Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Antecedentes. Se estima que la endometriosis afecta al 10% de mujeres, estando el 60% de los casos sin diagnosticar. A pesar de estas estimaciones se desconoce la prevalencia e incidencia de la endometriosis en Cataluña. Tampoco, cómo mejorar el sistema sanitario para reducir su diagnóstico tardío y mejorar la calidad asistencial. Objetivos. Este proyecto tiene como objetivo determinar la prevalencia, incidencia y factores de riesgo asociados a la endometriosis, así como identificar y explorar los factores relacionados con el diagnóstico tardío. Metodología. Esta propuesta incluye un un proyecto de metodología mixta, integrando un estudio observacional de cohorte retrospectivo con “real world data”, utilizando la base de datos SIDIAP (Estudio 1) y de dos estudios de metodología cualitativa con pacientes, profesionales sanitarios, gestores y otros agentes del sistema sanitario (Estudios 2 y 3). Este es un proyecto participativo que cuenta con la colaboración activa de la Asociación de Afectadas por la Endometriosis de Cataluña. Análisis de datos. Los datos se analizarán diferencialmente para cada estudio. Se llevará a cabo un análisis descriptivo y análisis de series temporales usando una regresión de Poisson (Estudio 1). Los datos cualitativos se analizarán a través del método-técnica Fotovoz (Estudio 2) y utilizando el Análisis de Contenido Temático (Estudio 3). Aplicabilidad y relevancia. El estudio permitirá conocer la magnitud de la afectación de la endometriosis en Cataluña, así como la detección de necesidades para su diagnóstico y abordaje temprano. Con ello, se generarán recomendaciones para la mejora del circuito diagnóstico de la endometriosis en Cataluña, aplicables al sistema sanitario catalán.?

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Les línies de treball del GRASSIR (Grup de Recerca en l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) són la promoció de la salut en l’embaràs, part, postpart i del nadó, la salut ginecològica, la salut sexual i reproductiva dels joves, les infeccions de transmissió sexual i, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a la Salut Sexual i Reproductiva.
L’objectiu principal del GRASSIR és la potenciació, millora de la qualitat i consolidació de la recerca que es realitza en l’àmbit de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, amb una transcendència internacional.
Està integrat per investigadors amb diferents perfils professionals i es coordina amb altres grups de recerca tant de l’atenció primària com de l’hospitalària.
La persona que sol·licita la intensificació i dos més dels seus membres, són llevadores i antropòlogues. En els projectes que es porten a terme, un dels seus eixos vertebradors és la perspectiva de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, en totes les seves dimensions i possibilitats. La metodologia qualitativa també forma part de molts dels estudis que es realitzen. S’ha vist també la necessitat d’incloure en els equips d’investigació a persones usuàries, indispensables per a poder conèixer millor la realitat que volem analitzar.
El que es presenta en aquesta sol·licitud és un projecte de potenciació i impuls d’una d’aquestes línies del grup: la de promoció de la salut en l’embaràs, el part, el postpart i del nadó.