Antecedents:
Programes com el de Salut i Escola tenen com a objectiu millorar la salut dels adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac, en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori. L’ús massiu de les noves tecnologies entre els adolescents fa que els programes de salut s’hagin d’adaptar a aquesta realitat. XatJove Anoia ofereix un xat segur i totalment confidencial amb professionals d’infermeria a través del mòbil sense que calgui descarregar cap App. En l’era del COVID-19 és important reduir el risc d’infecció originat per el contacte amb els serveis sanitaris tot reduint al màxim les visites presencials no imprescindibles.

Hipòtesis:
L’ús del XatJove pot augmentar les consultes dels adolescents amb els professionals d’infermeria dels Centres d’Atenció Primària (CAPs).

Objectius:
Demostrar que mitjançant l’ús del mòbil i de les aplicacions de missatgeria, el nombre de consultes sanitàries al programa Salut i Escola de la comarca de l’Anoia augmenta.

Metodologia:
Estudi the metodologia mixte comparant el total de visites (presencials i amb XatJove) del programa Salut i Escola a la comarca de l’Anoia durant el curs 2020-2021 amb el número de visites presencials del mateix programa a la comarca d’Osona.

Determinacions:
Nombre de consultes totals al programa salut i Escola durant el curs 2020-2021 a l’Anoia i a Osona. Enquesta de satisfacció dels usuaris de XatJove.

Resultats esperats:
Augment de les consultes fetes per adolescents als professionals d’infermeria a través del XatJove.

Aplicabilitat:
Per avaluar l’aplicabilitat i la utilitat pràctica s’iniciarà un programa pilot del XatJove a l’Anoia, on participaran adolescents d’entre 12-16 anys.

Rellevància:
si aquest projecte pilot té èxit, podria estendre a altres escoles i arribar a ser una eina més de contacte entre els adolescents i els serveis sanitaris.

Antecedents: El consell de Col·legi de metges de Catalunya expressa que el metge té el deure de respectar el dret de tota persona a la seva intimitat amb el benentès que aquesta sols pot limitar-los l’interessat.(1) El principi de confidencialitat ha estat reafirmat com a Fonamental per la Declaració de Ginebra de l’Associació Mèdica mundial. (2)(3) Tot i que es fa formació en confidencialitat per a professionals i administratius sanitaris, degut a les novetats i a que la medicina està cada cop més informatitzada, sospitem que encara hi ha aspectes de la privacitat i de la intimitat millorables durant la visita als usuaris als centres de salut. Objectius: Aquest estudi pretén valorar la percepció sobre la confidencialitat, la intimitat i la privacitat a nivell en un context multidisciplinari (personal sanitari, no sanitari i usuaris) a l’Atenció Primària (AP) de Consultoris Locals (CL). Material i mètode. Disseny: estudi descriptiu transversal. Ambit d’estudi: professionals i usuaris d’AP d’àmbit rural. Subjectes d’estudi: professionals sanitaris i no sanitaris i usuaris d’AP rural. Instrumentació: enquesta tipus likert anònima en format paper distribuïda als professionals i als usuaris, analitzant la resposta amb teleform. Dates de l’ estudi i durada: primer trimestre de 2020. Resultats esperats: s’esperen diferències en la percepció entre usuaris i professionals. Rellevància: alta, sobretot des de la nova llei de protecció de dades.

Antecedents: Las residencias geriátricas concentran una parte importante de la mortalidad poblacional dependiendo de las condiciones socioeconómicas donde se sitúan, la edad, sexo y comorbilidades de sus residentes y de la propia estructura del centro. Debido a ello, se especula con que estos lugares pueden ser más proclives a padecer las formas más graves de la infección por SARS-COV2, causando una importante alarma social.

Hipòtesis: La mortalidad por la COVID19 en personas mayores de 65 años en centros residenciales es superior a la de los no residentes.

Objectiu: Comparar la mortalidad por el SARS-COV2 en personas mayores de 65 años de centros residenciales de Cataluña respecto a los no residentes.

Metodologia: Análisis de cohortes retrospectivas del periodo del 1 de marzo al 30 de abril del 2020, correspondiente a la epidemia del SARS-COV2. Se incluirá para el estudio a la población mayor de 65 años asignada a los equipos de atención primaria de Cataluña que utilizan la estación clínica de trabajo ECAP y que hayan tenido infección por SARS-COV2 confirmada mediante test rápido o PCR o con diagnóstico clínico sin confirmación serológica.

Antecedents: La grip és un problema important de salut pública i la mesura principal de prevenció disponible és la vacunació antigripal (VAG) anual. Les cobertures de vacunació assolides són força baixes, tant en la població amb factors de risc com en els professionals sanitaris.
En el context de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 no es coneix el comportament del virus gripal, motiu pel qual es continua recomanant la vacunació antigripal als professionals i a les persones de risc. Es desconeix la intenció de la població de vacunar-se contra la grip i la influència que poden tenir-hi alguns elements contextuals de la pandèmia, com l’ús generalitzat de mesures físiques i higièniques de control de la transmissió del virus SARS-CoV-2.

Hipòtesi: La coincidència entre la pandèmia per SARS-CoV-2 i l’epidèmia anual de grip és un factor que canviarà l’actitud dels pacients de risc a l’hora de vacunar-se enfront la grip i millorarà la seva cobertura.

Objectius: Determinar la intenció de vacunar-se contra la grip estacional dels professionals de la salut i de la població de risc en la campanya 2020-21 en el context de la pandèmia per SARS-CoV-2 i analitzar els factors que hi influeixen.

Metodologia: Disseny de l’estudi en 2 fases: estudi transversal en la primera i de cohorts en la segona.

La població d’estudi són els professionals sanitaris i la població amb factors de risc per recomanar la vacunació antigripal de la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

Serà necessària una mostra de 427 persones que presentin factors de risc amb indicació de la VAG i de 290 professionals de la salut.

Antecedents: La pandèmia actual ha catapultat l’ús de les noves tecnologies per poder visitar de forma no presencial als usuaris. Aquest nou sistema de visites, que pretén limitar les possibilitats de contagi entre pacients i/o personal sanitari ha precipitat l’ús de solucions tecnològiques que permetin controlar els pacients a distància, especialment en el cas de pacients crònics, o com una forma de triatge a possibles pacients amb coronavirus. Encara desconeixem l’impacte que pot tenir en la qualitat de l’atenció a moltes de les patologies prevalents a l’atenció primària.

Hipòtesis: L’ús indiscriminat de visites no presencials a l’atenció primària pot impactar negativament en la detecció i cribratge d’algunes malalties prevalents en aquest àmbit.

Objectiu: Amb aquest document volem analitzar la relació de l’ús de visites no presencials amb la incidència o detecció de malalties prevalents a la comunitat.

Metodologia: Anàlisi retrospectiu d’una sèrie temporal de registres en el període comprès entre l’1 d’octubre de 2018 i el 31 d’octubre de 2020. S’inclourà per a l’estudi a la població assignada i atesa als equips d’atenció primària de l’ICS de Catalunya que utilitzen l’estació clínica de treball ECAP.

Introducción: Las infecciones de vías respiratorias constituyen una de las principales causas de morbilidad en pediatría y ocupan una gran parte de la actividad asistencial en atención primaria, sobre todo como epidemias invernales.

Objetivo: Calcular la incidencia de las diferentes infecciones respiratorias en niños en las consultas de atención primaria entre 2018 y 2022, comparando entre los diferentes grupos de edad. Además, ver la variación de la incidencia antes, durante y después de la pandemia del COVID-19 y valorar si el uso de mascarillas, lavado de manos y políticas de distanciamiento social han hecho reducir las infecciones.

Metodología: Estudio observacional, descriptivo, longitudinal y prospectivo de incidencia, de los menores de 15 años que han consultado en centros de atención primaria de Cataluña Central y que conste en su historia clínica el diagnóstico codificado de: resfriado común, faringoamigdalitis aguda, gripe, sinusitis aguda, otitis media, herpangina, enfermedad mano boca pie, laringotraqueítis, bronquitis aguda, bronquiolitis, neumonía o enfermedad por COVID-19.

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

Antecedents: El consum de tabac continua sent un problema important de salut pública, sent una de les principals causes de malaltia i mort als països desenvolupats. Molts joves pensen que el tabac de cargolar (TC) crea menys addicció i que es té més control personal sobre el consum, o que és menys perjudicial i amb menys additius que el tabac manufacturat (TM).
Hipòtesis: Una quantitat important d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’Osona tenen predisposició a utilitzar TC i tenen creences errònies sobre el TC.
Objectiu: Conèixer la intenció de fumar TC i les creences sobre el TC d’alumnes de 1r a 4rt d’ESO escolaritzats als centres d’ESO d’Osona.
Metodologia: Estudi transversal que es realitzarà durant el curs acadèmic 2022-2023. Es passarà un qüestionari informatitzat i auto-administrat. Les variables dependents estudiades seran: intencions futures de fumar i creences respecte del TC. Les variables independents seran: sexe, curs, nivell socioeconòmic i haver fumat o no a la vida. Es descriurà la prevalença de les variables dependents i es compararan segons les diferents variables independents amb la prova Chi quadrat de Pearson.
Resultats esperats: Trobar una proporció important de joves que tindran predisposició a fumar TC i que tindran creences errònies respecte el TC.
Aplicabilitat: Si trobem un nombre important d’alumnes amb predisposició a fumar TC i amb creences errònies s’haurà d’insistir en fer formació a edats molt primerenques respecte el TC. A més podríem utilitzar els resultats obtinguts en l’estudi per avaluar programes específics de formació en tabac de cargolar.
Rellevància: Si fem formació a les escoles en edats primerenques explicant què és exactament el TC i clarifiquem els falsos mites respecte el TC, aconseguirem que els adolescents no comencin a fumar aquest tipus de tabac i en el cas de que ho facin sàpiguen exactament de què es tracta.