OBJETIVO. El objetivo general del estudio es caracterizar a los pacientes con fractura de cadera y describir su tratamiento y compararlos con el resto de pacientes con tratamiento osteoporótico. Describir en qué se diferencian los pacientes tratados y no tratados con fármacos para la osteoporosis. METODOLOGÍA. Estudio observacional transversal, en la población adulta del SAP Muntanya de Barcelona (población asignada de 364.350 habitantes). 2 grupos de comparación: a) Personas de 65 años o más con fractura de cadera el año 2020 (muestra proporcionada por CatSalut periódicamente para seguimiento de objetivo del Contrato del CatSalut). b) Personas de 65 años o más: tratadas con fármacos para la osteoporosis. Todos los tratados con prescripción activa. La recogida de datos a partir de la identificación de los pacientes se hará de ecap-estación clínica de trabajo en atención primaria y se realizará una extracción pseudoanonimizada de los datos. Variables. Se recogerá información de variables sociodemográficas, equipo de atención primaria y código del profesional (médico/enfermería) a quién está asignado, institucionalización (si está en residencia geriátrica), número de visitas el último año. Asimismo se recogerá información de los problemas de salud: fracturas (localización, intervención quirúrgica, fracturas por fragilidad), osteoporosis, paciente en ATDOM (programa de atención domiciliaria), diabetes 1 y 2, anorexia, bulimia, malnutrición crónica, malabsorción, patología tiroidea, patología respiratoria, virus de la inmunodeficiencia humana-VIH o síndrome de inmunodeficiencia adquirida-SIDA, artritis reumatoide, lupus, enfermedades inflamatorias intestinales, enfermedades neurológicas (demencia, Parkinson, esclerosis múltiple), trasplante de órganos, hipogonadismo, enfermedades hepáticas crónicas, hipocalcemia, enfermedades esofágicas o disfagia. La clasificación utilizada para el registro de problemas de salud es el CIE-10 de la OMS. Asimismo, conocer si el paciente está catalogado como PCC (paciente crónico complejo), MACA (paciente en etapa de final de vida) y el GMA (agrupador de comorbilidad, grupos de morbilidad ajustados del Departamento de Salud). Se recogerá información sobre actividad física, inmovilidad, consumo de alcohol y tabaco, escala de Barthel (grado de dependencia de actividades de la vida diaria), índice de comorbilidad de Charlson, función renal, índice de masa corporal-IMC, examen cognoscitivo (Lobo, Pfeiffer). La función renal se medirá con el filtrado glomerular (FG), siguiendo los estándares actuales de los laboratorios del Institut Catalá de la Salut. Densidad mineral ósea con valores de Tscore y localización (columna lumbar, cuello femoral o cadera). ? Tratamientos farmacológicos que pueden ser causa de osteoporosis secundaria: glucocorticoides sistémicos (H02), antidepresivos (N06A), antiepilépticos (N03), inhibidores de la aromatasa (L02BG), 17-acetato de medroxiprogesterona (G03AC06, G03DA02, L02AB02), agonistas de GnRH (H01CA y L02AE), inhibidores de la bomba de protones (A02BC). ? Tratamiento farmacológico para la osteoporosis. Se considerarán los siguientes tratamientos: bifosfonatos solos (subgrupos M05BA-bifosfonatos solos y M05BB-bifosfonatos en combinación de la clasificación ATC de la OMS), denosumab (M05BX04), teriparatida (H05AA), moduladores de los receptores de estrógenos como raloxifeno DOCUMENTO 2 4 SolRecerca2021_OSTEOPOROSI_31082021_net.doc (G03XC01) y bazedoxifeno (G03XC02), calcio (A12AA calcio solo y A12AX-combinaciones con vitamina D) y vitamina D y análogos (A11CC). Se recogerán tratamientos actuales y previos. ? Polifarmacia o polimedicación. Analizaremos el consumo a partir del número de principios activos según código ATC, definiendo la polifarmacia o polimedicación por la prescripción de 5 o más principios activos y la «extrema» a partir de 10 principios activos. Cálculo del tamaño de la muestra y proceso de análisis. No se realizará ningún càlculo formal del tamaño de la muestra. Se hará inicialmente un análisis descriptivo según características sociodemográficas, clínicas y tratamiento farmacológico y seguidamente por subgrupos: fracturas (si/no), PCC, MACA e institucionalizados y se hará por grupos de edad (65-74, 75-84, ?85) y por género, así como tipo de tratamiento (sin tratamiento, calcio y/o vitamina D, bifosfonatos, denosumab, teriparatida). Asimismo se tendrán en cuenta el número de fármacos (principios activos), la complejidad según código y número de enfermedades del GMA y el número de visitas realizadas el último año. ? Para analizar la adecuación se hará una primera valoración que tendrá en cuenta: – Riesgo de fracturas (alto, moderado, bajo) – Valores de DMO (Tscore y localización) – Tiempo en tratamiento – Contraindicaciones al tratamiento. – Fármacos potencialmente inapropiados en personas mayores. – Fragilidad/multimorbilidad: PCC, MACA, agrupador GMA, … Se construirà un algoritmo de decisión tras esa primera valoración. Resultados esperados. Se espera documentar que existen diferencias importantes entre pacientes en tratamiento para la osteoporosis y los no tratados y, específicamente en la muestra de personas con antecedentes de fractura de cadera y que esas diferencias pueden estar justificadas por el estado de fragilidad y comorbilidad de las personas. Por tanto, nos permitirá dimensionar si los tratamientos para la osteoporosis están bien instaurados o no en el momento de la evaluación, y hacer propuestas de mejora hacerlas de forma multidisciplinar. El proyecto, por tanto, se enmarca en un proyecto de mejora de la calidad asistencial, quiere promover el uso efectivo, seguro y saludable de los medicamentos para la osteoporosis, quiere promover un uso eficiente de los recursos y el trabajo multidisciplinar.

Antecedents: Les ferides cròniques suposen un greu problema de salut amb importants repercussions d’impacte sobre la seva qualitat de vida, morbi-mortalitat i consum de recursos. Per tal de minimitzar aquests efectes s’estan portant a terme diferents intervencions, una d’elles és la implementació d’unitats Telecura.
Hipòtesi: La Telecura redueix el temps de curació de les ferides de llarga evolució d’etiologia venosa i/o neuropàtica.
Objectius: Comparar l’evolució de les úlceres d’etiologia vascular venosa i neuropàtica en el territori que té accés al sistema «Telecura» respecte al territori que no hi té accés.
Metodologia: Estudi de seguiment de cohorts multicèntric per conglomerats, no concurrent (l’inici de la malaltia ja està present), sobre la disponibilitat de la Telecura. Es comparen resultats de seguiment de dos grups de pacients segons pertanyin a una zona (cohort) amb possibilitat de derivació al servei del telecura o no. La valoració inicial i l’evolució de les ferides es farà mitjançant l’escala Resvech v2.0.
Població de referència: Persones amb ferides cròniques d’etiologia vascular venosa i/o neuropàtica del territori.
Criteris d’inclusiö: Persones que acudeixin als EAP o bé en atenció domiciliària que presentin una o múltiples de les lesions descrites.
Àmbit: Població atesa pels EAP de la DAP MN de l’ICS.
Subjectes: Tots els pacients que compleixin criteris d’inclusió acordats.
Període: maig 2022- febrer 2023.

La depressió i l’ansietat són trastorns que s’associen a una major multimorbiditat. En la nostra societat, trobem que en els pròxims anys tindrem una població més envellida, i per tant, augmentarà el número de patologies cròniques. Tenim un 5% de la població, que tenen malalties cròniques amb simptomatologia de difícil maneig, que realitzen moltes visites en l’atenció primària, consumeixen més fàrmacs i requereixen de més ingressos hospitalaris i visites a urgències a diferencia de la resta de població, catalogats com a pacients crònics complexes. Per l’abordatge en l’atenció sanitària, és coneix el benefici d’una atenció integral. Però, a conseqüència de la poca informació al respecte de l’estat emocional d’aquest grup de pacients, es considera important, fer una avaluació per conèixer el grau d’ansietat i depressió, per seguidament, valorar una intervenció psicològica adient, ja que la hipòtesi de la investigació és conèixer la prevalença d’ansietat d’alta severitat i/o depressió és elevada entre els pacients crònics complexes o amb malaltia avançada de difícil maneig i malaltia avançada de les unitats de cronicitat dels centres d’atenció primària. A més, analitzar la relació entre l’edat, gènere, centre de salut, ús de psicofàrmacs, índex de fragilitat, malalties rellevants (Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), Insuficiència cardíaca(ICC), malalties osteomusculars i Insuficiència renal crònica (IRC)), Escala Barthel, temps catalogats com a PCC, número de patologies cròniques i grau d’ansietat i/o depressió.
El disseny d’aquesta cerca segueix un mètode quantitatiu, no experimental transversal descriptiu. Els participants són pacients inclosos en les Unitats de Cronicitat dels centres d’atenció primària de Santa Coloma de Gramenet. Per tal d’avaluar el grau d’ansietat i el trastorn depressiu s’han escollit els següents instruments: Beck depression Inventory II (BDI) i Beck Anxiety Inventory (BAI). Per l’anàlisi de dades s’utilitzarà l’estadística descriptiva. Desprès de conèixer els resultats, es poden plantejar diferents activitats per prevenir i tractar aquest trastorns, reduint la polifarmàcia i millorant la qualitat de vida. Aquestes dades son aplicables a la resta de població d’aquestes característiques.

Objectius
Avaluar l’estat de salut bucodental dels pacients ATDOM (Z74.9) del barri de Sant Andreu 9H.
Per això s’avaluaran els diferents aspectes:
– Avaluar els nivells d’higiene bucodental, la presència de càries dentals, l’estat periodontal,
la presència de lesions bucals i l’estat de les pròtesis amovibles dels pacients ATDOM.
– Avaluar la percepció sobre la seva salut bucodental en referència al dolor i la dificultat de masticació dels pacients ATDOM
– Avaluar els hàbits higiènics orals dels pacients ATDOM.
També es pretén estudiar l’associació entre l’estat de salut bucodental i l’estat de nutrició dels pacients ATDOM, els indicadors de risc social i la presencia de patologies sistèmiques (diabetis mellitus (E11.9), disfàgia (R13.10) , pneumònia (J18.9).
Mètodes
Estudi descriptiu observacional transversal.
Subjectes: Pacients del programa d’atenció domiciliària (ATDOM (Z74.9)) del Centre d’Atenció
Primària de Sant Andreu 9H que, per motius de salut, no tenen la possibilitat de desplaçar-se a un
centre sanitari.
La mostra de l’estudi serà de 103 pacients.
Aquests pacients seran reclutats de manera aleatòria d’entre tots els pacients amb el diagnòstic d’ATDOM dins el barri de Sant Andreu 9H, a partir dels llistats d’ATDOM disponibles per cada professional de referencia participant, i si accepten es programarà una visita domiciliària.
Variables: sociodemogràfiques, clíniques, de nivell social, de l’ estat de nutrició, de l’exploració
bucodental i del qüestionari bucodental.
Recollida de dades i procediments: Es realitzarà a domicili, amb entrevista i exploració bucodental. Es recuperaran també dades de la Historia clínica informatitzada (diagnòstics).
Personal necessari: Dues odontòlogues (N.D.R. i L.A.D.) efectuaran totes les exploracions clíniques i les enquestes de salut bucodental i dues treballadores socials (C.R.A. i E.M.A.) efectuaran la recollida o actualització dels test TIRS i GIJON i la valoració social.

Antecedents: A Catalunya les infermeres van començar a prescriure al 2020. Les experiències de prescripció confirmen que es tradueix en un sistema més eficient. El tractament de ferides cròniques complexes suposa una càrrega socioeconòmica important i gran part de l’atenció és realitzada per les infermeres d’atenció primària. L’amplia gamma de productes sanitaris pel tractament de les ferides, els aspectes professionals i els determinants socials poden condicionar la prescripció infermera.
Hipòtesi: Conèixer els productes prescrits per a la cura de ferides i els principals condicionants, ens orientarà a identificar oportunitats de millora en la pràctica clínica per l’abordatge integral i eficient de les ferides a l’atenció primària.
Objectiu: Conèixer la prescripció infermera de productes per a la cura de ferides a l’atenció primària en les diferents àrees bàsiques de salut de Barcelona ciutat des de l’entrada en vigor del Real Decret 1302/2018, de 22 d’octubre. Així com, la percepció de l’adequació de la seva pràctica clínica als criteris de bones pràctiques basats en l’evidència.
Metodologia i determinacions: Estudi transversal. Adreçat a infermeres d’atenció primària acreditades per la prescripció a Barcelona. S’obtindran variables del grau d’implementació prescripció infermera (nombre d’infermeres acreditades que realitzen prescripció activa, nombre i tipus de productes prescrits per a la cura). Perfil professional (edat, gènere, anys treballats, tipus contracte, formació, formació en ferides). Criteris d’elecció productes per a la cura (Coneixement de productes disponibles a l’Institut Català de la Salut (ICS) i al Centre d’Atenció Primària (CAP), prescripció activa, productes de prescripció habitual).Grau d’acord amb criteris de bones pràctiques en ferides cròniques. Grau de satisfacció amb la prescripció infermera de productes per a la cura. Les variables relatives al grau d’implementació de la prescripció infermera amb la col·laboració de la Unitat d’avaluació, sistemes d’informació i qualitat- BASIQ. Per la resta de variables d’interès es passarà l’enquesta elaborada ad hoc (Annex I).
Anàlisi estadística: s’obtindran dades de tendència central i anàlisi descriptiva de les diferents variables de l’enquesta. Utilitzant percentatges per les dades qualitatives, i mesures de tendència central amb les mesures de dispersió corresponents, per a les quantitatives Resultats esperats: Cal esperar conèixer el grau d’implementació de la prescripció infermera a l’atenció primària. Així com els principals productes prescrits per a la cura de ferides i els principals condicionants en la presa de decisions per la infermera d’atenció primària. També esperem conèixer el perfil, grau de satisfacció de la infermera prescriptora i la seva percepció d’adequació a les bones pràctiques en la cura de ferides cròniques.

Antecedentes: La vacunación es la forma más efectiva de prevenir
enfermedades immunoprevenibles. Si se mejorara la cobertura vacunal, se
podría disminuir la mortalidad. La vacilación a la vacunación, originada por los
movimientos antivacunas, es una amenaza para la salud mundial según la OMS.
Hipótesis: Los individuos que adquieren información a través de las redes
sociales con mensajes antivacunas, tienen una mayor vacilación (duda y
rechazo) a la vacunación.
Objetivos: Analizar la relación entre la duda/rechazo a la vacunación y los
mensajes antivacunas generados en las redes sociales.
Metodología: Estudio epidemiológico multicéntrico cualitativo (etnográfico)
Determinaciones: Variables para caracterizar los mensajes y opiniones sobre
las vacunas en las redes sociales. Variables para geocodificar y geolocalizar las
opiniones de los movimientos antivacunas.
Análisis estadístico: determinación de palabras clave, análisis de contenidos,
descripción, reducción y categorización de términos y subtemas, clarificación,
síntesis, comparación e interpretación de la información
Resultados esperados: Analizar mensajes en redes que influyan en la decisión
de vacunar y geolocalizar la población antivacunas
Aplicabilidad y relevancia: Se podrán realizar intervenciones específicas para
incrementar la cobertura vacunal en la Atención Primaria.

Objetivos: Evaluar la efectividad y coste-efectividad del tratamiento de úlceras venosas de extremidad inferior a través de tres tipos de tratamientos: vendaje de corta tracción reutilizable, kit de corta y larga tracción y kit de corta tracción
Metodología: Ensayo clínico multicéntrico pragmático y por intención de tratar, al azar por grupos. Realizado en tres centros de Barcelona. Los participantes serán personas con úlceras de etiología venosa y se seguirán por doce semanas. El cálculo muestral se calculará tras un estudio piloto.
Determinaciones: las variables principales del estudio son el tamaño y la evolución de la lesión y del edema, tolerancia del vendaje y precio por tratamiento.
Análisis estadístico: los resultados se interpretarán a través de un análisis estadístico descriptivo y, tras un contraste de normalidad, de un análisis inferencial comparativo.
Resultados esperados: mejorar la eficiencia de la terapia compresiva. Un tratamiento más costo-efectivo y seguro implicaría una mayor accesibilidad al tratamiento y una reducción de la cronificación de estas lesiones.
Palabras claves: Vendajes[DeSC], Vendajes de compresión[DeSC], Úlcera en la pierna[DeSC], Úlcera varicosa[DeSC]

Estudi pilot amb projecció futura territorial, descriptiu observacional i transversal. És sabut que el 70% dels pacients amb DM es visiten a l’Atenció Primària (AP). Les infermeres, a les consultes d’atenció primària, realitzen visites de control als pacients amb patologies cròniques, entre ells els pacients diabètics. Als pacients diabètics, segons les guies de pràctica clínica, se’ls realitza en aquestes consultes, entre altres coses, una inspecció visual dels peus (deformitats, hidratació, cura de les ungles), una avaluació neuropàtica perifèrica instrumentada: sensibilitat (monofilament), vibratòria (diapasó 128Hz) i una avaluació arterial (polsos pedisi índex turmell braç), i d’aquesta forma es pot classificar el pacient i categoritzar el peu de risc. Objectiu: Aquest projecte te com objectius: Avaluar el coneixement dels professionals infermers d’Atenció Primària de la Gerència Territorial de Barcelona ciutat, estimar si els professionals saben identificar els factors de risc associats al peu diabètic, determinar si hi ha deficiències per identificar el rics d’una lesió de peu diabètic i altres complicacions, conèixer si saben els criteris d’exploració del peu diabètic i tractaments indicats davant una lesió, i valorar si disposen dels coneixements necessaris per educar a la població en la prevenció de complicacions del peu diabètic; amb el fi d’establir estratègies de millora en el compliment dels indicadors de la valoració neurovascular dels pacients amb Diabetis Mellitus (DM). Metodologia: Estudi observacional descriptiu i tranversal, mitjançant un qüestionari de valoració de coneixements autocomplementat amb opcions de respostes predefinides des de l’aplicació Microsoft Forms, sobre coneixements de les principals recomanacions de pràctica clínica en l’abordatge de peu diabètic. La població d’estudi seran totes les professionals d’infermeria d’Atenció Primària que realitzin la seva activitat assistencial en la GTBCN. Es pretén accedir al total de la població