Un estudi dut a terme entre Espanya i diversos països d’Amèrica Llatina conclou que les restriccions implementades per la pandèmia de la COVID-19 va afectar de manera desigual en la salut mental i la salut autopercebuda entre i dintre dels països. L’impacte del confinament va afectar especialment a dones i joves. Aquests són alguns dels primers resultats de l’estudi, “Desigualtats socials en salut mental i salut autopercebuda a la primera onada de confinament per COVID-19 a Amèrica Llatina i Espanya: resultats d’un estudi observacional en línia” (Social Inequalities in Mental Health and Self-Perceived Health in the First Wave of COVID-19 Lockdown in Latin America and Spain: Results of an Online Observational Study).
L’estudi ha estat liderat per Constanza Jacques Aviñó, que junt amb Tomàs López-Jimenez, Laura Medina-Perucha i Anna Berenguera de l’Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), porten des de l’inici de la crisi de la COVID-19 estudiant el seu impacte social. Aquest projecte ha comptat també amb els centres de recerca: FIOCRUZ de Brasil, la Escuela de Salud Pública Dr. Salvador Allende de la Universidad de Chile, el Instituto de Salud Pública de la Universidad Católica del Ecuador, Instituto Nacional de Salud Pública México i la Escuela de Salud Pública de México, i la Universidad Peruana Cayetano Heredia. Es tracta d’un estudi descriptiu transversal mitjançant una enquesta en línia a persones de 18 anys o més, residents a Brasil, Xile, Equador, Mèxic, Perú i Espanya. La població d’aquest gran estudi ha estat de 39.006 persones. La recol·lecció de dades es va realitzar el 2020 durant la primera onada entre juny i agost (Brasil), maig i agost (Xile i Mèxic), juliol i octubre (Equador), juliol i setembre (Perú) i abril i maig (Espanya). El qüestionari va ser dissenyat per un equip de recerca multidisciplinari a Espanya i adaptat al context específic de cada país.
L’estudi estava centrat a analitzar la salut mental (l’ansietat i la depressió) i la salut autopercebuda (SPH), és a dir, la percepció subjectiva que té la persona sobre el seu estat de salut general en els dotze últims mesos. La SPH, l’ansietat i la depressió van ser mesurades analitzades amb diferents variables socials. Alguns dels resultats més destacables són:
Els nostres resultats suggereixen que els determinants socials es relacionen amb una major prevalença i problemes de salut mental, sobretot en les dones, degut a factors com haver estat desocupades abans de la pandèmia, a l’empitjorament de les seves condicions laborals, a la percepció de viure en un habitatge inadequat i a una càrrega més gran de feina de cures no remunerada.
L’equip investigador planteja que els millors resultats tant en salut mental com en salut autopercebuda d’Espanya es deuen a les polítiques de benestar social i a la menor durada del confinament domiciliari (a Xile, per exemple, les classes virtuals van durar més de 18 mesos), en comparació dels països d’Amèrica Llatina. Per això, els i les investigadors de l’estudi comenten que és essencial consolidar els sistemes universals de protecció social, incloent-hi la seguretat social, l’educació i la salut. A més d’adoptar un enfocament que incideixi sobre les condicions socials de vida ja que aquestes han provocat un impacte desigual a la població durant la pandèmia de la COVID-19.
En aquest sentit, demanen una visió amb un enfocament que consideri les inequitats socials en salut en el marc d’un model de salut planetària, que abordi els determinants sistèmics de la salut que generen malalties, la desigualtat i la degradació ambiental. Això implica incloure diferents actors i experiències per comprendre qualsevol crisi sanitària i social des d’un punt de vista holístic. Tal com suggereix aquest estudi, avui hi ha una necessitat urgent de promoure estratègies de resiliència comunitària, amb polítiques i intervencions que protegeixin la salut mental de la població i considerant els seus determinants
