socially disadvantaged settings.
Furthermore, ePro-Schools will co-design, pilot and evaluate an evidence-based modular eHealth intervention platform to promote physical activity and healthy eating, and reduce time in sedentary behaviours.
A profound co-creation process, including marketing survey and focus groups with adolescents, teachers,
school directors and policy makers together with the adaptation of previous interventions conducted by the consortium members will support the development of the platform.
The ePro-Schools platform will contain modules for adolescents and their parents, teachers and school administration. Although the platform will be implemented through schools, it will include contents to be implemented outside the schools setting.
By evaluating register-based and cohort data, we will identify schools that have adolescents from socially disadvantaged settings to conduct a randomised controlled trial in those schools to test the ePro-Schools platform.
Using implementation science methodology, ePro-Schools will co-design transferable evidence-based practices and methodologies and guidance for scaling up the platform with policymakers and stakeholders as well as informing specialists, policymakers and the general public.

Antecedents: El “Projecte d’Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-25” de l’OMS prioritza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) cercant millorar la salut global i aconseguir la cobertura sanitària universal (CSU). La “Telemedicina Proactiva (TMP)”, pot ser una eina crucial en aquest context.
Hipòtesis: La TMP no és inferior a les visites presencials (VP) per millorar l’accés al sistema de salut, manté la qualitat en la prevenció de salut, essent satisfactòria i segura pels usuaris.
Objectius: L’objectiu principal és demostrar si la TMP millora l’accés al sistema sanitari sense afectar la qualitat de vida. També s’analitzen diferències en estils de vida i salut, la satisfacció de l’usuari i es detecten efectes adversos.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb dos grups, paral·lel 1:1 i 24 mesos de seguiment.
Determinacions: Comparar l’ús de la TMP amb la VP, avaluant la seva influència en la qualitat de vida i satisfacció dels usuaris. També es realitzaràn anàlisis sociodemogràfics i es buscaràn possibles efectes adversos.
Anàlisi estadística: s’usarà el software R 4.2.1. Amb anàlisi descriptiva i proves d’associació entre variables, com la Chi-Quadrat i t-Student. Es compararan grups inicials i s’analitzaran els canvis amb Test de McNemar i el Test de Wilcoxon, p< 0.005 de significança. Resultats esperats: s’espera que la TMP millori l’accés i ho faci demostrant no inferioritat en la promoció i prevenció de salut respecte la VP. Aplicabilitat i Rellevància: la TMP ha de ser una eina més per facilitar l’accessibilitat a l’AP, esdevenint una eina generadora de canvis per assolir la CSU.

Antecedentes
Relisten es una solución de software basada en inteligencia artificial desarrollada por Recog Analytics que permite a los y las pacientes recibir una atención médica más cercana y completa. A través de una conversación natural entre el profesional sanitario y el paciente, Relisten utiliza grabaciones para extraer campos relevantes para la historia clínica de forma estructurada y posteriormente enviarlos al Sistema de Información Sanitaria (tras la corrección/aprobación del profesional sanitario). Al emplear este enfoque, el profesional puede dedicar toda su atención al paciente sin necesidad de realizar múltiples tareas para documentar las notas clínicas.

Hipótesis
Las hipótesis para este estudio es que esta solución no sólo mejora la calidad de la atención prestada, sino que también disminuye el tiempo empleado a las tareas de transcripción de información. .

Esto permitirá gestionar a los y las pacientes con una atención mejorada.

Objetivos
El objetivo principal de esta Prueba de Concepto (PoC) es demostrar el valor añadido que Relisten puede aportar en relación a las siguientes métricas:
– Aumentar la calidad asistencial percibida por los y las pacientes con el uso de Relisten en la consulta.
– Aumentar la satisfacción del personal médico en cuanto a la atención y dedicación al/la paciente en la consulta.
– Disminuir el tiempo del personal médico dedicado a la entrada de notas en los historiales clínicos digitales.

Antecedents
El Qüestionari QRP-45, una evolució del QVP-35 creat pel Dr. Salvador García Sánchez, s’ha actualitzat amb la col·laboració del Dr. Josep Casajuana, aplicant principis de Psicologia Organitzacional i Psicometria per avaluar percepcions sobre qualitat relacional, qualitat del lideratge, clima laboral, satisfacció i qualitat de vida professional en el sector sanitari. Aquest instrument, amb 45 ítems repartits en 7 dominis, es basa en una escala Likert de 11 punts i ha estat traduït del català al castellà per a la seva validació psicomètrica, buscant mesurar de manera precisa diferents dimensions psicosocials relacionades amb el lideratge, l’actitud professional i la cultura d’empatia.

Hipòtesis
La validació del nou qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en les seves versions catalana i espanyola demostrarà una alta fiabilitat i consistència interna, així com una bona capacitat discriminativa per a l’avaluació de la qualitat relacional i professional en equips sanitaris en entorns de parla catalana o espanyola.

Objectius
Validar psicomètricament el Qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en la versió catalana i espanyola

Metodologia
Estudi transversal de validació psicomètrica amb anàlisi de contingut (índexs I-CVI i S-CVI-Ave), de constructe (anàlisi factorial exploratori i confirmatori), de criteri (validesa convergent, discriminant i predictiva), consistència (alfa de Cronbach i omega de McDonald) i estabilització (test-retest) del qüestionari QRP-45 en versions catalana i espanyola. Es preveu una mostra aleatòria mínima de 450 professionals, seleccionats d’un grup més gran de 900. La recollida de dades es farà a través de Microsoft Forms amb consentiment informat, incloent un seguiment a 30 dies per l’anàlisi de consistència i estabilitat. S’utilitzarà anàlisi factorial per determinar les dimensions del qüestionari.

Resultats esperats
Els resultats esperats de la validació del qüestionari inclouen la confirmació de la seva fiabilitat i validesa com a eina d’avaluació de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquests resultats proporcionarien evidència robusta de la utilitat del qüestionari com a eina d’avaluació en el context sanitari.

Aplicabilitat
El qüestionari està dissenyat per mesurar la qualitat de les relacions i el treball en equips sanitaris de parla catalana i espanyola, adaptant-se a diferents entorns com hospitals i centres de salut.

Rellevància
La validació del qüestionari és crucial per assegurar la seva efectivitat com a eina d’avaluació en l’àmbit sanitari, proporcionant mesures fiables i precises de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquesta validació pot millorar significativament la comprensió de les dinàmiques de treball en equips sanitaris, contribuint a optimitzar la col·laboració i la qualitat de l’atenció al pacient. A més, pot servir de guia per a futures intervencions formatives i de desenvolupament professional en els entorns de salut.

El present acord té per objecte promoure la col·laboració entre les parts signants per tal d’impulsar el desenvolupament de l’Agenda Compartida, una estructura estratègica de referència per al territori, que pretén posicionar el territori com a un ecosistema d’innovació en l’àmbit salut i social reconegut a nivell català i internacional.

L’Agenda Compartida pretén donar resposta als reptes del territori mitjançant la innovació transformativa (veure Annex I) i col·lectiva, combinant l’activitat de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), així com les d’emprenedoria, formació i desenvolupament tecnològic de les entitats signants per a contribuir a la sostenibilitat del territori, millorar la qualitat de vida de les persones, proporcionar solucions de valor afegit al sistema, i generar activitat que aporti prosperitat al territori.

Tot plegat mitjançant l’aplicació de la innovació transformativa, l’experimentació-acció i les pràctiques socials disruptives, i en estreta col·laboració amb els agents tecnològics, de la innovació i del coneixement, les empreses, administracions públiques, i el teixit social de la ciutat de Manresa i la comarca del Bages; portant a terme activitats i projectes liderats per actors i persones amb visions interdisciplinàries, amb una vocació marcadament enfocada cap a la transformació, aplicant les millors pràctiques i principis ètics, amb aproximacions sistèmiques, visions holístiques i integrant les perspectives de tots els protagonistes relacionats amb els reptes abordats.

Antecedents: La soledat és un fenomen complex que afecta amb més freqüència les persones en situació de cronicitat. El contacte amb la natura, especialment en grup, ha mostrat que pot millorar la soledat, la qualitat de vida i el benestar emocional.
Objectiu: L’objectiu general és avaluar l’impacte de la intervenció “Amistat a la natura”, vehiculat a partir d’un nou model de prescripció social, per a persones en situació de cronicitat en salut física (dolor crònic) i en salut mental (trastorn mental sever) que pateixen soledat.
Metodologia: Es proposa un estudi pre-post amb 4 grups d’intervenció: dos grups per a dolor crònic i 2 per a trastorn mental sever a la comarca d’Osona, a les poblacions de Vic i Manlleu. Els pacients es reclutaran dels diferents serveis sociosanitaris de la
comarca. S’avaluarà l’impacte de la intervenció “Amistat a la Natura” tenint en compte els següent paràmetres: a) variables principals: soledat i qualitat de vida; i b) variables secundàries: salut percebuda, nivell de dolor, estat d’ànim, benestar emocional, suport social, relació amb el veïnat i barri, contacte amb la natura, activitats significatives, activitat física i antecedents mèdics. També s’avaluarà l’experiència percebuda pels usuaris, les barreres i facilitadors detectats, el procés de la intervenció i la viabilitat de la intervenció per tal de detectar les adaptacions necessàries per als col·lectius amb una condició de salut crònica. Les dades quantitatives s’analitzaran principalment mitjançant la prova T de Student per a mesures aparellades pre-post. Les dades qualitatives s’analitzaran mitjançant anàlisi temàtic.

Antecedents: La transició de la cura pediàtrica a l’atenció d’adults dels joves amb malalties cròniques (YICC) és un procés de risc que requereix planificació, coordinació i suport continu. A Espanya, l’evidència es limita a pocs estudis i no existeixen eines digitals que integrin la família ni que capturin de manera estructurada les seves necessitats. Aquest buit és especialment crític en dues condicions d’elevada prevalença i impacte sociosanitari: la diabetis tipus 1 (DT1) i l’obesitat. L’adopció de tecnologies de processament de llenguatge natural (NLP), ofereix l’oportunitat de generar informes personalitzats i plans de transició basats en les vivències reals de les famílies, millorant així l’adhesió i els resultats en salut.
Hipòtesi: El desenvolupament col·laboratiu d’eines digitals, dissenyades per i per a professionals sanitaris, joves i cuidadors, serà acceptable, usable i rellevant, i facilitarà la identificació de necessitats, la presa de decisions compartida i la creació de plans de transició personalitzats.
Objectiu Principal: Comprendre les necessitats i preferències de joves (13-20 anys) amb DT1 o obesitat i dels seus cuidadors al llarg del procés de transició assistencial.
Objectius específics:
1. Analitzar el paper actual de les tecnologies digitals en el suport a joves i cuidadors.
2. Detectar necessitats no cobertes susceptibles de ser abordades amb programes digitals de suport familiar i eines de síntesi per als clínics.
Metodologia
Disseny: observacional i transversal.
Mostra: 32 famílies amb DT1 i 32 amb obesitat (n = 64 participants), reclutades per conveniència en un hospital terciari i en centres d’atenció primària durant setembre-desembre 2025.
Recollida de dades:
-Quantitativa: qüestionaris sòcio-demogràfics, clínics, qualitat de vida, salut mental, preparació a la transició, estigma i suport social.
-Qualitativa: entrevistes semi-estructurades gravades i transcrites (AWS Transcribe) amb joves i cuidadors; sessions de co-disseny amb professionals per elaborar plans de transició.
Anàlisi:
1)Estadística descriptiva de les variables quantitatives.
2)Anàlisi temàtica inductiva de les transcripcions amb triangulació metodològica. Els resultats alimentaran dos casos d’ús de NLP dins la plataforma Adhera Caring Digital Solution-Transition (ACDP-T):
-Generar narratives personalitzades a partir d’Històries Familiars en primera persona.
-Produir informes de necessitats i plans de transició per a professionals clínics.
Aplicabilitat:
Els models NLP s’integraran en l’ecosistema Adhera, ja desplegat en altres patologies cròniques, proporcionant:
-Guies de coaching familiars individualitzades.
-Resums clínics automàtics que faciliten la coordinació pediatra-adult.
-Continguts educatius adaptats que milloren la motivació i l’autogestió.
Rellevància:
El projecte avança en el procés de transició assistencial a Espanya tot incorporant:
-Un abordatge centrat en la família que cobreix tant DT1 com obesitat.
-Metodologies àgils de recerca digital i disseny participatiu per garantir viabilitat i sostenibilitat.
-Evidència preliminar sobre acceptabilitat i usabilitat d’eines digitals per a la pràctica clínica real.
S’espera que els resultats millorin l’adhesió terapèutica, redueixin complicacions i serveixin de model exportable a altres condicions cròniques i entorns sanitaris.

Antecedents: L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona entre la ciutadania i el professional sanitari integrat a l’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya. Es va posar en funcionament a finals de l’any 2015 i la seva implantació va ser gradual fins que el 2017 es va consolidar com un complement a l’atenció presencial. Durant la pandèmia de COVID-19 el seu ús es va incrementar de forma molt marcada i es va establir com una forma de comunicació ràpida i efectiva entre els pacients i els sanitaris. L’eConsulta pot anar dirigida a medicina o pediatria, a infermeria o al personal administratiu. Els principals motius de consulta a través d’aquesta eina són la gestió de proves diagnòstiques, els motius clínics i la gestió del pla de medicació.

Hipòtesi: Aquesta anàlisi no parteix de cap hipòtesi. És de caràcter descriptiu.

Objectius: Es pretén estudiar les visites tipus eConsulta (9Ec) realitzades a l’atenció primària de la regió Catalunya Central durant els anys 2023 i 2024. Concretament, es volen especificar el nombre d’eConsultes fetes, els principals motius d’eConsulta, quina part la inicia i a quin professional va dirigida així com definir algunes de les seves característiques (nombre de missatges per consulta, fitxers adjunts) i veure si l’eConsulta resol el problema que l’ha motivat i així evita una visita posterior.

Metodologia: Estudi retrospectiu descriptiu per revisió d’històries clíniques.

Determinacions: Es revisaran totes les eConsultes fetes a l’atenció primària de la regió Catalunya central al llarg dels anys 2023 i 2024 per tal de classificar-les segons el motiu de consulta, d’acord amb les vuit categories establertes: problema de salut o malaltia, medicació o tractament, resultat de proves, vacunes, consulta d’infermeria, sol·licitud d’informe, programació de visites o tràmits administratius i altres. Es determinarà també a qui van dirigides (medicina, pediatria, infermeria, personal administratiu), qui l’ha iniciat (usuari o professional), el nombre de missatges i si hi ha fitxers adjunts, així com si s’ha resolt el problema per al qual s’ha generat la consulta o no, és a dir si s’ha requerit visita posterior, en les dues setmanes següents, i de quin tipus (presencial, telefònica). Es pretén diferenciar entre la població adulta i la pediàtrica per veure els principals motius en cada cas.

Anàlisi estadística: S’utilitzarà el programari R, versió 4.0.3.
Resultats esperats: S’espera que l’eConsulta sigui una eina de salut digital útil per a resoldre diferents problemes de salut de la població.

Aplicabilitat i Rellevància: La revisió i estudi de les eConsultes té la intenció de descriure les seves principals característiques i veure si és una eina utilitzada i efectiva per resoldre diversos problemes de salut de la població.

Antecedents
L’al·lèrgia reportada a la penicil·lina és un problema de salut pública; s’associa amb prescripció inadequada d’antibiòtics, augment dels costos assistencials i pitjor pronòstic dels malalts. Tot i que fins al 15% dels pacients hospitalitzats refereixen al·lèrgia a la penicil·lina, en menys del 10% d’aquests pacients es confirma l’al·lèrgia quan es fan servir proves específiques. És necessari implementar eines d’avaluació del risc d’al·lèrgia en el punt d’atenció dels pacients que puguin servir de suport per la estratificació del risc d’al·lèrgia i pel desetiquetage del pacients de baix risc.
Hipòtesi
En les persones que tenen reportat a la seva història clínica al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines, la utilització d’un algoritme de decisió, basat en la història clínica i la aplicació d’un qüestionari estructurat és útil per identificar les persones de baix risc que es poden des-etiquetar de manera directa.
Objectius
Avaluar l’impacte d’un procés assistencial per a l’estratificació del risc d’al·lèrgia, basat en la història clínica i l’aplicació d’un qüestionari estructurat, en la retirada de l’etiqueta d’al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines.
Metodologia
Estudi clínic d’avaluació d’un nou procés assistencial, prospectiu, obert i multicèntric. S’identificaran a les persones que en la seva històrica clínica tinguin l’etiqueta d’al·lèrgia a penicil·lina o cefalosporines no estudiada o amb estudi previ no concloent. El professional de referència convidarà a participar a l’estudi a la persona, que a través d’una entrevista exhaustiva i l’aplicació d’un algoritme de decisió es determinarà el risc d’al·lèrgia, podent desetiquetar directament en cas de pertànyer al grup de molt baix risc.
Resultats esperats i rellevància
S’espera millorar el registre de reaccions al·lèrgiques i els efectes adversos a la història clínica electrònica; reduir l’ús d’antibiòtics no indicats en primera línia; reduir les resistències bacterianes i els efectes adversos de les alternatives terapèutiques; així com reduir els costos del procés assistencial.

Antecedents: L’ansietat és un dels problemes de salut mental que més afecta a la societat i que ha augmentat la seva incidència durant i després de la pandèmia de la Covid-19 com també s’ha incrementat l’ús de L’e-Consulta durant aquests anys permetent la gestió de consultes mèdiques telemàticament optimitzant l’accessibilitat i la eficiencia del sistema de salut a Catalunya.
Hipòtesis: Hi ha hagut un increment en la prevalença d’ansietat durant els últims anys i les consultes online perllonguen la durada d’un medicament.
Objectius: analitzar les tendències en l’adopció de l’eSalut a l’AP del sistema de salut públic de Catalunya en relació amb l’evolució de la prevalença de l’ansietat i de les característiques sociodemogràfiques de la població durant el període de 2017 a 2024.
Metodologia: es durà a terme un estudi transversal observacional retrospectiu on s’extraurà automàticament les dades pseudoanonimitzades provinents de totes les consultes d’atenció primària de la Catalunya Central per tal d’analitzar les consultes relacionades amb els codis diagnòstics d’ansietat del CIM i les característiques sociodemogràfiques des de 2017 fins a 2024. La mostra serà per conveniència, ja que es realitzarà un anàlisis de totes les consultes que compleixin amb els criteris d’inclusió entre el 2017 i el 2024.
Aplicabilitat i rellevància: Aquest anàlisi permetrà no només comprendre millor les diferències entre les modalitats de consulta (online vs presencial) i la seva interacció amb el tractament farmacològic, sinó també oferir un marc per a millorar la qualitat del tractament dels trastorns de l’ansietat, l’accessibilitat i la personalització de l’atenció. Les conclusions podrien tenir aplicacions pràctiques tant a nivell clínic com en polítiques públiques, promovent un enfocament més inclusiu i eficient en el tractament dels trastorns d’ansietat.

L’ús de l’ecografia clínica a l’atenció primària ha anat en augment durant les últimes tres dècades. Avui dia, la majoria d’EAP tenen un equip d’ecografia estàndard a la seva disposició. Fins el dia d’avui, s’han realitzat molts estudis comparant la concordança diagnòstica entre metges/esses especialistes en MFiC amb radiòlegs/ogues i avaluant quines diferències hi ha en l’ús de l’ecografia des dels diferents àmbits sanitaris. L’ecografia és una eina de diagnòstic que permet millorar el servei del professional sanitari cap al pacient.
S’ha demostrat en diversos estudis que els metges especialistes en MFiC (Medicina familiar i comunitària) formats en ecografia clínica tenen la mateixa precisió i eficiència que les exploracions ecogràfiques realitzades per radiòlegs. Per altra banda, el cost-eficiència de l’ecografia a l’atenció primària és un tema que no s’ha analitzat amb tanta profunditat. Trobem tan sols una referència a l’estudi de Osteba (3) on realitza un anàlisi econòmic dels costos directes de l’ús de l’ecografia en els centres d’atenció primària, basat en dades del País Basc.
D’aquesta manera, l’objectiu principal d’aquest projecte de recerca és analitzar el cost-eficiència de l’ecografia en l’atenció primària de la Catalunya Central, avaluant els costos directes i indirectes que involucra aquesta eina de diagnòstic.
Els costos s’analitzen a partir de dades internes de l’Institut Català de la Salut juntament amb un qüestionari destinat als professionals mèdics per estudiar l’ús de l’ecografia en el seu dia a dia.

Antecedents: L´insuficiència venosa crònica és molt comuna a la població adulta que atenem als centres d’Atenció Primària del nostre país. La teràpia compressiva amb sistemes de vendatge compressiu és una de les millors eines de tractament per tal d´augmentar el flux sanguini, reduir la pressió venosa i millorar els símptomes que la insuficiència venosa provoca.

Hipòtesis: Existeix un infraconeixement de les indicacions, usos i contraindicacions de la teràpia compressiva amb sistemes de vendatge compressiu entre els professionals d’Atenció Primària.

Objectius: L’objectiu de l’estudi és analitzar els coneixements de la teràpia compresiva amb sistemes de vendatge compressiu dels professionals d’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Una enquesta anònima a tots els professionals sanitaris (metges i infermeres) d’Atenció Primària a la Catalunya Central.

Aplicabilitat: Els resultats poden identificar àrees de coneixement deficient entre els professionals. Això, permetrà desenvolupar programes de formació específics.
Utilitzar les dades per establir protocols estàndard d’ús del vendatge compressiu en l’Atenció Primària. Amb una millor formació i protocols estandarditzats, s´aconseguiríen millors resultats clínics dels pacients que necessiten teràpia compressiva. Els resultats poden servir de base per a futurs estudis sobre l’eficiència de diferents tipus de vendatge compressiu.

Rellevància: La insuficiència venosa crònica és molt comuna a la població adulta. La teràpia compressiva és una de les millors eines de tractament per tal d’augmentar el flux sanguini, reduir la pressió venosa i millorar tots els símptomes que l´insuficiència venosa provoca.

El sueño es uno de los pilares fundamental de la salud y representa un tercio de la vida humana. La calidad del sueño depende de su duración, continuidad y profundidad, y está directamente relacionada con la salud y calidad de vida.(1) Se calcula que en un año, entre el 30% y el 40% de la población adulta presenta alguna queja relacionada con el sueño.(2)
Los trastornos del sueño son heterogéneos e incluyen: el insomnio, las apneas del sueño, los trastornos del movimiento durante el sueño, la hipersomnia y las parasomnias.(3)
Un estudio del Instituto Nacional de Salud de España de 2020 reveló que un 5,4% de la población los padece, con mayor incidencia en mujeres y aumenta a mayor edad. (18)
Los trastornos del sueño más prevalentes en la población general son: el insomnio, la apnea obstructiva del sueño y los movimientos periódicos de las extremidades (PLM).
El insomnio, el más común, tiene un impacto significativo en la calidad de vida. Afecta hasta a un 15% de la población en su forma de corta duración y a un 10% de forma crónica.
La apnea obstructiva del sueño, el segundo más prevalente, afecta entre el 4% y el 30% de la población, aumenta con la edad y con el IMC. Este trastorno, tiene un gran impacto en la calidad de vida y está relacionada con múltiples complicaciones, las más relevantes las cardiovasculares.
Respecto a los trastornos del movimiento durante el sueño, los movimientos periódicos de las extremidades representan un 7,6%, afectando más al sexo masculino.
El objetivo principal del estudio es la determinación de la prevalencia del insomnio en los pacientes que acuden a un instituto del sueño (AdSalutem) durante el año 2024. Pero también, de manera secundaria se determinará la prevalencia de los otros trastornos del sueño, y se correlacionará el insomnio y la apnea obstructiva del sueño con variables concretas para cada caso. El presente estudio busca comparar la prevalencia de estos trastornos en el contexto de un centro especializado, con datos de la población generales para identificar posibles diferencias.
Se realizará mediante un estudio de prevalencia con un diseño descriptivo retrospectivo, en base a las historias clínicas de los pacientes adultos que son atendidos en AdSalutem durante el año 2024.
Será importante para identificar los trastornos del sueño más prevalentes e infradiagnosticados en la práctica clínica habitual y que van asociadas a comorbilidad, para mejorar su diagnóstico, y para incidir en su abordaje y tratamiento.

Antecedentes
La diabetes tipo 2 (DM2) y la depresión son condiciones crónicas de elevada prevalencia que tiene un impacto significativo en la salud pública, especialmente por sus complicaciones y la carga que que supone en la calidad de vida de los pacientes. Varios estudios reflejan la relación bidireccional entre DM2 y depresión, donde una puede incrementar el riesgo de aparición de la otra. La comorbilidad de estos pacientes supone un desafío para el manejo y diagnóstico de ambas patologías en la atención primaria. Algunos estudios sugieren la existencia de un periodo crítico posterior al diagnóstico de DM2, en el cuál el riesgo de desarrollar síntomas depresivos está incrementado.
Hipòtesis
El estudio plantea la hipótesis de que la DM2 precede al diagnóstico de depresión y que existe una relación temporal significativa entre ambos diagnósticos en pacientes de atención primaria.
Objetivos
1.Estudiar la temporalidad entre el diagnóstico de DM2 y la aparición de depresión en los centros de Atención Primaria (CAP) entre 2017 y 2024
2.Análisis de la prevalencia de depresión en pacientes diagnosticados de DM2 en la región de Cataluña Central entre 2017 y 2024.
3.Establecer la relación existente entre la diabetes y la depresión en función de las variables clínicas y sociodemográficas.
Metodologia
En cuanto a la metodología de estudio, se hará un estudio observacional retrospectivo analizando datos extraídos pseudoanonimizados de ECAP en el periodo entre enero 2017 y diciembre 2024. Los datos serán procesados estadísticamente con el fin de identificar patrones temporales y factores de riesgo asociados a la aparición de depresión en personas con DM2.
Aplicabilidad y relevancia
Los resultados serán de importante relevancia en la práctica clínica, ayudando a determinar/ establecer si la DM2 precede o está asociada con aparición de la depresión. Esto mismo facilitará la detección temprana de depresión en pacientes con DM2, favoreciendo la implementación de intervenciones preventivas y terapéuticas adecuadas/oportunas. Con este estudio se espera mejorar tanto la calidad de vida como el pronóstico de los pacientes en la atención primaria de Cataluña Central.

Objetivos: ofrecer una solución innovadora para enfrentar la obesidad y el sobrepeso en personas con enfermedades crónicas como obesidad, obesidad y asma o diabetes tipo 1 (DT)y/o asma mediante un enfoque familiar, aplicando tecnologías avanzadas como la inteligencia artificial (IA) y dispositivos portátiles para mejorar la adherencia de los pacientes a sus tratamientos y ayudarles a gestionar mejor su salud. La solución incluirá a los cuidadores familiares, reconociendo su rol clave en el éxito del tratamiento, y también abordará la «fatiga del cuidador», un factor importante que puede afectar los resultados de las intervenciones.

Metodología: El propósito de este protocolo es desarrollar una investigación participativa, en la cual pacientes, cuidadores y profesionales de la salud puedan colaborar para asegurar que la solución digital responda a sus necesidades reales.

While the need for integrating palliative care (PC) services into heart failure (HF) care has been well recognised, as of yet this integration lacks behind, especially when compared to cancer care. Currently, only 5-7% of patients with HF utilise PC services, due to a focus on optimising therapy and an unpredictable disease trajectory with exacerbations which hampers prognosis. As a result, many symptoms and concerns that are not directly related to HF are not recognised and undertreated and patients are often referred to PC services only at the very end of their lives.

The RAPHAEL consortium sets out to take the next big step in integrating PC into HF care by integrating the RAPHAEL palliative care approach in existing HF care pathways. This flexible and patient centred approach starts with the identification of multidimensional symptoms and concerns, prioritise needs with patient and informal carer and formulate a proactive care plan. The symptoms and concerns will be monitored by the patient at home using the PAL@HEART application. The app can be used to evaluate interventions, support communication and earl identify new or increasing needs. As a result, the care needs of each individual patient with HF are addressed faster and better, improving their quality of life and autonomy. Moreover, this will lead to a reduction in emergency hospitalisations, unburdening the healthcare system and reducing costs.

The RAPHAEL project sets out to adapt the RAPHAEL approach to HF care within a European context and test and validate its (cost-)effectiveness via a feasibility and large-scale evaluation study performed in 7 EU countries, the UK and Switzerland. It brings together experts in palliative care, cardiology, and primary care as well as professional organisations and patient representatives. Together the RAPHAEL consortium is uniquely situated to demonstrate the (cost-)effectiveness of the RAPAHEL approach and launch its implementation in Europe and beyond.

El hecho que la mayor parte de las personas tengan múltiples enfermedades ha propiciado que la OMS promuevaun cambio en el modelo de atención a las personas, pasando de uno basado en los problemas de salud a otrobasado en las capacidades de la persona, definiendo la capacidad intrínseca (CI) como «la combinación de todaslas capacidades físicas y mentales con las que cuenta una persona». Para ello ha desarrollado la estrategiaICOPE, pensada principalmente para personas mayores con un nivel alto de autonomía, que mediante uninstrumento de cribado pretende detectar problemas en cinco dominios #cognitivo, motricidad, vitalidad (queaborda la nutrición deficiente), psicológico (que aborda los síntomas depresivos) y sensorial# para encontrar ytratar las causas subyacentes y detener y evitar la progresión de la discapacidad.[][]Por otra parte ya existen intervenciones que pueden ser útiles para la prevención de la discapacidad,especialmente las que combinan diferentes componentes.[][]La intervención AMICOPE es un programa multicomponente destinado a personas de 70 o más años con algúnproblema en los dominios de movilidad, nutricional o psicológico. Es un programa grupal de 12 semanas deduración que incluye actividad física estructurada y adaptada, y dinámicas que promueven el apoyo social yabordan la soledad, el aislamiento social y los síntomas depresivos.[][]El presente estudio es un ensayo clínico en el que se pretende evaluar la eficacia de la intervención AMICOPEen relación al tratamiento habitual para mantener la calidad de vida autopercibida y en el mantenimiento de lacapacidad intrínseca

La Xarxa R+D+I en Tecnologies de la Salut (Xartec Salut) està formada per 81 grups de recerca de 25 institucions i 2 centres adherits. L’entitat coordinadora és el Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el seu director, el Dr. Alexandre Perera, seguirà liderant la Xarxa.
Conjuntament amb les oficines d’innovació dels centres participants, s’han seleccionat els grups d’especial interès en el sector HealthTech (inclou salut digital, tecnologia mèdica i dispositius de diagnòstic in vitro; i exclou medicaments). Aquests estan desenvolupant tecnologies potencialment transferibles i investiguen en àrees que revolucionaran la medicina del futur: intel·ligència artificial, enginyeria de materials, big data, machine learning, eHealth, IoT i sensors, imatge biomèdica, realitat virtual i augmentada, robòtica, radiofísica, serious games i gamificació; entre altres. A continuació es mostra el llistat de grups de recerca, dels quals 34 (un 42%) estan liderats per dones.

Antecedents
La depressió és un trastorn mental que suposa un important problema de salut degut a la seva alta prevalença, que repercuteix directament en la qualitat de vida de les persones i provoca un fort impacte social. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el 5% de la població mundial pateix de depressió. Tot i que les múltiples Guies de Pràctica Clínica difereixen en alguns aspectes, totes donen recomanacions de com hauria de ser la detecció, el diagnòstic, l’elecció del tractament i la valoració del risc de suïcidi. En aquest context, l’Atenció Primària (AP) és l’àmbit idoni en el maneig i seguiment de l’episodi depressiu, ja que és l’únic àmbit dissenyat per a què totes les persones la utilitzin al llarg de la seva vida. El sistema sanitari català actualment es troba submergit en un procés de transformació digital, remunta indirectament en el Pla de Salut 2011-2015 i directament en el del 2016-2020. En aquest últim, totes les línies d’actuació fomenten l’aplicació de les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en general, i les eines de salut digital en particular per tal d’assolir les fites establertes.
En el context de l’episodi depressiu major de l’adult en l’AP, diferents iniciatives arreu del món s’estan desenvolupant per millorar el maneig d’aquest a través d’eines de salut digital. Una estratègia n’és la telemedicina, on la pandèmia de la COVID-19 ha estat un clar catalitzador per l’adopció d’aquesta. Una altra estratègia pel maneig de la depressió poden ser l’aplicació de les TIC per millorar el maneig i l’apoderament del pacient a través d’Aplicacions mòbils. A més, diversos estudis han mostrat al llarg dels anys que els models d’atenció col·laborativa des de l’AP impartits per equips de professionals multidisciplinaris milloren els resultats de l’episodi depressiu major. D’aquesta manera, l’abordatge compartit és una eina que ajuda a la presa de decisions de forma homogènia, basada en l’evidència disponible i posant el pacient en el centre de l’atenció, rellevant en l’últim Pla de Salut 2021-2025.
Per tant, en el context de l’episodi depressiu major existeixen diferents estratègies que ja han mostrat efectivitat en el maneig i l’abordatge a través de l’AP. D’aquesta manera, resulta rellevant construir i estandarditzar un model d’atenció a l’episodi depressiu major lleu/moderat, on les eines de salut digital, la presencialitat i els diferents perfils professionals hi tinguin cabuda, per tal d’avançar cada cop cap a un sistema sanitari més integral i integrat, eficaç, eficient i punter.

Hipòtesis
El model més òptim d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des de l’Atenció Primària del sistema sanitari català és a través d’atenció col·laborativa i híbrida; complementant la presencialitat amb eines de salut digital.
Objectius
Desenvolupar un nou model d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des d’AP que combini la presencialitat amb la salut digital en el del Sistema Sanitari Català
O1.1 Analitzar l’evolució de la incorporació de les eines de salut digital implementades a l’AP del sistema sanitari català i comparació amb les visites presencials.
O1.2. Determinar quines Guies de pràctica Clínica utilitzen o com procedeixen els professionals sanitaris pel maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat en la seva pràctica clínica habitual.
O1.3. Determinar les eines de salut digital i el perfil professional òptim pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat segons la Guia de Pràctica Clínica més utilitzada.
O.1.4. Consensuar les eines de salut digital i el perfil professional òptims pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major en l’adult lleu/moderat.
Metodologia
L’objectiu general es desenvoluparà a través de l’anàlisi dels objectius específics. D’aquesta manera, aquest projecte emprarà una metodologia mixta, que inclourà estudis qualitatius i quantitatius per tal de desenvolupar una proposta de model.

Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.

Antecedents. S’estima que l’afluència als boscos catalans durant la temporada boletaire va en augment des de fa anys. A nivell sanitari, aquesta activitat propicia accidents a la muntanya així com intoxicacions, sent aquesta última la conseqüència directa més greu. El Berguedà és de les comarques amb major tradició boletaire, tanmateix, mai se n’ha estudiat la repercussió pel que fa a la càrrega assistencial a l’atenció primària.

Hipòtesis. Es planteja doncs que durant la temporada de bolets, en comparació amb altres mesos de l’any, hi ha un augment dels diagnòstics relacionats amb aquesta activitat i, per tant, un augment de la demanda de professionals sanitaris a urgències a la comarca del Berguedà.

Objectius. L’objectiu de l’estudi serà, en conseqüència, descriure l’impacte de la temporada de bolets en l’activitat dels centres d’atenció primària de la comarca del Berguedà.

Metodologia. Per fer-ho, es realitzarà un estudi observacional retrospectiu descriptiu de l’activitat a l’Atenció Primària del Berguedà durant els mesos de setembre i octubre (temporada de bolets) en comparació amb la resta de mesos de l’any en el període de 2017 a 2023. Es mesurarà l’activitat assistencial avaluant el nombre de visites totals a tots els CAP del Berguedà en horari d’urgències i el de diagnòstics relacionats amb l’acte d’anar a buscar bolets (segons diagnòstics del CIM-10).

Anàlisis estadística. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues, i es determinaran les possibles associacions entre les variables. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Resultats esperats. S’espera confirmar la hipòtesi, obtenint resultats que demostrin l’augment de la demanda i, per tant, de la càrrega assistencial a nivell d’atenció primària. Aplicabilitat i rellevància. En demostrar-se la hipòtesi, s’evidenciaria la necessitat d’augmentar el pressupost i els recursos destinats a l’atenció primària del Berguedà durant la temporada de bolets, sent l’estudi extrapolable a altres comarques.

Background: The role of primary care in reducing and preventing health costs cannot be overstated. One promising strategy to enhance the effectiveness and management of the healthcare system is the implementation of pay-for-performance financing schemes. These schemes provide incentives for achieving specific quality of care metrics. However, the actual impact and effectiveness of such schemes, as seen in Catalunya and other implemented regions, still require further evidence. Therefore, it is crucial to gain an understanding of how general practitioners (GPs) perceive and navigate the incentives associated with specific tasks. This understanding will aid the national healthcare system in designing and implementing improved incentive schemes to drive better outcomes.
Hypothesis: Incentive schemes that provide economic benefits to general practitioners (GPs) can influence their behavior and be tailored to improve the quality of the healthcare system.
Aims: 1. To examine the reaction of GPs towards the implementation of specific indicators within an incentives and information system. 2. To evaluate whether these behavioral changes have any effects on patients’ health outcomes and the utilization of the healthcare system.
Methodology, determinations, and statistical analysis: To achieve Aim #1, our objective is to assess the impact of incorporating specific quality of care indicators into financial incentive schemes. We will employ pre-post analysis techniques, such as difference-in-differences, to compare the indicator results before and after the implementation of incentives. For Aim #2, we will use a similar methodology to examine the causal relationship between the introduction or removal of incentives and the quality of care metrics derived from individual patient health data. Additionally, we will investigate the effects on patients’ utilization of primary or secondary care services. Both aims will employ rigorous analyses to understand the influence of incentives on healthcare outcomes and resource utilization.
Expected results: Our analysis is expected to provide insights into the specific quality of care indicators that undergo substantial changes when included or excluded from financial incentive schemes. Furthermore, we aim to evaluate the broader impact of these incentive schemes on the overall quality of the healthcare system. This will involve examining the correlation between specific incentive schemes and improvements in patient health data, such as decreased rates of disease diagnoses and reduced utilization of secondary care services, among other relevant factors.
Applicability and Relevance: This project aims to evaluate the impact and effectiveness of the financing mechanisms implemented in Catalonia. By examining the influence of these mechanisms on general practitioner (GP) behavior and the subsequent enhancement of the quality of care, this study seeks to provide valuable evidence for policymakers. The findings will offer insights into the structure of incentives for physicians and healthcare facilities, enabling policymakers to make informed decisions and potentially implement modifications that improve efficiency and the overall quality of care.

Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.

Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.

Aplicabilitat i rellevància

Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès

Antecedents: Els trastorns de salut mental, sobretot els trastorns de ansietat i depressió, tenen una gran prevalença a nivell de població mundial i impacten directament en la qualitat de vida de les persones. En els darrers anys, hi ha hagut un increment d’ús i s’han desenvolupat les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en temps d’oci però també pel desenvolupament laboral. En l’àmbit mèdic s’ha fomentat l’ús de les TIC per fer teleassistència de tot tipus, és per això que volem fer una valoració més específica pel que respecte a l’ús de les TIC a la salut mental.

Hipòtesis: La salut mental de la població de la Catalunya Central generalment no és bona. Hi ha certa desconeixença sobre l’existència de les Apps mòbil pel maneig de la salut mental. No obstant això, la població està a favor de la utilització d’aquestes eines.

Objectius: Conèixer l’estat de salut mental de la població de la Catalunya central i saber la seva predisposició a utilitzar aplicacions mòbils per fer-ne consultes.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb mostra de >385 adults majors de 18 anys que responguin l’enquesta voluntàriament d’entre els centres de salut d’atenció primària de les comarques del Berguedà, Bages, Moianès, Osona, Anoia i Solsonès.

Anàlisis estadística: Es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per la determinació de possibles associacions entre variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher. Per l’anàlisi de diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney. En tot moment s’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: s’espera observar que la salut mental de la població no és òptima i que existeix una desconeixença generalitzada sobre la utilització de les Apps mòbil en el maneig de la salut mental. Els resultats d’aquesta enquesta en una regió en concret caracteritzada per la ruralitat pot ser interessant a l’hora d’establir estratègies en l’abordatge de la salut mental a través d’eines de salut digital. Aplicabilitat i rellevància: Fomentar l’ús de les aplicacions mòbils per tal de fer més accessible a la població un bon seguiment i tractament, millorant així la seva qualitat de vida.

Introducción: La violencia machista es considerada por la Organización Mundial de la Salud un problema prioritario de salud pública. En España, una de cada dos mujeres de 16 años o más, ha sufrido algún tipo de violencia a lo largo de su vida por ser mujeres, y una de cada cinco la ha sufrido en los últimos 12 meses. El profesional sanitario en atención primaria, tiene una situación privilegiada para la detección y la valoración del riesgo de la violencia machista. No obstante, hay escasa formación entre estos profesionales. Las experiencias formativas inmersivas podrían favorecer un aprendizaje activo de los profesionales de atención primaria.
Objetivos: Incrementar los conocimientos y habilidades de residentes de medicina y enfermería de atención primaria para la detección y actuación ante el riesgo de Violencia de Género / Violencia machista a través de una experiencia formativa inmersiva.
Métodos: Estudio con diseño mixto en paralelo incorporando una parte cuantitativa cuasi-experimental antes-después que pretende saber el grado de conocimientos adquiridos tras la intervención realizada y una cualitativa que busca conocer la vivencia de la experiencia inmersiva en el proceso de aprendizaje. La población a la que va dirigida el estudio son residentes de primer año de la especialidad de enfermería y de medicina de atención familiar y comunitaria de la Unidad Docente Multiprofesional de Atención Familiar y Comunitaria Costa de Ponent-Metropolitana Sud. Se utilizará un cuestionario “ad hoc” con las siguientes variables: nivel de conocimientos, perfil del participante, antecedentes y práctica habitual. Además, se realizará un estudio cualitativo fenomenológico, a través de grupos focales en que se establecerá un guion a seguir con las siguientes categorías a analizar: capacitación, empatía, registro, instrumento RVD-BCN y metodología.
Resultados esperados: Los residentes de medicina y enfermería mejorarán los conocimientos y habilidades para la detección y actuación ante casos de Violencia de Género/Violencia machista tras una experiencia formativa inmersiva.
Aplicabilidad: Los residentes de medicina y enfermería de Atención Primaria desempeñan un papel importante en la detección y abordaje de la violencia machista por lo que se contribuirá a mejorar su detección utilizando las estrategias oportunas.
Palabras clave: Atención primaria de salud. Violencia contra la mujer. Formación sanitaria especializada. Tecnología de la información.

Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.

Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.

Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.

Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics

Antecedents
Davant la creixent prevalença de malalties cròniques, és important tenir en compte com es distribueix entre homes i dones, per poder oferir una atenció en salut de la forma més apropiada possible. La manca d’una perspectiva de gènere en l’abordatge de les necessitats en salut pot ha influït en el poc coneixement que encara es té sobre les diferències entre sexes en aspectes com la simptomatologia, els diagnòstics o els tractaments que s’ofereixen davant de certes casuístiques, la qual cosa pot incidir en una pitjor qualitat de vida, especialment entre dones. Malgrat una major esperança de vida, s’apunta cap a un pitjor estat de salut percebut entre aquesta part de la població que pot ser abordat a partir de coneixement desagregat per sexe i noves estratègies d’abordatge de les seves necessitats.

Hipòtesis
Donada una major esperança de vida, les malalties cròniques són cada cop més prevalents entre la població, manifestant-se de forma diferent entre homes i dones i segons grups d’edat, mostrant una falta d’atenció a certs grups de població.

Objectius
Objectiu general:
Descriure la situació i l’evolució de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període comprès entre 2018 i 2021.
Objectius específics:
– Descriure el perfil sociodemogràfic de les persones amb malalties cròniques al Bages
– Descriure el perfil sociodemogràfic i clínic de les persones que tenen ansietat i depressió al Bages
– Descriure la prevalença de pacients amb malalties cròniques greus i comorbiditats al Bages
– Determinar si hi ha major prevalença de malalties cròniques a zones urbanes o rurals
– Descriure la prevalença de pacients que viuen sols i/o reben atenció a domicili
Comparar la prevalença de malalties cròniques amb la resta de comarques de la Catalunya Central, durant el mateix període

Metodologia
Estudi transversal descriptiu de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període 2018-2021 i comparació amb dades de les altres comarques de la Catalunya Central.

Anàlisi estadística
Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable. Per analitzar la relació entre dues variables s’utilitzarà el contrast de la X2, la T Student o Mann-Whitney en funció del tipus de variable. Es fixarà un nivell de significança del 5% i tots els intervals de confiança seran del 95%. Els anàlisis estadístics es realitzaran amb el software estadístic R versió 4.0.3.

Resultats esperats
Diferències en la prevalença de les dades segons sexe i les diferents variables analitzades, que permetin proposar recomanacions i línies d’actuació per tal de treballar en l’abordatge de la cronicitat de forma més precisa, tant a nivell dels serveis de salut com dels entorns socials i econòmics.

Aplicabilitat i Rellevància
Poder observar l’evolució de la cronicitat a l’àmbit d’atenció primària al Bages adoptant una perspectiva de gènere, que permetin definir de forma més precisa les actuacions a desenvolupar per donar resposta a les necessitats dels diversos perfils que s’observin. Comparant els resultats amb dades de la resta de la Catalunya Central seria possible així mateix extrapolar estratègies que sorgeixin arran d’aquest estudi en un entorn més ampli.

Antecedents: El consum de tabac continua sent un problema important de salut pública, sent una de les principals causes de malaltia i mort als països desenvolupats. Molts joves pensen que el tabac de cargolar (TC) crea menys addicció i que es té més control personal sobre el consum, o que és menys perjudicial i amb menys additius que el tabac manufacturat (TM).
Hipòtesis: Una quantitat important d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’Osona tenen predisposició a utilitzar TC i tenen creences errònies sobre el TC.
Objectiu: Conèixer la intenció de fumar TC i les creences sobre el TC d’alumnes de 1r a 4rt d’ESO escolaritzats als centres d’ESO d’Osona.
Metodologia: Estudi transversal que es realitzarà durant el curs acadèmic 2022-2023. Es passarà un qüestionari informatitzat i auto-administrat. Les variables dependents estudiades seran: intencions futures de fumar i creences respecte del TC. Les variables independents seran: sexe, curs, nivell socioeconòmic i haver fumat o no a la vida. Es descriurà la prevalença de les variables dependents i es compararan segons les diferents variables independents amb la prova Chi quadrat de Pearson.
Resultats esperats: Trobar una proporció important de joves que tindran predisposició a fumar TC i que tindran creences errònies respecte el TC.
Aplicabilitat: Si trobem un nombre important d’alumnes amb predisposició a fumar TC i amb creences errònies s’haurà d’insistir en fer formació a edats molt primerenques respecte el TC. A més podríem utilitzar els resultats obtinguts en l’estudi per avaluar programes específics de formació en tabac de cargolar.
Rellevància: Si fem formació a les escoles en edats primerenques explicant què és exactament el TC i clarifiquem els falsos mites respecte el TC, aconseguirem que els adolescents no comencin a fumar aquest tipus de tabac i en el cas de que ho facin sàpiguen exactament de què es tracta.

L’OMS, els estats Europeus i Catalunya preveuen en la seva agenda 2030 uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb la salut, i on l’Atenció Primària de Salut (APS) desenvolupi un paper important, per aquest objectiu cal evolucionar cap a una Salut Universal Digital, en la qual la persona estigui al centre, on la prevenció i la promoció de la salut en siguin un pilar fonamental. La Telemedicina (TM) ja fa anys que està demostrant ésser una eina que pot ajudar en la prevenció i promoció de la salut sobretot quan les persones presenten una patologia així i com és una eina que facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per aquelles persones que tenen dificultat per accedir-hi sigui per distància al centre de salut, o per altres causes. Cal avançar segons recomana l’OMS en el seu Projecte d’Estratègia Mundial i el seu Director General cap a una Salut Digital, en la qual la TM sigui una eina facilitadora d’aquesta transformació digital que proposen els Estats Membres de l’OMS; humilment pensem que aquest projecte pot donar-li un impuls cap a aquest objectiu.
D’entre les hipòtesi del treball que volem demostrar, és que la TM Proactiva (TMP) ha de facilitat l’accés a l’APS, ho ha de fer amb la mateixa eficàcia per la prevenció i promoció de la salut que s’assoleix per la via presencial d’accés a l’APS i que el seu ús és satisfactori.
Com objectius ens plantegem demostrat que la TMP és una eina vàlida per facilitar l’accés a l’APS de les persones que no accedeixen habitualment per la via presencial, demostrar que no hi ha diferències en la promoció i prevenció de salut usant la TMP com a canal de comunicació, respecte les que ho fan per via presencial, comparar la qualitat de vida relacionada amb la salut i la satisfacció que ofereix aquesta nova eina.
Per analitzar aquests objectius i donar resposta a les hipòtesi plantejades, ens proposem un assaig clínic controlat, en el qual compararem la visita presencial (VP) amb la visita mitjançant TMP, ho seguirem durant 6 i 12 mesos, a posteriori n’avaluarem la satisfacció, l’acceptabilitat de la TMP, i en farem una anàlisi prospectiva per avaluar-ne les taxes d’accessibilitat i freqüentació a l’APS als 24 mesos de finalitzar-la.
Es realitzarà una anàlisi estadística, mitjançant el programa R versió 4.0.3, per comparar durant els diferents moments de la intervenció, les diferents variables sobre prevenció, promoció de salut i qualitat de vida, en les dues branques d’estudi, que són el grup de control anomenat Grup de Visita Presencial (GVP) i el grup d’intervenció, anomenat Grup de Telemedicina Proactiva (GTMP). Es realitzarà un estudi descriptiu longitudinal per mesurar el grau de satisfacció i acceptabilitat de l’ús de la TM proactiva en els participants a l’assaig clínic, i finalment un estudi prospectiu per avaluar la taxes d’accessibilitat i freqüentació al sistema sanitari entre les persones que han participat a l’assaig clínic, als 24 mesos. En tots els casos es considerarà com estadísticament significatiu un valor p inferior a 0,05.
Els resultats esperats d’aquest estudi tindran implicacions importants en l’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària (EAP) i en la millora de la salut de la comunicat de l’àmbit d’estudi, així mateix explorarà un ús de la TM que no ha estat prèviament utilitzat, la TMP, la qual ens permetrà noves vies per actuar sobre la morbiditat percebuda; això pot representar una nova visió de la TM.
Per tant, aquest estudi pot suposar un impacte positiu en l’accés als serveis de salut en l’era digital, la TMP ha de ser una eina més, a l’abast del professional i del gestor de serveis sanitaris, com una via per tendir cap a una accessibilitat global de l’APS.
La TM proactiva per tant, podrà ser una peça més dins del que representen els motors generadors de canvis, en l’evolució del model sanitari en l’era digital.
Així la TMP pretén ser una proposta per un futur programa de salut que obri les portes d’accés al sistema sanitari a aquelles persones que no ho fan habitualment, a part d’ésser una eina que proactivament cerqui aquelles persones que haurien d’haver fer un seguiment al seu centre de salut d’Atenció Primària i no ho han fet en el darrer any.

Antecedents
La resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. Segons la Comissió Europea de Salut pública, la resistència als antimicrobians és responsable d’unes 33.000 morts a l’any a la Unió Europea (UE) i ascendeix fins a 1.500 milions d’euros anuals en costos sanitaris i pèrdues de productivitat. Les Farmacèutiques d’Atenció Primària (FAP) com a especialistes del medicament i integrades en Equips d’Atenció Primària (EAP) executen un paper fonamental en la millora sobre el coneixement i racionalització de l’ús dels antibiòtics. En aquest sentit, el model d’actuació disruptiu i pioner centrat en al pacient a la Unitat de Farmàcia de la Catalunya Central, fa que les FAP s’hagin integrat en els equips multidisciplinaris i avancin en un coneixement més explícit de la població de referència envers els seus tractaments farmacològics. Per tant, és el moment de seguir amb el projecte iniciat el 2017 a l’Anoia amb una visió més extensiva, passant d’un territori en concret a una regió per poder establir estratègies a nivell de tota la Catalunya Central.

Hipòtesis
Estimar el grau de coneixement sobre la resistència antimicrobiana de la població de la Catalunya Central ajudarà a definir estratègies i poblacions diana per a focalitzar les intervencions orientades a millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és avaluar el grau basal de coneixement sobre les resistències als antibiòtics de la població de la Catalunya Central per poder millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Metodologia
Estudi transversal multicèntric que implicarà la realització de l’enquesta de la OMS de manera anònima a la població que acudeixi a un centre d’atenció primària i oficines de farmàcia de la Catalunya Central. S’ha calculat que seran necessàries 1067 enquestes per poder estimar amb una confiança del 95% i una precisió del 3% les diferents proporcions sobre el coneixement de la població. Les respostes de les enquestes s’obtindran a partir del programa Microsoft Forms. L’anàlisi de dades es realitzarà amb el software R, versió 4.0.3

Antecedents: La formació de residents en medicina i infermeria d’atenció familiar i comunitària és un component clau tant per a la transició a la pràctica clínica com per a la retenció de nous professionals. Per tant, donat el seu impacte directe en el desenvolupament de competències en professionals de la salut i en assegurar la retenció i la fidelització en els centres, els programes de residencia són de vital importància. No obstant, existeixen indicadors que mostren per una banda l’alta satisfacció per part dels participants i per altra banda una baixa retenció en els centres on s’han format. No hi ha estudis en el territori que hagin estudiat els motius pels quals malgrat l’alta satisfacció existeix una baixa retenció. Conèixer les raons, motius i experiències d’aquests professionals serà útil a l’hora de fer recomanacions per a la implementació d’estratègies efectives per a millorar la formació, la retenció i la fidelització d’aquests professionals en els centres on han fet la residència.
Objectiu: Explorar el procés de formació de residents en medicina i infermeria d’atenció familiar i comunitària i aprofundir en les barreres i els facilitadors per a la retenció i el compromís amb l’organització assistencial que els ha format.
Disseny: Es realitzarà un estudi descriptiu transversal mitjançant entrevistes en profunditat d’acord amb el model Rapid Research Evaluation and Appraisal (RRAPID). Participants: Mostreig intencional. 29 professionals de la salut residents de familiar i comunitària de centres docents de formació sanitària especialitzada de la unitat docent de la Catalunya Central. En concret, seran 21 residents de medicina i 8 d’infermeria.
Metodologia: Entrevistes semiestructurades per videoconferència. Les entrevistes estan planificades per durar entre 30 i 45 min i es duran a terme durant els mesos d’abril-maig del 2022. Es seguirà el model d’anàlisis temàtic (Braun & Clarke, 2006) amb el suport del software Atlas-ti. S’aplicarà la llista de verificació COREQ per assegurar la qualitat dels resultats. Resultats: Obtenir dades en profunditat sobre l’experiència formativa de l’especialitat d’atenció familiar i comunitària. També es recolliran dades sociodemogràfiques que ajudin a tenir una visió més completa dels resultats.

Antecedents:
L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l’eCAP en funcionament des de finals de l’any 2015. S’ha dissenyat com un complement a l’atenció presencial dels Equips d’Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la Carpeta Personal de Salut. És crucial tenir en compte els determinants del seu ús per part dels usuaris per comprendre millor els condicionants que poden fer que aquesta eina els hi sigui d’utilitat.

Objectius:
Aquest projecte pretén proporcionar evidència sobre l’experiència d’ús de la ciutadania de Catalunya que usen l’eConsulta, i quines són les barreres i/o problemes que desmotiven o impedeixen el seu ús.

Mètodes:
S’ha dissenyat una enquesta ad hoc adreçada a la població d’usuaris de la Meva Salut que han fet servir l’eConsulta. Utilitzant models de comportament d’ús, post ús, i efectes posterior al ús de l’usuari, i microdades ampliades, es pretén realitzar anàlisis de regressió logística binària.

Resultats:
La informació recopilada ens permetrà millorar l’eina d’acord amb l’opinió dels usuaris a qui va adreçada. Després de contrastar l’adequació del model que es pretén avaluar (constituït per les diferents hipòtesis objecte d’estudi), es pretén explicar què motiva als usuaris a emprar l’eConsulta i quines barreres organitzatives i tecnològiques es troben.

Conclusions:
Aquests resultats han de permetre posar de manifest la necessitat d’un enfocament dinàmic en el disseny de l’ús de l’eConsulta, tenint present que aquesta eina va adreçada usuaris molt diversos. D’aquí, la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per tal d’intentar identificar quins dels predictors esmentats exerceixen una influència en com els usuaris utilitzen aquesta eina.

Antecedents: La imatge corporal positiva és un constructe multidimensional que representa l’amor i el respecte, l’acceptació i l’apreciació dels individus i la comoditat amb el seu cos, independentment del seu aspecte físic real, així com la seva capacitat per interpretar missatges d’una manera protectora del cos. Existeixen estudis sobre la imatge corporal positiva entre adults
però entre els adolescents ha continuat sent poc estudiada, tot i que la formació d’actituds i percepcions corporals positives és important durant el desenvolupament de l’ adolescència tant per a noies com per a nois. Existeixen diferents instruments per avaluar la imatge corporal positiva en adults però pocs en adolescents. En aquesta línia, l’escala PBIAS mesura el constructe d’imatge corporal positiva en els adolescents i a més engloba en una única escala components que s’ha estudiat per separat. Així doncs, en aquest projecte s’ha escollit validar PBIAS ja que reflecteix la multidimensionalitat de la imatge corporal positiva en adolescents.
Objetiu: Traduir l’escala PBIAS (Positive Body Image among Adolescents Scale) al català i espanyol i validar estadísticament ambdues versions per assegurar la seva equivalència amb l’escala anglesa original.
Disseny: Estudi de validació instrument de mesura
Participants: Per tal d’assolir l’objectiu de la validació la mostra aleatòria serà d’un mínim de 150 adolescents entre 12 i 16 anys que cursen ensenyament secundari obligatori (ESO) a centres educatius de formació reglada de la xarxa publica de Catalunya. Criteris inclusió dels participants serà alumnes matriculats a ESO de parla catalana i/ o castellana.
Metodologia: Seguirem el model proposat per Argimon et al (Argimon-Pàlls et al., 2009) per calcular al rang i la derivació estandard (SD) i calcularem les freqüències. la fiabilitat de l’escala, se’n verificarà la consistència interna mitjançant l’alfa de Cronbach. L’anàlisi factorial es farà servir per simplificar la informació donada per una matriu de correlació per fer-la més gran. Aplicarem el software SPSS versió 27.0 (SPSS INC., Chicago, IL, USA) per a la anàlisis estadístic. Els resultats es consideraran significatius amb una p < 0,05. Resultats: Obtenir la validació catalana i castellana de l'escala PBIAS per adolescents per aplicar en programes de promoció d'una sana imatge corporal i prevenció de trastorns de la conducta alimentaria en adolescents.

RECETAS (Re-imagining Environments for Connection and Engagement: Testing Actions for Social Prescription in Natural Spaces) és un projecte que aborda la solitud i el paper de la prescripció social basada en la natura (NBSP) per reduir-la. El consorci RECETAS està liderat per la Dra. Jill Litt d’ISGlobal (Barcelona, Espanya) i està format per 13 institucions de 9 països diferents. Utilitza enfocs multidisciplinaris per implementar la prescripció social basada en la natura (NBSP). El projecte, que va començar el març de 2021, tindrà una durada de 5 anys. Està finançat amb una subvenció de 5 milions d’euros de la Unió Europea a través del seu programa Horitzó 2020 (Ref: 945095). Més informació sobre el projecte: https://recetasproject.eu

L’objectiu principal del projecte és idear, validar i explotar solucions que abordin la solitud mitjançant NBSP, i els vincles amb solucions basades en la natura i la infraestructura verda. El projecte pretén avaluar l’eficàcia i explorar els processos i els impactes percebuts de les intervencions del NBSP en persones vulnerables que pateixen solitud a sis ciutats: Barcelona, Hèlsinki i Praga avaluaran la intervenció amb assaigs controlats aleatoris; i Marsella, Cuenca (Equador) i Melbourne realitzaran estudis pre-post. també s’avaluarà l’eficàcia a curt termini de les diferents intervencions de NBSP. Per tant, s’aplicarà l’anàlisi benefici-perjudici i l’anàlisi cost-efectivitat per avaluar les implicacions sanitàries, socials i econòmiques a curt i llarg termini d’aquestes intervencions.

L’objectiu de l’estudi a Barcelona és avaluar l’efectivitat d’una intervenció de NBSP de 3 mesos en persones vulnerables que pateixen solitud sobre la seva qualitat de vida en comparació amb l’atenció sociosanitària habitual, al final de la intervenció, als 6 mesos, i 12 mesos després de l’intervenció.

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura. Actualment, la IA ja és capaç de donar suport en el triatge dels pacients, suggerir diagnòstics i alertes de resultats, processar llenguatge natural per automatitzar la documentació clínica mitjançant un resum de text i detectar diagnòstics a partir d’imatges radiològiques. En aquest moment, es essencial conèixer la percepció tant dels professionals com dels usuaris, en vers la IA per tal d’establir protocols i guies d’actuació per afavorir l’acceptació d’aquesta tecnologia així com per superar les preocupacions que es poden derivar del seu ús.

Hipòtesi: Existeix una desconfiança en vers l’ús de la IA en els procediments mèdics, tant per part dels usuaris com del personal sanitari, provocada pel desconeixement sobre aquest.

Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris i els usuaris d’atenció primària respecte l’ús de la IA com a eina sanitària.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals i usuaris d’atenció primària majors de 18 anys que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’exclouran de l’estudi aquells usuaris amb dificultat de lectura i comprensió del qüestionari. S’utilitzaran dues enquestes validades, una destinada als professionals i l’altre als usuaris. L’enquesta als professionals serà en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa), i l’enquesta als usuaris se’ls hi facilitarà al taulell del Centre d’Atenció Primària i serà en format paper. Serà necessària una mostra de 385 professionals de la salut i 385 usuaris.

Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics per cadascuna de les dimensions de l’enquesta, i per cada un dels dos grups d’estudi. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera conèixer la percepció dels usuaris d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària. Conèixer la percepció dels professionals d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària, i conèixer en quines àrees (ètiques, tècniques, etc) hi ha més manca de confiança cap a l’ús de la IA. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en el flux de treball dels professionals sanitaris i incideix positivament en la qualitat de vida dels pacients. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris i dels pacients envers l’aplicació de l’IA en els processos clínics per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut.

Resum:
Antecedents:
En l’atenció a les patologies temps depenent facilitar l’atenció i sistematitzar les actuacions amb una llista o llistat de verificació (LV) dona seguretat als professionals i redueix els errors en l’assistència augmentant la seguretat al pacient.
En l’actualitat no s’ha trobat en la literatura estudis sobre la validació de LV per l’atenció al codi infart (IAM).
Hipòtesis:
La validació d’un LV d’atenció al codi IAM i la seva posterior utilització millora la seguretat al pacient.
Objectius:
Validar el LV i conèixer la seva relació amb la seguretat al pacient als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central
Metodologia:
Estudi prospectiu. Es defineixen dos escenaris clínics amb diferent dificultat i com cal contestar el LV en els dos escenaris segons les guies (gold-estandard).
S’enviaran en format digital als professionals metges i infermers i per contestar el dia 0 a tothom i una meitat als 30 dies i l’altre als 45 dies.
Determinacions
Mesurar l’encert en els escenaris clínics utilitzant el LV en relació al gold-standard.
Mesurar la variació de les respostes als 0, 30 i 45 dies
Comparar els encerts en els escenaris amb la cultura de seguretat dels equips mitjançant indicadors de seguretat disponibles
Resultats esperats
Esperem poder validar el qüestionari i garantir bons resultats en el test/re-test.
Els equips amb millor resultats en la complementació del LV tindran també millors resultats en altres indicadors de seguretat al pacient.
Aplicabilitat i Rellevància
Es pot aplicar ens tots els centres d’atenció primària que atenguin codi IAM per augmentar la seguretat al pacient i garantir una acurada actuació assistencial.

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Antecedentes:
El dolor y la ansiedad producidos por la vacunación y otros procedimientos médicos en la infancia pueden generar malestar tanto en el paciente como en sus padres. La realidad virtual (RV) es una tecnología capaz de entretener y evadir al usuario. Entre sus múltiples aplicaciones, encontramos la mejora del manejo del dolor y la reducción de la ansiedad en los pacientes que se someten a intervenciones médicas.

Hipótesis:
El uso de gafas de realidad virtual reduce el dolor provocado durante la administración de vacunas en niños y niñas de 3 a 6 años.

Objetivos:

Objetivo principal
Reducción del dolor tras la administración de dos vacunas.

Objetivos secundarios
a. Reducción de la ansiedad durante y posterior a la administración de dos vacunas.
b. Mejorar la satisfacción de los padres o tutores legales tras la administración de dos vacunas al menor.
c. Evaluación de la seguridad del uso de gafas de realidad virtual en niños durante la administración de vacunas.

Metodología:
Ensayo clínico aleatorio paralelo y controlado con dos grupos asignados. El grupo intervención utilizará unas gafas de realidad virtual durante la administración de dos vacunas, mientras que el grupo control recibirá los cuidados estándares habituales en el centro de atención primaria para dicho procedimiento.
La aleatorización se llevará a cabo a través del sistema informático «»RandomizedR»», herramienta de aleatorización del programa R Studio (19).
Se trata de un ensayo abierto o no ciego, tanto el sujeto como el investigador conocerán el grupo de tratamiento asignado. Debido a la naturaleza de la intervención de RV, es imposible cegar a los pacientes, cuidadores u observadores. No obstante, sí que se realizará una evaluación ciega por terceros.
La población de estudio se centra en niños y niñas de 3 a 6 años de edad, incluidos en el registro de pacientes y atendidos en el centro de atención primaria de la región de la Cataluña Central, que recibirán las siguientes vacunas durante la revisión del niño sano: triple vírica + varicela a los 3 años y hepatitis A + Difteria-Tétanos-Pertussis a los 6 años.

Introducción: Las infecciones de vías respiratorias constituyen una de las principales causas de morbilidad en pediatría y ocupan una gran parte de la actividad asistencial en atención primaria, sobre todo como epidemias invernales.

Objetivo: Calcular la incidencia de las diferentes infecciones respiratorias en niños en las consultas de atención primaria entre 2018 y 2022, comparando entre los diferentes grupos de edad. Además, ver la variación de la incidencia antes, durante y después de la pandemia del COVID-19 y valorar si el uso de mascarillas, lavado de manos y políticas de distanciamiento social han hecho reducir las infecciones.

Metodología: Estudio observacional, descriptivo, longitudinal y prospectivo de incidencia, de los menores de 15 años que han consultado en centros de atención primaria de Cataluña Central y que conste en su historia clínica el diagnóstico codificado de: resfriado común, faringoamigdalitis aguda, gripe, sinusitis aguda, otitis media, herpangina, enfermedad mano boca pie, laringotraqueítis, bronquitis aguda, bronquiolitis, neumonía o enfermedad por COVID-19.

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

ANTECEDENTES
La investigación actual destaca que uno de los síntomas más comunes del COVID19 es la fatiga, que incluye aspectos de salud física y cognitiva/mental (M Newman, 2021), la fatiga es también un factor que contribuye a los retrasos en la vuelta al trabajo después del COVID19. Muchos de los factores que contribuyen a la fatiga en los supervivientes de la COVID19 están relacionados con los estilos de vida (es decir, la actividad física, el sueño) y los aspectos de salud mental (es decir, el aumento de los síntomas de ansiedad y depresión, incluso subclínicos). La complejidad y la heterogeneidad de la fatiga y de los factores que contribuyen a ella plantean un reto importante, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones debido a la falta de uso de herramientas validadas en entorno asistencial y al sesgo cognitivo de memoria de los pacientes cuando se les pregunta por hechos que ocurrieron meses atrás. Por lo tanto, se necesitan nuevos enfoques basados en datos para recopilar información sobre la fatiga relacionada con la COVID19 en el entorno del paciente, incluyendo la captura de los factores que contribuyen a la salud física y mental. Apoyar la autogestión de la fatiga en los supervivientes de la COVID19 será pronto un reto importante en nuestros sistemas sanitarios. Aunque no hay datos sobre el impacto de la atención a los supervivientes de la COVID19, podemos prever, a partir de otras enfermedades crónicas afectadas por la fatiga, que podría haber un impacto en la capacidad de trabajo de los supervivientes de la COVID19, la adherencia al tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida saludable y, en general, la calidad de vida tanto física como mental. Se ha demostrado que las intervenciones basadas en las Tecnologías de las Información y Comunicación (TIC), usando aplicaciones móviles y relojes inteligentes ayudan a los pacientes a la autogestión del bienestar psicofísico. Además, pueden proporcionar herramientas para que los clínicos apoyen a los pacientes en su autogestión al tiempo que controlan su estado de salud. Finalmente, los avances en el uso de la inteligencia artificial (IA) para permitir la personalización del apoyo a los pacientes y también el seguimiento mediante el uso de sensores portátiles (por ejemplo, relojes inteligentes) que complementan la psicometría avanzada pueden actualmente abordar tanto los problemas de salud física como los de salud mental de los pacientes de una manera verdaderamente personalizada gracias a la posible integración de los algoritmos de IA y a la colaboración con los profesionales sanitarios.
HIPÓTESIS
La intervención de salud digital personalizada basada en la IA, llamada Adhera para COVID persistente, y compuesta por una aplicación móvil y un reloj inteligente para los pacientes, y una aplicación web para los profesionales sanitarios, a través de la recogida de datos biométricos (recogidos por los sensores del reloj) y psicométricos (cuestionarios) y personalizada a través de la IA, proporcionará aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad por parte de los pacientes y los profesionales sanitarios.
OBJETIVO
El objetivo principal de este estudio prospectivo es la evaluación de la aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad de la intervención de salud digital personalizada basada en la IA por parte de los pacientes para una mejor auto-gestión de los síntomas psicofísicos y por parte de los profesionales sanitarios para gestionar mejor el proceso de atención sanitaria de los pacientes diagnosticados con COVID persistente.
MÉTODOS
Se trata de un estudio de viabilidad prospectivo que se llevará a cabo con 15 pacientes en el Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol (IDIAPJGol) que han sido diagnosticados de COVID persistente.
RELEVANCIA
Las intervenciones digitales personalizadas en los síntomas relacionados con la COVID persistente tanto fisiológicas como psicológicas permitiría optimizar el modelo de coste-eficacia para la gestión de estos pacientes. Del mismo modo, la detección precoz de complicaciones asociadas al COVID persistente en pacientes pertenecientes a grupos vulnerables permitiría mejorar los tiempos de asistencia y, por tanto, el pronóstico del paciente.

Hipòtesis
Els models d’intel·ligència artificial basats en la lectura de radiografies de tòrax, com a suport a la interpretació del professional mèdic, permeten oferir una atenció més ràpida, amb un diagnòstic més acurat i una reducció dels costos de proves innecessàries.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és fer una validació amb dades prospectives d’un algoritme d’IA per la lectura de radiografies de tòrax com a eina de d’ajuda en el diagnòstic. Es vol validar l’algoritme per casos amb una única patologia i per casos amb múltiples patologies.

Metodologia
Es realitzarà un estudi prospectiu que consistirà en introduir les radiografies a l’algoritme d’IA per tal d’avaluar el rendiment dels algoritmes respecte els diagnòstics dels radiòlegs.

Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels «»motius de consulta»» de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

Antecedentes: las enfermeras pediátricas y los pediatras (PN&P) pueden necesitar habilidades y recursos para abordar las dudas de las familias sobre las vacunas.
Objetivos: 1) Diseñar e implementar una intervención para aumentar los conocimientos, actitudes favorables y habilidades de comunicación de la PN&P hacia la vacunación; 2) Evaluar su efectividad sobre los determinantes psicosociales de P&PN; 3) Evaluar su impacto en la cobertura vacunal infantil.
Métodos: Estudio de métodos mixtos.
1) Desarrollo de una intervención en línea basada en evidencia dirigida a PN&P.
2) Ensayo aleatorizado por grupos. Se emparejarán y aleatorizarán los Centros de Atención Primaria de Barcelona (N=41) y Cataluña Central (N=38). PN&P que trabaja en ellos (N=500) se ofrecerá a participar. Muestra: 270 (135 por grupo) participantes permiten detectar un 18% de diferencia en los resultados. Las variables sociodemográficas y psicosociales de PN&P se obtendrán con cuestionario al inicio y a los 6 meses. Resultados: conocimientos, comportamientos, actitudes, autoeficacia y normas sociales de PN&P relacionados con la vacilación de vacunas. Análisis por intención de tratar y por protocolo. Se modelarán regresiones multinivel ajustadas. Un estudio cualitativo con 8 grupos focales (4 en cada área) evaluará las percepciones de PN&P sobre resultados y procesos. Análisis temático y triangulación de datos.
3) El impacto en la cobertura de vacunación infantil se estudiará con otro ensayo aleatorizado por conglomerados. La fuente de datos será el sistema de información de atención primaria. Una muestra de 4.527 niños en cada grupo y cohorte detectará una diferencia del 1,5% entre los grupos. Variables de resultado: Porcentaje de niños vacunados correctamente para la primovacunación y la vacunación de refuerzo a los 0-1, 1-2 y 4-6 años. Compararemos las coberturas de vacunación por áreas de intervención con modelos multivariantes.

En los últimos años el uso de las aplicaciones móviles (apps) representa una revolución dentro del ámbito de la salud, y la salud mental no es una excepción, dado que son herramientas rápidas, versátiles, manejables y que permiten empoderar a pacientes y profesionales en el manejo de la salud e incluso reducir la posible estigmatización que sufren algunos pacientes. Existen en el mercado más de 325.000 apps en salud, pero la mayoría de ellas no cuentan con un número significativo de descargas y son poco utilizadas, de manera que se pone en duda cuál es su impacto real. Existen varias iniciativas para definir cómo deben evaluarse las aplicaciones de salud, sin embargo, todas ellas abordan sólo aspectos parciales de la evaluación. Los marcos teóricos existentes a fecha de hoy destacan la necesidad de contar con herramientas y metodologías nuevas que permitan evaluar los diferentes aspectos de las aplicaciones móviles cuyo objetivo es el manejo de patologías concretas.
El objetivo general del proyecto EvalDepApps es desarrollar y pilotar una herramienta de evaluación de las aplicaciones móviles cuyo objetivo es el tratamiento, monitorización o apoyo social, de personas que sufren depresión. Para ello se llevarán a cabo las siguientes acciones: a) identificación y caracterización de las aplicaciones existentes en el mercado, b) revisión sistemática de los criterios utilizados para evaluar la efectividad y seguridad de estas aplicaciones, c) identificación mediante técnicas de consenso de los criterios a incluir en la herramienta de evaluación, d) diseño de la herramienta EvalDepApps mediante técnicas de co-creación, e) pilotaje de la herramienta y, finalmente f) análisis de sus propiedades métricas.
En todo el proyecto se contará con la participación de pacientes y profesionales de diferentes comunidades autónomas (Cataluña, Comunidad Valenciana, Andalucía y Canarias). La herramienta EvalDepApps, una vez diseñada y evaluada, se cederá a los diferentes
consejerías de salud de las comunidades autónomas interesadas.

Antecedents
La violencia, desde una perspectiva global, se puede definir como la acción u omisión innecesaria, lesiva o destructiva de una persona hacia otra y que sea susceptible de lesionar su dignidad, integridad o libertad. El componente principal de esta forma de violencia es el abuso o la agresión, es decir, la acción o la intención que produce daño a otras personas.
La atención primaria es el lugar idóneo para su detección, ya que las mujeres entran en contacto en algún momento de su vida, y enfermeras y comadronas son las profesionales más competentes para detectarla. Por lo tanto, es importante la sensibilización y formación del personal sanitario a fin de realizar prevención, detección, derivación y asegurar el seguimiento de los casos, además de hacer unos adecuados registros.

Hipòtesis
La creciente sensibilización y las iniciativas promovidas en términos de violencia machista en la comarca de Osona va a mostrar un aumento en la notificación de los casos de VM en esta comarca en el período 2018-2021.

Objectius
Describir la situación y la evolución de violencia machista en la comarca de Osona durante el período comprendido entre 2018 y 2021 y compararlo con los datos obtenidos referentes a la VM en la Cataluña Central

Metodologia
Estudio transversal descriptivo de los casos de violencia machista declarados en la comarca de Osona durante el período 2018-2021 y comparación con los datos totales de la Cataluña Central.

Anàlisi estadística
Para describir las variables se utilizarán frecuencias absolutas y porcentajes en caso de variables categóricas, y media con desviación o mediana con cuartiles en caso de variables continuas. Para analizar la relación entre dos variables se utilizará el contraste de la X2, la T Student o Mann-Whitney en función del tipo de variable.
Se fijará un nivel de significancia del 5% y todos los intervalos de confianza serán del 95%. Los análisis ser realizaran con el software estadístico R versión 4.0.3.

Resultats esperats
Se espera un aumento en la notificación de casos de VM en esta comarca en el período 2018-2021 debido al aumento de sensibilización de la población y de los profesionales en la erradicación de la violencia machista.

Antecedentes:
Las condiciones dermatológicas son un problema de salud relevante. Los modelos de aprendizaje automático se están aplicando cada vez más a la dermatología como una herramienta de apoyo a las decisiones de diagnóstico mediante el análisis de imágenes, especialmente para la detección y clasificación del cáncer de piel.

Objetivo:
El objetivo de este estudio es realizar una validación prospectiva de un modelo de análisis de imagen ML, que es capaz de cribar 44 tipos diferentes de enfermedades de la piel, comparando su capacidad diagnóstica con la de los médicos de familia y dermatólogos.

Métodos:
En este estudio prospectivo se reclutarán 100 pacientes consecutivos que acudan a un médico de cabecera participante con un problema cutáneo en la Cataluña central, cuya recogida de datos está prevista para una duración de 7 meses. Se tomarán imágenes anónimas de enfermedades de la piel y se introducirán en la interfaz del modelo ML, que devolverá el diagnóstico de precisión de los 5 primeros. La misma imagen también se enviará como consulta de teledermatología, siguiendo el flujo de trabajo actual. Se compararán las evaluaciones de GP, modelo ML y dermatólogo / s para calcular la precisión, sensibilidad, especificidad y exactitud del modelo ML.

Resultados:
Los resultados se representarán global e individualmente para cada clase de enfermedad de la piel utilizando una matriz de confusión y la metodología Uno contra Todos. También se tendrá en cuenta el tiempo necesario para realizar el diagnóstico.

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

Antecedents:
L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l’eCAP en funcionament des de finals de l’any 2015. S’ha dissenyat com un complement a l’atenció presencial dels Equips d’Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la Carpeta Personal de Salut. És crucial tenir en compte els determinants del seu ús per part dels professionals per comprendre millor els condicionants que poden fer que aquesta eina els hi sigui d’utilitat.

Objectius:
Aquest projecte pretén proporcionar evidència sobre els determinants d’usos que motiva als professionals a emprar l’eConsulta, i quines són les barreres i/o problemes que desmotiven o impedeixen el seu ús.

Mètodes:
S’ha dissenyat una enquesta ad hoc adreçada a la població de professionals (personal mèdic i d’infermeria) dels Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’Institut Català de la Salut (ICS). Utilitzant un Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) i microdades ampliades, es pretén realitzar anàlisis de regressió logística binària.

Resultats:
La informació recopilada ens permetrà millorar l’eina d’acord amb l’opinió dels professionals a qui va adreçada. Després de contrastar l’adequació del model que es pretén avaluar (constituït per les diferents hipòtesis objecte d’estudi), es pretén explicar què motiva el professional assistencial a emprar l’eConsulta i quines barreres organitzatives i tecnològiques es troben.

Conclusions:
Aquests resultats han de permetre posar de manifest la necessitat d’un enfocament dinàmic en el disseny de l’ús de l’eConsulta, tenint present que aquesta eina va adreçada a diversos usuaris finals (professionals assistencials -personal mèdic i d’infermeria- i pacients). D’aquí, la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per tal d’intentar identificar quins dels predictors esmentats exerceixen una influència en com els professionals utilitzen aquesta eina.

Es pretén valorar si la severitat de les infeccions per COVID 19 podria ser més reduïda en pacients prèviament vacunats amb la vacuna de la grip o en pacients tractats amb IECA o ARAII. Es basa en la presència en el COVID19 d’ hemaglutinines comparables a les del virus de la grip com a mecanisme de transmissió i en l’ús de l’enzim conversor d’angiotensina 2 per part del virus durant la seva infecció respiratòria.

S’estudiaran els pacients ingressats des del 1/3 i es registraran les dates d’ ingrés, d’alta o defunció, d’ús o no d’UCI, tractaments previs i tractaments hospitalaris, comorbilitat (índex de Charlson, MDRD, antecedents de patologia respiratòria -asma, MPOC-), junt amb variables habituals (sexe, edat, IMC i hàbits tòxics -tabac, alcohol-altres).

Es compararà la incidència d’ingressos respecte el total de població assignada mitjançant Chi-quadrat entre subgrups de pacients tractats o no amb IECA-ARAII i entre vacunats i no vacunats. La duració dels ingressos, estratificada per Charlson, es realitzarian mitjançant t de Student entre els mateixos subgrups.

Antecedents:
La malaltia del coronavirus 2019 (COVID-19) que es produeix a finals de desembre del 2019 i s’ha anat estenent a altres països i regions del món entre els que es troba Espanya i en concret Catalunya. L’atenció primària és la porta d’entrada més important al sistema sanitari i per tant, de detecció de casos en la comunitat. Per tant resulta important disposar d’eines per ajudar a detectar la malaltia i predir la seva gravetat.

Mètodes:
S’analitza l’ús i la sensibilitat d’una aplicació d’IA integrada a la història clínica electrònica d’atenció primària per tal de donar suport als professionals en la presa de decisions clíniques referents a la COVID-19.

Resultats esperats:
Alts nivells d’utilització i fiabilitat de l’eina a nivell dels professionals d’atenció primària amb una especial predilecció per un ús a través d’una modalitat de visita no presencial.

Aplicabilitat i rellevància:
Demostrar la utilitat de les eines d’IA pel suport a la decisió clínica en entorns de visita no presencial pot ser de gran utilitat de cara a plantejar-se el seva validesa en situacions com les que estem vivint durant aquesta pandèmia, però també en altres situacions en les que de ben segur s’imposarà l’ús de la modalitat de visita a distància (telefònica o pel altres sistemes de comunicació no presencial)

Antecedents:
En el año 2019, la Organización Mundial de la Salud (OMS) consideró que las reticencias hacia la vacunación representan una de las diez principales amenazas para la salud mundial. La evidencia disponible muestra que las reticencias vacunales pueden deberse a múltiples factores. Sin embargo, raramente se explora la posibilidad de que estas reticencias puedan extenderse de forma diferente en el ámbito rural y en el urbano.

Hipòtesi/pregunta d’investigació:
¿Hay una frecuencia de reticencia vacunal diferente en el ámbito rural y en el urbano y, de ser así, a qué puede deberse y que impacto puede tener?

Objectius:
El objetivo de este estudio es describir la evolución temporal del rechazo a la vacunación en el territorio de la Cataluña Central y analizar posibles causas.

Metodologia:
Análisis de cohortes retrospectivas, a partir de los datos de la Historia Clínica Compartida Electrónica (ECAP), de la población menor de 15 años atendida en los 32 equipos de atención primaria (EAP) del Area sanitaria de la Cataluña Central entre el 1 de Enero del 2015 y el 31 de diciembre del 2020.

Pla d’anàlisi:
Se diferenciarán los casos de reticencia vacunal según sean de «»rechazo»», «»duda»» o «»sin dudas vacunales»» y se estudiará su relación temporal y espacial con variables sociodemográficas y socioeconómicas. Además, se estudiará la relación con la aparición de brotes infecciosos de enfermedades inmunoprevenibles.

Resultats esperats:
Se espera que las reticencias hacia la vacunación no representen a nivel general una amenaza importante para la salud de la población en la Cataluña Central pero que puedan representarlo en determinadas zonas rurales. Resultados preliminares del año 2015 indican que la prevalencia general de las reticencias vacúnales en el territorio se sitúa en torno al 3%, variando según el EAP entre el 1,15% y el 6,55%.

Aplicabilitat i Rellevància:
La publicación de los resultados del estudio podría ser relevante para las autoridades de Salud Pública, a nivel de la gestión, evaluación y priorización de los recursos disponibles para la protección de poblaciones vulnerables y el diseño de estrategias destinadas a reducir las reticencias vacunales en estos grupos de población.

Antecedents:
Programes com el de Salut i Escola tenen com a objectiu millorar la salut dels adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac, en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori. L’ús massiu de les noves tecnologies entre els adolescents fa que els programes de salut s’hagin d’adaptar a aquesta realitat. XatJove Anoia ofereix un xat segur i totalment confidencial amb professionals d’infermeria a través del mòbil sense que calgui descarregar cap App. En l’era del COVID-19 és important reduir el risc d’infecció originat per el contacte amb els serveis sanitaris tot reduint al màxim les visites presencials no imprescindibles.

Hipòtesis:
L’ús del XatJove pot augmentar les consultes dels adolescents amb els professionals d’infermeria dels Centres d’Atenció Primària (CAPs).

Objectius:
Demostrar que mitjançant l’ús del mòbil i de les aplicacions de missatgeria, el nombre de consultes sanitàries al programa Salut i Escola de la comarca de l’Anoia augmenta.

Metodologia:
Estudi the metodologia mixte comparant el total de visites (presencials i amb XatJove) del programa Salut i Escola a la comarca de l’Anoia durant el curs 2020-2021 amb el número de visites presencials del mateix programa a la comarca d’Osona.

Determinacions:
Nombre de consultes totals al programa salut i Escola durant el curs 2020-2021 a l’Anoia i a Osona. Enquesta de satisfacció dels usuaris de XatJove.

Resultats esperats:
Augment de les consultes fetes per adolescents als professionals d’infermeria a través del XatJove.

Aplicabilitat:
Per avaluar l’aplicabilitat i la utilitat pràctica s’iniciarà un programa pilot del XatJove a l’Anoia, on participaran adolescents d’entre 12-16 anys.

Rellevància:
si aquest projecte pilot té èxit, podria estendre a altres escoles i arribar a ser una eina més de contacte entre els adolescents i els serveis sanitaris.

INTRODUCCIO:
La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.
OBJECTIU:
Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.
METODOLOGIA:
Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment. S’estudiaran 1287 professionals sanitaris de la Catalunya Central d’àmbit d’Atenció Primària, Hospitalari i Residencial amb serologia positiva per SARS-CoV-2. Es relacionaran les variables demogràfiques, i clíniques recollides amb els resultats serològics. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides a partir del juliol-agost del 2020.

El objetivo general del proyecto es desarrollar un producto fácilmente escalable que permita, haciendo
uso de metodologías de cambio de comportamiento junto a algoritmos basados en Inteligencia Artificial, mejorar el bienestar y la calidad de vida de pacientes crónicos especialmente vulnerables al contagio de enfermedades infecciosas. En este proyecto, abordaremos el desarrollo enfocados en el COVID-19 debido al contexto socio-sanitario actual, aunque el producto está concebido para ser fácilmente adaptable a otras enfermedades infecciosas.

Antecedents: La grip és un problema important de salut pública i la mesura principal de prevenció disponible és la vacunació antigripal (VAG) anual. Les cobertures de vacunació assolides són força baixes, tant en la població amb factors de risc com en els professionals sanitaris.
En el context de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 no es coneix el comportament del virus gripal, motiu pel qual es continua recomanant la vacunació antigripal als professionals i a les persones de risc. Es desconeix la intenció de la població de vacunar-se contra la grip i la influència que poden tenir-hi alguns elements contextuals de la pandèmia, com l’ús generalitzat de mesures físiques i higièniques de control de la transmissió del virus SARS-CoV-2.

Hipòtesi: La coincidència entre la pandèmia per SARS-CoV-2 i l’epidèmia anual de grip és un factor que canviarà l’actitud dels pacients de risc a l’hora de vacunar-se enfront la grip i millorarà la seva cobertura.

Objectius: Determinar la intenció de vacunar-se contra la grip estacional dels professionals de la salut i de la població de risc en la campanya 2020-21 en el context de la pandèmia per SARS-CoV-2 i analitzar els factors que hi influeixen.

Metodologia: Disseny de l’estudi en 2 fases: estudi transversal en la primera i de cohorts en la segona.

La població d’estudi són els professionals sanitaris i la població amb factors de risc per recomanar la vacunació antigripal de la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

Serà necessària una mostra de 427 persones que presentin factors de risc amb indicació de la VAG i de 290 professionals de la salut.

La realitat virtual (VR) és una tecnologia que permet substituir el nostre entorn real per un de creat amb mitjans digitals. Aquesta tecnologia s’utilitza cada cop més en la formació de professionals en el món de la salut i estudis previs demostres que la implicació i motivació dels alumnes que participen en activitats que utilitzen la VR augmenta respecte a aquells que fan formació amb metodologia tradicional. En relació a la corba d’aprenentatge, no hi ha estudis que demostrin una millora en aquesta corba.

L’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central desenvoluparà a partir del darrer trimestre de 2020 un projecte de formació en Suport Vital Bàsic (SVB) utilitzant la VR.

La formació en SVB utilitzant la VR és més eficient en aspectes com la motivació i la participació dels alumnes que la formació en SVB que utilitza la metodologia tradicional de formació en entorn de simulació i pot ser-ho, també en la corba d’aprenentatge dels alumnes.

L’objectiu principal del projecte és avaluar la corba d’aprenentatge dels alumnes utilitzant un entorn de VR, avaluar la seva motivació i participació en les activitats i el cost i comparar-los amb una formació amb metodologia de role-playing.

Las afecciones de la piel son uno de los motivos más frecuentes para acudir a un centro de atención primaria, por lo que es de vital importancia que los médicos de cabecera (GP) tengan los conocimientos y las herramientas adecuadas para diagnosticar las afecciones dermatológicas más frecuentes.
Métodos: Este estudio evalúa la precisión de los diagnósticos dermatológicos realizados por 120 médicos de cabecera a partir de fotografías tomadas con un teléfono inteligente mediante una encuesta transversal anónima en línea. Resultados: El estudio se llevó a cabo entre agosto y octubre de 2018. Los resultados muestran que la mayoría de los participantes están a favor de utilizar teléfonos móviles para comunicarse con otros profesionales y utilizarlos para consultar imágenes médicas. La mayoría (69%) tomó fotografías dermatológicas y el dispositivo preferido fue un teléfono inteligente (70%). De 22 imágenes diferentes evaluadas, en el 69% de las respuestas los participantes expresaron un alto grado de confianza en su capacidad para diagnosticar la lesión mostrada y en el 72% de los casos el diagnóstico elegido fue correcto. Conclusiones: El estudio confirma que el uso de teléfonos inteligentes para enviar imágenes médicas está creciendo rápidamente y su potencial para tomar imágenes médicas es una oportunidad para ayudar a los equipos de atención primaria a lidiar con problemas dermatológicos. Los resultados sugieren que los médicos de cabecera necesitan más formación en la interpretación de imágenes dermatológicas, para aumentar su confianza en el diagnóstico y evitar la necesidad de derivaciones a visitas presenciales.

– Antecedentes: La vacunación es la forma más efectiva de prevenir enfermedades immunoprevenibles. Si se mejorara la cobertura vacunal, se podría disminuir la mortalidad. La vacilación a la vacunación, originada por los movimientos antivacunas, es una amenaza para la salud mundial según la OMS.
– Hipótesis: Los individuos que adquieren información a través de las redes sociales con mensajes antivacunas, tienen una mayor vacilación (duda y rechazo) a la vacunación.
– Objetivos: Analizar la relación entre la duda/rechazo a la vacunación y los mensajes antivacunas generados en las redes sociales.
– Metodología: Estudio epidemiológico multicéntrico con diseño mixto (analítico y etnográfico)
– Determinaciones: Variables para caracterizar la población con dudas/rechazo a la vacunación. Variables para caracterizar los mensajes y opiniones sobre las vacunas en las redes sociales. Variables para describir la influencia de la COVID en la vacunación. Variables para geocodificar y geolocalizar los mensajes/opiniones de los movimientos antivacunas.
– Análisis estadístico: Fase analítica: Prueba Chi cuadrado y U de Mann-Whitney para las diferencias entre los grupos. Regresión logística para las asociaciones entre la decisión de vacunación y las posibles variables predictores.
– Fase etnográfica: determinación de palabras clave, análisis de contenidos, descripción, reducción y categorización de términos y subtemas, clarificación, síntesis, comparación e interpretación de la información.
– Resultados esperados: Se pretenden detectar características diferenciales en la población antivacunas. Analizar mensajes en redes que influyan en la decisión de vacunar y geolocalizar la población antivacunas
– Aplicabilidad y relevancia: Se podrán realizar intervenciones específicas para incrementar la cobertura vacunal en la Atención Primaria.

Antecedents. La síndrome d?apnea-hipopnea del son (SAHS) és una malaltia molt prevalent en la població general que pot causar deteriorament de la qualitat de vida, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, cerebrovasculars, accidents de trànsit i es relaciona amb un excés de mortalitat. Els pacients amb aquesta síndrome, fins ara només són visitats pel seu metge/ssa de família per ser derivats a les consultes especialitzades de pneumologia on són diagnosticats i tractats.
Hipòtesi. La polisomnografia respiratòria ambulatòria (PR) realitzada a l?atenció primària pot disminuir els costos del diagnòstic del SAHS.
Objectiu. Valorar l?impacte econòmic de la introducció de polisomnografia respiratòria ambulatòria a les consultes d?atenció primària per diagnosticar la SAHS a la capçalera del llit del pacient.

– Antecedents: L?aïllament social, la soledat i els estats ansiosos-depressius són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. Hi ha una necessitat creixent de determinar intervencions efectives que afrontin aquestes situacions, ja que en ocasions les opcions farmacològiques són limitades en aquests pacients. L’activitat física (AF) i les relacions socials en les persones grans estan vinculades a la salut física i mental. El poder realitzar alguna activitat física o recreativa els ajudarà a afrontar aquesta etapa de la vida amb més optimisme i a relacionar-se amb altres de manera sana i independent, no obstant, pocs estudis han avaluat la seva eficàcia al nostre territori.
– Objectius: Avaluar si un programa de 4 mesos d?AF en grup i la visita per conèixer entitats socioculturals millora la situació emocional, social i la qualitat de vida en una mostra de subjectes de més de 64 anys amb ansietat, depressió aïllament social o soledat. I mesurar si l?adherència a l?AF i la vinculació a entitats socioculturals és manté un cop realitzada la intervenció.

El objetivo de este estudio es validar la capacidad diagnóstica de un algoritmo de detección de retinopatía diabética para su utilización como prueba para diagnosticar la retinopatía diabética en atención primaria.

Metodología
Realizaremos un estudio observacional transversal para la validación de un algoritmo diagnóstico de lectura automática para determinar la presència de retinopatía diabética en personas a las que se les realiza una fotografía de fondo de ojo como parte del cribado habitual de retinopatía diabética. Este estudio requiere un tamaño muestral de 990 pacientes. El período de estudio será desde enero del 2020 hasta que se obtenga el tamaño muestral a los 18-24 meses del inicio del estudio. Las imágenes serán captadas con la cámara no midriática y se transferirán a los servidores de OPTretina de manera segura, junto con un ID única por paciente anonimizado para ser analizadas primero por el algoritmo de diagnóstico de lectura automática y seguidamente, mediante una aplicación web proporcionada por OPTretina, por los especialistas en retina y los profesionales de medicina y enfermería. Al final del estudio, tanto el algoritmo como las lecturas hechas por el equipo de lectores de medicina familiar (médicos y enfermeras) se compararán con un estándar de referencia (precisión, sensibilidad, especificidad, área bajo la curva, etc.); una doble lectura ciega realizada por los especialistas en retina y se obtendrán los indicadores finales.

Antecedents: d?una banda, l?eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l?ECAP en funcionament des de finals de l?any 2015. Es proposa com un complement a l’atenció presencial dels Equips d?Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la carpeta personal de salut (?La Meva Salut?). D?altra banda, la revolució analítica que fan possible les tècniques d?aprenentatge automàtic obren la porta a una millor comprensió de les intervencions de salut digital.

Hipòtesi: l?aplicació de tècniques d?aprenentatge automàtic sobre el cos de text i les metadades dels correus electrònics de la eConsulta pot generar un classificador fiable del motiu de consulta que s?està produint.

Objectiu principal: desenvolupament i validació d?un sistema d?aprenentatge automàtic que classifica correus electrònics de la eConsulta en motius de consulta.

Antecedents
Els assajos clínics són estudis científics realitzats a voluntaris sans o malalts. La majoria d’aquests estudis tenen una representació insuficient de dones i de persones grans. La motivació dels pacients per participar en recerca podria augmentar si l’equip de salut els hi dóna suport i assessorament per entendre millor la informació bàsica de l’estudi.

Hipòtesi
1. Els professionals de medicina de família amb més coneixement del concepte de medicina basada en l’evidència (MBE) tenen una visió més positiva de la investigació amb assajos clínics. En conseqüència, els seus pacients també tenen una visió més positiva d’aquesta recerca i, al mateix temps, un major grau de confiança en la «»medicina oficial»».
2. El coneixement de MBE i les actituds cap als assajos clínics dels professionals de medicina de família de la República de Croàcia són similars a la dels seus homòlegs dels països del sud europeu.

Objectius
Examinar i determinar el nivell de conscienciació i actituds envers la MBE en general i, concretament, sobre els assajos clínics entre els professionals de medicina de família i els seus pacients a Croàcia i alguns països del sud d’Europa.

Metodologia
Es tracta d’un estudi multicèntric, prospectiu, transversal, de cohorts, dut a terme en una mostra de 20 professionals de medicina de família de la Catalunya Central i 100 dels seus pacients.

Determinacions
La investigació utilitzarà qüestionaris per a professionals de medicina de família i qüestionaris per a pacients, prèviament validats mitjançant un estudi pilot fet a Croàcia.

Anàlisi estadística
Per a l’anàlisi de dades es realitzaran mètodes multivariants.

Resultats esperats
Conèixer millor quines són les actituds envers els assajos clínics dels professionals de medicina de família i dels seus pacients.

Aplicabilitat/Rellevància
Augmentant el coneixement sobre recerca per part de la població en general, es pot canviar positivament la percepció que en tenen, augmentant així la motivació i la voluntat de participar-hi.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.

Antecedentes
La telemedicina supera las barreras geográficas para la asistencia sanitaria. Numerosos estudios proporcionan evidencia que muestra los beneficios de la telemedicina desde el punto de vista tanto del paciente como del sistema de salud. El Servicio Nacional de Salud de Cataluña ha desarrollado varios programas de telemedicina entre atención primaria y hospitales.
Hipótesis
La telemedicina puede reducir la huella ambiental al reducir la emisión de contaminantes atmosféricos gracias a una reducción en el número de visitas al hospital que implican viajes por carretera.
Objetivos
Evaluar el impacto de los servicios de telemedicina en la reducción de la distancia recorrida a los hospitales, calcular los ahorros asociados con la telemedicina en términos de tiempo y dinero y calcular la reducción de los contaminantes atmosféricos asociados con la telemedicina.

Antecedents
Davant l?augment de la demanda ocorregut en els darrers anys en l?atenció primària de Catalunya i la manca de professionals, cal trobar solucions innovadores que facilitin continuar donant una atenció sanitària de qualitat. La intel·ligència artificial (IA) pot ser una bona eina d?ajuda als professionals sanitaris, ja que pot analitzar i optimitzar conjunts de dades molt complexes
Hipòtesis
La intel·ligència artificial pot ajudar a la presa de decisions clíniques a l?atenció primària.
Objectius
? Inici de projectes encaminats a l?obtenció de dades de salut mitjançant dispositius electrònics (wearables) i el seu anàlisi mitjançant eines d?intel·ligència artificial.
? Inici de projectes relacionats amb la utilització de la intel·ligència artificial per a la lectura d?imatges mèdiques en l?atenció primària.
Resultats esperats
S?espera iniciar una línia de recerca relacionada amb la intel·ligència artificial aplicada específicament a l?atenció primària.
Aplicabilitat/rellevància
Si els resultats són satisfactoris es pretenen desenvolupar algoritmes per a ser utilitzat com a eina de suport a les decisions que han de prendre els especialistes en medicina de família. També es podria plantejar obtenir el marcatge CE dels algoritmes desenvolupats com a productes sanitaris i d?aquesta manera obrir la porta a ser utilitzats com a sistemes automàtics que no requereixin de la intervenció dels professionals sanitaris, amb el
corresponent estalvi de temps i diners.

Objectiu: 1.Descriure la comorbiditat i el grau d?utilització dels centres Atenció Primària (AP) amb diagnòstic de fibromiàlgia (FM) a Catalunya, comparant-ho amb la població general. 2-Valorar el risc associat entre patir FM i la incidència del diagnòstic d?ansietat i depressió, comparant-ho amb la població general.
Disseny: Estudi observacional de cohorts retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Majors de 18 anys amb diagnòstic a l?ecap de FM (M79.7) de l?any 2010-2016.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, utilització de recursos sanitaris, incapacitat laboral transitòria, interconsultes i dispensació de fàrmacs.
Anàlisi estadístic: Per cada pacient s?extrauran les diferents variables seleccionades sobre els diagnòstics de comorbiditat, utilització de recursos sanitaris i freqüentació. Per valorar el risc de patir un trastorn mental es calcularà mitjançant models de regressió de Cox en el què es considerarà la data del diagnòstic de la FM i a partir d?aquest la data de diagnòstic d?ansietat i de depressió. Les dades s?analitzaran mitjançant el software SPSS v18.
Resultats esperats: L?estudi ens aportarà resultats per a la planificació d?activitats a l?AP, de malalties que poden influir en la qualitat de vida del pacient.
Limitacions: 1.No cobertura territorial completa. 2. Infraregistre d?algunes variables recollides.

Antecedents:
L’ús de les càmeres que incorporen els telèfons intel·ligents o les tauletes s’estan convertint en eines de gran rellevància per al suport clínic, amb una gran taxa de penetració entre els professionals sanitaris que les comencen a emprar com a eines de suport a l’assistència, entre les que destaca l’enviament d’imatges en teledermatologia.

Hipòtesi:
Les imatges generades des d’un dispositiu portàtil (telèfon intel·ligent o tauleta) tenen la qualitat suficient per substituir les imatges preses des d’una càmera digital compacta a l’hora de ser avaluades per un altre professional clínic (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències).

Objectiu principal:
Demostrar que els telèfons intel·ligents i/o les tauletes són bones eines per captar imatges dermatològiques en ser comparables, quan a qualitat, amb les imatges d’una càmera digital.

Metodologia:
Enquesta web en la que es demana als professionals clínics (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències) la valoració de la qualitat de les imatges preses amb tres dispositius diferents (telèfon intel·ligent, tauleta i càmera digital) i la seva validesa per poder valorar la possible existència de patologia.

Determinacions:
Valoracions segons escala de Likert de la qualitat general de les imatges, així com d’aspectes relatius a les característiques de les imatges. També es valorarà l’acceptabilitat en l’ús dels diferents dispositius per obtenir les imatges.

Anàlisi estadístic:
Es realitzarà una regressió lineal per les dades agrupades per participant, on es compararan les puntuacions de qualificació de qualitat per a la tauleta i el telèfon intel·ligent amb els de la càmera digital.

Resultats esperats:
Esperem obtenir valoracions de qualitat similars amb els diferents dispositius

Aplicabilitat i rellevància:
El fet de constatar que la qualitat de la imatge obtinguda amb els diferents dispositius pot ser similar permetrà que de forma justificada es puguin començar a emprar els diferents dispositius estudiats per a l’enviament d’imatges digitals, facilitant així la generació de circuïts eficients, còmodes, ràpids i més segurs per a l’intercanvi d’informació.

Antecedents
La retinopatia diabètica (RD) és una de les causes més importants de ceguesa a nivell mundial, especialment en els països més desenvolupats. Examinar periòdicament el fons d’ull dels pacients diabètics coneguts, mitjançant càmera no midriàtica, ha demostrat àmpliament ser un sistema efectiu per controlar i prevenir l’aparició de la RD. Les xarxes neuronals convolucionals s’han utilitzat per a la detecció de la RD, aconseguint sensibilitats i especificitats molt elevades.

Hipòtesis
És possible desenvolupar un algoritme basat en intel·ligència artificial que pugui demostrar un rendiment igual o superior i que constitueixi una alternativa, a l’actual cribratge de RD en pacients diabètics.

Objectius
Desenvolupament d’un sistema d?intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics.
Validació científica del sistema per a ser utilitzat com a sistema de cribratge en l’atenció primària.

Metodologia
Aquest projecte consistirà en la realització de dos estudis de manera concomitant:
1. Desenvolupament d’un algoritme amb intel·ligència artificial per a detectar signes de RD en pacients amb diabetis.
2. Realització d’un estudi prospectiu que permetrà comparar la capacitat diagnòstica de l’algoritme respecte a la dels especialistes en medicina de família lectors de les imatges de fons d’ull. La referència serà la lectura amb doble cec per part d’oftalmòlegs especialistes en retina.

Determinacions/Anàlisi estadística
? Per al desenvolupament de l’algoritme d’intel·ligència artificial, es realitzaran diferents iteracions i entrenaments sobre el mateix data set. Abans de començar cada nou entrenament, s’utilitzarà l’estratègia que consisteix en partir el data set en dos grups de manera aleatòria. Un grup amb el 80% de les imatges, que s’utilitzarà durant l’entrenament (training data set) i l’altre, del 20% restant (validation data set), s’utilitzarà per validar els resultats de cada cicle (epoch).

? Durant l’estudi prospectiu, es calcularan de nou els valors de positius correctes (TP), negatius correctes (TN), fasos positius (FP), falsos negatius (FN) i d’aquí s’obtindrà la matriu de confusió i la resta d’indicadors per mesurar de rendiment de l’algoritme.

Resultats esperats
S’espera desenvolupar i validar un sistema d’intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics

Aplicabilitat
Si els resultats són satisfactoris, l’algoritme desenvolupat pot ser utilitzat com a eina de suport a les decisions que han de prendre els especialistes en medicina de família.

Rellevància
A més a més, és possible obtenir el marcatge CE com a producte sanitari de manera que s’obre la porta a ser utilitzat com a sistema automàtic que no requereix de la intervenció del metge de família, amb el corresponent estalvi de temps i diners.

Antecedents: l?eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l?eCap en funcionament des de finals de l?any 2015. Es proposa com un complement a l’atenció presencial dels Equips d?Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la carpeta personal de salut (?La Meva Salut? – LMS).
Hipòtesi: aquest és un projecte essencialment inductiu, d?abast exploratori i descriptiu, de manera que no parteix d?una hipòtesi concreta
Objectiu principal: aquest estudi pretén entendre i descriure la intervenció i contrastar la seva relació amb les llistes d?espera dels Equips d?Atenció Primària.
Metodologia: cadascun dels professionals classificarà les interaccions registrades d?acord amb els 12 tipus proposats pels autors (veure annex) i les identificarà segons si, al seu parer, han estalviat una visita o no, d?acord amb una definició proposada
Determinacions: Potencial estalvi de visites presencials del servei eConsulta
Anàlisi estadístic: l?avaluació es durà a terme mitjançant el software estadístic R 3.4.2 i el nivell de significació es fixarà en p=0.05, derivant en un informe d?estadística quantitativa descriptiva (freqüències, percentatges, mitjanes, desviacions típiques) i bivariants (correlació de Pearson, T Student, ANOVA).
Resultats esperats: aproximació a la capacitat d?estalvi del servei i al tipus de consulta que s?utilitza més freqüentment.
Aplicabilitat i rellevància: l?eConsulta és un servei a disposició dels professionals de l?Atenció Primària de Catalunya. Aquest estudi servirà per entendre el seu ús i impacte sobre les llistes d?espera.

Introducción
En 2017, como resultado de muchas discusiones sobre cómo reducir el aislamiento en el mundo Conferencia sobre salud rural en Cairns y en las redes sociales, un programa de mentores y aprendices fue creado. El programa Mentor-Mentee tenía como objetivo conectar a los profesionales de salud rurales. En la capacitación con colegas más experimentados para ayudarlos a alcanzar su potencial en áreas rurales cuidado de la salud. También tiene como objetivo reducir el aislamiento y crear un acceso más equitativo a la capacitación. Oportunidades en todo el mundo. La estructura del Programa Mentor Mentee consistió en principalmente tres pasos: 1) llenar los formularios con datos de mentor / aprendiz y mentor de coincidencia y aprendiz 2) presentando mentor y aprendiz; y 3) evaluar el programa. Todos El programa fue gestionado y seguido mediante encuestas en la plataforma electrónica de Google. Drive y Google Forms y por un coordinador de voluntarios. El proyecto se ejecutó a partir de julio 2017 hasta julio de 2018.

Hipótesis
Verificar si el programa piloto Mentor Mentee logró sus propuestas, principalmente en evaluando el programa y entendiendo cómo podría mejorarse.

Objetivos
El objetivo de este proyecto es analizar el banco de datos en Google Drive y las formas de Google de
El piloto del programa Mentor Mentee. Más adelante se realizarán entrevistas con el mentor y mentoreados que aceptan ser entrevistados para identificar cómo fue la experiencia y cómo se puede mejorar el Programa de Mentores Mentores.

Objetivos
El objetivo de este proyecto es analizar el banco de datos en Google Drive y los formularios de Google del Piloto del Programa Mentor Mentee. Más adelante se realizarán entrevistas con el mentor y los aprendices que aceptan ser entrevistados para identificar cómo fue la experiencia y cómo se puede mejorar el Programa de Mentor Mentee.

Metodología
Se utilizará un estudio descriptivo para analizar los datos obtenidos de los formularios del Programa Mentor Mentee. Los datos serán recolectados utilizando los resultados de las encuestas de la plataforma electrónica de Google Forms obtenidas entre julio de 2017 y julio de 2018. Pretendemos identificar países participantes, evaluación del programa, interés por continuar el proyecto y satisfacción de mentores y aprendices. También nuestro objetivo es identificar las barreras a través de la tutoría. Más adelante, realizaremos entrevistas en línea con mentores y aprendices que utilizan Skype para evaluar y comprender las experiencias del programa. Todos los participantes participarán de forma voluntaria.

Relevancia
Uno de los Objetivos del Milenio es «»Reducir la desigualdad dentro y entre los países»», y la Fundación de las Naciones Unidas señala que «»la desigualdad aún persiste y siguen existiendo grandes disparidades en el acceso a los servicios de salud y educación»». La mitad de la población mundial se encuentra en zonas rurales donde el acceso a la salud es un desafío. La relevancia de este proyecto es evaluar el Piloto del Programa Mentor Mentee y verificar cómo la mentoría funcionó con profesionales de la salud en áreas rurales.

Antecedentes
El diseño de las clínicas de salud varía de país a país. El diseño de los consultorios de los médicos generales tiene probablemente una relación con el médico y la experiencia del paciente.

Objetivos
El objetivo de este estudio es identificar cuáles son las diferencias entre las oficinas de los médicos de todo el mundo.

Metodología
Este proyecto analizará una encuesta basada en la web utilizando Google Forms, que se utilizará como un cuestionario exploratorio destinado a mejorar el diseño de un estudio final y explorar posibles arreglos diferentes dentro de las prácticas. El cuestionario se dividirá en tres sesiones distintas. En primer lugar, un breve perfil del médico, que incluya sexo, año de graduación de la Facultad de Medicina, país de graduación y tipo de práctica (privada o pública). Una segunda parte serán preguntas relacionadas con el diseño de la práctica, separando a los médicos sin computadora de los que tienen computadora en la sala. Si el diseño de la práctica no se incluyó en los escenarios propuestos, el participante tendrá la opción de describir su propia práctica. Finalmente, habrá una sección para que los participantes evalúen el cuestionario, dejen comentarios y sugieran mejoras.

Análisis estadístico
Analizaremos los resultados del cuestionario del estudio mediante pruebas de chi-cuadrado. Los resultados se considerarán significativos con p <0,05. Analizaremos las respuestas cualitativas utilizando técnicas de análisis cualitativo. Aplicabilidad Creemos que conocer el diseño del consultorio del médico en todo el mundo es interesante y puede ser útil para formular nuevas hipótesis sobre la influencia del diseño en las interacciones médico-paciente.

Antecedentes: Las aplicaciones de teléfonos inteligentes se pueden utilizar en entornos de atención primaria de salud para mejor la atención médica, la comunicación, el cuidado y la educación de los pacientes o los profesionales; pero todavía existen dudas sobre las actitudes de los profesionales.
Hipótesis: La mayoría de profesionales de atención primaria utilizan los dispositivos móviles para ayudarlos en su actividad asistencial, valoran positivamente su uso y consideran que son útiles solo para algunas cuestiones.
Objetivos: El objetivo de este estudio es explorar el uso de las aplicaciones para teléfonos inteligentes con fines asistenciales entre los profesionales de atención primaria y sus actitudes.
Metodología:
Diseño: Estudio transversal mediante una encuesta anónima vía web. Los participantes son profesionales sanitarios de atención primaria en la región sanitaria de la Cataluña Central, que realizan actividad clínica. Se excluyen aquellos profesionales sin actividad asistencial.
Determinaciones: Cuestionario autoadministrado con variables sociodemográficas, profesionales, actitudes, preferencias de uso y manejo clínico.
Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las variables demográficas, univariante y multivariante utilizando como variable dependiente el uso de las Apps para actividades asistenciales (sí/no).
Resultados esperados: Resultados que sugieran actitudes positivas y que demuestren que las aplicaciones de teléfonos inteligentes son herramientas poderosas para ayudar a profesionales de atención primaria de salud.
Aplicabilidad y relevancia: Los resultados del estudio permitirán conocer las actitudes, conocimientos e impacto que supone el uso de la tecnología móvil entre los profesionales de atención primaria de nuestro territorio, un recurso importante a ser explotado para la mejora de la prestación de la salud en Cataluña

Objectius:
Avaluar l’impacte eonòmic dels serveis de telemedicina a la Catalunya Central comparant els costos de la teledermatologia amb els costos de l’atenció dermatològica habitual.
Avaluar l’impacte qualitatiu dels serveis de telemedicina entre els professionals de la salut

Hipòtesi:
demostrar que els serveis de telemedicina a la catalunya Central són alhora eficaços i eficients des del punt de vista econòmic i gaudeixen d’acceptació entre els professionals sanitaris

La propuesta de intensificación de mi actividad investigadora permitirá avanzar en el desarrollo y la
implementación del proyecto ePro-Schools (https://era4health.eu/fp/detalleproject.php?conexion=10), un
estudio europeo centrado en la promoción de hábitos saludables entre adolescentes de entornos socialmente
desfavorecidos en la Cataluña Central (ERA4Health. GA N° 101095426 of the EU Horizon Europe
Research and Innovation Programme). Este proyecto aborda una laguna de conocimiento relevante en salud
pública y educación, ya que actualmente existe información limitada sobre la actividad física, el
comportamiento sedentario y los hábitos dietéticos de esta población, lo que dificulta la implementación de
políticas sanitarias y educativas adaptadas a sus necesidades.

A través del ePro-Schools, se está desarrollando una plataforma eHealth para promover hábitos saludables
en adolescentes, mediante un proceso de co-creación con jóvenes, docentes, directores de escuelas y
responsables políticos. Posteriormente, la plataforma será evaluada mediante un ensayo clínico aleatorizado
controlado con 1.000 adolescentes de seis centros educativos de entornos desfavorecidos. Este estudio
permitirá medir la efectividad y coste-efectividad de la intervención, así como su impacto en la actividad
física, el sedentarismo, la alimentación y la salud mental de los participantes.

La liberación parcial de mi carga asistencial y de gestión facilitará mi implicación en todas las fases del
estudio, incluyendo el diseño y validación de la plataforma, la supervisión de la implementación del ensayo
clínico y el análisis de los resultados. Además, me permitirá liderar la aplicación de metodologías de ciencia
de implementación para garantizar que la plataforma eHealth pueda ser escalada y transferida a otros
contextos con el apoyo de los responsables de políticas sanitarias y educativas.

Esta intensificación es clave para potenciar la transferencia de conocimiento en atención primaria, ya que
permitirá conectar la investigación en salud digital con la práctica clínica y la educación en salud.
Asimismo, la reducción de mi carga asistencial y de gestión permitirá la generación de evidencia científica
robusta sobre intervenciones digitales en salud pública, reforzando la capacidad del sistema de atención
primaria para abordar problemas de salud en poblaciones vulnerables a través de enfoques innovadores y
escalables.