Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels “”motius de consulta”” de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels “”motius de consulta”” de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

Antecedents:
La línia de recerca a desenvolupar és generació de projectes relacionats amb determinants socials de la salut com a eix principal, s’entén com a determinants socials de la salut qualsevol circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut.

Objectiu:
L’objectiu general d’aquesta línia és donar resposta a la població vulnerable les quals presenten freqüentment determinants socials desfavorables.

Metodologia:
Per desenvolupar la línia de determinants socials de la salut a Catalunya central es treballarà en 3 sub-línies: “”determinants socials de la salut i alfabetització en salut”” , “”determinants socials de la salut i patologia COVID-19″” i “”registre de determinants socials de la salut en les consultes d’atenció primària”” .
Tanmateix es donarà suport/col·laboració a tots els projectes relacionats en determinants socials de la salut de la zona de Catalunya Central. Per desenvolupar aquesta línia és imprescindible la participació activa dels ciutadans, ho faran mitjançant la resposta de enquestes, resposta de check list o la participació de eines de metodologia qualitativa. Així com la participació activa dels
professionals sanitaris de referencia dels pacients, sent una eina clau per poder arribar aquesta població diana. Per aconseguir l’interès de participació dels professionals sanitaris se’ls involucrarà en els diversos projectes mitjançant la seva col·laboració o inclús en alguns casos valorar la seva associació en el projecte. La metodologia predominant en aquesta línia serà mixta.

Antecedents:
La línia de recerca a desenvolupar és generació de projectes relacionats amb determinants socials de la salut com a eix principal, s’entén com a determinants socials de la salut qualsevol circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut.

Objectiu:
L’objectiu general d’aquesta línia és donar resposta a la població vulnerable les quals presenten freqüentment determinants socials desfavorables.

Metodologia:
Per desenvolupar la línia de determinants socials de la salut a Catalunya central es treballarà en 3 sub-línies: “”determinants socials de la salut i alfabetització en salut”” , “”determinants socials de la salut i patologia COVID-19″” i “”registre de determinants socials de la salut en les consultes d’atenció primària”” .
Tanmateix es donarà suport/col·laboració a tots els projectes relacionats en determinants socials de la salut de la zona de Catalunya Central. Per desenvolupar aquesta línia és imprescindible la participació activa dels ciutadans, ho faran mitjançant la resposta de enquestes, resposta de check list o la participació de eines de metodologia qualitativa. Així com la participació activa dels
professionals sanitaris de referencia dels pacients, sent una eina clau per poder arribar aquesta població diana. Per aconseguir l’interès de participació dels professionals sanitaris se’ls involucrarà en els diversos projectes mitjançant la seva col·laboració o inclús en alguns casos valorar la seva associació en el projecte. La metodologia predominant en aquesta línia serà mixta.

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte molt important a tot el món. Al
sector sanitari de Catalunya ha capgirat els serveis assistencials i un percentatge
molt alt de la població catalana s’ha infectat, segons l’Agència de Qualitat i Avaluació
Sanitàries de Catalunya (AQuAS), a dia 1 de novembre del 2.021 hi havien 1.004.553
de casos confirmats acumulats a Catalunya.
Per tots aquests motius, a quasi bé totes les Unitats i Instituts de Recerca s’ha creat
una línia de recerca de COVID-19, per ajudar a donar resposta a totes les qüestions
i conseqüències que ha causat la pandèmia. Actualment, a la nostra línia de recerca
de COVID-19, tenim tres projectes d’investigació, tots finançats o amb algun ajut o
beca. La pandèmia també ha afavorit els treballs col·laboratius amb altres unitats i
instituts de recerca, la qual cosa, dóna un valor afegit a la nostra investigació. En els
últims mesos, hem fet amb vàries publicacions a revistes d’alt impacte relacionades
amb aquesta línia de recerca i actualment tenim 4 articles en revisió.

Objetivos: Realizar una validación prospectiva de un modelo de aprendizaje automático de análisis
de imágenes, comparando su capacidad diagnóstica con la de médicos de familia y dermatólogos en
un entorno clínico, siguiendo el modelo de práctica clínica habitual.
Metodología: Estudio prospectivo con 100 personas consecutivas que consulten a la Atención
Primaria por lesiones cutáneas en el área de la Cataluña Central. Se harán fotos anónimas de las
lesiones y se introducirán en el modelo dando una lista de los 5 diagnósticos más probables. La
misma imagen se enviará como consulta telemática a los dermatólogos (teledermatología). Se
compararán las valoraciones del médico de familia, del modelo de aprendizaje automático
(Autoderm®) y de los dermatólogos, para calcular la precisión, sensibilidad y especificidad del modelo
de aprendizaje automático.
Las variables de estudio son: diagnósticos de las lesiones cutáneas (44), sociodemográficas,
referentes a la consulta (econsulta o presencial, tiempo, dificultad diagnóstica, certeza diagnóstica y
calidad de la imagen), fototipo y valoración del uso de la inteligencia artificial.
Las limitaciones más relevantes de este estudio son el número de patologías capaz de analizar el
modelo actual y el número de personas incluidas en el estudio.
Aplicabilidad: Este estudio proporcionará información sobre la eficacia y limitaciones de los modelos
de aprendizaje automático. Estudios externos son esenciales para regular estos sistemas de
diagnóstico y poder incorporarlos en la práctica clínica habitual.
Aspectos ético-legales: recibida la aprobación del CEI del IDIAP Jordi Gol (código 20/159-P) y se
ha establecido un acuerdo de colaboración entre las instituciones que colaboran.

—

Antecedents: desenvolupar la salut comunitària dins l’Atenció Primària de Salut a través del Procés de Salut Comunitària treballant en xarxa amb entitats locals dels barris, per poder abordar els determinants de salut de manera intersectorial. El desenvolupament de la salut comunitària és un cicle iteratiu, que es compon de les següents fases, seguint el model de la Guia per treballar la Salut Comunitària a Catalunya:
1.-Treballar conjuntament, establiment d’aliances per al treball comunitari en salut. 2.-Conèixer la comunitat. Identificar les necessitats i actius. 3.-Prioritzar les necessitats. 4.-Planificar i actuar 5.-Seguiment i avaluació. Seguint aquesta línia argumental un cop detectades les necessitats de la població i feta la priorització es pretén donar resposta mitjançant activitats que presentin evidencia per millorar la salut , esfera bio-psico-social de la població de Santpedor. Per fer-ho es presenta una escola de salut per a persones a partir de 60 anys que resideixen a Santpedor.
Objectiu general
Concebre, desenvolupar, implementar i avaluar una escola de salut per a persones a partir de 60 anys a la població de Santpedor.
Objectius específics
2.- Descriure el nivell de recolzament social pre i post intervenció
3.- Descriure el nivell anímic pre i post intervenció
3.- Analitzar i descriure les expressions i percepcions de les persones que participants en l’escola de salut .
Metodologia:
Estudi quasi experimental , no aleatoritzat amb dos branques paral·leles d’estudi. Un és grup control i una és grup experimental.
Per avaluar s’utilitzarà metodologia mixta, on en una part es passarà dos qüestionaris pre i post intervenció i en una segona part s’utilitzarà grups focals en el grup intervenció per tal de complementar la avaluació , així com recollir les propostes de millora per escoles de salut futures. Finalment es triangularan les dades quantitatives e qualitatives
Determinacions

Desenvolupament , implementació i avaluació de l’escola de salut de santpdor i per fer-ho s’avaluarà pre post el recolzament social, estat anímic i autopercepció de la salut .
Anàlisis estadístiques:
S’utilitzarà l’estadística descriptiva per resumir les dades, com la freqüència i percentatge per a les variables quantitatives, i mitja i desviació estàndard per a les variables qualitatives. La normalitat de les variables quantitatives es verificarà amb la prova de Kolmogorov-Smirnov-Lilliefors. L’associació entre variables quantitatives s’avaluarà mitjançant el coeficient de correlació de Pearson o Rho de Spearman, segons les variables tinguin o no distribució normal. S’utilitzarà la prova de t de Student o U de Mann-Whitney per avaluar la diferència de mitjanes entre 2 grups extrets de la mostra en base a les seves característiques diferencials en diverses variables. En cas de més de dos grups s’utilitzarà ANOVA o Kruskall-Wallis. En tota l’anàlisi es considera un nivell de significació de el 5%. Per totes les anàlisis s’utilitzarà el paquet RStudio.
Per anàlisis qualitatius es farà seguint el procediment de l’anàlisi temàtica de contingut. Mitjançant un procés iteratiu i inductiu de lectura, identificació de temes emergents i relectura, s’identificaran els atributs de les unitats d’anàlisi. L’anàlisi interpretatiu de les dades, permetrà establir les relacions entre les unitats d’anàlisi i establir el dominis de continguts i els patrons o connexions entre els dominis.Com a suport tecnològic per a l’anàlisi de les dades s’utilitzarà el programa “Atlas.ti 8”.
Resultats esperats
Espera trobar evidencia sobre la relació en realitzar l’escola de salut i millorar els nivells de recolzament social i estat anímic.
Aplicabilitat
Una escola de salut on la participació ciutadana està present en totes les etapes de l’activitat. La ciutadania a triat mitjançant el grup multisectorial les sessions, la ciutadania farà de docent i la ciutadania participarà. Així com afavorir l’acceptabilitat per la pròpia ciutadania
L’escola de salut pot incideir en la xarxa social presencial de les persones, en donar eines i habilitats per poder augmentar la salut dels participants .
Per aplicar-ho es necessita pocs recursos econòmics, d’aquesta manera s’assegura una perdurabilitat en el temps