
L’equip d’investigació d’Equitat i salut menstrual de l’IDIAPJGol ha dut a terme un estudi sobre la concepció i les actituds que tenen els homes envers la menstruació. L’estudi posa de manifest la manca d’informació dels homes sobre la menstruació i la pervivència de tabús, estigmes i discriminacions al voltant d’aquesta qüestió. També destaca la necessitat de dur a terme polítiques estructurals en què estiguin implicats els homes i les persones que no menstruen.
Fotoelicitació
La investigació s’ha dut a terme a partir d’una perspectiva crítica feminista, amb l’aplicació de la tècnica qualitativa de fotoelicitació, en què les persones participants expressen els seus punts de vista a partir de la utilització de fotografies. Les investigadores que han coordinat l’estudi van mostrar als participants dues fotografies, una en què apareixia una dona tacada de sang menstrual durant una activitat esportiva i una altra amb un grup de dones activistes amb pancartes que reclamaven drets menstruals, i els han preguntat sobre el que els suggerien.
A més, les investigadores també van preguntar els participants sobre el tipus d’informació que tenien sobre el tema i les seves fonts, van explorar el tabú, l’estigma i la discriminació relacionada amb la menstruació i també van identificar les oportunitats per conèixer com fer partícips els homes i les persones que no menstruen en les iniciatives en relació amb la menstruació.
Visió biològica
L’estudi ha comptat amb la participació de 17 homes residents a la demarcació de Barcelona, d’entre 19 i 54 anys, 13 dels quals heterosexuals. Bona part dels participants van reconèixer tenir poca informació sobre la menstruació. La que tenien l’havien adquirit a través d’entorns formals, com ara l’escola, i informals, com la família, i es basava en una visió fonamentalment biològica, centrada en les relacions sexuals i la prevenció de l’embaràs. Molts participants van manifestar haver adquirit informació sobre el tema a través de la relació amb les dones i persones que menstruen, principalment a través de parelles sexoafectives, però també d’amigues.
La investigació mostra que els homes que hi han participat han canviat la seva percepció sobre la menstruació al llarg de la seva vida, que ha passat d’una concepció fonamentalment biològica del fenomen a una visió més socioestructural, en què es tenen més en compte les implicacions emocionals i socials de la menstruació. Els homes que no mantenen relacions sexoafectives amb dones o amb persones que no menstruen tendien a tenir una visió més biològica de la menstruació. Aquest fet va suggerir a l’equip investigador que l’aprenentatge de caràcter més social sobre la menstruació es dona més sovint en el context de les relacions sexoafectives amb dones i amb persones que menstruen.
Estigma
La majoria dels homes entrevistats també van identificar la menstruació amb un fet negatiu, que suposa per a les dones una càrrega física i emocional i la vivència d’estigma i discriminacions, i alguns van mostrar actituds paternalistes quan parlaven sobre com les dones havien de fer front a la menstruació. Malgrat que els participants van afirmar que actualment no està tan present el tabú al voltant de la menstruació, sovint feien servir eufemismes per parlar-ne.
Les persones que han participat en la investigació també van destacar la necessitat de prioritzar recursos públics per millorar l’educació menstrual a les escoles i que s’abordin a les aules aspectes que vagin més enllà de la part biològica de la menstruació. Molts participants van afirmar desconèixer les polítiques menstruals i el concepte de pobresa menstrual.
D’altra banda, les polítiques laborals relacionades amb la menstruació van generar diversitat d’opinions entre els participants; alguns hi van donar suport i d’altres van mostrar-hi reticències. Finalment, es va subratllar que el paper dels homes en l’equitat menstrual ha de ser de suport en la lluita per l’equitat menstrual.
Canvis sociopolítics
La primera signant de l’estudi, la investigadora de l’IDIAPJGol Andrea García-Egea, destaca que “el compromís dels homes i les persones que no menstruen cap a l’equitat menstrual té el potencial de dirigir canvis sociopolítics que són necessaris per abordar les iniquitats menstruals.”
En aquest sentit, la coordinadora de la investigació, Laura Medina-Perucha, també investigadora de l’IDIAPJGol, afirma que el treball posa de manifest “la necessitat d’incorporar la visió dels homes i les persones que no menstruen en les estratègies menstruals per tal de reforçar l’eficàcia i l’abast de les polítiques que les administracions públiques duen a terme sobre aquesta qüestió”.
Referència de l’estudi
García-Egea A, Jacques-Aviñó C, Berenguera A, Baroja-Benlliure J, Pinzón-Sanabria D, Holst AS, López-Jiménez T, Munrós-Feliu J, Vicente-Hernández MM, Valls-Llobet C, Martínez-Bueno C, Medina-Perucha L. “If everyone comes together, many things can be changed”: A qualitative study on men’s perspectives on menstrual health and equity in the Barcelona area (Spain). PLoS One. 2025 Feb 27;20(2):e0312685. doi: 10.1371/journal.pone.0312685. PMID: 40014614; PMCID: PMC11867308.