Glòria Saüch Valmaña

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.

Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.

Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.

L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte

Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.

Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.

Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física

Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).

Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.

Objectiu: 1.Descriure la comorbiditat i el grau d?utilització dels centres Atenció Primària (AP) amb diagnòstic de fibromiàlgia (FM) a Catalunya, comparant-ho amb la població general. 2-Valorar el risc associat entre patir FM i la incidència del diagnòstic d?ansietat i depressió, comparant-ho amb la població general.
Disseny: Estudi observacional de cohorts retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Majors de 18 anys amb diagnòstic a l?ecap de FM (M79.7) de l?any 2010-2016.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, utilització de recursos sanitaris, incapacitat laboral transitòria, interconsultes i dispensació de fàrmacs.
Anàlisi estadístic: Per cada pacient s?extrauran les diferents variables seleccionades sobre els diagnòstics de comorbiditat, utilització de recursos sanitaris i freqüentació. Per valorar el risc de patir un trastorn mental es calcularà mitjançant models de regressió de Cox en el què es considerarà la data del diagnòstic de la FM i a partir d?aquest la data de diagnòstic d?ansietat i de depressió. Les dades s?analitzaran mitjançant el software SPSS v18.
Resultats esperats: L?estudi ens aportarà resultats per a la planificació d?activitats a l?AP, de malalties que poden influir en la qualitat de vida del pacient.
Limitacions: 1.No cobertura territorial completa. 2. Infraregistre d?algunes variables recollides.

– Antecedents: L?aïllament social, la soledat i els estats ansiosos-depressius són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. Hi ha una necessitat creixent de determinar intervencions efectives que afrontin aquestes situacions, ja que en ocasions les opcions farmacològiques són limitades en aquests pacients. L’activitat física (AF) i les relacions socials en les persones grans estan vinculades a la salut física i mental. El poder realitzar alguna activitat física o recreativa els ajudarà a afrontar aquesta etapa de la vida amb més optimisme i a relacionar-se amb altres de manera sana i independent, no obstant, pocs estudis han avaluat la seva eficàcia al nostre territori.
– Objectius: Avaluar si un programa de 4 mesos d?AF en grup i la visita per conèixer entitats socioculturals millora la situació emocional, social i la qualitat de vida en una mostra de subjectes de més de 64 anys amb ansietat, depressió aïllament social o soledat. I mesurar si l?adherència a l?AF i la vinculació a entitats socioculturals és manté un cop realitzada la intervenció.

El objetivo de este estudio es validar la capacidad diagnóstica de un algoritmo de detección de retinopatía diabética para su utilización como prueba para diagnosticar la retinopatía diabética en atención primaria.

Metodología
Realizaremos un estudio observacional transversal para la validación de un algoritmo diagnóstico de lectura automática para determinar la presència de retinopatía diabética en personas a las que se les realiza una fotografía de fondo de ojo como parte del cribado habitual de retinopatía diabética. Este estudio requiere un tamaño muestral de 990 pacientes. El período de estudio será desde enero del 2020 hasta que se obtenga el tamaño muestral a los 18-24 meses del inicio del estudio. Las imágenes serán captadas con la cámara no midriática y se transferirán a los servidores de OPTretina de manera segura, junto con un ID única por paciente anonimizado para ser analizadas primero por el algoritmo de diagnóstico de lectura automática y seguidamente, mediante una aplicación web proporcionada por OPTretina, por los especialistas en retina y los profesionales de medicina y enfermería. Al final del estudio, tanto el algoritmo como las lecturas hechas por el equipo de lectores de medicina familiar (médicos y enfermeras) se compararán con un estándar de referencia (precisión, sensibilidad, especificidad, área bajo la curva, etc.); una doble lectura ciega realizada por los especialistas en retina y se obtendrán los indicadores finales.

Antecedents: d?una banda, l?eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l?ECAP en funcionament des de finals de l?any 2015. Es proposa com un complement a l’atenció presencial dels Equips d?Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la carpeta personal de salut (?La Meva Salut?). D?altra banda, la revolució analítica que fan possible les tècniques d?aprenentatge automàtic obren la porta a una millor comprensió de les intervencions de salut digital.

Hipòtesi: l?aplicació de tècniques d?aprenentatge automàtic sobre el cos de text i les metadades dels correus electrònics de la eConsulta pot generar un classificador fiable del motiu de consulta que s?està produint.

Objectiu principal: desenvolupament i validació d?un sistema d?aprenentatge automàtic que classifica correus electrònics de la eConsulta en motius de consulta.

Antecedents:
Programes com el de Salut i Escola tenen com a objectiu millorar la salut dels adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac, en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori. L’ús massiu de les noves tecnologies entre els adolescents fa que els programes de salut s’hagin d’adaptar a aquesta realitat. XatJove Anoia ofereix un xat segur i totalment confidencial amb professionals d’infermeria a través del mòbil sense que calgui descarregar cap App. En l’era del COVID-19 és important reduir el risc d’infecció originat per el contacte amb els serveis sanitaris tot reduint al màxim les visites presencials no imprescindibles.

Hipòtesis:
L’ús del XatJove pot augmentar les consultes dels adolescents amb els professionals d’infermeria dels Centres d’Atenció Primària (CAPs).

Objectius:
Demostrar que mitjançant l’ús del mòbil i de les aplicacions de missatgeria, el nombre de consultes sanitàries al programa Salut i Escola de la comarca de l’Anoia augmenta.

Metodologia:
Estudi the metodologia mixte comparant el total de visites (presencials i amb XatJove) del programa Salut i Escola a la comarca de l’Anoia durant el curs 2020-2021 amb el número de visites presencials del mateix programa a la comarca d’Osona.

Determinacions:
Nombre de consultes totals al programa salut i Escola durant el curs 2020-2021 a l’Anoia i a Osona. Enquesta de satisfacció dels usuaris de XatJove.

Resultats esperats:
Augment de les consultes fetes per adolescents als professionals d’infermeria a través del XatJove.

Aplicabilitat:
Per avaluar l’aplicabilitat i la utilitat pràctica s’iniciarà un programa pilot del XatJove a l’Anoia, on participaran adolescents d’entre 12-16 anys.

Rellevància:
si aquest projecte pilot té èxit, podria estendre a altres escoles i arribar a ser una eina més de contacte entre els adolescents i els serveis sanitaris.

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

La intervenció psicoeducativa del Projecte Psicodep «»Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física»» va generar una informació molt valuosa a partir del diaris de les infermeres observadores. Creiem molt necessari interpretar les experiències, emocions i vivències descrites en els diaris de les infermeres observadores, i analitzar també, en entrevistes obertes, el relat de les seves narratives. L’ anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida en els diaris i en les entrevistes pot aportar informació valuosa relacionada amb dimensions no explorades quantitativament en persones afectades de depressió i malalties cròniques.

Objectiu general.
Explorar les experiències, emocions i vivències de les persones amb depressió i comorbiditat física en el context d’una intervenció grupal psicoeducativa.

Metodologia.
Disseny.
la metodologia de la investigació es pròpiament qualitativa. Se realitzarà mitjançant l’anàlisis del contingut «»qué es diu, de què es parla»»»». Es per tant un estudi fenomenològic amb perspectiva hermenèutica. La fenomenologia té com objectiu descriure les experiències viscudes i comprendre el seu sentit, a la vegada que identifica el més íntim de la persona. La perspectiva hermenèutica, ens permetrà aprofundir en la interpretació de les manifestacions, vivències i emocions registrades per la infermera al diari d’observació i verbalitzades a la narrativa durant l’entrevista.

ANTECEDENTES
La investigación actual destaca que uno de los síntomas más comunes del COVID19 es la fatiga, que incluye aspectos de salud física y cognitiva/mental (M Newman, 2021), la fatiga es también un factor que contribuye a los retrasos en la vuelta al trabajo después del COVID19. Muchos de los factores que contribuyen a la fatiga en los supervivientes de la COVID19 están relacionados con los estilos de vida (es decir, la actividad física, el sueño) y los aspectos de salud mental (es decir, el aumento de los síntomas de ansiedad y depresión, incluso subclínicos). La complejidad y la heterogeneidad de la fatiga y de los factores que contribuyen a ella plantean un reto importante, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones debido a la falta de uso de herramientas validadas en entorno asistencial y al sesgo cognitivo de memoria de los pacientes cuando se les pregunta por hechos que ocurrieron meses atrás. Por lo tanto, se necesitan nuevos enfoques basados en datos para recopilar información sobre la fatiga relacionada con la COVID19 en el entorno del paciente, incluyendo la captura de los factores que contribuyen a la salud física y mental. Apoyar la autogestión de la fatiga en los supervivientes de la COVID19 será pronto un reto importante en nuestros sistemas sanitarios. Aunque no hay datos sobre el impacto de la atención a los supervivientes de la COVID19, podemos prever, a partir de otras enfermedades crónicas afectadas por la fatiga, que podría haber un impacto en la capacidad de trabajo de los supervivientes de la COVID19, la adherencia al tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida saludable y, en general, la calidad de vida tanto física como mental. Se ha demostrado que las intervenciones basadas en las Tecnologías de las Información y Comunicación (TIC), usando aplicaciones móviles y relojes inteligentes ayudan a los pacientes a la autogestión del bienestar psicofísico. Además, pueden proporcionar herramientas para que los clínicos apoyen a los pacientes en su autogestión al tiempo que controlan su estado de salud. Finalmente, los avances en el uso de la inteligencia artificial (IA) para permitir la personalización del apoyo a los pacientes y también el seguimiento mediante el uso de sensores portátiles (por ejemplo, relojes inteligentes) que complementan la psicometría avanzada pueden actualmente abordar tanto los problemas de salud física como los de salud mental de los pacientes de una manera verdaderamente personalizada gracias a la posible integración de los algoritmos de IA y a la colaboración con los profesionales sanitarios.
HIPÓTESIS
La intervención de salud digital personalizada basada en la IA, llamada Adhera para COVID persistente, y compuesta por una aplicación móvil y un reloj inteligente para los pacientes, y una aplicación web para los profesionales sanitarios, a través de la recogida de datos biométricos (recogidos por los sensores del reloj) y psicométricos (cuestionarios) y personalizada a través de la IA, proporcionará aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad por parte de los pacientes y los profesionales sanitarios.
OBJETIVO
El objetivo principal de este estudio prospectivo es la evaluación de la aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad de la intervención de salud digital personalizada basada en la IA por parte de los pacientes para una mejor auto-gestión de los síntomas psicofísicos y por parte de los profesionales sanitarios para gestionar mejor el proceso de atención sanitaria de los pacientes diagnosticados con COVID persistente.
MÉTODOS
Se trata de un estudio de viabilidad prospectivo que se llevará a cabo con 15 pacientes en el Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol (IDIAPJGol) que han sido diagnosticados de COVID persistente.
RELEVANCIA
Las intervenciones digitales personalizadas en los síntomas relacionados con la COVID persistente tanto fisiológicas como psicológicas permitiría optimizar el modelo de coste-eficacia para la gestión de estos pacientes. Del mismo modo, la detección precoz de complicaciones asociadas al COVID persistente en pacientes pertenecientes a grupos vulnerables permitiría mejorar los tiempos de asistencia y, por tanto, el pronóstico del paciente.

Introducció
Les persones amb dolor crònic i diagnosticades de fibromiàlgia perfilen un sector específic de la població que demanda intervencions a diferents nivells de la societat.
La fibromiàlgia és una malaltia d’etiologia desconeguda, caracteritzada per dolor generalitzat d?evolució crònica i classificada dins les malalties reumatològiques de parts toves, la seva prevalença a Espanya és del 2,4%, més comú en dones que en homes i on l?edat d?inici és a partir dels 25 anys.
Objectius:
L?objecte de la nostra proposta és potenciar una unitat del dolor (a la comarca de l?Anoia) on es tracti pacients amb aquest tipus de patologia, en el qual, es pugui complementar el tractament convencional mèdic amb alguns programes d?activitat física, on bàsicament es treballin habilitats motrius com la força i l?elasticitat i no tant la resistència aeròbica .És per aquest motiu que els objectius i motivacions del projecte són:
– Dissenyar i implementar un programa d’activitat física per treballar diferents capacitats significatives que incideixi en la millora de les habilitats motrius dirigit als pacients que pateixen fibromiàlgia, mitjançant exercicis prèviament constatats amb evidència científica.
– Millorar el dolor de les persones diagnosticades de fibromiàlgia.
– Observar conductes socials i beneficis en la millora de la qualitat de vida.
Metodologia
Disseny
L?objectiu d?aquest estudi requereix l?obtenció de dades quantitatives mitjançant un estudi d?assaig d?intervenció controlat i multicèntric aleatoritzat per conglomerats
Àmbit d?estudi: 8 centres d?Atenció Primària de la comarca de l?Anoia.
Mostra: Pacients atesos en els diferents Centres d?Atenció Primària i consultoris rurals de la comarca de l?Anoia.

Hipòtesi
La principal hipòtesis és que l’ús d’una eina digital (d’un Xat etc.) pot ajudar a millorar
la comunicació amb els professionals d’infermeria dels CAPs en relació a consultes no
presencials.

Objectius
? Iniciar projectes encaminats a obtenir dades de salut mitjançant l’ús del xat i el
seu anàlisi.
? Iniciar projectes relacionats amb la utilització de xats o qualsevol altre tipus de
comunicació que substitueixi les consultes presencials.

Objectius específics
? Avaluar la satisfacció dels usuaris que han utilitzat alguna eina digital.

Antecedents: a causa de la pandèmia COVID-19, és més essencial que mai implementar mesures de
protecció als centres d’atenció primària per garantir la seguretat dels pacients.
L’objectiu de l’estudi és demostrar que l’ús de telèfons mòbils i aplicacions de missatgeria
augmenta el nombre de consultes sanitàries. L’estudi s’implementarà com a part del programa de
salut i escola a la regió de l’Anoia.
Mètode:estudi quasiexperimental que compararà el nombre de consultes presencials (regió Osona)
amb el nombre de consultes realitzades a XatJove Anoia, com a part del programa Salut a les
escoles de la regió de l’Anoia. L’estudi implicarà l’ús d’una plataforma de comunicació (és a
dir, el XatJove Anoia) per a professionals de la salut i adolescents, i de manera paral·lela
dades que es registraran al sistema ecap sobre el nombre de consultes presencials del mateix

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Antecedents. La Fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza per dolor musculoesquelètic generalitzat no inflamatori amb predomini als músculs, columna vertebral i al tòrax. La seva etiologia és desconeguda i la prevalença és major al sexe femení.
Hipòtesis. Una intervenció grupal interdisciplinar basada en 20 sessions millorarà els símptomes causats per la fibromiàlgia i també la seva qualitat de vida.
Objectius. L’objectiu principal és avaluar si la implementació d’un programa estructurat d’abordatge de la FM millorarà els símptomes i la qualitat de vida.
Metodologia. Es tracta d’un estudi quasiexperimental en el que s’estudiaran 2 cohorts de pacients amb diagnòstic de FM dels Equips d’Atenció Primària (EAP’s) de la SAP Bages Berguedà Moianés el grup intervenció (GI) realitzarà les 20 sessions del programa i el grup control seguirà la seva activitat i tractament habitual. S’administraran els següents instruments; Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ), Escala Visual Analògica (EVA), EuroQol-5D en format paper. La recollida de dades es farà de manera presencial abans de la intervenció als 3 mesos, 6 mesos i 12 mesos als dos grups (GC i GI)
Anàlisis estadística. Es compararan les dades basals entre el grup intervenció i el grup control per la validesa de l’aleatorització. I finalment es faran servir models de regressió logística per quantificar quin ha estat l’impacte de la intervenció sobre la qualitat de vida i la capacitat física de l’impacte de la malaltia per les variables confusores, els anàlisis seran ajustats per les diferències.
Resultats esperats. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida i els símptomes de FM als participants del grup intervenció. A més a més que hi hagi una implementació als EAPs del territori.
Aplicabilitat i rellevància: la implementació d’un programa adreçat a les persones amb FM podria suposar una millora assistencial a l’àmbit d’atenció primària, així com una disminució al número de visites, prescripció farmacològica i un menor impacte econòmic.