En 2019 la Organización Mundial de la Salud (OMS) elaboró un informe en el que revisó la evidencia global que vincula las artes con la salud y el bienestar y determinó el valor potencial de las artes para contribuir a los determinantes centrales de la salud; desempeñar un papel fundamental en la promoción de la salud y ayudar a prevenir la aparición de enfermedades mentales. Existe una fuerte evidencia de que interactuar con música puede mejorar nuestra salud y bienestar. Se ha demostrado que las intervenciones y las prácticas basadas en la música, como la creación de música en grupo (cantar o tocar instrumentos musicales) y escuchar música, reducen los síntomas de depresión y ansiedad, por su capacidad para alterar el estado de ánimo y promover la formación de vínculos sociales. La creciente evidencia sugiere que las intervenciones musicales pueden ayudar a apoyar la salud mental perinatal, pueden reducir la ansiedad y el dolor del parto, los síntomas de ansiedad en el embarazo, síntomas de depresión posparto y apoyar el vínculo materno-infantil.
Por este motivo, se pretende evaluar la repercusión que puede tener en las puérperas, un grupo de postparto con intervenciones musicales.
Se ha diseñado un estudio experimental no aleatorizado con grupo control en el que se evaluará una intervención basada en la música.
Las variables de resultado son los niveles de estrés y ansiedad de las madres, los síntomas de depresión postparto, el estado de ánimo, los niveles de oxitocina, el bienestar, el vínculo madre-hijo, vínculo social y la percepción de autoeficacia en el rol materno.

Antecedentes
La población inmigrante y racializada cada vez es mayor en nuestras consultars pasando de ser un 1,6% del total en 1998 al 11,.7% en 2022. Existe una amplia evidencia amplia de las complicacoines que presentan las personas racializadas en su contacto con el sistema sanitario. El racismo actúa como eje independiente a otros y como determinante aislado de salud. Existen artículos que defienden el antirracismo como medida para obtener mejores resultados de salud y disminuir las inequidades en salud.

Hipótesis
Las personas migrantes residentes en el área Metropolitana Nord (MN) de Barcelona tienen una visión propia de las competencias culturales de los/as profesionales sanitarios/as, así como capacidad de participar en el diseño de acciones específicas para su mejora.

Objetivos
Recopilar las percepciones y propuestas para la mejora de las competencias culturales de los profesionales en salud de la MN desde la perspectiva de las personas racializadas/migradas a partir de su relación con el ámbito sanitario.

Metodología
Investigación-acción participativa en adultos racializados/migrados residentes en el área de la MN. Se recogerán las percepciones sobre la asistencia sanitaria y competencias culturales, así como las narrativas de experiencias, para poder extraer propuestas de acción antirracista específicas y medidas concretas poder revertirlas. La muestra total será de unas 80 personas e en todo el proceso de investigación (creación grupo coinvestigación, entrevistas y talleres de cocreación).

Aplicabilidad
Introducir un modelo asistencial que introduzca estrategias antirracistas contra las desigualdades. Co-crear un decálogo de buenas prácticas con perspectiva cultural y un modelo nuevo de investigación y participación desde la perspectiva de las personas (potencialmente) usuarias de la atención primaria MN. Disponer de un banco de experiencias y narrativas de este colectivo minoritario y discriminado.

Antecedents: Les societats desenvolupades s’enfronten al repte de l’envelliment i una de les iniciatives que sorgeixen des de la salut pública és el concepte d’envelliment actiu i saludable, amb ús d’eines com les TIC. Tanmateix, la bretxa digital, que afecta sobretot a gent gran, dificulta l’accés i la participació d’aquest grup de població al sistema sanitari.
Hipòtesis: L’alfabetització en salut digital a la població de 55 anys o més redueix la bretxa digital i proporciona eines que milloren l’accessibilitat d’aquestes persones al sistema sanitari.
Objectius: Proporcionar a les persones participants eines per accedir i gestionar críticament les TIC i minimitzar la bretxa digital.
Metodologia: Estudi quasi-experimental
Determinacions: monitorització ús eines digitals, enquesta satisfacció, HLS-EU-Q16, eHEALS, DigComp, qüestionari utilització internet (propi, no validat), observació no participant, grups co-creació, entrevistes semiestructurades.
Anàlisi estadística: anàlisi descriptiva i depuració base de dades. Exploració de distribució variables quantitatives. Construcció de models estadístics GEE (“Generalized Estimating Equations”), ajustats pels valors basals de les covariables. Comparació dades quantitatives amb dades grup control. Anàlisi qualitatiu seguint teoria fonamentada per elaborar explicacions temptatives de l’impacte, identificar facilitadors i barreres.
Resultats esperats: millora de l’alfabetització en salut digital dels participants, de la seva accessibilitat i participació al sistema sanitari. Reducció de la bretxa digital en salut.
Aplicabilitat i Rellevància: programa pensat per a escalar a tota l’àrea Metropolitana Nord, incorporant-lo com un recurs de salut comunitària de cada CAP. Si té èxit, facilitarà l’envelliment saludable, a través de la millora de l’autocura i l’accés a diferents recursos en salut.

Antecedents: L’associació entre els determinants socials de la salut (DSS) i la prevalença i la incidència de patologia mental ha estat extensament estudiada. En canvi, actualment trobem menys evidència sobre l’impacte dels DSS a les persones amb patologia mental establerta.
Hipòtesi: Els DSS influeixen en la salut dels adults amb patologia mental atesos a AP a Catalunya.
Objectius: Com objectius principals, avaluar l’impacte dels DSS en pacients amb diagnòstic d’ansietat, depressió i trastorn mental sever en termes de ingressos hospitalaris (1), mortalitat (2) i incapacitats laborals temporals (3). Com objectius secundaris, (4) descriure la prevalença i la incidència de patologia mental i (5) determinar el consum de psicofàrmacs per diferents regions
geogràfiques de Catalunya amb diferents DSS. Metodologia: Estudi observacional longitudinal combinant la història clínica electrònica (HCE) de Catalunya obtinguda del sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP) i indicadors socioeconòmics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). S’inclouran adults amb episodis actius de
patologia mental a l’HCE a l’inici de l’estudi i atesos a AP entre els anys 2014-2018 amb seguiment fins desembre de 2023. Com a variable dependent es determinaran el total d’ ingressos hospitalaris, de defuncions i d’incapacitats temporals per causa associada. Es determinarà la prevalença i incidència d’ansietat, depressió, TMS i nombre total d’analgèsics i psicofàrmacs
segons àrea geogràfica de Catalunya. Respecte l’anàlisi estadística, es realitzarà una anàlisi per regressió de Cox, amb variable dependent dicotòmica (morbiditat hospitalària, morts per qualsevol causa, IT per qualsevol causa). Es calcularà la raó de taxes crua i ajustada per edat, sexe i comorbiditat. Aplicabilitat i rellevància: determinació de diferències en l’impacte dels DSS en
pacient amb patologia mental entre àrees geogràfiques de Catalunya. Identificació de poblacions vulnerables i impacte sobre la priorització de recursos sanitaris.

The implementation of screening programmes for migrants requires innovative and integrated approaches to provide more efficient and cost-effective services while optimizing scarce health resources. COVID-19 pointed out the need for innovative methods to improve the detection of emerging and re-emerging infections, particularly in mobile populations. ISMiHealth is a new personalized and digital screening software tool consisting of a clinical decision support system, integrated in the electronic health record (EHR) system of primary care centres. It identifies individuals with a foreign origin at risk for targeted conditions by using routinely collected data (country of birth, sex and age) and makes real-time prompts to health professionals. The tool helps health professionals to follow best-practice recommendations in migrant screening strategies while considering individual characteristics of patients.
The software has been piloted, optimized and undergone preliminary testing of the effectiveness and feasibility through a pilot cluster control randomized trial in Catalonia, Spain (2018). The results showed that ISMiHealth was highly effective, with a monthly increase in the detection rate of key infections, as well as feasible and acceptable by health professionals. The intellectual property of the tool was protected by using Block-Chain technology for registering the software by means of copyright (December 2019) and a co-ownership and exploitation agreement has been signed between three institutions to further validate the tool. Currently, we are validating the ISMiHealth software through a feasibility, health impact and cost analysis study throughout Catalonia, and we are scaling it up to another health system in Spain (Andalusia). The aim of this project is to develop a regulatory roadmap, a business plan of the ISMIHealth software tool, and to scale it up to other health systems, facilitated by an application programming interface (API). The project will have a health and societal impact in migrants since ISMiHealth will improve the healthcare delivery process by enhancing early diagnosis of certain conditions. It will contribute to the sustainability of health systems by reducing costs due to early detection and treatment, will harnesses the power of real-world data collected in routine care systems, and will create an enabling environment for health care transformation with a clear benefit for citizens and indirect consequent benefits to society.

Health systems face a time of unprecedented change, with spiralling costs, increasing cultural disparity in access to healthcare and research, and an infrastructure that is decades old. Today, telehealth is a realistic alternative making care and research more accessible and personalised with less burden to better support the most vulnerable in our society. The ability to test and monitor for illnesses using Patient Centric microSampling (PCmS) is at the centre of this reform.
This proposal is designed to build upon existing pilots and knowledge, then collaborate cross-sectorially to co-create and test the logistics, infrastructure and tools required to make PCmS a core healthcare tool and an acceptable alternative to venous blood-draw across Europe. This project aligns with many IHI’s objectives focusing on cross-sectorial collaboration, emphasising patient and enduser-centric co-design of outputs, harmonised regulatory and data generation approaches enhancing the potential of digital innovations in healthcare, while aiming to reduce the environmental footprint during the project and in final outputs to ensure that the expected long-term impact is a reachable reality that will deliver significant benefit to the community and address unmet public health needs at scale.
Specifically the objectives are to:
1) Create an optimised ‘Gold Standard’ infrastructure and workflow for PCmS across Europe as a proven and reliable alternative to venipuncture
2) Create a harmonised and clear regulatory and HTA pathways, standards and acceptability, measures and cost-benefit models across Europe
3) Gather definitive evidence to draw a citable ‘line in the sand’ for future research to support decisions to integrate PCmS into decentralised trials and care pathways
4) Foundation for future: Enable access to the developed PCmS scientific findings, tools and assessment measures for rapid uptake and integration of PCmS approaches into decentralised clinical studies and healthcare

Antecedents: La transició de la cura pediàtrica a l’atenció d’adults dels joves amb malalties cròniques (YICC) és un procés de risc que requereix planificació, coordinació i suport continu. A Espanya, l’evidència es limita a pocs estudis i no existeixen eines digitals que integrin la família ni que capturin de manera estructurada les seves necessitats. Aquest buit és especialment crític en dues condicions d’elevada prevalença i impacte sociosanitari: la diabetis tipus 1 (DT1) i l’obesitat. L’adopció de tecnologies de processament de llenguatge natural (NLP), ofereix l’oportunitat de generar informes personalitzats i plans de transició basats en les vivències reals de les famílies, millorant així l’adhesió i els resultats en salut.
Hipòtesi: El desenvolupament col·laboratiu d’eines digitals, dissenyades per i per a professionals sanitaris, joves i cuidadors, serà acceptable, usable i rellevant, i facilitarà la identificació de necessitats, la presa de decisions compartida i la creació de plans de transició personalitzats.
Objectiu Principal: Comprendre les necessitats i preferències de joves (13-20 anys) amb DT1 o obesitat i dels seus cuidadors al llarg del procés de transició assistencial.
Objectius específics:
1. Analitzar el paper actual de les tecnologies digitals en el suport a joves i cuidadors.
2. Detectar necessitats no cobertes susceptibles de ser abordades amb programes digitals de suport familiar i eines de síntesi per als clínics.
Metodologia
Disseny: observacional i transversal.
Mostra: 32 famílies amb DT1 i 32 amb obesitat (n = 64 participants), reclutades per conveniència en un hospital terciari i en centres d’atenció primària durant setembre-desembre 2025.
Recollida de dades:
-Quantitativa: qüestionaris sòcio-demogràfics, clínics, qualitat de vida, salut mental, preparació a la transició, estigma i suport social.
-Qualitativa: entrevistes semi-estructurades gravades i transcrites (AWS Transcribe) amb joves i cuidadors; sessions de co-disseny amb professionals per elaborar plans de transició.
Anàlisi:
1)Estadística descriptiva de les variables quantitatives.
2)Anàlisi temàtica inductiva de les transcripcions amb triangulació metodològica. Els resultats alimentaran dos casos d’ús de NLP dins la plataforma Adhera Caring Digital Solution-Transition (ACDP-T):
-Generar narratives personalitzades a partir d’Històries Familiars en primera persona.
-Produir informes de necessitats i plans de transició per a professionals clínics.
Aplicabilitat:
Els models NLP s’integraran en l’ecosistema Adhera, ja desplegat en altres patologies cròniques, proporcionant:
-Guies de coaching familiars individualitzades.
-Resums clínics automàtics que faciliten la coordinació pediatra-adult.
-Continguts educatius adaptats que milloren la motivació i l’autogestió.
Rellevància:
El projecte avança en el procés de transició assistencial a Espanya tot incorporant:
-Un abordatge centrat en la família que cobreix tant DT1 com obesitat.
-Metodologies àgils de recerca digital i disseny participatiu per garantir viabilitat i sostenibilitat.
-Evidència preliminar sobre acceptabilitat i usabilitat d’eines digitals per a la pràctica clínica real.
S’espera que els resultats millorin l’adhesió terapèutica, redueixin complicacions i serveixin de model exportable a altres condicions cròniques i entorns sanitaris.

Antecedents: Les inequitats socials en salut, els estereotips o el desconeixement en la clínica envers el col·lectiu trans* contribueixen a empitjorar la salut de les persones trans*. L’escassa bibliografia sobre aquesta població, aprofundeix en salut mental i infeccions de transmissió sexual, existint un buit epistemològic quant a altres temàtiques, i en la conceptualització de les persones trans* com a subjecte actiu davant les seves pròpies narratives de salut.
Pregunta de recerca: Quines són les experiències, necessitats i demandes de les persones trans* cap als serveis d’Atenció Primària? Objectiu Principal: Explorar les experiències, necessitats i demandes en l’àmbit de l’atenció primària del col·lectiu trans* que viu a la província de [no s’especifica per a preservar l’anonimat tal i com demana la convocatòria]. Mètodes: estudi qualitatiu amb perspectiva interseccional, mitjançant grups triangulars de 3-4 participants. Es pretén aconseguir una mostra de 18-25 persones fins aconseguir una saturació de la informació. Es realitzarà una anàlisi temàtica amb la finalitat de respondre als objectius plantejats. Aplicabilitat i Rellevància: Donada l’absència de bibliografia sobre la salut d’aquest col·lectiu aquest estudi servirà com a base de futures recerques. Els resultats obtinguts es podrien traslladar a la pràctica assistencial mitjançant la formulació de protocols adaptats a les realitats trans* amb la conseqüent millora d’atenció i prevenció de la iatrogènia, comportant un estalvi dels costos d’atenció.
Resultats esperats: generar nou coneixement esdevinguin palanca de canvi per a afrontar el cissexisme en el sistema públic de salut i avançar cap a una pràctica clínica d’excel·lència per a totes les persones, també les trans*.

This project aims to optimise coordination between primary and specialist care to improve home care for children with
complex chronic conditions using technology that is tailored to their needs. This is expected to reduce the number of
emergency consultations, admissions and average length of stay in hospital.
Specific objectives include
1. To identify the measures that would facilitate the future implementation of this model and technology in other European
countries, taking into account the differences in healthcare systems and technological developments.
2. To replicate the coordination model between children’s hospitals and primary care centres in other European countries,
testing its feasibility, logistics and acceptance from a multi-stakeholder approach (professionals, patients, families, IT
teams).
3. To increase the integration of relevant information and digital technologies to achieve better health outcomes in this
specific population.
The target population is children with complex chronic conditions and/or palliative care needs at home. Caregivers will
be provided with a set of home monitoring devices personalised to each patient’s needs to perform the appropriate
biomedical measurements at home. Healthcare professionals will develop a shared, individualised care plan for each
patient, ensuring that care is participatory, focused on the patient’s needs and comprehensive across different levels of
the healthcare system. Coordination between primary and specialist levels will be facilitated by a cloud platform that will
receive real-time home monitoring data, process this data and generate appropriate alerts in the event of deviations in
health parameters. Data from the cloud platform will be available to both levels of care, enabling early intervention to
prevent exacerbations and complications according to the shared individualised care plan.

SPINE-SYNC és un projecte cofinançat per la Comissió Europea l’objectiu del qual és millorar el tractament de l’escoliosi mitjançant una millor comunicació entre els diferents nivells d’atenció sanitària. L’escoliosi és una afecció que afecta molts adolescents i que no rep l’atenció que mereix (Cheng et al, 2015; Jonson et al, 2018).
El projecte desenvoluparà una plataforma innovadora (prova de concepte) que té com a objectiu millorar el tractament de l’escoliosi promovent un model d’atenció més centrat en el pacient. La plataforma transformarà la relació entre els pacients, les famílies i els professionals sanitaris, proporcionant una atenció més personalitzada i empoderant als usuaris. Encara que existeixen eines i plataformes similars, actualment no hi ha cap plataforma que abordi simultàniament les necessitats de totes les parts implicades. S’espera que aquesta plataforma compti amb diferents interfícies personalitzades (per a pacients, familiars/cuidadors i professionals) en les quals cada usuari pugui trobar els recursos que li resultin útils per a mantenir-se informat sobre aquesta afecció. A més, es preveu un mòdul per a facilitar la comunicació entre professionals i pacients i entre els propis professionals, juntament amb un mapa del recorregut del pacient que hauria de facilitar el tractament de l’escoliosi i les visites de seguiment.
A través d’un enfocament de co-creació (Vargas et al, 2022), la primera fase de SPINE-SYNC consistirà a formar grups de pacients, familiars/cuidadors i professionals sanitaris per a debatre conjuntament les seves necessitats i idees per al desenvolupament d’eines digitals que seran útils en el desenvolupament final de la plataforma SPINE-SYNC. La segona fase consistirà en un estudi pilot en el qual cada participant serà assignat aleatòriament a un grup que utilitzarà la plataforma desenvolupada o a un grup que no el farà. L’estudi pilot té com a objectiu avaluar l’eficàcia, la viabilitat i l’acceptabilitat de la plataforma.
L’objectiu general d’aquest estudi és dissenyar conjuntament, desenvolupar i posar a prova la plataforma per a facilitar l’alfabetització sanitària, la comunicació i la col·laboració entre els diferents nivells d’atenció.