A les consultes de pediatria d’atencio´ prima`ria, fa temps que s’observa un increment important de l’u´s de pantalles en poblacio´ infantil. Existeix suficient evide`ncia cienti´fica que determina que existeix una relacio´ directa entre el nombre d’hores exposicio´ a pantalles amb sedentarisme, exce´s de pes, retard del desenvolupament psicomotor i trastorns mentals entre altres.
Objectiu
Cone`ixer el temps d’exposicio´ de les pantalles dels infants escolaritzats de 0-12 anys al Prat de Llobregat.
Me`todes
Estudi descriptiu transversal a 828 infants mitjanc¸ant un qu¨estionari autoadministrat al tutor/tutora de l’infant d’entre 0 a 12 anys escolaritzat al Prat de Llobregat. Els equips directius de les escoles seran els facilitadors per fer arribar els qu¨estionaris a les fami´lies. El qu¨estionari estara` obert del 1 de maig al 31 de maig. Com a variables principals es recolliran el temps de connexio´ a les pantalles dels menors de dilluns a divendres i el temps de connexio´ a les pantalles en dies festius. Com a variables secundaries es recolliran variables sociodemogra`fiques dels menors i els tutors, l’edat inici exposicio´ pantalles i del primer mo`bil, l’u´s de pantalles durant els a`pats, veure sol la televisio´, motiu d’u´s i el tipus de dispositius que s’utilitzen, portar mo`bil a l’escola, portar el mo`bil a l’habitacio´ per dormir, prese`ncia de normes d’u´s pantalles imposades als menors, l’u´s del control parental i el coneixement dels tutors sobre les recomanacions actuals. L’ana`lisi principal sera` descriptiu univariat de les variables principals i secundaries.
Resultats esperats
S’espera que el temps d’exposicio´ a les pantalles a la major part dels menors de 12 anys sigui major als establerts en les guies de recomanacions. D’aquesta manera poder establir en un futur estrate`gies en les recomanacions per disminuir les hores de consum i el seu u´s indiscriminat.

Antecedentes: La Gestión Enfermera de la Demanda (GED) se define como aquellas actuaciones orientadas a la resolución de demandas de salud que realiza la población. En el año 2016, un 94% de los Equipos de Atención Primaria (EAP) de Cataluña habían implementado la GED. La resolución autónoma enfermera en pacientes adultos varía según los estudios entre un 60% y un 80%. La satisfacción de los usuarios fue, de media, del 86%. En cuanto a la GED en pediatría, existe un trabajo publicado en el año 2015 que evidencia que el porcentaje de resolución autónoma fue del 65,4%, así como reconsultas por el mismo motivo dentro de un período de 7 días del 2,6%. Entre las principales barreras que identifican las enfermeras para la consolidación de la GED en el año 2017 fueron la falta de conocimientos y la falta de prescripción farmacológica autónoma. Desde los últimos estudios publicados se ha regulado e implementado la prescripción enfermera. Pese a ello, no contamos con datos actuales respecto la GED pediátrica en Cataluña.
Objetivos: Analizar la evolución de la GED en pediatría en los EAP de la Gerencia Territorial Metropolitana Sud, con provisión del Institut Català de la Salut (ICS) entre los años 2017 a 2022.
Metodología: Estudio descriptivo, retrospectivo y longitudinal. Se analizarán 48 EAP con atención pediátrica durante el periodo 2017-2022 mediante explotación mensual de la historia clínica informatizada de pacientes en Atención Primaria (Estación Clínica de Atención Primaria –ECAP-), de los datos de GED. Además, se analizarán datos sociodemográficos, variables relacionadas con los profesionales y las personas atendidas.

Análisis estadístico: Las variables cualitativas se describirán utilizando las medidas de frecuencia y porcentajes. Las variables cuantitativas se representarán mediante media y desviación estándar si presentan distribución normal o, en caso contrario, por mediana y rango intercuartílico. Para los resultados principales se calculará el intervalo de confianza al 95% y se asumirá un nivel de significación p<0.05. Se presentarán los resultados descriptivos mediante tablas y gráficas. Implicaciones para la práctica clínica: Con los datos obtenidos del presente estudio se pretende conocer con mayor exactitud las posibles variaciones que ha padecido la GED en nuestro ámbito territorial. Será posible promover la GED en el territorio. Obtener una imagen global y continuada en el tiempo permitirá utilizar estos datos para reforzar la GED en aquellos EAP que precisen ayuda.

Antecedentes: La Gestión Enfermera de la Demanda (GED) se define como aquellas actuaciones orientadas a la resolución de demandas de salud que realiza la población. En el año 2016, un 94% de los Equipos de Atención Primaria (EAP) de Cataluña habían implementado la GED. La resolución autónoma enfermera en pacientes adultos varía según los estudios entre un 60% y un 80%. La satisfacción de los usuarios fue, de media, del 86%. En cuanto a la GED en pediatría, existe un trabajo publicado en el año 2015 que evidencia que el porcentaje de resolución autónoma fue del 65,4%, así como reconsultas por el mismo motivo dentro de un período de 7 días del 2,6%. Entre las principales barreras que identifican las enfermeras para la consolidación de la GED en el año 2017 fueron la falta de conocimientos y la falta de prescripción farmacológica autónoma. Desde los últimos estudios publicados se ha regulado e implementado la prescripción enfermera. Pese a ello, no contamos con datos actuales respecto la GED pediátrica en Cataluña.
Objetivos: Analizar la evolución de la GED en pediatría en los EAP de la Gerencia Territorial Metropolitana Sud, con provisión del Institut Català de la Salut (ICS) entre los años 2017 a 2022.
Metodología: Estudio descriptivo, retrospectivo y longitudinal. Se analizarán 48 EAP con atención pediátrica durante el periodo 2017-2022 mediante explotación mensual de la historia clínica informatizada de pacientes en Atención Primaria (Estación Clínica de Atención Primaria –ECAP-), de los datos de GED. Además, se analizarán datos sociodemográficos, variables relacionadas con los profesionales y las personas atendidas.

Análisis estadístico: Las variables cualitativas se describirán utilizando las medidas de frecuencia y porcentajes. Las variables cuantitativas se representarán mediante media y desviación estándar si presentan distribución normal o, en caso contrario, por mediana y rango intercuartílico. Para los resultados principales se calculará el intervalo de confianza al 95% y se asumirá un nivel de significación p<0.05. Se presentarán los resultados descriptivos mediante tablas y gráficas. Implicaciones para la práctica clínica: Con los datos obtenidos del presente estudio se pretende conocer con mayor exactitud las posibles variaciones que ha padecido la GED en nuestro ámbito territorial. Será posible promover la GED en el territorio. Obtener una imagen global y continuada en el tiempo permitirá utilizar estos datos para reforzar la GED en aquellos EAP que precisen ayuda.

L’adolescència és una etapa única i formativa en la qual els canvis físics, emocionals i socials que es produeixen en aquest període poden fer que els adolescents siguin vulnerables a problemes físics i de salut mental. Protegir-los de l’adversitat, promoure en ells l’aprenentatge soci emocional i el benestar psicològic, i garantir que puguin accedir a una atenció de salut mental són factors fonamentals per a la seva salut i benestar durant aquests anys i l’edat adulta. En aquesta etapa, és especialment important reforçar precoçment l’educació en hàbits de salut perquè en ells s’inicien o consoliden alguns dels factors de risc de l’edat adulta. L’obesitat és una complexa malaltia multifactorial no transmissible que es defineix per una adipositat excessiva que pot perjudicar la salut. Les persones amb obesitat experimenten sovint problemes de salut mental juntament amb diferents graus de limitacions funcionals, és a dir, discapacitats relacionades amb l’obesitat i sofreixen biaixos, prejudicis i discriminació social. A tot el món, la prevalença dels episodis d’ingesta massiva de begudes alcohòliques entre els adolescents de 15 a 19 anys va ser del 13,6% en 2016; el risc més elevat va correspondre als homes. El consum de tabac i de cànnabis són problemes addicionals. Molts fumadors adults consumeixen el seu primer cigarret abans dels 18 anys. L’activitat física també juga un paper fonamental no sols pels seus beneficis físics, sinó també pel seu factor protector en conductes addictives: els adolescents regularment actius, especialment els homes, consumeixen menys tabac que els inactius. Les enquestes sobre comportaments i hàbits relacionats amb la salut són un bon instrument per a contribuir a fer un bon diagnòstic en salut, i alhora per a prioritzar àrees d’intervenció, facilitar la millora en el disseny d’intervencions i ajustar les polítiques de promoció de la salut. L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer els hàbits saludables en població escolaritzada a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de 12 a 16 anys a Vilafranca del Penedès a través d’un qüestionari anònim que reculli informació sobre l’índex de massa corporal (IMC), l’adherència a la dieta mediterrània, el temps dedicat a l’activitat, la qualitat del somni, el consum d’alcohol, tabac i cànnabis així com la qualitat de vida relacionada amb la salut i que ens permeti dur a terme activitats preventives per a millorar la salut de l’adolescent.

L’adolescència és una etapa única i formativa en la qual els canvis físics, emocionals i socials que es produeixen en aquest període poden fer que els adolescents siguin vulnerables a problemes físics i de salut mental. Protegir-los de l’adversitat, promoure en ells l’aprenentatge soci emocional i el benestar psicològic, i garantir que puguin accedir a una atenció de salut mental són factors fonamentals per a la seva salut i benestar durant aquests anys i l’edat adulta. En aquesta etapa, és especialment important reforçar precoçment l’educació en hàbits de salut perquè en ells s’inicien o consoliden alguns dels factors de risc de l’edat adulta. L’obesitat és una complexa malaltia multifactorial no transmissible que es defineix per una adipositat excessiva que pot perjudicar la salut. Les persones amb obesitat experimenten sovint problemes de salut mental juntament amb diferents graus de limitacions funcionals, és a dir, discapacitats relacionades amb l’obesitat i sofreixen biaixos, prejudicis i discriminació social. A tot el món, la prevalença dels episodis d’ingesta massiva de begudes alcohòliques entre els adolescents de 15 a 19 anys va ser del 13,6% en 2016; el risc més elevat va correspondre als homes. El consum de tabac i de cànnabis són problemes addicionals. Molts fumadors adults consumeixen el seu primer cigarret abans dels 18 anys. L’activitat física també juga un paper fonamental no sols pels seus beneficis físics, sinó també pel seu factor protector en conductes addictives: els adolescents regularment actius, especialment els homes, consumeixen menys tabac que els inactius. Les enquestes sobre comportaments i hàbits relacionats amb la salut són un bon instrument per a contribuir a fer un bon diagnòstic en salut, i alhora per a prioritzar àrees d’intervenció, facilitar la millora en el disseny d’intervencions i ajustar les polítiques de promoció de la salut. L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer els hàbits saludables en població escolaritzada a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de 12 a 16 anys a Vilafranca del Penedès a través d’un qüestionari anònim que reculli informació sobre l’índex de massa corporal (IMC), l’adherència a la dieta mediterrània, el temps dedicat a l’activitat, la qualitat del somni, el consum d’alcohol, tabac i cànnabis així com la qualitat de vida relacionada amb la salut i que ens permeti dur a terme activitats preventives per a millorar la salut de l’adolescent.

OBJECTIUS 1) Avaluar l?associació de malaltia cerebrovascular amb la diabetis i la síndrome metabòlica (SM) en Atenció Primària. 2) Determinar prospectivament quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular és més aplicable a Espanya per a predir l?aparició d?esdeveniments cerebrovasculars (ECBV). MATERIAL I MÈTODES Estudi de cohorts prospectiu, multicèntric i multidisciplinar, íntegrament desenvolupat en Atenció Primària, de deu anys de durada. La cohort és una mostra aleatòria de pacients atesos a l?Atenció Primària que fou seleccionada l?any 1998 per a valorar la SM al nostre entorn. Mostra de pacients de dues Àrees Bàsiques de Salut amb població total >36.000 individus. Es varen recollir dades clíniques, realitzant exploració física i analítica dels subjectes. RESULTATS PREVISIBLES La cohort amb SM probablement pateixi més esdeveniments cardiovasculars i més ECBV que la cohort lliure de SM. És plausible que a major risc cerebrovascular, s?observi major incidència d?ECBV, la qual cosa permetrà determinar quina taula de risc s?ajusta millor a la incidència real observada. CONTRIBUCIONS Determinar quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular, en general poc usades al nostre país, és més útil per aplicar-la a atenció primària. En segon lloc avaluar la influència de la SM sobre l?aparició concreta de malaltia cerebrovascular, punt en que els estudis són discrepants. CONCLUSIONS POSSIBLES Pot realitzar-se un cribratge a la població amb major risc d?ECBV, fent medicina preventiva. A més, es pot determinar el mètode més adequat a la nostra realitat assistencial per a calcular el risc d?ECBV.

OBJECTIUS 1) Avaluar l?associació de malaltia cerebrovascular amb la diabetis i la síndrome metabòlica (SM) en Atenció Primària. 2) Determinar prospectivament quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular és més aplicable a Espanya per a predir l?aparició d?esdeveniments cerebrovasculars (ECBV). MATERIAL I MÈTODES Estudi de cohorts prospectiu, multicèntric i multidisciplinar, íntegrament desenvolupat en Atenció Primària, de deu anys de durada. La cohort és una mostra aleatòria de pacients atesos a l?Atenció Primària que fou seleccionada l?any 1998 per a valorar la SM al nostre entorn. Mostra de pacients de dues Àrees Bàsiques de Salut amb població total >36.000 individus. Es varen recollir dades clíniques, realitzant exploració física i analítica dels subjectes. RESULTATS PREVISIBLES La cohort amb SM probablement pateixi més esdeveniments cardiovasculars i més ECBV que la cohort lliure de SM. És plausible que a major risc cerebrovascular, s?observi major incidència d?ECBV, la qual cosa permetrà determinar quina taula de risc s?ajusta millor a la incidència real observada. CONTRIBUCIONS Determinar quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular, en general poc usades al nostre país, és més útil per aplicar-la a atenció primària. En segon lloc avaluar la influència de la SM sobre l?aparició concreta de malaltia cerebrovascular, punt en que els estudis són discrepants. CONCLUSIONS POSSIBLES Pot realitzar-se un cribratge a la població amb major risc d?ECBV, fent medicina preventiva. A més, es pot determinar el mètode més adequat a la nostra realitat assistencial per a calcular el risc d?ECBV.

El diagnòstic de les alteracions del metabolisme glucídic s’estableix mitjançant la glucèmia basal o bé a les 2 hores d’una sobrecàrrega no fisiològica amb glucosa (prova de tolerància oral). Malgrat la contorvèrsia d’aquesta prova, especialment en atenció primària de salut, el fet és que ha esdevingut la prova de referència per a la investigació, en subjectes d’alt risc per patir la diabetis. Això no obstant els diagnòstics també es podrien establir a partir del valor de la glucèmia en qualsevol moment del dia, situació prevista pels consensos internacionals. De fet, la glucèmia és una variable contínua que presenta una important variabilitat temporal al llarg del dia. Sembla raonable la hipotesi que l’anàlisi d’aquests canvis podria adquirir rellevància diagnòstica, si s’homologuen les noves tècniques de registre continu de la glucèmia. Per tal d’establir si el diagnòstic mitjançant la prova de tolerància oral es modificaria aplicant el registre continu ambulatori de la glucèmia, es dissenya l’estudi RECORD, transversal en la seva primera fase, objecte d’aquesta sol·licitud. Un grup de 77 subjectes, amb un o més factors de risc per a la diabetis i evidència analítica prèvia excloent de la malaltia (prova de selecció), s’inclou a l’estudi sempre i quan una prova recent de tolerància oral estandarditzada (prova d’inclusió) ratifiqui l’absència de diabetis. S’enregistren dades demogràfiques, clíniques (especial èmfasi a la síndrome metabòlica), analítiques bàsiques i avançades (marcadors d’inflamació, insulinèmia, pèptid-C). Amb el consentiment informat dels participants es durà a terme un monitoratge continu de la glucèmia (MCG), de 48 hores de durada, sota la supervisió de l’equip investigador. Per tal de consolidar aquest registre, el bionsensor de glucèmia es calibrarà en funció de la glucèmia venosa, tot validant un perfil glucèmic continu de 24 hores. L’anàlisi informàtica del perfil establirà franges horàries diagnòstiques (hores, minuts), basal (glucèmia normal, alterada, diabetis) i posprandial (normal, intolerància, diabetis), així com l’àrea sota la corba del perfil glucèmic continu. es contrastarà la concordança d’aquests dades amb els resultats derivats de la prova de tolerància oral a la glucosa. Els resultats de l’estudi són poc previsibles donada la recent introducció de la tècnica i el fet que no existeixen estudis sobre la MVG en la prediabetis tipus 2. El diagnòtic pot variar al llarg del dia per bé que és difícil anticipar-ne el sentit, cap a la normalitat o cap a la diabetis. La transició del risc cap a la malaltia oberta constitueix un període idoni per a la prevenció primària. Aquest esforç de recerca durant la prediabetis ha de ser d’un notable impacte informatiu, tant pel que fa a la comunitat científica com per la clínica, particularment en l’atenció primària de salut

Based on the spirometric data, patients with anomalous evidences will always be informed ofthe results and referred to their GP for assessment as standard practice. Patients presenting normal results will be randomized. All other patients will be scheduled for another visit with their primary care practitioner one month later. In this visit (visit 1) and depending on the randomization into 2 groups, one group will be given brief but structured smoking cessation advice together with a detailed and structured discussion of the spirometric results while the second group will also be given the same brief smoking cessation advice but without discussing the spirometric results. Both groups will be scheduled for a follow-up visit at 6 months (visit 2), and end of study at 12 months (visit 3). In both visits the patient will be asked about his or her smoking habit. Also in the visit 3 a spirometry will be performed and those patients who claim to have stopped smoking will be required to take a carbon monoxide test. Schema of the activities and follow-up that could take place at each contact with the participant attached (attachment 2).