Maria Rosa Dalmau Llorca

La violencia machista (VM) es un problema grave de salud pública. Es una lacra social con graves repercusiones sobre la
salud física y psíquica de las mujeres que la sufren, mermando la integridad moral y la realización plena de las mujeres en
todas las esferas de la vida: familiar, social, económica y laboral. El sector de la salud es un ámbito privilegiado para la
prevención de la VM, y puede tener un papel decisivo contribuyendo a la detección temprana de los malos tratos,
proporcionando a las víctimas el tratamiento requerido y derivando a las mujeres a los servicios idóneos para
suministrarles la atención e información necesaria. Este proyecto pretende aumentar las tasas de detección precoz de
mujeres en situación de VM en el ámbito de la atención primaria. Para ello, se ha diseñado un proyecto de 3 fases
consistente en: 1) el desarrollo de un algoritmo basado en inteligencia artificial (IA) a partir de datos clínicos y
sociodemográficos registrados en la historia clínica electrónica (HCE), 2) el desarrollo de un plan de formación dirigido a
profesionales sanitarios para el nuevo abordaje de VM incluyendo la detección mediada por el algoritmo, basado en la
evidencia científica, protocolos y guías existentes, así como en la experiencia y valoraciones de distintos stakeholders,
incluyendo la ciudadanía, y 3) la evaluación de la efectividad del algoritmo y del plan formativo mediante un ensayo clínico
piloto en la región sanitaria de Terres de l’Ebre (TTEE).

•ANTECEDENTS: La violència masclista (VM) és un problema greu de salut pública. Una de les principals barreres per a la seva erradicació és la infradetecció per part dels sistemes encarregats de garantir els drets i necessitats de les dones en situació de VM. Per tant, és necessària la generació d’instruments que facilitin la detecció precoç de situacions de VM.
•HIPÒTESIS: El desenvolupament d’una eina de suport a la decisió clínica (ESDC) basada en aprenentatge automàtic en l’àmbit de l’atenció primària (AP) augmentarà les taxes de detecció i reduirà l’infradiagnòstic.
•OBJECTIUS: Augmentar la detecció precoç de dones en situació de VM en l’àmbit de l’AP. Elaborar i validar un algoritme predictiu basat en dades de la història clínica electrònica (HCE) i dissenyar la seva implementació.
•METODOLOGIA: Estudi de metodologia mixta de 3 fases (analítica, qualitativa i quantitativa, respectivament), seguint el marc conceptual d’intervencions complexes de la MRC:
– Fase 1: modelatge i validació de l’algoritme d’IA per a la detecció precoç de casos de VM mitjançant l’anàlisi de dades de la HCE.
– Fase 2: estudi qualitatiu i de disseny del Pla de Formació per a professionals sanitaris sobre el nou abordatge de VM incloent la detecció mediada per l’algoritme
– Fase 3: assaig clínic pilot d’avaluació de l’efectivitat de l’algoritme i del pla de formació sobre les taxes de detecció i el nou abordatge de casos de VM
•APLICABILITAT: Els resultats d’aquest estudi tenen una aplicabilitat directa en els serveis d’AP del territori i, de manera integrada, en la resta de serveis involucrats en l’atenció a la dona en situació de VM.
•RELLEVÀNCIA: L’impacte recau tant en els sistemes assistencials com en la població diana i la població general ja que la implementació de la nova ESDC contempla la sensibilització de tots els agents implicats.

El problema al que queremos dar solución es el ictus. Los ictus más graves son los producidos por la fibrilación auricular (FA). La FA es un proceso complejo de abordar, lo que pone en relevancia la necesidad de una solución integral para reducir el ictus, las hemorragias y la mortalidad. El objetivo de este estudio es validar una solución tipo software, accesible des de la historia clínica electrónica, actualizable según las directrices vigentes, con buena usabilidad para el profesional, abordando los principales puntos clave de mejora del proceso de la FA.
Se ha desarrollado la fase de prueba de concepto y se ha obtenido un software que es el mínimo producto viable.
La metodología de validación tendrá tres fases:
1. Validación prueba de viabilidad con Stakeholders.
2. Validación en entorno relevante con base de datos poblacional de pacientes con FA. Estudio de fiabilidad y validez del software versus patrón oro, validación de resultados, validación por expertos.
3. Validación en entorno real. Prueba Piloto con implementación del software en historia clínica informatizada en equipos de atención primaria (rural y urbano).
Durante las tres fases se desarrollarán las acciones de innovación para acelerar la llegada al mercado, consistentes en: mercado, negocio, regulatoria y protección industrial. La participación ciudadana y de los profesionales y la perspectiva de género son aspectos transversales que se tendrán especialmente en cuenta durante el proyecto, que se desarrollará durante los 3 años y permitirá realizar la transición de TRL4 a TRL6. El equipo tiene relevante trayectoria en la temática, es multidisciplinar y adecuado para alcanzar los objetivos

Antecedents: L’acció comunitària en salut requereix treballar amb i des de la comunitat, amb l’objectiu d’abordar les necessitats de salut del territori, basant-se en els recursos i els actius en salut i en la capacitat de la mateixa comunitat de generar salut. En el context actual d’impuls a la salut comunitària a escala institucional, tenir un dibuix de l’estat de la salut comunitària a l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) és fonamental per poder valorar avenços de l’Estratègia de Salut Comunitària a APiC.

Hipòtesis: El desplegament de la salut comunitària als diferents equips d’atenció primària (EAP) del territori català no és uniforme ni equitatiu, fet que pot afavorir desigualtats en salut. Hi ha barreres i facilitadors del desplegament l’abordatge dels quals pot ser clau per millorar-lo.

Objectius: Fase 1: Conèixer el grau d’implementació de la salut comunitària en els diferents Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya. Fase 2: comprendre les raons per les quals alguns EAPs implementen programes de salut comunitària mentre altres no ho fan.

Metodologia: Estudi amb metodologia mixta de dos fases. Fase1: S’avaluarà l’enquesta “Estat de la Salut Comunitària a Catalunya”, promoguda per l’Agència de Salut Publica de Catalunya i enviada a 370 Equips d’Atenció Primària de diferents proveïdors de Catalunya. Es durà a terme anàlisi descriptiva univariada i bivariada. Fase 2: Investigació qualitativa descriptiva que s’emmarca dins de la perspectiva fenomenològica. Es realitzaran grups focals i entrevistes amb professionals, directius d’EAP i SAP i responsables del desplegament de les polítiques i acciones de salut comunitària en l’àmbit de l’atenció primària a Catalunya. Es durà a terme una anàlisi de contingut temàtic.

Resultats esperats: Coneixement de les característiques del desplegament de la salut comunitària i identificació de les seves barreres i facilitadors.

Aplicabilitat i Rellevància: La identificació de barreres i facilitadors permetrà proposar millores.

L’estudi es farà a l’ICS, a l’atenció primària de Catalunya. La candidata predoctoral portarà a terme a l’IDIAPJGol, centre de recerca, de la directora de la tesi doctoral, la recollida de dades i anàlisis de dades quantitatives i qualitatives.

La proposta d’intensificació té com a objectiu consolidar una línia de recerca aplicada i innovadora en l’àmbit de
l’atenció primària, liderada des del territori de les Terres de l’Ebre. Està impulsada per la Dra. Mª Rosa Dalmau,
metgessa de família i coordinadora del grup de recerca GAVINA (AGAUR SGR 00882), i inclou quatre projectes
actius i finançats centrats en àrees de gran rellevància clínica i sanitària: la fibril·lació auricular (FA), la
tromboembòlia venosa (TEV) pediàtrica, la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i les tendències terapèutiques en
anticoagulació.
1. FIBRILEX és una eina digital de suport a la decisió clínica dissenyada per millorar l’abordatge de la FA i prevenir
l’ictus. Integra dades reals i recomanacions basades en guies clíniques, i s’està validant per a la seva
implementació en la història clínica electrònica (HCE) de l’ICS. El projecte inclou una prova pilot en centres
d’atenció primària i busca reduir l l’ús inadequat d’anticoagulació, millorant la presa de decisions i la seguretat dels
pacients.
2. XAPAEDUS és un estudi multicèntric europeu postautorització que avalua la seguretat i l’efectivitat del rivaroxabà
en infants menors de dos anys amb TEV. Es basa en dades reals de pràctica clínica i respon a una necessitat
expressada per l’EMA. Permetrà generar evidència per millorar les guies de pràctica clínica i garantir un ús segur
d’anticoagulants en poblacions pediàtriques vulnerables.
3. L’estudi de tendències d’anticoagulació en FA (2009–2022), desenvolupat com a tesi doctoral, analitza l’evolució
en l’ús d’anticoagulants orals i el seu impacte en la incidència d’ictus isquèmic a Catalunya. Aporta coneixement
poblacional útil per revisar pràctiques clíniques, optimitzar la prescripció i reforçar les polítiques de salut pública.
4. El projecte d’intervenció formativa per a professionals d’AP en el control de la DM2, també vinculat a una tesi
doctoral, avalua l’impacte d’un programa educatiu multidisciplinari sobre el control metabòlic dels pacients amb
DM2. Té com a objectiu millorar l’adhesió a les guies clíniques, la coordinació assistencial i els resultats en salut.
Els quatre projectes estan estretament alineats amb l’Eix 6.4 del Pla d’Acció Departamental del Departament de
Salut i el Pla de Salut 2021–2025, contribuint a la innovació assistencial, la presa de decisions basada en dades i
l’equitat territorial. La proposta té un fort component de transferibilitat i impacte, amb aplicació directa a la pràctica
clínica, capacitat de transformació dels processos assistencials i potencial per influir en guies, protocols i polítiques
públiques.
A més, la proposta promou activament la perspectiva de sexe i gènere, amb estratificació de dades, anàlisi
diferenciada i consideració dels rols professionals. La intensificació permetrà a la persona candidata dedicar temps
estructurat a la recerca, consolidar el lideratge territorial en innovació sanitària i generar coneixement útil, aplicable i
orientat a millorar la qualitat assistencial a l’atenció primària

Antecedentes. La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias más frecuentes y se asocia a un incremento de la morbilidad y mortalidad y a una disminución de la calidad de vida de los pacientes que la sufren, así como a un riesgo aumentado de padecer eventos trombóticos como el ictus. El tratamiento de la FA incluye la anticoagulación oral que reduce considerablemente la incidencia de accidentes cerebrovasculares y la mortalidad de los pacientes con FA. En la actualidad, existen dos grandes grupos de anticoagulantes orales: los antagonistas de la vitamina K (AVK) y los anticoagulantes orales de acción directa (ACOD). La bibliografía traduce una disminución de la incidencia de ictus en los pacientes con fibrilación auricular desde la aparición de los ACOD en varios países europeos y a nivel español.
Hipótesis. La reducción de la antiagregación y el aumento de la anticoagulación ha disminuido la incidencia de ictus causados por la fibrilación auricular entre los años 2009 y 2022 en Cataluña.
Objetivos. El objetivo principal es evaluar la asociación entre las tendencias de tratamiento, antiagregante y anticoagulante, y la incidencia de ictus isquémicos en pacientes con fibrilación auricular durante el periodo comprendido entre los años 2009 y 2022 en Cataluña. Los objetivos específicos son: evaluar la asociación entre el descenso de antiagregantes y la incidencia de ictus isquémicos, evaluar la asociación entre el aumento de anticoagulantes y la incidencia de ictus isquémicos y evaluar la asociación entre el descenso de los antagonistas de la vitamina K y el aumento de los nuevos anticoagulantes orales, y la incidencia de ictus isquémicos.
Metodología. Se trata de un estudio observacional de cohortes. La población de estudio es la población adulta de Cataluña con un diagnóstico de fibrilación auricular activo y registrado en la historia clínica electrónica de atención primaria de Cataluña, estación de atención primaria (eCAP). La variable resultado del estudio es la incidencia de ictus anual, medida por ingresos hospitalarios. Las variables secundarias son: sociodemográficas, clínicas, relacionadas con la FA, comorbilidades, antecedentes, analíticas, escalas de riesgo, tratamiento y de contexto del área Básica de salud. La fuente principal de datos es el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), que contiene información clínica anonimizada procedente de todos los centros de atención primaria (AP) del Instituto Catalán de la Salud (ICS).
Aplicabilidad y relevancia. La asociación entre tendencias de tratamiento y la incidencia de ictus en pacientes con fibrilación auricular a lo largo de los años permitirá saber cuáles son los tratamientos que se relacionen con un mayor y menor riesgo de padecer eventos trombóticos en estos pacientes, lo que podría utilizarse para definir qué fármaco es el más indicado en este contexto y según las características de cada paciente. A nivel práctico, esto implicaría una disminución del número de ictus con su consecuente disminución de los costes económicos y sociales que conlleva esta enfermedad.

Antecedentes y justificación:
Xarelto® (rivaroxaban), un anticoagulante oral de acción directa, fue aprobado en enero de 2021 por la Agencia Europea de Medicamentos (EMA) para una nueva formulación farmacéutica de gránulos para suspensión oral de 1 mg/mL, para el tratamiento de la tromboembolia venosa (TEV) y la prevención de la recurrencia de TEV en neonatos a término, lactantes, niños y adolescentes menores de 18 años. Para complementar la información limitada de los ensayos clínicos pediátricos con rivaroxaban en los niños más pequeños, la EMA solicitó un estudio de seguridad postautorización (PASS) de categoría 3 que abordara el riesgo de sangrado en la población joven. Este estudio de utilización de medicamentos evaluará los patrones de utilización de medicamentos, el sangrado y los resultados de TEV recurrente en niños con TEV y menores de dos años que sean tratados con gránulos para suspensión oral de rivaroxaban de 1 mg/mL o tratamiento anticoagulante estándar (SOC por sus siglas en inglés).

Objetivos:
El objetivo de este PASS es evaluar los patrones de utilización de medicamentos y la seguridad de los gránulos de rivaroxaban para suspensión oral y del SOC en niños y niñas menores de dos años diagnosticados con TEV y que reciben terapia anticoagulante.
Los objetivos principales son describir:
• Características clínicas y demográficas de los pacientes que utilizan terapia anticoagulante para el tratamiento de TEV (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
• Uso de terapia anticoagulante (incluido el fármaco seleccionado, la dosis y la duración) para el tratamiento de TEV
• Incidencia y gravedad del sangrado (sangrado mayor y sangrado clínicamente relevante no mayor) según la terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
Los objetivos secundarios son describir:
• Tendencias temporales de las características de los pacientes y los patrones de tratamiento anticoagulante a nivel de población durante el período de estudio
• Incidencia de TEV sintomático recurrente según la terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
• Especialidad y configuración asistencial (por ejemplo, hospitalización, ambulatoria) de los médicos que prescriben terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)

Diseño del estudio:
Estudio de cohorte observacional, retrospectivo, descriptivo y multinacional de nuevos usuarios de terapia anticoagulante realizado con fuentes de datos secundarias. El estudio se llevará a cabo utilizando fuentes de datos poblacionales de Dinamarca, Suecia, Francia y España (Cataluña), aunque este documento solo es aplicable en España.

Población:
La población estará compuesta por niños y niñas menores de dos años que inicien una terapia anticoagulante con suspensión oral de rivaroxaban u otro medicamento anticoagulante después de recibir un diagnóstico de TEV.

Análisis estadístico:
Dados los objetivos del estudio los análisis serán descriptivos, sin intención de generar hipótesis ni de realizar pruebas entre las categorías de exposición. Las incidencias en las categorías de exposición de rivaroxaban y SOC se compararán solo de manera exploratoria y no se realizarán pruebas estadísticas confirmatorias. Todos los análisis se llevarán a cabo por separado por país y fuente de datos, siempre y cuando el número de casos puedan ser reportados según las regulaciones de protección de datos para evitar la identificación de pacientes.
Las variables categóricas se presentarán en su valor absoluto (n) y relativo (%) con intervalos de confianza del 95% cuando corresponda. Las variables continuas se presentarán como medias con desviación estándar y como medianas con rango intercuartílico, según corresponda.

Se presentarán los siguientes análisis descriptivos:
• Características de los pacientes según la categoría de exposición (rivaroxaban o SOC), con estratificación según su exposición, es decir, aquellos que inician tratamiento con rivaroxaban (initiators) o aquellos que cambian de tratamiento (switchers)
• Patrones de utilización de medicamentos de la terapia inicial y de mantenimiento (dosis, frecuencia, vía de administración, duración del tratamiento, cambio de tratamiento)
• Tasa de incidencia cruda, incidencia acumulada y análisis de Kaplan-Meier de los resultados de seguridad y efectividad, utilizando una definición de exposición según el tratamiento recibido. Se aplicarán análisis de sensibilidad para la exposición (considerando solo el primer episodio de tratamiento anticoagulante) y para los resultados de seguridad y efectividad (considerando una definición más restrictiva).
Análisis descriptivos combinados de datos agregados en todas las fuentes de datos: se realizarán análisis que combinen datos agregados acumulativos de cada fuente de datos individual cuando sea posible (según regulación de protección de datos) para:
• Características de los pacientes y patrones de uso de medicamentos
• Resultados de seguridad y efectividad (si el tamaño de la muestra lo permite)

Aplicabilidad y relevancia:
La TEV en población pediátrica es muy poco común, con una incidencia de entre 0.14-0.49 en población pediátrica general y entre 5.3-5.7 en población pediátrica hospitalizada. Gracias a la metodología con fuentes de datos secundarias con alta cobertura regional, se abordan lagunas de conocimiento en la población menor de dos años en materia de seguridad de rivaroxaban en gránulos para suspensión oral 1 mg/mL. Los hallazgos de este estudio no solo informarán a los profesionales de la salud sobre las mejores prácticas en el manejo de la TEV en esta población pediátrica, sino que también contribuirán a mejorar las pautas de tratamiento y a optimizar los resultados clínicos

El problema al qual volem donar resposta és l’ictus, és la tercera causa de mort a Espanya amb 24.858 morts al 2021 i la primera causa de discapacitat. Els ictus que causen major discapacitat son els produïts per la fibril·lació auricular (FA) que suposen un 25% dels ictus isquèmics. Hi ha dèficits i limitacions en situació actual en l’abordatge de la FA que posen en rellevància la necessitat d’una solució global.
La nostra solució és una innovació en salut digital, basada en un software mèdic d’un algoritme de presa de decisions a la consulta mèdica, per donar suport a la FA i prevenir l’ictus (AFAI).
Aquest software mèdic disponible en una interfície de programació d’aplicacions, estarà disponible des de la història clínica informatitzada, serà adaptable i actualitzable.
Els beneficiaris finals de la nostra solució serien pacients amb FA que a Espanya son 1 milió de persones.
AFAI suposarà un benefici per al sistema de salut, reduint la discapacitat i la mortalitat i fent el sistema més sostenible.
S’ha realitzat un estudi de mercat de solucions de software mèdic per a la presa de decisions a la consulta mèdica en el camp de l’anticoagulació que ja estan al mercat i s’han evidenciat els avantatges competitius de la nostra solució. S’ha realitzat un canvas business model de la solució amb un model de pagament per ús i per paquet del software. S’ha pogut fer una estimació de mercat i en Espanya l’oportunitat de negoci seria de 74 M d’euros. També hem registrat la propietat intel·lectual del software. Actualment l’AFAI es troba en fase de TRL 3, s’iniciarà la demostració de la viabilitat mitjançant la programació i prova del mínim producte viable (MVP) i amb aquest ajut es pretén assolir un TRL5.
S’inclourà la perspectiva de gènere en les diferents fases del projecte, es coneixen els obstacles més rellevants del desenvolupament del projecte i com podem afrontar les limitacions.
El pla de treball es desenvoluparà en 12 mesos i 4 paquets de treball, programació, validació, innovació i perspectiva del pacient i gènere.
L’impacte sobre el sistema de salut serà rellevant, i en les persones reduint l’ictus, les hemorràgies, la discapacitat i millorant seva la qualitat de vida.
Finalment l’equip de treball té lideratge femení i està format per 12 membres, 7 son dones i 3 doctores. El grup és multidisciplinari amb capacitat de lideratge i transferència contrastada.

Introducció
La Diabetis Mellitus (DM) és una malaltia d’elevada prevalença i el 90% dels casos és deguda a DM tipus 2 que es controla en gran part a l’atenció primària (AP) (1). Fins a l’actualitat les directrius de control de la diabetis eren molt glucocèntriques (2). Les actualitzacions recents recomanen un enfoc de control de risc de multimorbiditat (3,4). La complexitat per l’optimització del control metabòlic està augmentant fent falta estratègies multifactorials de reducció de risc cardiovascular més enllà de la gestió de la glucosa. L’hemoglobina glicosilada ( HbA1c ) és la mètrica utilitzada fins ara en assaigs clínics que demostren els beneficis d’un control glucèmic millorat i té un fort valor predictiu de les complicacions de la diabetis (5,6,7)
Per la millora del control metabòlic de la DM, hi ha estratègies adreçades a professionals i organitzacions que han demostrat eficàcia. Les més eficients han estat: la retroalimentació de la informació obtinguda en auditories, formació de professionals i canvis organitzatius.( 8)
Objectiu
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció de continuïtat assistencial del Servei d’endocrinologia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) a l’atenció primària sobre el control metabòlic de la diabetis mellitus tipus 2 a l’àmbit sanitari de Terres de l’Ebre.
Material i mètode
Assaig clínic aleatori de grups paral·lels , aleatoritzant de centres d’atenció primària.
Es realitzarà una intervenció formativa , multidisciplinar i de continuïtat assistencial del Servei d’endocrinologia de l’Hospital de Tortosa verge de la Cinta. En els centres intervenció d’atenció primària es rebrà la formació i retroalimentació per part del servei d’endocrinologia a professionals metges i infermeres d’atenció primària.
La població d’estudi serà els pacients assignats als centres d’atenció primària de ICS TE amb diagnòstic de diabetis mellitus tipus 2.
S’inclouran les persones que al gener de 2024 tinguin un diagnòstic actiu de Diabetis Tipus 2 a l’eCAP (història clínica informatitzada de l’atenció primària) amb un temps evolució de la malaltia de mínim 12 mesos
El servei d’endocrinologia del Hospital de Tortosa, està format per 4 metges endocrinòlegs , 3 infermeres educadores i una infermera referent de la Unitat de Peu diabètic. La formació anirà dirigida a metges de família i infermeres d’atenció primària.
El període d’intervenció durarà 1 any de Gener 2024- Desembre 2024.
Els resultats s’avaluaran basals, als 12, 18 i 24 mesos de l’inici de la intervenció.
La formació per part de l’equip mèdic estarà estructurada en un total de 6 Mòduls cadascun dels quals tindrà un apartat teòric i un o dos apartats pràctics. I la formació per part de les infermeres també estarà estructurada en 4-6 mòduls amb apartats teòrics i pràctics.
La variable resultat serà la Hemoglobina glicosilada (HbA1C) i també s’estudiarà altres variables: Variables de pacient, Variables de professional i Variables de centre d’atenció primària.
Protecció de dades: les dades seran anònimes per als investigadors sense identificar pacients ni professionals ni centres d’atenció primària.

La Fibromiàlgia i la síndrome de la Fatiga Crònica es consideren síndromes de Sensibilització Central, on semblen estar involucrats circuits metabòlics, immunològics i neurològics. El dolor crònic disseminat és un dels seus principals símptomes, juntament amb l’insomni i la fatiga. No existeixen dades acurades de prevalença a nivell català i espanyol, però en els dos casos es coneix que l’impacte socioeconòmic d’aquests síndromes invalidants és molt elevat. Les dues síndromes són més prevalents al sexe femení i aproximadament el 95% dels diagnòstics de Fibromiàlgia, i el 70% dels diagnòstics de Fatiga Crònica es produeixen en dones. Els tractaments farmacològics milloren parcialment els símptomes en determinats casos i cada cop més l’abordatge no farmacològic grupal multicomponent guanya rellevància, mostrant una millor eficàcia. Diversos estudis associen certes característiques dels hàbits alimentaris, nivells baixos de determinats nutrients i alteracions cronobiològiques amb el desenvolupament i la simptomatologia en Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Per altra banda s’ha demostrat el benefici de la pràctica d’exercici físic en aquestes patologies. Per diverses raons en l’abordatge grupal multicomponent, la nutrició i cronobiologia no s’arriben a tractar amb la profunditat necessària tot i el seu potencial. Per altra banda aquests grups terapèutics impulsats des d’Atenció Primària es porten a terme en persones amb Fibromiàlgia però no en persones amb Síndrome de Fatiga Crònica, que també es podrien beneficiar. Per aquest motiu aquest projecte pretén avaluar, de manera innovadora, l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinar basada amb aquests tres components (nutrició, cronobiologia i exercici físic) i estudiar la millora de la qualitat de vida, la reducció de la fatiga, del dolor i l’insomni en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica. Aquesta avaluació es portarà a terme amb metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, mitjançant un assaig clínic aleatoritzat, on en el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més la intervenció grupal multidisciplinar. La intervenció serà compacta, per facilitar l’assistència a persones que treballen, d’un total de 12 hores repartides al llarg de 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/dia. El disseny de la intervenció a nivell de continguts i metodología es realitzarà amb la participació de persones amb aquests síndromes a través de grups focals. En ambdós grups, intervenció i control, s’avaluarà la variable principal, la qualitat de vida, així com d’altres variables rellevants com són la fatiga, el dolor, l’insomni, la qualitat dels descans nocturn, l’adherència a la dieta mediterrània, la freqüència de consum d’aliments, els ritmes biològics, la pràctica d’exercici físic, l’impacte funcional de la Fibromiàlgia i l’ansietat, mitjançant els qüestionaris EuroQol-5D, MFI, EVA dolor, PSQI, erMEDAS-17, BRIAN, REGICOR-Short i FIQR i HADs, a l’inici de l’estudi previ a la intervenció, al mes de finalizar la intervenció i als 3, 6 i 12 mesos post-intervenció. També s’avaluarà la ingesta (R24h i QFCA), la composició corporal (bioimpedància), la resistència i la força pre-intervenció i als 3 i 6 mesos post-intervenció. A més, es realitzarà un anàlisis qualitatiu amb grups focals postintervenció dels participants, per tal d’ajustar i optimitzar el disseny de la intervenció i avaluar i optimitzar el procés d’implementació. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida dels pacients, la fatiga, dolor i insomni, així com els hàbits alimentaris i d’exercici físic, aportant evidència de la efectivitat de la intervenció assajada en l’abordatge d’aquests síndromes en Atenció Primària i impulsant la seva implementació. Es dissenyarà un pla d’implementació, que començarà a desenvolupar-se el darrer període del projecte, per estendre a altres centres de Catalunya.

La fibril·lació auricular (FA) és el tipus més freqüent d’arítmia cardíaca. La prevenció de les complicacions tromboembòliques de la FA es basa en el tractament anticoagulant. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) son uns anticoagulants que requereixen un seguiment estret amb monitoritzacions freqüents. El criteri òptim per avaluar el mal control de l’anticoagulació, en tractament amb AVK, és el percentatge de Temps a Rang Terapèutic (TRT) inferior a 65% calculat pel mètode de Rosendaal. A l’Atenció Primària de Catalunya s’ha instal·lat d’una eina basada en el TRT per a millorar la presa de decisions mèdiques en Fibril·lació Auricular No Valvular (CDS-NVAF) en format assaig clínic aleatori des de 2018 fins 2020. Durant el l’any 2019 es van realitzar grups focals per saber l’opinió dels professionals dels grups intervenció en relació a la visualització i comprensió de la funcionalitat de la CDS-NVAF. Amb les conclusions del grups focals s’ha dissenyat una formació en línia que actualment s’està implementant en tots els centres d’Atenció Primària de l’ICS. Arrel dels resultats dels grups focals, s’han fet millores de la visualització en la CDS-NVAF. L’any 2021 s’ha fet l’extensió del CDS-NVAF a tots els centres amb eCAP i s’ha fet un Webinar formatiu que explicava als professionals de l’ICS la CDS-NVAF i la seva funcionalitat. Actualment s’està desenvolupant la implementació segons els estàndards per a posteriorment fer entrevistes a professionals i persones d’interès i avaluar la implementació. L’objectiu de la proposta és avaluar el cost efectivitat, realitzar i avaluar la implementació de l’eina de suport a la presa de decisions (CDS-NVAF) basada en càlcul del temps en rang terapèutic (TRT) en població amb fibril·lació auricular no valvular (FANV) en l’Atenció Primària de Catalunya. S’avaluaran els resultats en la millora de l’adequació del tractament anticoagulant, la incidència d’esdeveniment tromboembòlic, hemorràgic i mortalitat i s’avaluaran els costos derivats del seguiment del pacient, del cost del fàrmac i dels ingressos hospitalaris. Les variables de l’estudi es recolliran de la base de dades poblacional del SIDIAP. S’inclouran variables clíniques de resultats en salut i estimació de costos segons control i intervenció, segons una anàlisi per intenció de tractar. L’anàlisi es farà des de la perspectiva del Sistema Sanitari (Departament de Salut de Catalunya), amb un horitzó temporal de 8 anys. Es calcularà els costos en euros per pacient i es calcularà el cost efectivitat mitjà. Per a comparar les dos opcions, intervenció i control, es calcularà el cost efectivitat incremental. Com a criteri per a la millor opció es tindrà en conte el pressupost anual de Salut de la Generalitat de Catalunya i es marcarà un llindar de la disposició a pagar per una nova intervenció sanitària i es situarà les dos opcions segons el llindar. Es realitzarà l’anàlisi de sensibilitat dels propers 5 anys (2021-2025) amb una tassa de descompte del 3% i del 5%.

El objetivo principal de la propuesta es evaluar la efectividad de la herramienta informática CDS-NVAF de cálculo del tiempo en rango terapéutico (TRT) en población con fibrilación auricular no valvular (FANV). Se evaluarán los resultados en la mejora de la adecuación del tratamiento anticoagulante, la incidencia de evento tromboembólico, hemorrágico, y mortalidad a los 3 años en población de Atención Primaria de Cataluña mediante ensayo clínico aleatorizado. Se realizará una evaluación cualitativa de la opinión de los profesionales que han visualizado la herramienta informática, para mejorar su funcionalidad y visualización. Se evaluará el impacto presupuestario de la inadecuación al tratamiento anticoagulante en FANV según los criterios del Informe de posicionamiento terapéutico (IPT) de España. El estudio se realizará con metodología mixta secuencial, y se desarrollará en 3 fases: (1) Evaluación de la efectividad del CDS-NVAF, según las variables resultado de adecuación al tratamiento anticoagulante, aparición de evento tromboembólico, hemorrágico y muerte, a los tres años del inicio de la visualización; (2) Análisis cualitativo de la intervención, mediante grupos focales de profesionales sanitarios que han visualizado la herramienta; (3) Evaluación del impacto presupuestario, según la inadecuación detectada en Cataluña con criterios IPT y según la adecuación teórica basada en IPT.

La grip es una malaltia respiratòria causada pel virus Influenza. Aquesta malaltia suposa un repte de Salut Pública perquè té un alt potencial pandèmic, alta morbiditat, elevada capacitat per propagar-se i alta freqüència de complicacions i mortalitat en els grups de risc.
A dia d’avui, el retard en la publicació del nombre de casos confirmats, afegit a la variació del dia d’inici de l’epidèmia gripal, dificulta l’abordatge clínic i la gestió del sistema sanitari de l’epidèmia anual de la grip estacional.
La proposta té com objectiu dissenyar un model matemàtic, basat en variables assistencials, clíniques i meteorològiques per poder predir, cada any, l’inici de la epidèmia de grip estacional anual. Aquesta proposta es desenvoluparà en 3 fases:
? La Fase 1 estudiarà la concordança i desfasament entre els diferents sistemes de vigilància de la grip.
? La Fase 2 estudiarà l’associació de les variables assistencials, clíniques i meteorològiques amb l’inici de l’epidèmia de grip estacional anual. Les variables clíniques i assistencials s’estudiaran segons sexe, edat i grau de privació socioeconòmica de la zona on viu la persona, per conèixer com influeixen aquest factors en l’inici de l’epidèmia de grip estacional anual.
? La Fase 3 avaluarà l’impacte de la pandèmia per SARS-CoV-2 en la incidència de la grip estacional anual.
El disseny és estudi ecològic de sèries temporals amb base poblacional, que analitzarà temporades segons fases 1 i 2: 2010-2019 i fase 3: 2020-2023.

La gripe es una enfermedad infecciosa producida por el virus Influenza que afecta a las vías respiratorias. Todos los años se producen epidemias de dicha enfermedad en la época fría del año, causando colapsos en el sistema sanitario, mortalidad en los grupos de riesgo y elevada morbilidad, por esta razón es considerada un problema de salud pública. La vigilancia se realiza mediante sistemas basados en redes de médicos centinelas, cuyo principal inconveniente es el retraso de una semana en la publicación de los resultados semanales. La página web Diagnosticat recoge los datos de sospecha clínica de gripe de todos los profesionales sanitarios del Instituto Catalán de la Salud (ICS) mediante un algoritmo que trabaja con la base de datos del programa de historias clínicas. Los datos obtenidos se publican pocos minutos después del fin de la semana epidemiológica, mucho antes que los informes de la red centinela. Poder concordar los datos de sospecha clínica y los datos de casos confirmados permitiría detectar antes el inicio de la epidemia de gripe. Por ello, el objetivo de este trabajo será estudiar la concordancia entre los casos confirmados y los casos de sospecha clínica de gripe a la población asignada al Instituto Catalán de la Salud.

Aquest projecte és la fase d’anàlisi qualitatiu i curs formatiu per implementació del projecte titulat «Fibril?lació auricular no valvular en l’atenció primària de l’ICS: avaluació d’una eina informàtica dissenyada per millorar l’adequació del tractament anticoagulant i els resultats de salut «finançat a la convocatòria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest estudi es proposa analitzar amb metodologia qualitativa l’opinió dels professionals de l’atenció primària de l’ICS dels centres intervenció del projecte, amb l’objectiu de detectar aspectes millorables de la intervenció. Es realitzaran 3 grups focals de metges de familia i infermeres amb un màxim de 12 participants i un mínim de 6. Cada grup focal es realitzarà seguint un guió de temes. Es realitzarà un anàlisi temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Posteriorment es dissenyarà i es realitzarà un curs formatiu a metges i infermeres de l’ICS en la plataforma Campus Virtual per explicar la funcionalitat de l’eina informàtica.

La proposta per sol?licitar l?ajut a la intensificació de metge especialista, sorgeix de la
necessitat de desenvolupar estudis d?avaluació amb rigor científic de les intervencions
sanitàries implementades a la pràctica clínica de l?AP, que aporti evidències per a la presa de
decisions a la pròpia consulta i que ajudi a millorar el desenvolupament de la tasca diària en
l?àmbit de la medicina de família.
Actualment treballo com a metgessa de família a Tortosa i coordino el Grup de recerca GAVINA (acreditat per AGAUR, convocatòria 2017) desenvolupant 5 projectes: 2 PERIS 2016, 1 AES/ISCIII, 1 FERRAN/IDIAPJGol i projecte PREVI-GRIP.
Tant en la meua tasca assistencial com de recerca vetllo per garantir una correcta perspectiva
de gènere, incorporant, tant en la meva pràctica clínica com en estudis, temàtiques d?interès
particular per les dones i vetllant per a que les dades contemplin la perspectiva dels dos
gèneres.

El presente proyecto es una continuación del proyecto piloto intitulado Cribado en pacientes inmigrantes mediante herramienta informática adaptada a la historia clínica en Atención Primaria (CRIB-MI), que fue financiado por la convocatoria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En este protocolo se propone una evaluación con metodología cualitativa que permitirá valorar las opiniones y experiencias de los médicos de familia participantes en los grupos de intervención del proyecto, con el propósito de detectar los aspectos mejorables de la intervención. Se realizarán 4 grupos focales, uno en cada uno de los 4 CAPs que recibieron la alerta del CRIB-MI. Cada grupo se compondrá de un máximo de 12 médicos de familia y un mínimo de 6. Los grupos focales se realizarán siguiendo un guion de temas. Se realizará un análisis de contenido temático con el soporte del programa Atlas-Ti.

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: los Antagonistas de la Vitamina K (AVK), eficaces, pero con limitaciones como la variabilidad de respuesta, inicio de acción lento, estrecho margen terapéutico, necesidad de ajuste de dosis y múltiples interacciones; y los nuevos anticoagulantes orales de acción directa (ACOD), con efecto más predecible, menos interacciones, dosificación fija, sin necesidad de monitorización, pero con precio más elevado. Existen actualmente, diferentes guías y criterios para prescribir uno de los dos tramientos. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido. En el Institut Catalá de la Salut (ICS), el tratamiento de primera elección, continúa siendo los AVK.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK. Pero si tenemos en cuenta todas las variables relacionadas con los gastos de anticoagulación en la FANV, los ACOD podrian tenir un perfil mas favorable.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD y los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) del ICS.

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: Antagonistas de la Vitamina K (AVK), única opción hasta hace poco, eficaces, pero con limitaciones (la más relevante: el estrecho margen terapéutico, requiriendo ajuste de dosis a través de una monitorización frecuente). Y los nuevos anticoagulantes de acción directa (ACOD), con efecto predecible, por lo que no necesitan monitorización, pero tienen un precio elevado. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK, pero cuando valoramos todos los factores asociados al tratamiento en ambos casos, los ACOD resultan menos costosos.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD frente a los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) en el ICS.

METODOLOGÍA
Estudio observacional, retrospectivo, de cohortes, para comparar el coste entre los anticoagulantes orales en pacientes con FANV en AP del ICS durante el 2016.

DETERMINACIONES
Determinaremos las variables independientes: sociodemográficas, las relacionadas a los antecedentes personales y al tipo de tratamiento anticoagulante. Y como variables dependientes: las relativas a costes y al seguimiento.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO
Se realizará una comparación del coste medio de ambos grupos y su intervalo de confianza.

RESULTADOS ESPERADOS
Tomando en cuenta los costes por todas las causas en ambos tratamientos, los AVK tendrán mayor coste respecto a los ACOD.

APLICABILIDAD Y RELEVANCIA
De comprobarse nuestra hipótesis, tendría una gran relevancia porque podría constituir la base para revalorar el tratamiento de elección en estos pacientes, pudiendo llegar a afectar los criterios terapéuticos del ICS.

Objetivo: Analizar la efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja en la calidad de vida (variable principal), el impacto funcional, el ánimo y el dolor de personas con fibromialgia (FM) atendidas en los Equipos de Atención Primaria (EAPs) del Instituto Catalán de la Salud de Terres de L’Ebre. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council. Fase1: Ensayo clínico aleatorizado pragmático con pacientes diagnosticados de FM y adscritos a uno de los 11 EAPs del Territorio. Participarán 336 pacientes (168 en cada grupo).
Unidad de aleatorización: pacientes, por cada EAP. En el grupo control se realizará la práctica clínica habitual y en el grupo intervención la práctica habitual y la compleja grupal (basada en la educación sanitaria, el ejercicio físico aeróbico y la terapia cognitivo-conductual) durante 12 semanas en sesiones de 2 horas/semana. Análisis: valoración de la respuesta media estandarizada y del tamaño del efecto estandarizado y análisis de regresión logística multivariante. El análisis económico se hará a partir de medidas de utilidad. Fase 2: Estudio cualitativo socio constructivista para identificar los aspectos mejorables de la intervención según los resultados obtenidos y las opiniones y experiencias de los participantes (pacientes y profesionales). Muestreo teórico con 2 grupos de discusión de participantes en la intervención y 2 grupos de discusión de profesionales de diferentes EAPs. Se realizará un análisis de contenido temático.
Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad de la intervención grupal en la calidad de vida de personas con FM.

Hipòtesis: Hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Objectius: Avaluar els factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut, a nivell d’equip d’atenció primària (EAP), professional i pacient relacionats amb (1) la despesa de farmàcia i (2) el grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP (DMA). Disseny: Estudi descriptiu poblacional multinivell amb base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). Població d?estudi: Població adulta assignada als EAPs de l?Institut Català de la Salut (ICS), metges de família assignats a qualsevol dels EAPs i tots els EAPs que atenen població adulta. Obtindrem dades de la base de dades SIDIAP i a partir de les informacions calculades periòdicament pel SISAP. Variables dependents: (1) Despesa en farmàcia de cada EAP i (2) grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP, definit com la diferència entre el pressupost (DMA) i la despesa (facturació) aportades per CatSalut. Variables independents: factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut. S?elaboraran models de regressió lineal i models d?efectes aleatoris o models multinivell utilitzant dades a nivell de individu, professional i d? EAP. L’estudi proposa avaluar si hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora.

Objectius: Avaluar l?impacte de la implementació d?una intervenció tipus eina informàtica sobre l?adequació del tractament anticoagulant, la incidència de complicacions i la mortalitat en pacients diagnosticats de FA no valvular en l?àmbit de l?Atenció Primària de l?Institut Català de la Salut (ICS) a l?any de la implantació i en funció de les característiques del pacient i del professional.
Metodologia del projecte: Es tracta d?un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats, format per dos grups. Els professionals del grup intervenció disposaran del Temps en Rang Terapèutic (TRT) calculat mitjançant el mètode de Rosendaal a la història clínica del pacient, a la pantalla on es registren les dades de seguiment dels anticoagulants orals i el professionals que formen part del grup control no tindran aquesta eina. L’aleatorització de la intervenció serà realitzada a nivell d’ Equips d?Atenció Primària (EAP), considerant els 287 EAP del ICS. Les variables de l’estudi s’obtindran a partir de la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació pel Desenvolupament de Recerca en Atenció Primària). Els anàlisis seran realitzats a nivell de professional i de pacients i es realitzaran models de regressió logística multinivell per estimar l’efecte de la intervenció.
Resultats esperats: L’eina de decisió de canvi de tractament anticoagulant, més acceptada, és el TRT. Actualment no està disponible en el sistema informàtic d?Atenció primària i aquest estudi vol demostrar que disposar d’aquesta eina pot millorar la presa de decisions en la consulta d?atenció primària, adequant el tractament i millorant les complicacions tromboembòliques i la mortalitat en pacient amb FA no valvular.

El objetivo de este proyecto de investigación operacional es evaluar la implementación de un programa de cribado a la poblacion imigrante de Cataluña utilizando una herramienta informática incorporada a la historia clínica de AP que ayude al profesional de salud en la toma de desiciones.Se revisará en la literatura las recomendaciones basadas en la evidencia sobre cuál es la mejor estrategia de cribado en población inmigrante y se elaborarán unas propias adaptadas al contexto de Cataluña.
Se implementará un programa piloto en 4 áreas básicas de salud del territorio durante un año.Se implementará un programa /software mediante el cual, dependiendo de las variables país de origen, tiempo de estancia en nuestro país, edad y sexo, el sanitario a cargo del enfermo recibirá un tipo de alerta en su programa informático indicando las recomendaciones específicas en ese individuo3.Se seleccionarán aleatoriamente otras áreas de salud con perfiles similares demográficos de población inmigrante y se les realizará una formación puntual con las recomendaciones obtenidas en el punto uno. Al final del estudio se realizará un análisis económico del mismo donde se comparará la estrategia de intervención del programa de cribado con la estrategia de no realizar ninguna intervención específica. Resultado esperado; Aumento del cribado en pacientes inmigrantes en el periodo estudiado y sensibilización de los profesionales de la Atención Primaria frente a las necesidades de salud del colectivo inmigrante

Antecedents: La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia cardíaca més freqüent i augmenta el risc d’ictus isquèmic en 4-5 vegades. L’objectiu del maneig d’aquests pacients consisteix en reduir símptomes i prevenir complicacions. La prevenció de complicacions es basa amb tractament anticoagulant oral o antiplaquetari. Existeixen dos tipus d’anticoagulants, els antagonistes vitamina K (AVK) i els nous anticoagulants (NACOs). El tractament de primera elecció són els AVK i en cas de contraindicació o mal control de la ràtio normalitzada internacional (INR) serien els NACOs. Tot i així, a la pràctica clínica s?ha observat una tendència cap a la inadequació del tractament anticoagulant en pacients amb FA no valvular.

Objectius: Avaluar la inadequació del tractament amb anticoagulants segons els criteris de l?ICS i del Ministeri, i els factors associats, en pacients amb FA no valvular.

Disseny: Estudi transversal analític, amb dades de desembre 2015.

Àmbit: Atenció Primària Institut Català de la Salut (ICS).

Subjectes: 99.390 FA no valvulars, de les quals 90.782 estan rebent un anticoagulant (87.271 AVK i 3.511 NACOs). Els pacients inclosos seran pacients diagnosticats de FA no valvular abans de desembre 2014 i en tractament amb NACOs o AVK amb control de l’INR a l’eCAP durant mínim un any.

Instrumentació i Determinacions: La variable principal és la utilització inadequada dels NACOs i AVK en pacients amb FA no valvular, basant-nos amb les recomanacions de l?ICS. Les variables secundàries són les contraindicacions dels anticoagulants, comorbiditat associada, característiques socio-demogràfiques del pacient i professional. Es calcularà la prevalença d’inadequació del tractament amb anticoagulants orals i el seu interval de confiança i s’utilitzarà un model de regressió logística per buscar possibles associacions de les diferents variables estudiades amb l?adequació o no del tractament dels NACOs i AVK administrats als pacients estudiats.

Resultats esperats: Es pretén valorar el percentatge d’inadequació del tractament anticoagulant en pacients amb FA no valvular, detectar els factors associats i fer-ne difusió las professionals.

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

L’objectiu es determinar si els resultats individuals en els estàndards de qualitat assistencial i de farmàcia poden ser explicatius de la despesa en farmàcia dels professionals i equips d’atenció primària dependents de l’Institut Català de la Salut (ICS). Es un estudi de cohorts retrospectives multicèntriques. Població a estudi: metges de família (MF) assignats als Equips de Atenció Primària (EAP) del ICS. Inclou 9 Àmbits o Direccions d’Atenció Primària amb 26 Serveis d’Atenció primària o SAP, amb un total de 283 EAP. La despesa farmacèutica i l’eficiència s’avaluaran mitjançant regressió lineal i logística respectivament ajustant per totes les variables explicatives estudiades (demanda, oferta, organització i de qualitat) en el projecte. Obtindrem dades de les bases d’Atenció Primària SIDIAP i SISAP, que recullen informació clínica dels pacients i de gestió dels professionals. L’estudi i anàlisis de les variables donarà un mapa de la realitat als EAP gestionats per l’ICS, i l’observació de la relació amb els resultats individuals i per equip amb els estàndards de qualitat assistencial i de prescripció farmacèutica permetrà relacionar el cost amb la qualitat. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora associada a qualitat. Som realistes, sabem de la dificultat tècnica i economètrica que suposa però volem obrir aquesta possibilitat que pot generar un maneig mes eficient en un marc de crisis econòmica que demanda estalvi, revaloracions de finançament de fàrmacs i ajustos pressupostaris en aspectes lligats a la prestació de serveis de salut públics

El riesgo en los pacientes diabéticos de sufrir un evento cardiovascular es de dos a cinco veces superior respecto a los no diabéticos. Por otro lado, la insuficiencia renal incrementa el riesgo de eventos cardiovasculares. La nefropatía diabética se desarrolla hasta en un 40% de los pacientes diabéticos, incrementando su riesgo de sufrir ECV. Se ha observado que la adherencia a la dieta mediterránea disminuye hasta un 25% el riesgo de ECV. Tras realizar una búsqueda bibliográfica no se ha encontrado ningún estudio que evalúe el efecto de la dieta mediterránea sobre la insuficiencia renal en pacientes diabéticos.
El objetivo principal será evaluar los posibles efectos beneficiosos de la adherencia a la dieta mediterránea sobre la insuficiencia renal en pacientes diabéticos tipo 2. Además, se intentará evaluar la relación de la dieta mediterránea con las diferentes complicaciones y factores de riesgo cardiovasculares y con el control de la diabetes tipo 2 en estos pacientes.
El estudio propuesto es transversal multicéntrico con población de Terres de l’Ebre, de Reus y Terrassa. La población de estudio será exclusivamente de diabéticos tipo 2, que se dividirán en dos grupos, los que siguen la dieta mediterránea y los que no la siguen. La insuficiencia renal se medirá con la formula MDRD4. La adherencia a la dieta se medirá con la encuesta alimentaria validada del grupo PREDIMED.

En la cardiopatia isquèmica les estatines juguen un paper fonamental en la prevenció primària i secundària. Per una correcte adequació en l’ús d’aquests medicaments, es fa necessària l’elaboració i la implementació de guies de pràctica clínica i la seva posterior avaluació.

L’objectiu principal d’aquest treball és avaluar la efectivitat de la implementació d’una guia de prescripció d’hipolipemiants consensuada entre l’hospital i atenció primària per millorar el control lipídic (LDL-colesterol) en pacients amb cardiopatia isquèmica en la Gerència Territorial de l’ICS de Terres de l’Ebre. Els objectius secundaris són avaluar l’efectivitat de la implantació de la guia en la millora de l’adequació de la prescripció de fàrmacs hipolipemiants, valorar la comorbiditat cardiovascular i la mortalitat dos anys després de la implantació de la guia i avaluar la influència de les característiques sociodemogràfiques, el tipus de fàrmacs hipolipemiants i el perfil del professional i del centre participant en el control de la LDL.

Es tracta d’un estudi d’intervenció abans després que consisteix amb la implantació de la guia mitjançant cursos virtuals i presencials impartits a facultatius d’atenció primària i hospitalària per avaluar la millora de control de LDL en els 3402 pacients amb cardiopatia isquèmica del nostre territori. S’utilitzarà el test de McNemar i es valorarà la millora de control de la LDL realitzant una anàlisi de la covariança amb regressió logística.

Objetivos 1. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en reducir la morbimortalidad en los pacientes que han padecido una enfermedad cardiovascular. 2. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en el control de los factores de riesgo y el cumplimiento de la medicación profiláctica para prevenir recurrencias. 3. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con enfermedad cardiovascular. Metodología Ensayo clínico aleatorizado, abierto, pragmático, en atención primaria. Intervención: se aleatorizarán los Centro de Salud a seguir la atención habitual en los pacientes diagnosticados de enfermedad cardiovascular (grupo control) o a implantar un Programa Integral de prevención secundaria (grupo intervención). Población: hombres y mujeres hasta 85 años de edad, diagnosticados de enfermedad coronaria y/o accidente vasculocerebral y/o enfermedad vascular periférica en el último año, y que no padezcan una enfermedad grave o terminal. Variables centrales: Acontecimientos letales atribuibles a patología cardiovascular: Acontecimientos no letales atribuibles a patología cardiovascular. Variables secundarias: Acontecimientos letales por cualquier causa Calidad de vida relacionada con la salud (SF-36)