Víctor Miguel López Lifante

Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.

Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.

Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud

Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.

Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.

Las enfermedades crónicas del hígado son un problema de salud global, en especial debido a la alta prevalencia de enfermedad por hígado graso no alcohólico relacionada con la de obesidad. En la actualidad, la mayoría de pacientes son diagnosticados en fases muy avanzadas, con cirrosis descompensada o cáncer de hígado, y no se ha implementado ninguna estrategia sanitaria de detección precoz. La realización de un cribado poblacional de fibrosis hepática permitiría un diagnóstico precoz de las enfermedades crónicas del hígado lo que podría tener un impacto muy positivo en la evolución de los pacientes.
Objetivos. El objetivo principal consiste en validar un algoritmo de cribado de enfermedad hepática crónica en la población basado en la determinación de la fibrosis hepática mediante elastografía transitoria (ET) en sujetos > 40 años con factores de riesgo (metabólicos y/o consumo de alcohol) y que además presenten un elevado contenido de grasa en el hígado, estimado mediante el FLI (fatty liver index). Objetivos secundarios son la comparación de la estimación de la grasa hepática mediante FLI con la obtenida mediante el sistema CAP, asociado a la ET, y la realización de un estudio de coste-efectividad del algoritmo de cribado.
Población y diseño del estudio. Intervención. Se incluirá 1.225 sujetos de edad > 40años reclutados aleatoriamente de entre la población atendida en centros de Atención Primaria. A la inclusión se obtendrá las variables demográficas, clínicas y de laboratorio y se realizará una ET y determinación de CAP y FLI. Un valor de ET ? 9,2kPa se considerará indicativo de fibrosis hepática significativa, en base a resultados de estudios previos. Se comparará la prevalencia de ET ? 9,2kPa en el grupo de personas con factores de riesgo y FLI > 60 con la del grupo de personas con factores de riesgo y FLI < 60. Se espera que el algoritmo sea costeefectivo y que confirme una elevada prevalencia de fibrosis en el grupo de FLI alto y una muy baja prevalencia en el grupo de FLI bajo.

Objectiu :
Quantificar la millora de la TA en mmHg de pacients hipertensos als quals s’ ha fet un MAPA (Monitorització Ambulatòria de la Pressió Arterial) respecte a pacients hipertensos als que no s’ ha fet un MAPA.

Disseny: Estudi observacional abans/després amb grup control, basat en les xifres TA en mmHg en pacients hipertensos en Atenció Primària de la població de la Vall del Tenes utilitzant aparells de mesura de la PA i aparells de MAPA.

Àmbit d’ estudi: Atenció Primària, ABS Vall del Tenes.

Subjectes d’estudi: Grup 1: pacients hipertensos de la Vall del Tenes, als que se’ls ha fet una MAPA entre juny 2015 i febrer de 2017, Grup 2: pacients hipertensos de la Vall del Tenes amb mostreig aleatori estratificat als que no se’ls ha fet una MAPA en aquestes dates.

Instrumentació: Aparells MAPA( Ambulatory Blood Pressure System, Lab Tech, EC-ABP i Microlife Watc BP 03) i aparells de mesura de PA (OMRON, M4-1)

Determinacions: Mesura PAS/PAD en mmHg.

Anàlisi estadístic: Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant de les variables quantitatives (mitjana i desviació estàndar) i de les variables qualitatives (freqüència i percentatge). Es realitzarà anàlisi descriptiu bivariant amb la prova de la t de Student per comparar les xifres tensionals entre el grup 1 i el 2. Totes les proves estadístiques es realitzaran amb una confiança del 95% i suposant un contrast bilateral.

Resultats esperats: Donada l’ elevada prevalença d’ hipertensió en la població i la despesa de recursos sanitaris que comporta el control d’ aquets pacients, volem demostrar que la realització d ‘ un MAPA millora el control tensional d’aquests pacients .

Des de L’any 2007, fins al moment actual i gràcies als ajuts concedits a diferents components del Grup ARTPER , s’ha consolidat un equip de recerca amb la col·laboració de professionals de 28 centres d’Atenció Primària de l’àrea Metropolitana Nord I Barcelona fent un treball de recerca multicèntric en arteriopatia perifèrica (Estudi ARTPER). S’aconseguí l’acreditació IDIAP Jordi Gol com a Grup Consolidat ARTPER coordinat per la Doctora Mª Teresa Alzamora (novembre/2015) i durant el 2018 es va aconseguir l’acreditació com a grup emergent de l’AGAUR.
Hem aconseguit molts dels objectius plantejats en les diferents convocatòries d’ ajuts als que hem optat però cal ampliar les nostres àrees de recerca, aprofundir i consolidar la nostra línia de recerca, coordinar amb altres nivells assistencials, valorar necessitats i oferir més formació en les malalties cardiovasculars.
L’objectiu primordial pel desenvolupament d’aquest ajut d’intensificació és mantenir el treball realitzat fins ara i afavorir el seu relleu a nous investigadors :
a. Potenciar les línies d’exercici físic/ cognició, arteriopatia / alteració de la vasculatura retiniana i isquèmia cerebral silent / mesura artèria-vena retiniana
b. Promoure la participació dels pacients amb activitats desenvolupades per monitors-pacients experts
c. Desenvolupar línies de transferència i innovació amb el coneixement general.
d. Incorporar doctorands i residents tant d’EIR com MIR EN Medicina Familiar i Comunitària que vulguin realitzar el treball de recerca sobre la present línia i que passin a formar part en un futur del nostre Grup de recerca
e. Internacionalització de projectes
Al llarg d’aquests anys el Grup ARTPER ha assolit fites científiques, estructurals i organitzatives importants però ara es troba en una fase de relativa feblesa a conseqüència del relleu de lideratge ja que en els dos darrers anys s’ha produït la jubilació de la seva impulsora i coordinadora (Dra Maite Alzamora) i de la seva co-IP (Dra Forés) sense haver-se incorporat nou personal investigador. És per això que aquest pla estratègic a dos anys s’orienta fonamentalment en superar aquesta transició de lideratge i en consolidar la figura del sol·licitant (Dr Victor López) com a nou líder d’aquesta línia de treball