Les línies de treball del GRASSIR (Grup de Recerca en l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) són la promoció de la salut en l’embaràs, part, postpart i del nadó, la salut ginecològica, la salut sexual i reproductiva dels joves, les infeccions de transmissió sexual i, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a la Salut Sexual i Reproductiva.
L’objectiu principal del GRASSIR és la potenciació, millora de la qualitat i consolidació de la recerca que es realitza en l’àmbit de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, amb una transcendència internacional.
Està integrat per investigadors amb diferents perfils professionals i es coordina amb altres grups de recerca tant de l’atenció primària com de l’hospitalària.
La persona que sol·licita la intensificació i dos més dels seus membres, són llevadores i antropòlogues. En els projectes que es porten a terme, un dels seus eixos vertebradors és la perspectiva de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, en totes les seves dimensions i possibilitats. La metodologia qualitativa també forma part de molts dels estudis que es realitzen. S’ha vist també la necessitat d’incloure en els equips d’investigació a persones usuàries, indispensables per a poder conèixer millor la realitat que volem analitzar.
El que es presenta en aquesta sol·licitud és un projecte de potenciació i impuls d’una d’aquestes línies del grup: la de promoció de la salut en l’embaràs, el part, el postpart i del nadó.

Antecedents

Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.

Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis

Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius

Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.
Metodologia

Estudi observacional i retrospectiu de les dones usuàries d’un dispositiu intrauterí inserit pels professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet des de l’octubre del 2018 fins al març del 2021. La informació es recollirà a través d’un qüestionari ad hoc que permetrà obtenir informació respecte a variables sociodemogràfiques, obstètric-ginecològiques, complicacions en la tècnica de inserció, complicacions posteriors, efectes adversos propis de l’ús del dispositiu intrauterí, així com variables relacionades amb la satisfacció de la dona.

Anàlisi estadística

Les variables qualitatives s’expressaran amb freqüències i percentatges, i les quantitatives amb la mitjana i la desviació estàndard. Es realitzarà la prova de la Khi Quadrat de Pearson per a les variables qualitatives i la prova de la t de Student per a les quantitatives. Per estudiar la relació entre variables quantitatives es calcularà el coeficient de correlació de Pearson (r). Utilitzarem un nivell de significació del 5% i l’anàlisi de les dades es realitzarà amb el programa estadístic STATA.

Aplicabilitat i rellevància

La inserció del Dispositiu Intrauterí pels i les professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, llevadores i ginecòlegs/òlogues, garanteix l’accessibilitat de les dones a un mètode contraceptiu segur i a uns serveis de qualitat. Amb la implementació d’aquest projecte es detectaran els punts febles i les fortaleses d’aquest circuit, per tal d’establir estratègies per una millora contínua tant de la qualitat assistencial objectiva, com de la percebuda per les nostres usuàries. També comportarà una avaluació de la qualitat científic-tècnica i relacional del serveis prestats: la relació cost-efectiva, l’excel·lència de l’atenció i, la satisfacció de qui rep aquesta atenció.

La valoració de les orelles fetals no forma part de l’examen ecogràfic prenatal. En canvi, les anomalies de la orella i en especial la implantació baixa així com la seva menor longitud es mostra com una característica molt freqüent en els nens vius i en els estudis autòpsics de nens amb síndromes genètiques(Aase et al., 1973; Thelander & Pryor, 1966)
? S´han publicat diversos estudis que presenten sensibilitats entre el 60% i el 70% en la utilització de la longitud de la orella fetal com a marcador d´aneuploidies(Chitkara et al., 2002; Lettieri et al., 1993; Shimizu et al., 1997; Yeo et al., 2003).
? Per altre banda, s’estima una incidència d’anomalies de la orella externa en nadons de 1:6000 a 1:6830. El diagnòstic és casi sempre postnatal, donat que la valoració del pavelló auricular no forma part de l´estudi anatòmic de l´ecografia prenatal, tot i que es tracta d’una valoració que a priori no sembla comportar una dificultat alta ni un temps d’exploració elevat.
? L’objectiu de l’estudi és fer una valoració ecogràfica d’aquesta part de l’anatomia fetal, per analitzar si seva avaluació ecogràfica pot aportar una millora al diagnòstic prenatal d’aneuploïdies.
? Esperem demostrar que aquesta valoració aporta dos principals beneficis:
? -La detecció de les anomalies de l’orella externa en l’ecografia prenatal, en comptes del seu diagnòstic actual en el nounat, permetria un millor assessorament als pares.
? – La utilització dels marcadors “”menor longitud”” i “”implantació baixa de les orelles”” permetria augmentar la detecció de síndromes genètiques, així com reforçar la seva sospita davant altres signes ecogràfics d´anomalia genètica, augmentant poc la dificultat i el temps de l’exploració.

Un percentatge estimat d’entre el 10 i 20% de les persones infectades per SARS COV-2 tindran persistència dels símptomes cosa que representa un problema de salut emergent. El Col·lectiu d’Afectades i Afectats pels símptomes persistents de la COVID-19 de Catalunya refereixen que les alteracions menstruals i del cicle poden ser un dels símptomes de la Covid-19 persistent i reivindiquen la necessitat del seu estudi. Actualment, hi ha molt poca evidència publicada que relacioni el Post COVID-19 condition amb les alteracions menstruals i del cicle. La Unitat de Covid-19 persistent de la Fundació Lluita contra la Sida i el servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol recull la pregunta “”alteracions menstruals”” i un 30-40% de les pacients en refereixen.

Un percentatge estimat d’entre el 10 i 20% de les persones infectades per SARS COV-2 tindran persistència dels símptomes cosa que representa un problema de salut emergent. El Col·lectiu d’Afectades i Afectats pels símptomes persistents de la COVID-19 de Catalunya refereixen que les alteracions menstruals i del cicle poden ser un dels símptomes de la Covid-19 persistent i reivindiquen la necessitat del seu estudi. Actualment, hi ha molt poca evidència publicada que relacioni el Post COVID-19 condition amb les alteracions menstruals i del cicle. La Unitat de Covid-19 persistent de la Fundació Lluita contra la Sida i el servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol recull la pregunta “”alteracions menstruals”” i un 30-40% de les pacients en refereixen.

Antecedents.
Els últims anys han estat clau per visibilitzar les dificultats que experimenten les dones i persones que menstruen per a l’accés a l’educació menstrual, a serveis sanitaris de qualitat per a la menstruació, les experiències d’estigma i discriminació associades al menstruar, així com a l’accés a productes menstruals i a un maneig menstrual saludable. Així, els primers estudis posen de relleu la necessitat d’abordar la inequitat menstrual a través de polítiques públiques. És per això que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Estratègia d’Equitat Menstrual. Part d’aquesta estratègia és portar a terme en una intervenció educativa als instituts d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a Catalunya.

Objectiu. Avaluar els canvis en els coneixements menstruals, el maneig i la pobresa menstrual com a resultat d’una intervenció educativa part de l’estratègia d’equitat menstrual dirigida a l’alumnat de tercer d’Educació Secundaria Obligatòria a Catalunya (14-15 anys), així com estimar la prevalença de la pobresa menstrual en aquest grup de joves.

Mètodes. Disseny no experimental post utilitzant la metodologia mixta, per a la recollida de dades post- de la primera fase de la intervenció educativa en el marc de l’estratègia d’equitat menstrual de la Generalitat de Catalunya. Les tècniques de recollida de dades seran qüestionaris (Fase I) i grups de discussió (Fase II). La durada del projecte serà de 7 mesos, entre el setembre de 2022 i el març de 2023. S’estructurarà en dues fases diferenciades i participaran 24 instituts catalans, incloent 2,205 alumnes (1,001 noies i joves que menstruen i 1,204 nois i joves que no menstruen) del curs de tercer d’ESO (14-15 anys).

Anàlisi de dades. Es portaran a terme anàlisis descriptius per a valorar distribucions asimètriques, així com proves com ?2, distribució F, o distribució t de Student, per avaluar diferències entre grups. També, s’utilitzaran models lineals generals per a calcular la magnitud d’associacions entre variables. Les dades qualitatives s’analitzaran mitjançant Anàlisi Temàtic.

Aplicabilitat i rellevància. Aquest estudi serà pioner en proporcionar dades i experiències per a la implementació i impacte d’intervencions d’equitat menstrual en el nostre context.

Antecedentes. Existe escasa evidencia sobre las experiencias en relación al uso de fármacos, medicina complementaria y alternativa y vacunación durante el embarazo y la lactancia, siendo la investigación necesaria para minimizar los potenciales riesgos para mujeres, otras personas con capacidad de gestar y lactar e hijas/os. Objetivos. El objetivo principal de este estudio consiste en explorar las experiencias, creencias y actitudes sobre el uso de fármacos, los productos de la medicina complementaria y vacunas durante el embarazo y el periodo de lactancia, tanto de las mujeres y otras personas con capacidad gestar y lactar (con o sin patología crónica), como de sus parejas, así como de los profesionales de la salud, en el área de Cataluña. Metodología. Se trata de un estudio cualitativo con una aproximación socioconstruccionista y con perspectiva de género, investigando las experiencias en tres grupos de participantes: 1) mujeres y personas embarazadas y lactantes, 2) parejas en estas etapas y 3) profesionales de la salud. El reclutamiento será intencional, razonado y de tipo teórico. El estudio se llevará a cabo entre enero 2023 y abril 2024, mediante entrevistas individuales y grupos de discusión, en servicios de atención primaria y hospitalaria en el área de Cataluña. Análisis de datos. Se usará el análisis temático para el análisis de datos. También, se seguirán los criterios de Lucy Yardley, así como el uso del Critical Appraisal Skills Programme para asegurar rigor y calidad a la investigación. Aplicabilidad y relevancia. Esperamos que visibilizar las experiencias de las mujeres y personas embarazadas y lactantes, sus parejas y profesionales sanitarios en el uso de fármacos, medicina alternativa y vacunación, tenga un impacto en la gestión de la atención sanitaria, social y educativa, haciendo énfasis en el bienestar y la salud de las mujeres y otras personas con capacidad de gestar y lactar y sus hijas/os.