Introducció
L’epidèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) es va iniciar a finals de l’any 2019 a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina) i degut a la seva elevada capacitat de transmissió i contagiositat s’ha anat estenent per tot el món essent declarada una emergència de salut pública internacional per l’OMS el 30 de gener de 2020.
Fins el moment de redacció d’aquest protocol s’han comptabilitzat més de 40 milions d’afectats i 1,1 milions de morts a tot el món.
La caracterització clínica de la COVID-19 s’ha realitzat des de l’Hospital a través dels casos més greus i encara resta pendent determinar-la en els casos lleus i moderats atesos majoritàriament a l’Atenció Primària de Salut.
El desconeixement de la gravetat de les diferents manifestacions de la COVID persistent fa que es necessiti conèixer les vivències del pacient que ho pateixMetodologia

Disseny:
Exploratori, estudi fenomenològic i perspectiva hermenèutica .

Objectiu:
Explorar les experiències i vivències de les dones amb COVID persistent.

Criteris d’inclusió:
1) Dones 2) Edat 35-60 anys 3) Símptomes COVID-19 de més de 21 dies de durada que incloguin com a mínim: fatiga, dispnea, taquicàrdia, malestar emocional (entès des del punt de vista del pacient)

Població i àmbit:
dones residents Catalunya

Mostreig qualitatiu:
bola de neu amb un reclutament mitjançant informants clau: metges de família i infermeres d’equips d’atenció primària de Catalunya i persones pertanyents a associacions de malalts afectats de COVID persistent a Catalunya.

Duració :
setembre 2020 – desembre 2021

La intervenció psicoeducativa del Projecte Psicodep “”Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física”” va generar una informació molt valuosa a partir del diaris de les infermeres observadores. Creiem molt necessari interpretar les experiències, emocions i vivències descrites en els diaris de les infermeres observadores, i analitzar també, en entrevistes obertes, el relat de les seves narratives. L’ anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida en els diaris i en les entrevistes pot aportar informació valuosa relacionada amb dimensions no explorades quantitativament en persones afectades de depressió i malalties cròniques.

Objectiu general.
Explorar les experiències, emocions i vivències de les persones amb depressió i comorbiditat física en el context d’una intervenció grupal psicoeducativa.

Metodologia.
Disseny.
la metodologia de la investigació es pròpiament qualitativa. Se realitzarà mitjançant l’anàlisis del contingut “”qué es diu, de què es parla””””. Es per tant un estudi fenomenològic amb perspectiva hermenèutica. La fenomenologia té com objectiu descriure les experiències viscudes i comprendre el seu sentit, a la vegada que identifica el més íntim de la persona. La perspectiva hermenèutica, ens permetrà aprofundir en la interpretació de les manifestacions, vivències i emocions registrades per la infermera al diari d’observació i verbalitzades a la narrativa durant l’entrevista.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

Antecedents: A pesar de su alta prevalencia, hay pocas herramientas validadas en el ámbito de Atención Primaria (AP) con una entrevista clínica como referencia que faciliten el diagnóstico de la depresión. Como proyecto colaborativo del European General Practice Research Network (EGPRN), se identificó la escala Hopkins Symptoms Check List 25 (HSCL-25) como válida, reproducible, efectiva y fácil de utilizar. Posteriormente se tradujo y se adaptó culturalmente a los idiomas de los 13 países participantes, incluyendo castellano, catalán y gallego.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: ¿La escala HSCL-25 versión española (HSCL-25e) es válida y fiable para identificar malestar psicológico y casos de depresión en AP?
Objectius: Evaluar la validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e, para identificar pacientes con depresión en pacientes de AP en España.
Metodologia: Estudio transversal multicéntrico. Participan equipos de AP de Aragón (1), Baleares (1) y Galicia (4), todos participantes del estudio EIRA3. Se incluyen pacientes entre 45 y 75 años atendidos en AP. Herramientas: Autocumplimentación del cuestionario HSCL-25 y entrevista psiquiátrica estandarizada con Composite International Diagnostic Interview (CIDI), PHQ9 y GAD en la fase inicial del estudio.
Pla d?anàlisi: Modelos de regresión logística para los dos puntos de corte. Validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e comparada con la CIDI.
Resultats esperats: la validez y fiabilidad de la escala es similar a la versión original. La relación con otras escalas de depresión y ansiedad es buena.
Aplicabilitat i Rellevància: La validación de la traducción al español de la escala HSCL-25 permitiría la detección precoz de depresión en consultas de AP y su uso en investigación en un contexto transcultural e internacional.