Resum:
Antecedents:
En l’atenció a les patologies temps depenent facilitar l’atenció i sistematitzar les actuacions amb una llista o llistat de verificació (LV) dona seguretat als professionals i redueix els errors en l’assistència augmentant la seguretat al pacient.
En l’actualitat no s’ha trobat en la literatura estudis sobre la validació de LV per l’atenció al codi infart (IAM).
Hipòtesis:
La validació d’un LV d’atenció al codi IAM i la seva posterior utilització millora la seguretat al pacient.
Objectius:
Validar el LV i conèixer la seva relació amb la seguretat al pacient als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central
Metodologia:
Estudi prospectiu. Es defineixen dos escenaris clínics amb diferent dificultat i com cal contestar el LV en els dos escenaris segons les guies (gold-estandard).
S’enviaran en format digital als professionals metges i infermers i per contestar el dia 0 a tothom i una meitat als 30 dies i l’altre als 45 dies.
Determinacions
Mesurar l’encert en els escenaris clínics utilitzant el LV en relació al gold-standard.
Mesurar la variació de les respostes als 0, 30 i 45 dies
Comparar els encerts en els escenaris amb la cultura de seguretat dels equips mitjançant indicadors de seguretat disponibles
Resultats esperats
Esperem poder validar el qüestionari i garantir bons resultats en el test/re-test.
Els equips amb millor resultats en la complementació del LV tindran també millors resultats en altres indicadors de seguretat al pacient.
Aplicabilitat i Rellevància
Es pot aplicar ens tots els centres d’atenció primària que atenguin codi IAM per augmentar la seguretat al pacient i garantir una acurada actuació assistencial.

Resum:
Antecedents:
En l’atenció a les patologies temps depenent facilitar l’atenció i sistematitzar les actuacions amb una llista o llistat de verificació (LV) dona seguretat als professionals i redueix els errors en l’assistència augmentant la seguretat al pacient.
En l’actualitat no s’ha trobat en la literatura estudis sobre la validació de LV per l’atenció al codi infart (IAM).
Hipòtesis:
La validació d’un LV d’atenció al codi IAM i la seva posterior utilització millora la seguretat al pacient.
Objectius:
Validar el LV i conèixer la seva relació amb la seguretat al pacient als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central
Metodologia:
Estudi prospectiu. Es defineixen dos escenaris clínics amb diferent dificultat i com cal contestar el LV en els dos escenaris segons les guies (gold-estandard).
S’enviaran en format digital als professionals metges i infermers i per contestar el dia 0 a tothom i una meitat als 30 dies i l’altre als 45 dies.
Determinacions
Mesurar l’encert en els escenaris clínics utilitzant el LV en relació al gold-standard.
Mesurar la variació de les respostes als 0, 30 i 45 dies
Comparar els encerts en els escenaris amb la cultura de seguretat dels equips mitjançant indicadors de seguretat disponibles
Resultats esperats
Esperem poder validar el qüestionari i garantir bons resultats en el test/re-test.
Els equips amb millor resultats en la complementació del LV tindran també millors resultats en altres indicadors de seguretat al pacient.
Aplicabilitat i Rellevància
Es pot aplicar ens tots els centres d’atenció primària que atenguin codi IAM per augmentar la seguretat al pacient i garantir una acurada actuació assistencial.

Resum:
Antecedents:
En l’atenció a les patologies temps depenent facilitar l’atenció i sistematitzar les actuacions amb una llista o llistat de verificació (LV) dona seguretat als professionals i redueix els errors en l’assistència augmentant la seguretat al pacient.
En l’actualitat no s’ha trobat en la literatura estudis sobre la validació de LV per l’atenció al codi infart (IAM).
Hipòtesis:
La validació d’un LV d’atenció al codi IAM i la seva posterior utilització millora la seguretat al pacient.
Objectius:
Validar el LV i conèixer la seva relació amb la seguretat al pacient als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central
Metodologia:
Estudi prospectiu. Es defineixen dos escenaris clínics amb diferent dificultat i com cal contestar el LV en els dos escenaris segons les guies (gold-estandard).
S’enviaran en format digital als professionals metges i infermers i per contestar el dia 0 a tothom i una meitat als 30 dies i l’altre als 45 dies.
Determinacions
Mesurar l’encert en els escenaris clínics utilitzant el LV en relació al gold-standard.
Mesurar la variació de les respostes als 0, 30 i 45 dies
Comparar els encerts en els escenaris amb la cultura de seguretat dels equips mitjançant indicadors de seguretat disponibles
Resultats esperats
Esperem poder validar el qüestionari i garantir bons resultats en el test/re-test.
Els equips amb millor resultats en la complementació del LV tindran també millors resultats en altres indicadors de seguretat al pacient.
Aplicabilitat i Rellevància
Es pot aplicar ens tots els centres d’atenció primària que atenguin codi IAM per augmentar la seguretat al pacient i garantir una acurada actuació assistencial.

Diferentes programas a nivel nacional y comunitario han intervenido en la modificación de hábitos nutricionales en alumnos en el ámbito escolar. Sin embargo, pocos han evolucionado hacia su implementación, debido al coste-eficiencia. El éxito del programa piloto INFADIMED ® en Vilafranca del Penedès por su eficiencia nos hace ser optimistas y plantear la posibilidad
de su implementación en otras poblaciones de nuestro territorio.

Objetivo principal: Estudiar la efectividad y eficiencia en 3 años de un programa de educación nutricional y de promoción de hábitos saludables en la infancia para incidir en la prevalencia del sobrepeso infantil.

Objetivos secundarios: Diseño y elaboración de herramientas educativas adecuados para
la consecución de los objetivos planteados; análisis del efecto de un programa de intervención nutricional sobre el estado nutricional en niños de 3 a 5 años, seguidos durante tres cursos académicos consecutivos; análisis del nivel de valoración de los padres sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años y análisis del nivel de valoración de la
escuela sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años.

Diseño: Estudio multicéntrico longitudinal.

Sujetos: Alumnos del ciclo de educación infantil (3 a 5 años) de escuelas de la zona de Costa de Ponent (Barcelona).

Intervención: 6 clases de nutrición y hábitos saludables a los alumnos durante 3 años consecutivos. Medidas basales y finales: Peso, talla y perímetro abdominal. Encuesta nutricional basada en el test Kidmed. Análisis estadístico: para evaluar la existencia de diferencias significativas en las prevalencias se utilizará la prueba de ?2 o el test exacto de Fisher cuando la frecuencia esperada en cualquier celda sea <5 (datos independientes), y el test de McNemar (datos apareados). Las diferencias entre medianas serán evaluadas aplicando el test de Wilcoxon.

El confinament va provocar el tancament dels centres educatius i de qualsevol activitat extraescolar, incloses les activitats de promoció en hàbits saludables que es promouen des de l’Atenció Primària de Salut. Amb la situació viscuda amb la pandèmia por la COVID-19 es va incrementar el consum de “”Serveis de lliure transmissió””, plataformes lliures/independents distribuïdores de continguts d’entreteniment audiovisual (OTT, sigles en anglès de over-the-top) en tota la població, fet que ha pogut provocar un augment de l’obesitat infantil. Aquesta demanda provoca la necessitat de modificar com entenem l’educació per a la salut fins ara i ens convida a pensar que és necessari la creació d’una plataforma web que pugui complementar la formació en hàbits saludables dels alumnes de manera virtual. La població infantil d’avui dia, a l’igual que els seus progenitors, és un consumidor de continguts a la carta, no són receptors passius, sinó actius, i aquest canvi en el paradigma de com volen que els hi arribi la informació ens obliga a adaptar el nostre missatge a les preferències del públic al que on volem arribar.
PARAULES CLAU: Servei de lliure transmissió; Distribuïdores de continguts audiovisuals; Infants

El confinament va provocar el tancament dels centres educatius i de qualsevol activitat extraescolar, incloses les activitats de promoció en hàbits saludables que es promouen des de l’Atenció Primària de Salut. Amb la situació viscuda amb la pandèmia por la COVID-19 es va incrementar el consum de “”Serveis de lliure transmissió””, plataformes lliures/independents distribuïdores de continguts d’entreteniment audiovisual (OTT, sigles en anglès de over-the-top) en tota la població, fet que ha pogut provocar un augment de l’obesitat infantil. Aquesta demanda provoca la necessitat de modificar com entenem l’educació per a la salut fins ara i ens convida a pensar que és necessari la creació d’una plataforma web que pugui complementar la formació en hàbits saludables dels alumnes de manera virtual. La població infantil d’avui dia, a l’igual que els seus progenitors, és un consumidor de continguts a la carta, no són receptors passius, sinó actius, i aquest canvi en el paradigma de com volen que els hi arribi la informació ens obliga a adaptar el nostre missatge a les preferències del públic al que on volem arribar.
PARAULES CLAU: Servei de lliure transmissió; Distribuïdores de continguts audiovisuals; Infants

Antecedentes: La Gestión Enfermera de la Demanda (GED) se define como aquellas actuaciones orientadas a la resolución de demandas de salud que realiza la población. En el año 2016, un 94% de los Equipos de Atención Primaria (EAP) de Cataluña habían implementado la GED. La resolución autónoma enfermera en pacientes adultos varía según los estudios entre un 60% y un 80%. La satisfacción de los usuarios fue, de media, del 86%. En cuanto a la GED en pediatría, existe un trabajo publicado en el año 2015 que evidencia que el porcentaje de resolución autónoma fue del 65,4%, así como reconsultas por el mismo motivo dentro de un período de 7 días del 2,6%. Entre las principales barreras que identifican las enfermeras para la consolidación de la GED en el año 2017 fueron la falta de conocimientos y la falta de prescripción farmacológica autónoma. Desde los últimos estudios publicados se ha regulado e implementado la prescripción enfermera. Pese a ello, no contamos con datos actuales respecto la GED pediátrica en Cataluña.
Objetivos: Analizar la evolución de la GED en pediatría en los EAP de la Gerencia Territorial Metropolitana Sud, con provisión del Institut Català de la Salut (ICS) entre los años 2017 a 2022.
Metodología: Estudio descriptivo, retrospectivo y longitudinal. Se analizarán 48 EAP con atención pediátrica durante el periodo 2017-2022 mediante explotación mensual de la historia clínica informatizada de pacientes en Atención Primaria (Estación Clínica de Atención Primaria –ECAP-), de los datos de GED. Además, se analizarán datos sociodemográficos, variables relacionadas con los profesionales y las personas atendidas.

Análisis estadístico: Las variables cualitativas se describirán utilizando las medidas de frecuencia y porcentajes. Las variables cuantitativas se representarán mediante media y desviación estándar si presentan distribución normal o, en caso contrario, por mediana y rango intercuartílico. Para los resultados principales se calculará el intervalo de confianza al 95% y se asumirá un nivel de significación p<0.05. Se presentarán los resultados descriptivos mediante tablas y gráficas. Implicaciones para la práctica clínica: Con los datos obtenidos del presente estudio se pretende conocer con mayor exactitud las posibles variaciones que ha padecido la GED en nuestro ámbito territorial. Será posible promover la GED en el territorio. Obtener una imagen global y continuada en el tiempo permitirá utilizar estos datos para reforzar la GED en aquellos EAP que precisen ayuda.

A les consultes de pediatria d’atenció primària, fa temps que s’observa un increment important de l’u´s de pantalles en poblacio´ infantil. Existeix suficient evide`ncia cienti´fica que determina que existeix una relacio´ directa entre el nombre d’hores exposicio´ a pantalles amb sedentarisme, exce´s de pes, retard del desenvolupament psicomotor i trastorns mentals entre altres.
Objectiu
Cone`ixer el temps d’exposicio´ de les pantalles dels infants escolaritzats de 0-12 anys al Prat de Llobregat.
Me`todes
Estudi descriptiu transversal a 828 infants mitjanc¸ant un qu¨estionari autoadministrat al tutor/tutora de l’infant d’entre 0 a 12 anys escolaritzat al Prat de Llobregat. Els equips directius de les escoles seran els facilitadors per fer arribar els qu¨estionaris a les fami´lies. El qu¨estionari estara` obert del 1 de maig al 31 de maig. Com a variables principals es recolliran el temps de connexio´ a les pantalles dels menors de dilluns a divendres i el temps de connexio´ a les pantalles en dies festius. Com a variables secundaries es recolliran variables sociodemogra`fiques dels menors i els tutors, l’edat inici exposicio´ pantalles i del primer mo`bil, l’u´s de pantalles durant els a`pats, veure sol la televisio´, motiu d’u´s i el tipus de dispositius que s’utilitzen, portar mo`bil a l’escola, portar el mo`bil a l’habitacio´ per dormir, prese`ncia de normes d’u´s pantalles imposades als menors, l’u´s del control parental i el coneixement dels tutors sobre les recomanacions actuals. L’ana`lisi principal sera` descriptiu univariat de les variables principals i secundaries.
Resultats esperats
S’espera que el temps d’exposicio´ a les pantalles a la major part dels menors de 12 anys sigui major als establerts en les guies de recomanacions. D’aquesta manera poder establir en un futur estrate`gies en les recomanacions per disminuir les hores de consum i el seu u´s indiscriminat.