La diabetis tipus 2 suposa en el segle XXI una autèntica amenaça per la salut pública, a causa del seu enorme impacte sanitari i social. De fet, és una malaltia metabòlica complexa desenvolupada per subjectes genèticament susceptibles, com a resultat de la interacció amb tots aquells factors que condicionen el seu estil de vida (obesitat, inactivitat física i una dieta poc saludable). I ara per ara, la única opció preventiva adient és intervenir sobre aquests factors de risc. No fa encara 10 anys que a Espanya no es disposava de bases prou sòlides que permetessin corroborar-ho, només literatura internacional adaptada. De fet, la investigació clínica en prediabetis tipus 2 encara es troba a les beceroles i no ha estat possible integrar la evidència en els sistemes públics de salut. Fins i tot es qüestiona en quina mesura ens hauria de preocupar la prevenció, quan encara hi ha seriosos problemes en l? enfocament de la malaltia. I tampoc s’ha demostrat la rendibilitat d’una prevenció efectiva, més enllà del que el sentit comú i la raó ens indica. S’entén que els gestors exigeixin proves de que prevenir és més rendible que tractar. A Catalunya, durant bona part dels anys 90´, no es disposava de dades autòctones, ni de la prevalença ni de la incidència de les anomalies del metabolisme glucídic en subjectes d’alt risc. Malgrat que el sentit comú suggeria l’eficàcia preventiva de certes mesures, en prou feina se sabia el com, el per què i ni tan sols a quina població aplicarles. Ni tampoc l’impacte que podria significar en la pràctica quotidiana d’una atenció primària sovint massificada. Moltes d’aquestes idees han esdevingut la gènesi del projecte que es presenta. La línia de treball sobre detecció i seguiment de subjectes amb anomalies glucídiques que es desenvolupa a Reus i Tarragona des de fa 10 anys ha representat la benvinguda a la investigació per a molt professionals d’aquest àmbit. Però també una font de recursos científics molt valuosa per a altres projectes i persones que s’han anat associant en el decurs del temps. I per què no dir-ho, també font d’inspiració per a determinats grups, fins i tot institucionals, que varen fer pròpies aquestes idees i certs resultats. El present projecte de tesi doctoral per la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Alacant, s’acull al sistema de compilació de publicacions emeses pel doctorand, totes elles referides a la mateixa línia de treball. Aquesta memòria de sol·licitud d’ajut només pretén introduir la línia, presentar els articles i justificar la coherència global, en el context d’una mateixa línia. El recull d’articles (editorials, revisions i originals) acompleix les normes de la UMH.
