Antecedentes: El diagnóstico de síndrome de túnel carpiano (STC) se confirma a través de la electromiografía. La lista de espera para esta prueba presenta un retraso importante. El tiempo de evolución de la enfermedad es el factor de riesgo de secuelas más importante. Mediante ecografía en Atención Primaria podría detectar los casos graves que deben ser priorizados. Hipótesis: La medida del área del nervio mediano mediante ecografía es un método diagnóstico fiable para personas con sintomatología típica de síndrome de túnel carpiano en la Atención Primaria Objetivos: Analizar si la medida del área del nervio mediano mediante ecografía puede ser un método diagnóstico fiable para personas con sintomatología típica de síndrome de túnel carpiano en la Atención Primaria. Metodología: Estudio de pruebas diagnósticas Determinaciones: Se realizará una ecografía del nervio mediano para medir su diámetro y una electromiografía convencional. Análisis estadístico: Se calcularán la sensibilidad, especificidad, los valores predictivos de positivo y negativo, así como las likelihood ratios de positivo y negativo. En un análisis de correspondencia se utilizará el coeficiente de correlación intraclase y el coeficiente kappa de Cohen. Resultados esperados: Se espera una elevada sensibilidad (90%) y una elevada especificidad (95%) de la ecografia para detectar casos graves de STC. Aplicabilidad y Relevancia: Con el uso de la ecografía en Atención Primaria podríamos reducir el tiempo de espera para poder llegar al diagnóstico del STC y consecuentemente podríamos reducir el tiempo de espera para que los casos con STC de carácter grave puedan llegar a ser intervenidos y disminuidas las secuelas del atrapamiento del nervio medio en el túnel carpiano.

Introduccion
Aunque según las estadísticas oficiales, las enfermedades cardiovasculares siguen siendo la principal causa de muerte en nuestro país, la impresión de los Médicos de Familia (MF) es que la mayor parte mueren de neoplasias. Determinar la Causa Fundamental de la Muerte (CFM) no es fácil, siendo frecuente que se codifiquen diagnósticos como, por ejemplo, parada cardiorespiratoria.
Objetivo
Los objetivos del presente estudio son, en primer lugar, determinar las causas de mortalidad en un Centro de Salud (CS). En segundo lugar, estudiar donde fallecen nuestros pacientes, quien rellena el certificado de defunción (CD) y si hay discrepancias en la CFM entre el MF y un Comité de Mortalidad (CM) formado por todos los médicos del CS.
Material y Métodos
Estudio descriptivo, llevado a cabo en un CS urbano, Centro de Atención Primaria (CAP) La Marina. Se estudiarán todos los pacientes adultos (>15 años) adscritos al CAP de La Marina de la Zona Franca de Barcelona fallecidos durante el estudio. El MF cuando conozca el fallecimiento de un paciente de su cupo iniciará el circuito con la cumplimentación de un cuestionario estandarizado codificado. Al presentar el caso al CM los únicos datos personales que se explicarán serán la edad y el sexo. Una vez valorado el caso por la CM las diferentes variables serán registradas en una base de datos codificada, custodiada en ordenadores del centro con contraseña. Los datos identificativos estarán en otra base de datos. Se estudiarán variables descriptivas, factores de riesgo de mortalidad, predictores de mortalidad (ATDOM, MACA, PCC, CRG) y como variables de resultado la fecha y lugar de la muerte, médico que rellena el CD, CFM, causas intermedias y causa inmediata de mortalidad según el MF y el CM (Utilizando el CIE-10 para clasificarlas). La CFM según el CM se decidirá por consenso de todos los médicos del CS y se estudiará si hay diferencias por edad y sexo en las principales CFM, sólas y agrupadas por categorías.
Resultados esperados
Esperamos conocer las verdaderas CFM en población general y si existen discrepancias en la CFM implicaría la necesidad formativa de los MF y, por ende, del resto de profesionales de la Salud. A medio plazo esperamos extender esta iniciativa a otros CS para mejorar la validez de los resultados.

Antecedents: La malaltia arterial perifèrica (MAP) és una malaltia vascular amb una prevalença al
voltant del 10% en la població major de 50 anys. El diagnòstic de la MAP en una fase inicial i
asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació de les persones per acceptar
recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar els estils de vida (deixar de fumar,
exercici i dieta). Les eines de decisió compartida (EDC), permeten que, conjuntament amb el
professional de medicina, les persones recentment diagnosticades siguin capaces d’escollir la
millor opció de tractament, ajustant-se a les seves necessitats i assolir una gestió més
personalitzada de la malaltia.
Objectius: Creació i validació d’una EDC de la MAP en la pràctica clínica habitual, dins del projecte
HELENA.
Metodologia: El disseny de l’EDC es desenvoluparà en 3 fases iteratives: Fase 1) s’explorarà les
necessitats amb un grup de participants de la fase 1, persones diagnosticades amb MAP (N=20) i la
perspectiva de de les necessitats dels professionals sanitaris (N=15) sobre les persones
diagnosticades de MAP, amb entrevistes telefòniques/online, Fase 2) Desenvolupament del
prototip de l’EDC i, Fase 3) Validació del prototip de l’EDC valorant la seva acceptabilitat (alpha
testing) amb la perspectiva de les persones recentment diagnosticades de MAP i els professionals
sanitaris (N=15) a través d’un qüestionari online, tots dos seran un grup de pacients de fase 1,
grup fase 3.1. També es mesurarà la seva efectivitat (beta testing), a través de les persones
recentment diagnosticades (grup fase 3.2) amb un qüestionari online. Els i les pacients seran
contactats a través de professionals sanitaris que formen part de l’equip investigador durant una
visita mèdica i/o trucada telefònica.
Anàlisi: Fase 1) Es farà un anàlisi temàtic qualitatiu de les entrevistes mitjançant el programa
ATLAS.ti 9, Fase 3) Les variables contínues seran descrites amb la mediana i IQR o amb la mitja i la
desviació estàndard. Les variables categòriques seran descrites en percentatges. Per comparar les
diferències entre el grup d’intervenció (rebran l’EDC) i el de comparació (control, no rebran l’EDC)
farem servir el test de Pearson chi-square (variables categòriques) i el t test (variables continues).

Antecedents: La malaltia arterial perifèrica (MAP) és una malaltia vascular amb una prevalença al
voltant del 10% en la població major de 50 anys. El diagnòstic de la MAP en una fase inicial i
asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació de les persones per acceptar
recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar els estils de vida (deixar de fumar,
exercici i dieta). Les eines de decisió compartida (EDC), permeten que, conjuntament amb el
professional de medicina, les persones recentment diagnosticades siguin capaces d’escollir la
millor opció de tractament, ajustant-se a les seves necessitats i assolir una gestió més
personalitzada de la malaltia.
Objectius: Creació i validació d’una EDC de la MAP en la pràctica clínica habitual, dins del projecte
HELENA.
Metodologia: El disseny de l’EDC es desenvoluparà en 3 fases iteratives: Fase 1) s’explorarà les
necessitats amb un grup de participants de la fase 1, persones diagnosticades amb MAP (N=20) i la
perspectiva de de les necessitats dels professionals sanitaris (N=15) sobre les persones
diagnosticades de MAP, amb entrevistes telefòniques/online, Fase 2) Desenvolupament del
prototip de l’EDC i, Fase 3) Validació del prototip de l’EDC valorant la seva acceptabilitat (alpha
testing) amb la perspectiva de les persones recentment diagnosticades de MAP i els professionals
sanitaris (N=15) a través d’un qüestionari online, tots dos seran un grup de pacients de fase 1,
grup fase 3.1. També es mesurarà la seva efectivitat (beta testing), a través de les persones
recentment diagnosticades (grup fase 3.2) amb un qüestionari online. Els i les pacients seran
contactats a través de professionals sanitaris que formen part de l’equip investigador durant una
visita mèdica i/o trucada telefònica.
Anàlisi: Fase 1) Es farà un anàlisi temàtic qualitatiu de les entrevistes mitjançant el programa
ATLAS.ti 9, Fase 3) Les variables contínues seran descrites amb la mediana i IQR o amb la mitja i la
desviació estàndard. Les variables categòriques seran descrites en percentatges. Per comparar les
diferències entre el grup d’intervenció (rebran l’EDC) i el de comparació (control, no rebran l’EDC)
farem servir el test de Pearson chi-square (variables categòriques) i el t test (variables continues).

Antecedents: La malaltia arterial perifèrica (MAP) és una malaltia vascular amb una prevalença al
voltant del 10% en la població major de 50 anys. El diagnòstic de la MAP en una fase inicial i
asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació de les persones per acceptar
recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar els estils de vida (deixar de fumar,
exercici i dieta). Les eines de decisió compartida (EDC), permeten que, conjuntament amb el
professional de medicina, les persones recentment diagnosticades siguin capaces d’escollir la
millor opció de tractament, ajustant-se a les seves necessitats i assolir una gestió més
personalitzada de la malaltia.
Objectius: Creació i validació d’una EDC de la MAP en la pràctica clínica habitual, dins del projecte
HELENA.
Metodologia: El disseny de l’EDC es desenvoluparà en 3 fases iteratives: Fase 1) s’explorarà les
necessitats amb un grup de participants de la fase 1, persones diagnosticades amb MAP (N=20) i la
perspectiva de de les necessitats dels professionals sanitaris (N=15) sobre les persones
diagnosticades de MAP, amb entrevistes telefòniques/online, Fase 2) Desenvolupament del
prototip de l’EDC i, Fase 3) Validació del prototip de l’EDC valorant la seva acceptabilitat (alpha
testing) amb la perspectiva de les persones recentment diagnosticades de MAP i els professionals
sanitaris (N=15) a través d’un qüestionari online, tots dos seran un grup de pacients de fase 1,
grup fase 3.1. També es mesurarà la seva efectivitat (beta testing), a través de les persones
recentment diagnosticades (grup fase 3.2) amb un qüestionari online. Els i les pacients seran
contactats a través de professionals sanitaris que formen part de l’equip investigador durant una
visita mèdica i/o trucada telefònica.
Anàlisi: Fase 1) Es farà un anàlisi temàtic qualitatiu de les entrevistes mitjançant el programa
ATLAS.ti 9, Fase 3) Les variables contínues seran descrites amb la mediana i IQR o amb la mitja i la
desviació estàndard. Les variables categòriques seran descrites en percentatges. Per comparar les
diferències entre el grup d’intervenció (rebran l’EDC) i el de comparació (control, no rebran l’EDC)
farem servir el test de Pearson chi-square (variables categòriques) i el t test (variables continues).

Antecedents: La malaltia arterial perifèrica (MAP) és una malaltia vascular amb una prevalença al
voltant del 10% en la població major de 50 anys. El diagnòstic de la MAP en una fase inicial i
asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació de les persones per acceptar
recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar els estils de vida (deixar de fumar,
exercici i dieta). Les eines de decisió compartida (EDC), permeten que, conjuntament amb el
professional de medicina, les persones recentment diagnosticades siguin capaces d’escollir la
millor opció de tractament, ajustant-se a les seves necessitats i assolir una gestió més
personalitzada de la malaltia.
Objectius: Creació i validació d’una EDC de la MAP en la pràctica clínica habitual, dins del projecte
HELENA.
Metodologia: El disseny de l’EDC es desenvoluparà en 3 fases iteratives: Fase 1) s’explorarà les
necessitats amb un grup de participants de la fase 1, persones diagnosticades amb MAP (N=20) i la
perspectiva de de les necessitats dels professionals sanitaris (N=15) sobre les persones
diagnosticades de MAP, amb entrevistes telefòniques/online, Fase 2) Desenvolupament del
prototip de l’EDC i, Fase 3) Validació del prototip de l’EDC valorant la seva acceptabilitat (alpha
testing) amb la perspectiva de les persones recentment diagnosticades de MAP i els professionals
sanitaris (N=15) a través d’un qüestionari online, tots dos seran un grup de pacients de fase 1,
grup fase 3.1. També es mesurarà la seva efectivitat (beta testing), a través de les persones
recentment diagnosticades (grup fase 3.2) amb un qüestionari online. Els i les pacients seran
contactats a través de professionals sanitaris que formen part de l’equip investigador durant una
visita mèdica i/o trucada telefònica.
Anàlisi: Fase 1) Es farà un anàlisi temàtic qualitatiu de les entrevistes mitjançant el programa
ATLAS.ti 9, Fase 3) Les variables contínues seran descrites amb la mediana i IQR o amb la mitja i la
desviació estàndard. Les variables categòriques seran descrites en percentatges. Per comparar les
diferències entre el grup d’intervenció (rebran l’EDC) i el de comparació (control, no rebran l’EDC)
farem servir el test de Pearson chi-square (variables categòriques) i el t test (variables continues).

Aquest projecte de recerca de 3 anys de durada és un estudi analític transversal d’avaluació d’una prova diagnòstica. Es vol avaluar la concordança de 3 estratègies diferents d’interpretació de la retinografia (oftalmòleg especialista en retina, metge d’Atenció Primària i automatitzada por software).

La població d’estudi prové de l’estudi prospectiu ISSYS (FIS PI10/00705) que té com a objectiu principal la determinació de la prevalença de lesions cerebrovasculars silents (infarts i leucoaraiosi) mitjançant Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) i l’aparició d’ictus i/o demència en un seguiment clínic de 3 anys. Es tracta d?una cohort de 1000 individus de 50 a 70 anys, seleccionats aleatòriament i estratificats per grups d’edat i sexe en Atenció Primària, amb hipertensió arterial (HTA) d’1 any d’evolució com a mínim i sense antecedents previs de malaltia cerebrovascular o demència.

Criteris de inclusió:
– Pacients de 50 a anys d’edat.
– Pacients amb HTA essencial de més d?un any de durada, amb o sense afectació d?òrgans diana.

Criteris d’exclusió:
– Historia de malaltia cerebrovascular o demència.
– Presència de contraindicacions per fer una RNM.
– Sospita de HTA de bata blanca.
– Pacients amb alguna limitació física o funcional per a la pràctica i interpretació de la radiografia (opacitat de medis, fotocoagulació retiniana, miopia magna, ull únic funcional, malaltia amb trastorns del moviment.

El seu objectiu principal és “”avaluar la utilitat diagnòstica de la retinografia mitjançant càmera amidriàtica per a la detecció d?isquèmia cerebral silent (ICS) en població de 50 a 70 anys amb HTA i sense accident vascular cerebral previ””.

Aquest projecte de recerca de 3 anys de durada és un estudi analític transversal d’avaluació d’una prova diagnòstica. Es vol avaluar la concordança de 3 estratègies diferents d’interpretació de la retinografia (oftalmòleg especialista en retina, metge d’Atenció Primària i automatitzada por software).

La població d’estudi prové de l’estudi prospectiu ISSYS (FIS PI10/00705) que té com a objectiu principal la determinació de la prevalença de lesions cerebrovasculars silents (infarts i leucoaraiosi) mitjançant Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) i l’aparició d’ictus i/o demència en un seguiment clínic de 3 anys. Es tracta d?una cohort de 1000 individus de 50 a 70 anys, seleccionats aleatòriament i estratificats per grups d’edat i sexe en Atenció Primària, amb hipertensió arterial (HTA) d’1 any d’evolució com a mínim i sense antecedents previs de malaltia cerebrovascular o demència.

Criteris de inclusió:
– Pacients de 50 a anys d’edat.
– Pacients amb HTA essencial de més d?un any de durada, amb o sense afectació d?òrgans diana.

Criteris d’exclusió:
– Historia de malaltia cerebrovascular o demència.
– Presència de contraindicacions per fer una RNM.
– Sospita de HTA de bata blanca.
– Pacients amb alguna limitació física o funcional per a la pràctica i interpretació de la radiografia (opacitat de medis, fotocoagulació retiniana, miopia magna, ull únic funcional, malaltia amb trastorns del moviment.

El seu objectiu principal és “”avaluar la utilitat diagnòstica de la retinografia mitjançant càmera amidriàtica per a la detecció d?isquèmia cerebral silent (ICS) en població de 50 a 70 anys amb HTA i sense accident vascular cerebral previ””.