El grup de recerca te una línia de treball consolidada des de fa més de 15 anys en l’àmbit de la salut mental i l’atenció primària. Està format per metges de família, infermeres i altres professionals vinculats a l’atenció primària interessats en la recerca i els desenvolupament professional en l’àrea de la salut mental i l’atenció primària. Una prioritat actual és ampliar i consolidar l’equip d’investigadors assegurant una estabilitat que ens permeti encara els projectes de recerca.
L’objectiu científic del grup és ampli i inclou l’estudi de la epidemiologia, els aspectes clínics, terapèutics i innovació assistencial en l’àrea de la salut mental en Atenció Primària, incloent tant l’aprofundiment en l’estudi de trastorns comuns i amb línies de recerca consolidades (com la depressió, l’ansietat…), com l’exploració de nous camps de recerca ‘verges’ en la investigació en atenció primària (trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat, trastorns de la personalitat, trastorns bipolar…).
Els projectes més rellevants s’han orientat a desenvolupar intervencions i programes clínics per millorar el maneig i els resultats clínics de la depressió i altres trastorns de salut mental en l’atenció primària. I en els darrers anys la prioritat ha estat treballar per traslladar aquestes innovacions a la practica clínica (recerca traslacional).
En els futur pretenem aprofundir en aquestes línies, i expandir la potencialitat del grup en projectes de col·laboració amb altres entitats i grups i amb projectes internacionals. Paral·lelament, volem desenvolupar un grup de treball en metanàlisi en salut mental, que podrà dur a terme una activitat de recerca i de producció científica rellevant independent dels projectes presentats a convocatòries competitives.

Antecedents:
Els pacients que viuen en Residències geriàtriques (RG) presenten un major envelliment, comorbiditat, despesa en recursos en salut i mortalitat. L’ elevat consum de fàrmacs es relaciona amb major risc de caiguda, incapacitat i mort. Es calcula un consum del 20-50% de medicaments inadequats en gent gran.

Hipòtesis:
Una intervenció farmacèutica basada en una revisió clínica del pla farmacoterpaèutic dels pacients en RG serà d’utilitat per optimitzar la prescripció en termes de seguretat, tot disminuint un 10% o més les prescripcions inadequades.

Objectius:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció farmacèutica estructurada basada en la revisió clínica del pla farmacoterapèutic per tal de millorar la seva adequació. Disminuir les prescripcions inadequades en els pacients ingressats en RG un 10%

Metodologia:
Estudi d’intervenció abans-després, quasi-experimental amb grup control amb seguiment prospectiu d’una cohort de pacients en RG. La intervenció consisteix en la revisió clínica del pla
farmacoterapèutic realitzada pel farmacèutic i posteriorment consensuada en la Comissió Assessora farmacoterapèutica

Antecedents:
Els pacients en els programes d’Atenció Domiciliària (ATDOM) presenten un alt grau de polimedicació i aquesta comporta un risc elevat de reaccions adverses medicamentoses (RAM).

Hipòtesis:
La revisió individualitzada dels plans farmacoterapèutics és efectiva per millorar la qualitat i seguretat dels tractaments reduint els problemes relacionats amb els medicaments (PRM) en termes d’indicació, adequació, efectivitat, seguretat, dispensació, conservació i administració.

Objectiu principal i específic:
Avaluar l’efectivitat d’un procediment per revisar i optimitzar els tractaments farmacològics en pacients ATDOM, mitjançant la disminució de la proporció de PRM en conjunt (indicació, adequació, efectivitat, seguretat, dispensació, conservació i administració).

Objectiu secundaris:
– Disminuir la mitjana de medicaments per pacients.
– Disminuir la proporció de polimedicats (>8 fàrmacs).
– Avaluar l’impacte de la intervenció en la salut.
– Avaluar el grau d’acceptació de les propostes pel metge i familiar/cuidador responsable i la implementació final.
– Avaluar el potencial impacte econòmic de la intervenció.

Metodologia:
Estudi quasi-experimental amb grup control equiparable, amb seguiment prospectiu per l’adequació del tractament farmacològic de pacients en programa ATDOM adscrits als equips d’atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària Camp de Tarragona.

La depresión es un problema de salud pública. La concomitancia con
enfermedad física reduce la respuesta a los tratamientos antidepresivos y
empeora el control de las patologías físicas. La prevalencia en el diagnóstico
de depresión en la AP ha ido en aumento en los últimos años. Son
necesarias intervenciones efectivas lideradas por enfermeras para la
atención holística de este perfil de pacientes. El proyecto de investigación,
que se enmarca en el desarrollo de mi tesis doctoral, pretende evaluar la
efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por
enfermeras de AP, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la
depresión en pacientes con enfermedad crónica física.
Es un ensayo clínico aleatorizado, multicéntrico, con grupo intervención (IG)
y grupo control (CG), variables de respuestas ciegas y seguimiento de un
año. Se incluyeron 380 pacientes ?50 años, con diagnóstico de depresión,
(BDI-II > 12) y alguna comorbilidad física: diabetes mellitus tipo 2 (DM),
cardiopatía isquémica (IC), enfermedad pulmonar crónica (MPOC) y/o
asma; de 27 Equipos de Atención Primaria (EAP) de Catalunya. El IG
(n=204) recibió la intervención psicoeducativa (12 sesiones de 90′
semanales) y el CG (n=176) la atención habitual. Los pacientes fueron
evaluados al inicio, a los 4 y 12 meses. Las principales medidas de
resultados fueron la remisión clínica de síntomas depresivos (BDI-II ? 13)
y la respuesta terapéutica (reducción de los síntomas depresivos un 50%).
La remisión fue del 53,9% en el IG y 41.5% en el GC a los 12m. (OR=
0.61, 95%CI, 0.49-0.76). La respuesta a los 4 m en el IG (OR= 0.59,
95%CI, 0.44-0.78) también fue significativa. La intervención grupal
psicoeducativa liderada por enfermeras de AP para personas con depresión
y comorbilidad física se muestra efectiva en la remisión de la depresión a
largo plazo y en la respuesta terapéutica a corto plazo.
Los resultados positivos obtenidos tras aplicar la intervención grupal
psicoeducativa nos predispone a realizar la colaboración con la ENSAP para
su divulgación a nivel internacional. Las intervenciones basadas en la
psicoeducación impartida por enfermeras en la comunidad, merecen ser
compartidas y generalizadas. Conocer los planes comunitarios en salud
mental liderados por enfermeras en Cuba puede contribuir a mejorar
nuestras intervenciones y establecer colaboraciones futuras en esta línea
de investigación. La colaboración podría generar una publicación en la que
se describiera el abordaje de la depresión liderado por las enfermeras de los
dos contextos culturales y la evidencia científica que existe al respecto de
las diferentes prácticas.

Objetivos
Principal:
– Describir el grado de conocimiento sobre las benzodiacepinas, de los pacientes con esta medicación.
– Describir la percepción del paciente sobre la necesidad del tratamiento y su preocupación por las consecuencias del mismo.
– Describir la opinión de los pacientes sobre la deprescripción de benzodiacepinas
Secundarios:
– Relacionar el grado de conocimientos y opiniones con características socio-demográficas.
– Relacionar el grado de conocimiento con la opinión de los pacientes sobre deprescripción.
– Relacionar la percepción sobre las preocupaciones y necesidades del tratamiento con benzodiacepinas con la opinión sobre su deprescripción.

Metodología

Diseño del estudio: Estudio observacional, transversal.

Población de estudio: Pacientes de 18 años o más, asignados y atendidos en uno de los 3 EAPs participantes comprendidos en dos CAPs de la ciudad de Barcelona, el CAP Larrard y el CAP Passeig de Sant Joan. Incluimos a pacientes en tratamiento activo con benzodiacepinas con un tiempo de prescripción superior a 3 meses.

HIPÒTESI: La intervenció aconsegueix millorar el cribratge de VIH en la població amb condicions indicadores.

OBJECTIUS:
Principal:
– Avaluar una intervenció educativa dirigida a professionals sanitaris per incrementar el cribratge de VIH en població amb condiciones indicadores.

Secundaris:
– Descriure la freqüència de les condiciones indicadores en la població a estudi.
– Descriure la freqüència de cribratge prèvia a la intervenció segons les condicions indicadores.
– Descriure la incidència de VIH en cada període

Metodologia
Estudi d’intervenció abans-després amb comparació amb grup control.
o Període d’estudi pre-intervenció entre 1 de juliol i 31 de desembre del 2019.
o Període d’estudi post-intervenció entre 1 de juliol i 31 de desembre del 2022.