La diabetis mellitus és la primera causa de polineuropatia en el món occidental. La neuropatia diabètica és la complicació més freqüent de la diabetis i pot arribar a una gran transcendència clínica a causa, fonamentalment, del dolor i la possibilitat d?ulceració en extremitats inferiors. A més, és una causa rellevant de morbimortalitat entre els pacients afectats per la diabetis.

Encara que la seva gènesi és encara desconeguda, s?associa amb la hiperglucèmia crònica qual cosa suggereix una possible implicació etiopatogènica dels productes avançats de glicació. En la gestió mèdica de la neuropatia, la detecció precoç és l?aspecte més notable ja que la regulació de la glucèmia i l’ús de determinats fàrmacs poden millorar la seva evolució progressiva però tant més com més aviat s?apliquin. Entre les troballes pròpies de la neuropatia diabètica la més primerenca és la disfunció de fibres C amielíniques i la primera manifestació clínica és una alteració del reflex sudomotor de les glàndules eccrines. Aquesta primera alteració és actualment evidenciable amb l?ús d’una nova tecnologia, el mesurament de la conductància electroquímica dèrmica. És una prova no invasiva, senzilla i probablement cost-efectiva la valoració de la qual planteja aquest projecte. Es presenta el disseny d’un estudi per avaluar la factibilitat i efectivitat de mesurar la conductància electroquímica dèrmica (expressió quantitativa del reflex sudomotor) com a prova de cribratge de la neuropatia diabètica en els pacients que utilitzen serveis públics d?atenció primària de salut.

La diabetis tipus 2 és una malaltia prevenible important i un problema creixent de salut pública. En planificar les mesures preventives de la diabetis, les persones amb risc alt han de ser dirigides cap a intervencions per modificar el seu estil de vida mitjançant un enfocament polietàpic, adaptat a la situació local. Eines predictives simples com el Finnish Diabetis Risk Score (FINDRISC) són útils per identificar individus en risc i podrien reduir tant costos com inconvenients de la detecció. S?ha recomanat seguir un procediment de dos passos: primer, els subjectes es seleccionarien mitjançant la puntuació de risc; i segon, per a aquells amb risc alt, s?avaluaria el diagnòstic determinant la glucèmia (basal o també a les 2 hores d’una sobecàrrega oral amb glucosa), l’hemoglobina glucosil·lada (HbA1c) o ambdós indicadors. Recentment es va suggerir que la progressió a diabetis també pot ser retardada per una intervenció intensiva quan s?aplica durant la pràctica real en atenció primària de salut als subjectes d?alt risc identificats prèviament amb l’escala FINDRISC. Si es pogués demostrar que la puntuació de risc té aplicació general, podria ser una ajuda a la decisió de quins subjectes podrien beneficiar de la intervenció intensiva sobre l’estil de vida. Per això convindria conèixer el rendiment en condicions reals i la viabilitat del FINDRISC, adaptant el seu ús en la nostra atenció primària, per a la detecció precoç de trastorns glucídics presents i futurs. Per aquest motiu, el projecte planteja com a objectiu principal avaluar un nou qüestionari (CATDRISC) que augmenti el rendiment de FINDRISC i fer-ne la translació a la pràctica clínica de la nostra atenció primària.

DP-TRANSFERS es un proyecto público en curso a gran escala que traslada un modelo coste-efectivo de prevención de la diabetes (DE-PLAN-CAT) al máximo de centros de atención primaria donde es factible en Cataluña. Se dirige primero a profesionales y luego a participantes con riesgo alto de diabetes (FINDRISC>11 y/ó prediabetes). Consta de 3 etapas (detección, intervención sobre estilo de vida y seguimiento), 2 intensidades (módulos básico y de continuidad) y 4 canales de traslación (interrelación institucional, talleres para facilitadores, interacción técnica audio-visual y sitio WEB). Se llevó a cabo un análisis intermedio descriptivo del proceso de traslación a los 2 años (tras el cierre de la fase de cribado).
Participaron 647 profesionales desde 123 centros de salud (población atendida: 1,6 millones). De 2381 sujetos cribados, 1713 (72%) accedieron a intervención (190 grupos) y 936 (54,6%) ya habían finalizado: 409 (43,7%) tras recibir el módulo básico, 161 (17,2%) completando un año y 366 (39,1%) los 2 años, evidenciando la factibilidad de la implementación a corto plazo usando recursos públicos existentes. El proyecto DP-TRANSFERS-Eco propone ahora un análisis económico de la implementación basado en el coste directo de los recursos consumidos (materiales, humanos y temporales), así como en el coste ajustado a efectividad (incidencia de diabetes) y por calidad de vida relacionada con la salud (EQ5D5L).

RESUMEN (Objetivos y metodología del proyecto): (Máximo 250 palabras) OBJETIVO: Evaluar si una nueva técnica, el registro continuo de la glucosa (RCG), es viable y útil para contrastar el diagnóstico y predecir la evolución durante la prediabetes tipo 2. DISEÑO: Observacional, multicéntrico, transversal (fase 1), posteriormente longitudinal de seguimiento de cohortes (fase 2), objeto de la presente convocatoria. EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud (5 centros). INTERVENCIONES: Un grupo de 104 sujetos libres de diabetes, 73 de alto riesgo con evidencia analítica previa de hiperglucemia y 31 controles sin dicha evidencia ni factores de riesgo para la enfermedad participó en un RCG de 48 horas de duración que fue validado y analizado (fase 1). Este RCG se llevó a cabo mediante un biosensor calibrado por la glucemia plasmática obteniendo un perfil glucémico continuo individualizado. Se establecieron tres cohortes de seguimiento diferenciando los sujetos de riesgo con prueba de tolerancia oral a la glucosa (PTOG) normal (n=32) de aquellos con hiperglucemia prediabética (n=41) y los propios controles (n=31). En esta fase 2 (a los 24-36 meses de la primera) se reclasificará el diagnóstico convencional evaluando el posible valor predictivo del RCG sobre la incidencia de alteraciones glucídicas. Mediciones principales: Datos demográficos, clínicos (incluidos componentes del síndrome metabólico), analíticos básicos y avanzados (Insulinemia, péptido-C, índice HOMA e Interleucina-6). Análisis informático del RCG comparando sus períodos (basal, pre-posprandial, nocturno) y el área bajo la curva del perfil continuo con el diagnóstico convencional revisando su concordancia temporal. Estudio de su capacidad predictiva sobre la incidencia de diabetes o la regresión a la normalidad glucémica. DISCUSIÓN: El proyecto es un contrapunto diagnóstico evolutivo entre PTOG estándar y RCG, de mayor poder para detectar hiperglucemia inadvertida. Una técnica no evaluada en atención primaria puede aportar datos de indudable interés científico para el estudio de la prediabetes tipo 2. PALABRAS CLAVE: Diabetes, glucemia basal alterada, intolerancia a la glucosa, registro continuo de glucosa.

La diabetis és una de les malalties més devastadores a causa del seu gran impacte en la salut pública. Per atenuar-lo es necessari prendre decisions urgents i tirar endavant accions enèrgiques com les proposades en aquest projecte europeu (DE-PLAN), adaptat a la realitat espanyola (projecto coordinat FIS) i catalana (DE-PLAN-CAT).

Es planteja una estratègia en dues fases, que té com a principal objectiu la prevenció primària de la diabetis a partir de la població europea amb major risc de desenvolupar-la. La primera fase consisteix en un programa de cribratge no invasiu mitjançant una escala validada amb capacitat per discriminar el risc de diabetis (enquesta FINDRISK). Es passarà de forma aleatòria a 1.650 usuaris del sistema públic de salut a Catalunya i hi intervindran 30 unitats bàsiques d’atenció primària, operatives en 6 centres de referència, els investigadors de les quals (comitè executiu) es coordinen a través del responsable de centre (comitè coordinador) i es dirigeixen (comitè de direcció) d’acord amb la normativa del projecte europeu (comitè central). S’estima que un terç dels enquestats tindrà criteris d’alt risc, subjectes que triaran una de les 3 intervencions proposades per modificar l’estil de vida (informativa, educativa individualitzada o educativa en grups). En els dos últims supòsits, s’aplicarà un programa educatiu de 6 hores en 4 sessions de 1,5 hores que estarà incentivat mitjançant el reforç periòdic de la
motivació a càrrec dels educadors responsables.

L’estudi es desenvoluparà en la rutina de l’atenció primària i avaluarà la incidència de la diabetis segons la intervenció així com la milloria de certs paràmetres antropomètrics i analítics. S’inclou una avaluació econòmica sobre el cost-efectivitat de les mesures aplicades amb clares implicacions sobre les polítiques sanitàries i els programes de prevenció. Amb el projecte s’espera demostrar que l’eficàcia ja evidenciada d’aquests
programes es pot fer extensible a l’efectivitat (quan s’apliquen a grans poblacions) i a l’eficiència (en termes socioeconòmics). També es desitja obtenir la major base de dades disponible sobre el risc de diabetis i malaltia cardiovascular i contribuir a l’emissió d’un manual europeu sobre prevenció de la diabetis tipus 2.

La diabetis tipus 2 suposa en el segle XXI una autèntica amenaça per la salut pública, a causa del seu enorme impacte sanitari i social. De fet, és una malaltia metabòlica complexa desenvolupada per subjectes genèticament susceptibles, com a resultat de la interacció amb tots aquells factors que condicionen el seu estil de vida (obesitat, inactivitat física i una dieta poc saludable). I ara per ara, la única opció preventiva adient és intervenir sobre aquests factors de risc. No fa encara 10 anys que a Espanya no es disposava de bases prou sòlides que permetessin corroborar-ho, només literatura internacional adaptada. De fet, la investigació clínica en prediabetis tipus 2 encara es troba a les beceroles i no ha estat possible integrar la evidència en els sistemes públics de salut. Fins i tot es qüestiona en quina mesura ens hauria de preocupar la prevenció, quan encara hi ha seriosos problemes en l? enfocament de la malaltia. I tampoc s’ha demostrat la rendibilitat d’una prevenció efectiva, més enllà del que el sentit comú i la raó ens indica. S’entén que els gestors exigeixin proves de que prevenir és més rendible que tractar. A Catalunya, durant bona part dels anys 90´, no es disposava de dades autòctones, ni de la prevalença ni de la incidència de les anomalies del metabolisme glucídic en subjectes d’alt risc. Malgrat que el sentit comú suggeria l’eficàcia preventiva de certes mesures, en prou feina se sabia el com, el per què i ni tan sols a quina població aplicarles. Ni tampoc l’impacte que podria significar en la pràctica quotidiana d’una atenció primària sovint massificada. Moltes d’aquestes idees han esdevingut la gènesi del projecte que es presenta. La línia de treball sobre detecció i seguiment de subjectes amb anomalies glucídiques que es desenvolupa a Reus i Tarragona des de fa 10 anys ha representat la benvinguda a la investigació per a molt professionals d’aquest àmbit. Però també una font de recursos científics molt valuosa per a altres projectes i persones que s’han anat associant en el decurs del temps. I per què no dir-ho, també font d’inspiració per a determinats grups, fins i tot institucionals, que varen fer pròpies aquestes idees i certs resultats. El present projecte de tesi doctoral per la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Alacant, s’acull al sistema de compilació de publicacions emeses pel doctorand, totes elles referides a la mateixa línia de treball. Aquesta memòria de sol·licitud d’ajut només pretén introduir la línia, presentar els articles i justificar la coherència global, en el context d’una mateixa línia. El recull d’articles (editorials, revisions i originals) acompleix les normes de la UMH.

Objetivos: Evaluar el impacto del programa de intervención sobre los estilos de vida y la modificación de los factores de riesgo para el desarrollo de Diabetes tipo 2 (DM2) en individuos con alto riesgo en el Proyecto europeo DE-PLAN. Describir el perfil de riesgo cardiovascular y de Diabetes de sujetos participantes. Evaluar los efectos de la intervención en factores de riesgo y estilos de vida a los 12 meses. Determinar los rasgos diferenciales entre sujetos que responden o no a las intervenciones de estilos de vida. Diseño: Estudio pseudo experimental multicéntrico a nivel europeo. Ambito: 20 centros investigadores de 17 paises de toda Europa Sujetos: Muestra representativa de sujetos (3-5% de la población del area de estudio) 45 a 75 años sin diagnóstico previo de Diabetes con puntuación del test FINDRISC ? 14 puntos y realización Test tolerancia oral a la Glucosa (TTOG). Intervención: proyecto con 2 Fases: 1(Cribado poblacional desde los centros investigadores y 2 (Programa de intervención). La intervención constaba de tres ramas: Autoadministrada (?usual care?), sesiones de educación individualizadas o sesiones educación grupal. El programa de intervención de estilos de vida fue consensuado en sus dimensiones de nutrición y actividad física y adaptado a cada ámbito de estudio. El sujeto una vez incluido en el estudio (Findrisc?14 + TTOG) decidía el tipo de intervención. Todos los participantes realizaban 2 cuestionarios (Cuestionario Basico ? estilos de vida- y Calidad de vida ? 15D – ). La intervención se realizó tras la fase 1 posteriormente seguimiento semestral (clínico) y anual (cuestionarios/clínico/analítico)