Noèlia Carrasco Querol

La perimenopausia es una etapa clave en la vida de la mujer que puede afectar de manera importante su calidad de vida e
incrementar el riesgo de enfermedades cardiometabólicas. Actualmente existen pocas intervenciones relacionadas con su
abordaje, una intervención interdisciplinar podría ser efectiva. El objetivo de este proyecto es mejorar la calidad de vida y
la salud de la mujer a través de la evaluación de la efectividad e implementación de una intervención interdisciplinar
basada en nutrición, cronobiología, ejercicio físico, bienestar emocional y educación sanitaria, para mejorar la calidad de
vida en la perimenopausia. Para ello se realizará un estudio de metodología mixta con: 1) estudio cualitativo para el diseño
de la intervención con contribución de la ciudadanía y 2) ensayo clínico controlado aleatorizado y multicéntrico para
evaluar la efectividad. Si resulta efectiva se realizará formación a profesionales para su implementación. La variable
principal será la calidad de vida en la perimenopausia, y las secundarias, adherencia a la dieta mediterránea, ingesta,
actividad física, sedentarismo, calidad del sueño, ansiedad, bienestar emocional, sintomatología de la perimenopausia,
composición corporal, fuerza, entre otras, así como variables bioquímicas y de riesgo cardiovascular. Se recogerán datos
antes de la intervención, y después a los 3, 6 y 12 meses. Para el análisis estadístico se utilizarán modelos de regresión
lineal mixtos y de regresión logística. El programa se implementará en Atención Primaria, dando respuesta a esta necesidad.

Health systems face a time of unprecedented change, with spiralling costs, increasing cultural disparity in access to healthcare and research, and an infrastructure that is decades old. Today, telehealth is a realistic alternative making care and research more accessible and personalised with less burden to better support the most vulnerable in our society. The ability to test and monitor for illnesses using Patient Centric microSampling (PCmS) is at the centre of this reform.
This proposal is designed to build upon existing pilots and knowledge, then collaborate cross-sectorially to co-create and test the logistics, infrastructure and tools required to make PCmS a core healthcare tool and an acceptable alternative to venous blood-draw across Europe. This project aligns with many IHI’s objectives focusing on cross-sectorial collaboration, emphasising patient and enduser-centric co-design of outputs, harmonised regulatory and data generation approaches enhancing the potential of digital innovations in healthcare, while aiming to reduce the environmental footprint during the project and in final outputs to ensure that the expected long-term impact is a reachable reality that will deliver significant benefit to the community and address unmet public health needs at scale.
Specifically the objectives are to:
1) Create an optimised ‘Gold Standard’ infrastructure and workflow for PCmS across Europe as a proven and reliable alternative to venipuncture
2) Create a harmonised and clear regulatory and HTA pathways, standards and acceptability, measures and cost-benefit models across Europe
3) Gather definitive evidence to draw a citable ‘line in the sand’ for future research to support decisions to integrate PCmS into decentralised trials and care pathways
4) Foundation for future: Enable access to the developed PCmS scientific findings, tools and assessment measures for rapid uptake and integration of PCmS approaches into decentralised clinical studies and healthcare

L’acció comunitària en salut requereix treballar amb i des de la comunitat, amb l’objectiu d’abordar les necessitats de salut del territori, basant-se en els recursos i els actius en salut i en la capacitat de la pròpia comunitat de generar salut. En el context actual d’impuls a la salut comunitària a escala institucional, tenir un dibuix de l’estat de la salut comunitària a l’Atenció Primària i Comunitària (APyC) és fonamental per poder valorar avenços de l’Estratègia de Salut Comunitària a APyC. Objectius: Fase1: Conèixer el grau d’implementació de la salut comunitària en els diferents Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya. Fase 2: comprendre les raons per les quals alguns EAPs implementen programes de salut comunitària mentre altres no ho fan. Metodologia: Estudi amb metodologia mixte. Fase1: S’ evaluarà l’enquesta “Estat de la Salut Comunitària a Catalunya”, promoguda per l’Agència de Salut Publica de Catalunya i enviada a 370 Equips d’Atenció Primària de diferents proveïdors de Catalunya. Fase 2: Investigació qualitativa descriptiva que s’emmarca dintre de la perspectiva fenomenològica. Es realitzaran grups focals i entrevistes amb professionals, directius d’EAP i SAP i responsables del desplegament de les polítiques i acciones de salut comunitària a nivell de primària a Catalunya. Es realitzarà un anàlisi de contingut temàtic.

La irrupción de los nuevos medios tecnológicos, unido a la crisis pandémica originada por el coronavirus, han precipitado una profunda transformación en el ámbito de la atención primaria (AP). Esta transformación ha supuesto un gran cambio para las unidades administrativas, dotándolas de un papel determinante en el actual sistema sanitario y de un mayor protagonismo e intervención en los procesos asistenciales. En este contexto, la AP se sigue enfrentando a tres grandes retos: la eficacia, la sostenibilidad y la humanización en la atención. En este punto, la metodología Lean Healthcare se está destapando como un modelo de gestión eficiente que puede incidir en la gestión y mejorar el abordaje de estos retos, consiguiendo equilibrar la calidad asistencial y el coste de la misma. En este contexto y ante la necesidad de cambios estructurales en la gestión administrativa sanitaria, nace el proyecto APROP, que implica una transformación estructural en la figura, metodología y dinámicas del trabajo diario de los profesionales administrativos. La implementación de esta metodología y proyecto tiene como objetivo primordial la excelencia profesional de la figura del administrativo. Y de forma progresiva aportar eficacia y rapidez al trabajo; descargar de tareas tediosas al personal administrativo, y permitir destinar el tiempo necesario a otras actividades que necesitan de una atención personalizada. De este modo, se atendería de una forma más personalizada al usuario situándolo como el agente central en nuestro Sistema Sanitario.

La salud es un proceso multidimensional y dinámico por lo que es necesario complementar el paradigma biomédico (centrado en el ámbito sanitario) con otros basados en los determinantes sociales de la salud, que requiere un alto compromiso político que implica a todas las áreas del gobierno y a la participación de la ciudadanía en la priorización de los problemas, su diagnóstico, diseño de programas, implementación y evaluación.

Con el ánimo de contribuir a la comprensión de entidades nosológicas como la fibromialgia (FM), el síndrome de fatiga crónica (SFC) o la sensibilidad química múltiple (SQM), se realizará un estudio con el fin de explorar la presencia o ausencia de diferentes modelos explicativos en la construcción social de éstas, así como la voluntad o predisposición a contemplar perspectivas alternativas a la biopsicomédica a la hora de gestionar el encuentro profesional-paciente, la elaboración o acuerdo del diagnóstico y sus consecuencias a nivel de calidad de la alianza terapéutica.

Se llevará a cabo un estudio cualitativo con pacientes diagnosticados de síndromes de sensibilización central (FM, SFC y SQM), que perseguirá mediante el análisis del discurso obtenido a partir de grupos focales y entrevistas en profundidad identificar mecanismos que permitan el diálogo o discusión entre disciplinas y perspectivas de análisis, además de profundizar en las vivencias de las personas que son diagnosticadas de estas dolencias.

Objectiu general: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal basada en educació alimentària, activitat física i teràpia conductual proactiva dirigida a reduir els factors de risc cardiovascular en persones amb síndrome metabòlica.
Objectius específics: Promoure i fomentar hàbits alimentaris saludables i sostenibles, i contribuir a l’estat nutricional i la qualitat de vida de les persones adultes amb SM; acompanyar i empoderar a les persones amb SM per nodrir el seu propi canvi; facilitar eines, recursos i estratègies alimentàries i culinàries relacionades amb la gestió de la compra i preparació dels aliments per millorar la condició; aprendre a reduir els tòxics a la cuina per a tenir millor salut i reduir el context inflamatori; millorar la salut dels óssos per a prevenir la fragilitat associada a la SM a través del moviment i l’alimentació; afavorir una bona salut circadiana; potenciar una alimentació més plena i conscient; i reduir els factors de risc de la malaltia cardiovascular relacionats amb la SM.
Metodologia: Estudi multicèntric de metodologia mixta amb 1) assaig clínic controlat i aleatoritzat, per avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinària en quant a la reducció del risc cardiovascular en persones amb SM, i 2) estudi qualitatiu des d’una perspectiva fenomenològica descriptiva per al co-disseny i optimització final de la intervenció amb la participació ciutadana/comunitària.
Per a l’estudi qualitatiu es realitzaran grups focals pre- i post-intervenció amb els participants de l’estudi. Per a l’assaig clínic es recolliran dades en condicions basals (abans d’iniciar les sessions grupals), al finalitzar-les (després de 1 mes), i als 3, 6 i 12 mesos per valorar el manteniment dels canvis a llarg termini, tant en el grup intervenció com en el grup control (seguiment individual habitual). S’avaluaran dades d’alimentació, activitat física, benestar emocional, hàbit intestinal i qualitat de vida. Les dades seran analitzades mitjançant el programa estadístic SPSS i r.

La Fibromiàlgia i la síndrome de la Fatiga Crònica es consideren síndromes de Sensibilització Central, on semblen estar involucrats circuits metabòlics, immunològics i neurològics. El dolor crònic disseminat és un dels seus principals símptomes, juntament amb l’insomni i la fatiga. No existeixen dades acurades de prevalença a nivell català i espanyol, però en els dos casos es coneix que l’impacte socioeconòmic d’aquests síndromes invalidants és molt elevat. Les dues síndromes són més prevalents al sexe femení i aproximadament el 95% dels diagnòstics de Fibromiàlgia, i el 70% dels diagnòstics de Fatiga Crònica es produeixen en dones. Els tractaments farmacològics milloren parcialment els símptomes en determinats casos i cada cop més l’abordatge no farmacològic grupal multicomponent guanya rellevància, mostrant una millor eficàcia. Diversos estudis associen certes característiques dels hàbits alimentaris, nivells baixos de determinats nutrients i alteracions cronobiològiques amb el desenvolupament i la simptomatologia en Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Per altra banda s’ha demostrat el benefici de la pràctica d’exercici físic en aquestes patologies. Per diverses raons en l’abordatge grupal multicomponent, la nutrició i cronobiologia no s’arriben a tractar amb la profunditat necessària tot i el seu potencial. Per altra banda aquests grups terapèutics impulsats des d’Atenció Primària es porten a terme en persones amb Fibromiàlgia però no en persones amb Síndrome de Fatiga Crònica, que també es podrien beneficiar. Per aquest motiu aquest projecte pretén avaluar, de manera innovadora, l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinar basada amb aquests tres components (nutrició, cronobiologia i exercici físic) i estudiar la millora de la qualitat de vida, la reducció de la fatiga, del dolor i l’insomni en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica. Aquesta avaluació es portarà a terme amb metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, mitjançant un assaig clínic aleatoritzat, on en el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més la intervenció grupal multidisciplinar. La intervenció serà compacta, per facilitar l’assistència a persones que treballen, d’un total de 12 hores repartides al llarg de 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/dia. El disseny de la intervenció a nivell de continguts i metodología es realitzarà amb la participació de persones amb aquests síndromes a través de grups focals. En ambdós grups, intervenció i control, s’avaluarà la variable principal, la qualitat de vida, així com d’altres variables rellevants com són la fatiga, el dolor, l’insomni, la qualitat dels descans nocturn, l’adherència a la dieta mediterrània, la freqüència de consum d’aliments, els ritmes biològics, la pràctica d’exercici físic, l’impacte funcional de la Fibromiàlgia i l’ansietat, mitjançant els qüestionaris EuroQol-5D, MFI, EVA dolor, PSQI, erMEDAS-17, BRIAN, REGICOR-Short i FIQR i HADs, a l’inici de l’estudi previ a la intervenció, al mes de finalizar la intervenció i als 3, 6 i 12 mesos post-intervenció. També s’avaluarà la ingesta (R24h i QFCA), la composició corporal (bioimpedància), la resistència i la força pre-intervenció i als 3 i 6 mesos post-intervenció. A més, es realitzarà un anàlisis qualitatiu amb grups focals postintervenció dels participants, per tal d’ajustar i optimitzar el disseny de la intervenció i avaluar i optimitzar el procés d’implementació. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida dels pacients, la fatiga, dolor i insomni, així com els hàbits alimentaris i d’exercici físic, aportant evidència de la efectivitat de la intervenció assajada en l’abordatge d’aquests síndromes en Atenció Primària i impulsant la seva implementació. Es dissenyarà un pla d’implementació, que començarà a desenvolupar-se el darrer període del projecte, per estendre a altres centres de Catalunya.

La fibril·lació auricular (FA) és el tipus més freqüent d’arítmia cardíaca. La prevenció de les complicacions tromboembòliques de la FA es basa en el tractament anticoagulant. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) son uns anticoagulants que requereixen un seguiment estret amb monitoritzacions freqüents. El criteri òptim per avaluar el mal control de l’anticoagulació, en tractament amb AVK, és el percentatge de Temps a Rang Terapèutic (TRT) inferior a 65% calculat pel mètode de Rosendaal. A l’Atenció Primària de Catalunya s’ha instal·lat d’una eina basada en el TRT per a millorar la presa de decisions mèdiques en Fibril·lació Auricular No Valvular (CDS-NVAF) en format assaig clínic aleatori des de 2018 fins 2020. Durant el l’any 2019 es van realitzar grups focals per saber l’opinió dels professionals dels grups intervenció en relació a la visualització i comprensió de la funcionalitat de la CDS-NVAF. Amb les conclusions del grups focals s’ha dissenyat una formació en línia que actualment s’està implementant en tots els centres d’Atenció Primària de l’ICS. Arrel dels resultats dels grups focals, s’han fet millores de la visualització en la CDS-NVAF. L’any 2021 s’ha fet l’extensió del CDS-NVAF a tots els centres amb eCAP i s’ha fet un Webinar formatiu que explicava als professionals de l’ICS la CDS-NVAF i la seva funcionalitat. Actualment s’està desenvolupant la implementació segons els estàndards per a posteriorment fer entrevistes a professionals i persones d’interès i avaluar la implementació. L’objectiu de la proposta és avaluar el cost efectivitat, realitzar i avaluar la implementació de l’eina de suport a la presa de decisions (CDS-NVAF) basada en càlcul del temps en rang terapèutic (TRT) en població amb fibril·lació auricular no valvular (FANV) en l’Atenció Primària de Catalunya. S’avaluaran els resultats en la millora de l’adequació del tractament anticoagulant, la incidència d’esdeveniment tromboembòlic, hemorràgic i mortalitat i s’avaluaran els costos derivats del seguiment del pacient, del cost del fàrmac i dels ingressos hospitalaris. Les variables de l’estudi es recolliran de la base de dades poblacional del SIDIAP. S’inclouran variables clíniques de resultats en salut i estimació de costos segons control i intervenció, segons una anàlisi per intenció de tractar. L’anàlisi es farà des de la perspectiva del Sistema Sanitari (Departament de Salut de Catalunya), amb un horitzó temporal de 8 anys. Es calcularà els costos en euros per pacient i es calcularà el cost efectivitat mitjà. Per a comparar les dos opcions, intervenció i control, es calcularà el cost efectivitat incremental. Com a criteri per a la millor opció es tindrà en conte el pressupost anual de Salut de la Generalitat de Catalunya i es marcarà un llindar de la disposició a pagar per una nova intervenció sanitària i es situarà les dos opcions segons el llindar. Es realitzarà l’anàlisi de sensibilitat dels propers 5 anys (2021-2025) amb una tassa de descompte del 3% i del 5%.

Antecedents:
Estudis previs indiquen que el tractament multidisciplinari amb components de nutrició, cronobiologia, i exercici físic, pot ser efectiu per el tractament de la fibromiàlgia i la fatiga crònica, encara que més evidència científica és necessària.

Hipòtesis:
Una intervenció grupal multidisciplinar en pacients amb fibromiàlgia i fatiga crònica millorarà la seva qualitat de vida

Objectius:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinar en la millora de la qualitat de vida, la fatiga, el dolor i l’insomni, en pacients ateses en els EAPs de l’ICS de Terres de L’Ebre.

Metodologia:
Estudi de metodologia mixta. Assaig clínic aleatoritzat. En el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més l’intervenció multidisciplinar, basada en l’educació nutricional i cronobiològica i exercici físic, durant 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/día, (total 12h). Estudi qualitatiu socio- constructivista.

Una de les tendències demogràfiques més significatives a nivell mundial és la envelliment de la població, amb cronicitat i multimorbiditat creixent als països d’ingressos alts. Els sistemes de salut han de prendre les mesures necessàries per preparar-se per a aquest canvi demogràfic per garantir una atenció adequada. Els pacients amb malalties cròniques són els principals usuaris dels serveis sanitaris en totes les franges d ‘edat i representen dos terços de la despesa sanitària. El repte d’assumir aquesta nova realitat per mantenir uns serveis d’excel·lència requereix una adaptació i una transformació del model d’Atenció Primària, eix vertebrador del sistema de salut, que respongui als reptes actuals i de futur. Aquest projecte pretén realitzar la primera fase d’un estudi que culminarà amb el desenvolupament d’un nou pla proactiu d’atenció al pacient crònic en Atenció Primària i que tindrà l’objectiu de millorar la gestió, la qualitat de l´atenció, els resultats en salut, l’ optimització de recursos, i l’ equitat en l’accessibilitat de l’usuari crònic, amb el suport d’una nova eina digital (e-Chronics).

El objetivo principal de la propuesta es evaluar la efectividad de la herramienta informática CDS-NVAF de cálculo del tiempo en rango terapéutico (TRT) en población con fibrilación auricular no valvular (FANV). Se evaluarán los resultados en la mejora de la adecuación del tratamiento anticoagulante, la incidencia de evento tromboembólico, hemorrágico, y mortalidad a los 3 años en población de Atención Primaria de Cataluña mediante ensayo clínico aleatorizado. Se realizará una evaluación cualitativa de la opinión de los profesionales que han visualizado la herramienta informática, para mejorar su funcionalidad y visualización. Se evaluará el impacto presupuestario de la inadecuación al tratamiento anticoagulante en FANV según los criterios del Informe de posicionamiento terapéutico (IPT) de España. El estudio se realizará con metodología mixta secuencial, y se desarrollará en 3 fases: (1) Evaluación de la efectividad del CDS-NVAF, según las variables resultado de adecuación al tratamiento anticoagulante, aparición de evento tromboembólico, hemorrágico y muerte, a los tres años del inicio de la visualización; (2) Análisis cualitativo de la intervención, mediante grupos focales de profesionales sanitarios que han visualizado la herramienta; (3) Evaluación del impacto presupuestario, según la inadecuación detectada en Cataluña con criterios IPT y según la adecuación teórica basada en IPT.

La gripe es una enfermedad infecciosa producida por el virus Influenza que afecta a las vías respiratorias. Todos los años se producen epidemias de dicha enfermedad en la época fría del año, causando colapsos en el sistema sanitario, mortalidad en los grupos de riesgo y elevada morbilidad, por esta razón es considerada un problema de salud pública. La vigilancia se realiza mediante sistemas basados en redes de médicos centinelas, cuyo principal inconveniente es el retraso de una semana en la publicación de los resultados semanales. La página web Diagnosticat recoge los datos de sospecha clínica de gripe de todos los profesionales sanitarios del Instituto Catalán de la Salud (ICS) mediante un algoritmo que trabaja con la base de datos del programa de historias clínicas. Los datos obtenidos se publican pocos minutos después del fin de la semana epidemiológica, mucho antes que los informes de la red centinela. Poder concordar los datos de sospecha clínica y los datos de casos confirmados permitiría detectar antes el inicio de la epidemia de gripe. Por ello, el objetivo de este trabajo será estudiar la concordancia entre los casos confirmados y los casos de sospecha clínica de gripe a la población asignada al Instituto Catalán de la Salud.