Objectiu: Avaluar l’impacte d’un programa formatiu d’expertesa en l’aprenentatge de salut comunitària dirigit als residents de la Unitat Docent d’AFiC de Barcelona ciutat. Dissenyar un qüestionari de coneixements i habilitats en salut comunitària per a professionals sanitaris, i avaluar-ne la seva validesa de contingut.
Metodologia: Estudi transversal analític que avalua el resultat d’una intervenció educativa. Per avaluar la validesa de contingut es portarà a terme un mètode Delphi. Població d’estudi: Residents de Medicina i Infermeria de la UD d’AFiC en actiu durant el període d’estudi. Estudi Delphi: 8 experts en salut comunitària. Es dissenyarà un qüestionari basat en diferents fonts d’informació que inclogui: coneixements, actituds, habilitats aplicades a diferents escenaris clínics. Una vegada s’arribi al qüestionari definitiu mitjançant el consens Delphi es passarà a tots els residents de la UD (n= 270). Es preguntarà per formació prèvia i si estan participant en la formació d’expertesa en salut comunitària. La relació entre els diferents aspectes de l’aprenentatge (coneixements, actituds, habilitats) i els dos grups de residents (participants programa expertesa/no participants) es farà mitjançant tècniques estadístiques bivariants i multivariants

OBEJECTIUS
L’objectiu principal és avaluar la utilitat i l’acceptació de l’eina ASSIST com a eina per la detecció precoç i la intervenció breu en el consum de risc, perjudicial i la dependència de substàncies en l’AP.
Els objectius específics són :
? Conèixer el nivell de coneixements, d’aptituds i actituds per part del professionals de l’AP en vers a la detecció precoç i la intervenció breu del consum de substàncies en la població que atenen.
? Adaptar l’eina ASSIST al nostre context (terminologia, conceptes, etc.)
? Avaluar la implementació de l’ eina ASSIST en l’atenció primària de Catalunya
? Conèixer la prevalença del consum de risc, perjudicial i la dependència entre la població diana estudiada.

METODOLOGIA
Disseny de l’estudi: Es tracta d’un estudi pilot observacional descriptiu de disseny transversal que inclourà tres tasques seqüencials: anàlisi de la situació basal, implementació de l’eina ASSIST, i avaluació mitjançant grups focals.

OBJECTIU: definir els components de la intervencio IMA implicant als professionals i pacients que finalmente la utilitzaran: pilotar i avaluar l’acceptabilitat i efectivitat de la intervenció IMA, incloent una eina d’avaluació del risc; i definir la intervencio IMA i el protocol d’avaluació de la mateixa.

METODLOGIA: Fase 1 (modelatge ) i 2 (exploració) del paradigme de disseny i avaluacio d’intervencions complexes. Metodes mixtes: big data, grups focals, avaluacio amb enquestes, estudi pre-post i grups nominals

Antecedentes: Los estudios de seguridad post-autorización son estudios que se llevan a cabo en un momento posterior a la autorización de un fármaco. En este caso, el fármaco analizado es la vortioxetina.
Hipótesis: El estudio que se plantea es un estudio descriptivo por lo que no dispone de hipótesis previas.
Objetivos: Describir el volumen de uso de vortioxetina en la práctica clínica en diversas situaciones clínicas y evaluar en el perfil de seguridad de la vortioxetina.
Metodología: Estudio descriptivo longitudinal (una cohorte) mediante el uso de real world data. Se incluirán pacientes que reciban una primera prescripción de vortioxetina en atención primaria entre marzo de 2016 y diciembre de 2017. Se obtendrán variables sociodemográficas y clínicas para intentar detectar situaciones de uso fuera de indicación así como posibles efectos adversos y riesgos de seguridad del tratamiento.
Análisis de datos: Se realizarán análisis descriptivos mediante medidas de frecuencia y tendencia central.
Resultados esperados: Es un estudio exploratorio y no se prevén resultados.
Aplicabilidad y relevancia: Los estudios de seguridad post-autorización sirven para identificar, caracterizar o cuantificar el riesgo de seguridad, confirmar el perfil de seguridad o evaluar la efectividad de las medidas de control del riesgo de un medicamento.

Hipótesis principales:
1) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular aumenta el riesgo cardiovascular a corto plazo (empeoramiento de los parámetros clínicos relacionados con el riesgo cardiovascular: tensión arterial, HDL, LDL, triglicéridos, HbA1c, filtrado glomerular y riesgo cardiovascular).
2) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular se asocia a mayores eventos cardiovasculares y mortalidad.
3) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular incrementa los costes para el sistema debido a un mayor uso de servicios (ingresos hospitalarios) y a una mayor discapacidad (bajas laborales, incapacidad y mortalidad prematura).

Objetivo principal:
1) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primaria prescritos en Atención Primaria en el control de los factores de riesgo cardiovascular a corto plazo (entre 3 y 12 meses en función de la patología).
2) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primara prescritos en AP en la prevención del riesgo cardiovascular a medio plazo.
3) Estimar el impacto económico a medio plazo, en términos de uso de servicios sanitarios y discapacidad, de la no iniciación de los tratamientos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular prescritos en AP.

Objectiu:

L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l’impacte del Suport Social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina instaurada fa 5 anys (es va realizar la cohort amb una beca XB de l?any 2012)

També es pretén avaluar i determinar si existeixen diferències en funció de les característiques sociodemogràfiques en l’impacte del suport social en la salut i aspectes relacionats amb la salut de l a cohort de veïns del barri de la Mina després de 5 anys de seguiment i si existeixen diferències en relació a l?avaluació de fa 5 anys.

Finalment es pretèn aprofitar la situación per ampliar la cohort amb un número de pacients similiar al existent en la actualitat i pasar d?una n= 130 a una n= 260. Aquesta ampliació ens ajudarà a poder obtener resultats amb mejor potencia a l?hora de realizar anàlisi.