There is there is limited high-quality information regarding physical activity, sedentary behaviour and dietary habits focusing on adolescents from socially disadvantaged settings. Therefore, there is a limited number of public health and educational policies specifically designed for this population group. The ePlatform for Promoting Health in Schools, the ePro-Schools project, will address both knowledge gaps in the state-of-theart.
ePro-Schools will evaluate high-quality epidemiological data to identify the determinants of physical activity, sedentary behaviour and dietary habits as well as to which extend these lifestyle behaviours are associated with physical and mental health in adolescents from socially disadvantaged settings.
Furthermore, ePro-Schools will co-design, pilot and evaluate an evidence-based modular eHealth intervention platform to promote physical activity and healthy eating, and reduce time in sedentary behaviours.
A profound co-creation process, including marketing survey and focus groups with adolescents, teachers,
school directors and policy makers together with the adaptation of previous interventions conducted by the consortium members will support the development of the platform.
The ePro-Schools platform will contain modules for adolescents and their parents, teachers and school administration. Although the platform will be implemented through schools, it will include contents to be implemented outside the schools setting.
By evaluating register-based and cohort data, we will identify schools that have adolescents from socially disadvantaged settings to conduct a randomised controlled trial in those schools to test the ePro-Schools platform.
Using implementation science methodology, ePro-Schools will co-design transferable evidence-based practices and methodologies and guidance for scaling up the platform with policymakers and stakeholders as well as informing specialists, policymakers and the general public.

Antecedents:
La tasa de incidencia de la infección por COVID-19 se ha relacionado con el hacinamiento (mayor densidad de población y recintos cerrados).
Hipòtesis:
La variable ruralidad se podría comportar como factor protector frente al contagio poblacional.
Objectius:
Analizar si la variable “ruralidad” disminuyó el riesgo de contagio por COVID 19 durante la primera ola de COVID-19.
Metodologia:
Diseño: estudio retrospectivo, observacional sin medicamentos. Población: población adscrita al ABS Balaguer así como población visitada por la Unidad de COVID del ABS Balaguer. Muestra: pacientes con diagnóstico CIE-10 “B34.2 Infección per coronavirus no especificada” incluidos en base de datos externa realizada entre marzo y mayo de 2020. Debido a la estrecha relación entre la variables residencia de ancianos-mortalidad eliminaremos la primera para evitar sesgos. Criterios de inclusión: PCR SARS-CoV-2 positiva y/o certificado de defunción con causa de exitus por infección por COVID-19 o por posible infección por COVID-19. Criterios de exclusión: Menores de 20 años. Pacientes que vivían en residencias de ancianos.
Aplicabilitat i Rellevància:
Los resultados de este estudio ofrecerán una visión más precisa de lo que ocurrió durante la primera ola de COVID-19 y permitirán establecer políticas sanitarias en el ámbito rural en todo tipo de infecciones con comportamiento similar al COVID-19. P.e Politicas vacunacionales y estrategias de tratamiento; políticas de intervención poblacional relacionadas con medidas de aislamiento territorial, intervención comunitaria etc.

Antecedents: Una de les principals característiques del Long Covid (LC) és la
discapacitat generada pels símptomes persistents i la manca d’abordatge
d’aquests, derivant a la disminució de la percepció de qualitat de vida i estat
emocional. En aquest context i amb l’objectiu d’oferir una atenció sanitària
integral al pacient LC, des d’Atenció Primària(AP) es planteja una aplicació d’un
Programa d’Educació Sanitària Grupal(ESG), la qual seria liderada per infermeria
i els referents de benestar emocional.
Hipòtesis: Els pacients diagnosticats de LC poden millorar la percepció de la
seva qualitat de vida i estat emocional després de participar en un Programa de
ESG.
Objectius: Avaluar l’efectivitat d’un Programa de ESG en pacients LC a la ciutat
de Lleida.
Metodologia: : Estudi prospectiu cas-control aparellat (variables sexe i edat). La
grandària de la mostra és de 46 participants (23 per grup) que compleixin els
criteris d’inclusió definits.
Determinacions: Percepció de qualitat de vida, percepció estat de salut,
benestar emocional, grau de satisfacció.
Anàlisi estadística: L’anàlisi de les dades es realitzarà mitjançant el programari
informàtic d’anàlisi estadística R, versió 4.1.2. i les variables s’estudiaran amb
les seves corresponents proves paramètriques i no paramètriques per a la seva
anàlisi.
Aplicabilitat i Rellevància: Després de verificar la hipòtesi a través dels
resultats estadísticament significatius es podrà afirmar que l’aplicació de l’ESG
dirigida als pacients LC, aporta beneficis en la qualitat de vida i benestar
emocional de la persona. De manera que la intervenció plantejada i els seus
resultats permetran donar pas a millores en futures intervencions.

Antecedentes:
Los trastornos hipertensivos del embarazo son una de las principales causas de morbilidad y mortalidad materna y fetal en todo el mundo y potencialmente una amenaza crítica para la salud materna e infantil.

Hipótesis:
Las posibles diferencias étnicas en la prevalencia de la hipertensión pueden tener repercusión en la salud materno-fetal.

Objetivos:
Analizar los trastornos hipertensivos en el embarazo en la región sanitaria de Lleida durante 7 años y su efecto sobre la gestación, el parto y el recién nacido.

Metodología:
Estudio observacional de cohortes retrospectivo en mujeres embarazadas en el período comprendido entre los años 2012 y 2018.

Aplicabilidad y relevancia:
La hipertensión en el embarazo se asocia con un mayor riesgo de morbi-mortalidad materno infantil. El conocimiento de las posibles diferencias étnicas nos puede llevar a mejor abordaje de esta patología.

Antecedents: La pandèmia per COVID-19 ha deixat després del seu pas una pandèmia de salut mental en la qual gran part de la població s’ha vist afectada, entre ells, els adolescents i joves, població diana del Programa Salut i Escola d’Atenció Primària.
Hipòtesis: El nombre total de visites i la tipologia de demandes en consulta oberta han augmentat i variat durant el període comprès entre el 2018 i el 2022.
Objectius: Analitzar l’evolució de la consulta oberta del Programa Salut i Escola durant el període comprès entre 2018 i 2022, pre i post pandèmia.
Metodologia: Disseny observacional transversal. La grandària de la mostra inclou a tots els usuaris de la consulta oberta. Les variables dependents de l’estudi corresponen als motius i submotius de consulta que es recullen en el registre de la consulta oberta a través del programa eCAP. Les variables independents inclouen l’àrea bàsica sanitària, centre educatiu, curs escolar, edat, sexe i nivell socioeconòmic per àrea bàsica.
Determinacions: Els resultats esperats són augment del nombre de visites en consulta oberta després de la pandèmia, així com l’increment de consultes sobre les temàtiques relacionades amb la salut mental.
Anàlisi estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva i una anàlisi segmentada comparant el període pre i post pandèmia. S’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.1.2.
Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d’aquest estudi pretenen ser d’interès per a orientar futures intervencions en l’àmbit educatiu des del Programa Salut i Escola.

La salut mental de la població infantil i juvenil que viu a Catalunya ha empitjorat de forma clara durant els darrers anys, i de manera específica, els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un dels problemes de salut mental que s’han incrementat més en aquesta població. En aquest àmbit, les arts poden contribuir a la millora de la salut i el benestar, concretament a Catalunya, l’Institut Català de la Salut ha creat el Programa Assistencial d’Expertesa Assistencial (PADEICS) d’Arts en Salut, amb l’objectiu d’analitzar, reflexionar i assessorar projectes que pretenen utilitzar les arts en la pràctica assistencial. Tanmateix, fins a data d’avui a Catalunya no s’ha realitzat cap intervenció on s’hagi abordat la problemàtica de la percepció del cos en adolescents mitjançant una metodologia d’intervenció pròpia d’arts en salut. En aquest context sorgeix l’objectiu d’aquest estudi que consisteix a crear una intervenció d’Arts en Salut per adolescents relacionada amb el cos anomenada “El cos és el meu enemic?” i avaluar-ne la factibilitat, sent la hipòtesi del projecte que la intervenció dissenyada serà factible i tindrà un impacte positiu en el benestar emocional d’adolescents que viuen a Cerdanyola del Vallès.
Quant a la metodologia de l’estudi, consisteix en un disseny assaig pilot de factibilitat, aleatoritzat, controlat, de dos braços, del programa anomenat anteriorment. La població d’estudi estarà formada per 30 adolescents residents al barri de Canaletes-Fontetes de Cerdanyola del Vallès d’entre 14 i 16 anys que es dividirà en un grup cas i un grup control. Al grup cas se li aplicarà la intervenció que consisteix en un protocol de 9 sessions dissenyat de manera conjunta per professionals del Museu d’Art de Cerdanyola, el Centre d’Atenció Primària Canaletes-Fontetes i l’empresa Adhoc Cultura i les sessions s’impartiran a les instal·lacions del Museu.
Pel que fa les variables mesurades, s’estudiaran les variables relacionades amb els procediments de l’estudi (reclutament, aleatorització i mesures d’impacte), la implementació (adherència i fidelitat) i l’impacte percebut. Respecte l’anàlisi, es farà un anàlisi quantitatiu dels procediments de l’estudi i de la implementació mitjançant tècniques d’estadística descriptiva. L’anàlisi dels impactes percebuts es farà mitjançant tècniques d’estadística analítica amb el programa informàtic SPSS. A més, paral·lelament també es tindran en compte dades qualitatives.
Els resultats permetran avaluar els procediments de l’estudi, la implementació de la intervenció i els impactes percebuts en els participants. De manera global, el projecte pretén generar dades que permetin la replicació de la intervenció i la realització d’assaigs clínics en el futur que puguin avaluar la seva efectivitat i informar decisions relatives a la seva implementació.

Antecedents: Com a espais de convivència, d’oci o de vida quotidiana, els espais públics formen part important del dia a dia. Són llocs de construcció de la ciutadania i de trobada social. Un lloc públic es considera saludable tenint en compte: seguretat, mobilitat adequada i l’accessibilitat. Disposar d’espais que transmetin emocions positives al llarg de l’activitat diària de la població pot contribuir a millorar el benestar emocional del conjunt de la població. Un espai públic que transmeti emocions negatives pot suposar riscos vinculats a la salut mental, limitar la mobilitat, generar o aguditzar problemes vinculats amb l’ansietat, la irritabilitat o la desesperança.

Hipòtesis: Tenir uns espais públics inclusius pot millorar la qualitat de vida en població amb malalties cròniques, així com, augmentar el seu benestar emocional.

Objectius: Analitzar les repercussions que l’espai públic genera en termes de benestar emocional i salut mental amb l’objectiu d’identificar pautes que permetin crear espais públics més inclusius.

Metodologia: Estudi observacional transversal descriptiu, durant el 2023-2025
Es realitzarà una convocatòria amb els grups de persones objectes d’estudi en un emplaçament públic del municipi i es farà una presentació del projecte. La participació en el disseny es realitzarà quan s’hagin localitzat els grups de persones que hi participaran i es tingui un coneixement detallat de les zones urbanes on es farà l’estudi. Finalment, en l’etapa de simulació, es donarà la possibilitat a determinats grups focals amb població amb patologia crònica per tal de saber si s’adequa a les seves necessitats Les variables estudiades provindran d’una base de dades creada a partir dels registres de la banda cardíaca que mesura la freqüència cardíaca, la localització GPS i la gravació del recorregut amb ulleres enregistradores d’imatge i àudio. S’analitzaran registres mèdics de la història clínica informatitzada i registres del quadern de recollida de dades (QRD).

Criteris de selecció: persones amb malestar emocional amb el diagnòstic de trastorn adaptatiu o síndrome ansiosa-depressiva, jubilats majors de 65 anys, persones amb soledat no volguda, persones immigrants residents al municipi i persones amb patologia crònica: obesitat, DM, MPOC, cardiopatia isquèmica.

Determinacions: les emocions en l’espai públic a partir de registres d’una banda cardíaca (dissenyada per mesurar la freqüència cardíaca), localització GPS i gravació del recorregut amb ulleres enregistradores d’imatges i àudio. A més a més, es valoraran registres mèdics de la història clínica informatitzada i registres del quadern de recollida de dades (QRD).

Anàlisi estadística: L’eina International Affective Picture System (IAPS) i el self assesment manikin (SAM) s’explotaran estadísticament. Concretament, l’IAPS servirà per calibrar la reacció a les emocions. El SAM, per comparar l’estat emocional percebut. Les dades del relat final, del mapa mental i de les ulleres enregistradores s’explotaran qualitativament a partir de la georeferenciació de la informació identificada. La freqüència cardíaca s’explotarà agrupada en finestres mòbils de 60 segons. D’aquesta manera, seguint les recomanacions de la bibliografia existent, s’eviten algunes alteracions puntuals i es mesuren les tendències. Les dades seran georeferenciades i explotades cartogràficament a través d’eines com densitats de Kernel o la distància inversa ponderada (IDW). L’objectiu final és identificar clarament els espais on es genera l’emoció, tant a nivell de percepció subjectiva com de mesura quantitativa. La comparació d’aquests dos valors ha de permetre localitzar espais dissonants: llocs on es generen situacions que afecten al benestar emocional de les persones en l’espai públic.

Aplicabilitat i Rellevància: En primer lloc, analitzar com planificar una ciutat més amable amb els ciutadans, així com, obtenir dades que permetin quantificar com la ciutat pot influir en la qualitat de vida de les persones. D’aquesta manera es podrà adaptar l’itinerari creant una guia d’espais públics òptims per tractar les patologies relacionades amb el benestar emocional i la salut mental

Una simulació clínica és la imitació el més real possible d’una situació clínica, amb el propòsit d’entrenar per tal d’aprendre de la mateixa en un entorn de seguretat amb l’objectiu de comprendre-la i millorar-la quan realment succeeixi en la pràctica assistencial. En el seu ús a nivell de formació pre i postgrau (bàsicament en l’àmbit hospitalari) ha demostrat millorar la satisfacció i confiança dels alumnes, la retenció del coneixement adquirit a llarg plaç, la seguretat del pacient i la comunicació i treball en equip. Realitzar aquesta activitat formativa en el propi centre de treball dels professionals (Simulació Clínica in situ) reforça la pràctica i l’aprenentatge de les habilitats no tècniques. De totes maneres, en l’àmbit de l’Atenció Primària el seu ús és limitat, i sovint sense respectar la metodologia que la caracteritza (prebriefing-simulació-debriefing), que és clau per garantir el major benefici. A més, realitzar les simulacions in situ poden interferir en l’activitat laboral diària d’un centre d’atenció primària, limitant per tant la seva viabilitat.
Hipòtesi
L’ús de la metodologia de SIM in situ aplicada a la formació en Codi IAM i Codi Ictus a l’AP és viable i millora les habilitats clíniques i no clíniques dels professionals d’Atenció Primària.
Objectiu general
Avaluar l’eficàcia i viabilitat d’un programa de formació en Codi IAM i Codi Ictus basat en la metodologia de SIM in situ.
Mètodes
Estudi d’implementació mitjançant metodologia mixta.
– Estudi quantitatiu en forma d’estudi observacional analític basat amb un qüestionari pre-post amb grup de comparació en el que s’avaluen habilitats tècniques i no tècniques, així com en el Simulation Based Training Quality Assurance Tool (SBT-QA10), que analitza l’experiència de la simulació des de la perspectiva del l’aprenent.
– Estudi qualitatiu basat en els preceptes de la Grounded Theory (Teoria Fonamentada) mitjançant: o Grups focals amb professionals sanitaris i no sanitaris
o Entrevistes individuals amb càrrecs directius).
o Observacions durant el desenvolupament de l’activitat formativa.
Resultats esperats
S’espera demostrar que utilitzar la metodologia de les simulacions clíniques in situ desperta un interès significatiu entre els professionals sanitaris.
Per altra banda, s’espera que aquesta metodologia i la seva aplicació in situ tingui una bona acceptació per part dels professionals..

Social Prescribing (SP) is an innovative solution to bridging the gap between primary health care and non-clinical supports and
services within the community. SP enables general practitioners who identify health-related social problems to refer patients to a socalled link worker. The link worker provides personalized support and helps these patients to access community resources by
addressing any barriers that may exist. SP is an approach to integrate health and social care and strengthen community orientation.
SP thereby mitigates the effects of social determinants of health on health outcomes. However, SP has not been tailored to the needs of people in vulnerable situations yet and the effectiveness of SP to improve their access to health and care services remains unknown.
The overall objective of SP-EU is to assess the potential of SP to promote and improve access to health and care services for people in vulnerable situations, focusing on three primary target groups: LGBTIQ persons, refugees and first-generation immigrants and older adults living alone.
SP-EU follows a mixed-methods approach: SP adaptations will be co-created with the target groups, to adapt them to their specific
needs and social contexts. A pragmatic randomized controlled trial will assess the effectiveness of the adapted SP to improve access by randomizing 1,776 patients in eight EU countries to receive SP or care as usual. A qualitative analysis in five European countries will explore enabling and limiting factors to the implementation of SP from different stakeholders’ perspectives. Additionally, we will communicate and disseminate results and translate them into policy action.
SP-EU will enable health care systems to implement SP as a scalable, safe, cost-effective and people-centred solution to provide equal access to sustainable care. Thus, SP-EU will enable the transformation of European health care systems to equitable, communitybased, people-centred and integrated health care.